Òmicron¹ d'Orió (ο¹ Orionis) és un estel variable de magnitud aparent mitjana +4,75 situada a la constel·lació d'Orió.[7] La seva distància al sistema solar no és ben coneguda; un estudi la situa a 158 parsecs (515 anys llum), mentre que un altre estableix una distància de 650 anys llum.[8][9] Igual que R Leonis o R Coronae Borealis, forma part del Grup de Wolf 630, conjunt d'estels amb el mateix moviment propi a través de l'espai.[10]

Infotaula objecte astronòmicÒmicron1 d'Orió
Tipusestel, estel de tipus S, estrella variable, estrella variable de període llarg, estrella binària i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)M3SIII[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióOrió Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra172,043 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta1,79 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,721 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva3.465 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi5,8125 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−54,863 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)1,422 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−8,4 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial6,3 cm/s²[6] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)4h 52m 31.9624s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)14° 15' 2.3115''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,03[4] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat4.046 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Característiques físiques modifica

Òmicron¹ d'Orió és una gegant vermella de tipus espectral M3.2IIIaS amb una temperatura efectiva de 3.450 K. És una estrella MS que mostra característiques tant d'un estel M com d'una estrella S. La seva lluminositat bolomètrica —considerant totes les longituds d'ona— és 7.050 vegades superior a la lluminositat solar.[9][11][9] La mesura indirecta del seu diàmetre angular, 7,1 mil·lisegons d'arc, permet estimar el seu diàmetre real de forma aproximada —donada la incertesa en la distància a la qual s'hi troba— en uns 150 radis solars.[12] Tampoc es coneix la seva massa, però s'ha estimat que pot ser doble de la del Sol.[10]

Composició química modifica

Òmicron¹ d'Orió té un contingut metàl·lic inferior al solar, sent el seu índex de metal·licitat [Fe/H] = -0,15.[11] El seu peculiar tipus espectral s'hi deu als canvis químics que tenen lloc en la superfície estel·lar com a conseqüència dels processos nuclears interns, on elements recentment formats són arrossegats cap amunt per convecció. L'alt nivell de carboni és el resultat de la fusió de l'heli, mentre que elements com zirconi i itri són creats per captura neutrònica.

Òmicron¹ d'Orió és, a més, un estel de tecneci.[13] Aquest element no té cap isòtop estable i no existeix de manera natural ni a la Terra ni al Sol. Malgrat això, l'espectre d'Òmicron¹ d'Orió revela la presència de l'isòtop tecneci-99, la vida mitjana del qual és de només dos milions d'anys, molt menor que l'edat de l'estel.[10]

Variabilitat modifica

Òmicron¹ d'Orió és considerada una variable semiregular SRB —tipus de variables tipificades per RR Coronae Borealis— amb una amplitud en la seva variació de 0,3 magnituds. Es coneixen tres períodes de 36, 52,6 i 74,1 dies.[14]

Referències modifica

  1. Afirmat a: MK classification and photometry of stars used for time and latitude observations at Mizusawa and Washington. Indicat a la font segons: SIMBAD. Pàgina: 1069–1087. Data de publicació: 1990.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
  4. 4,0 4,1 «The atmospheric parameters and spectral interpolator for the MILES stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, juliol 2011, pàg. 165–165. DOI: 10.1051/0004-6361/201116769.
  5. Benoit Famaey «Local kinematics of K and M giants from CORAVEL/Hipparcos/Tycho-2 data» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, gener 2005, pàg. 165–186. DOI: 10.1051/0004-6361:20041272.
  6. Nicolás Cardiel «Medium-resolution Isaac Newton Telescope library of empirical spectra - II. The stellar atmospheric parameters» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 1r gener 2007, pàg. 664-690. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2006.11196.X.
  7. «* omi Ori -- S Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 8 gener 2021].
  8. Famaey, B.; Jorissen, A.; Luri, X.; Mayor, M.; Udry, S.; Dejonghe, H.; Turon, C. «Local kinematics of K and M giants from CORAVEL/Hipparcos/Tycho-2 data. Revisiting the concept of superclusters». Astronomy and Astrophysics, 405, 2005. pp. 165-186.
  9. 9,0 9,1 9,2 Guandalini, R. «Infrared photometry and evolution of mass-losing AGB stars. III. Mass loss rates of MS and S stars». Astronomy and Astrophysics, 513, 2010. A4.
  10. 10,0 10,1 10,2 «Omicron-1 Orionis» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 8 gener 2021].
  11. 11,0 11,1 Mármol-Queraltó, E.; Cardiel, N.; Cenarro, A. J.; Vazdekis, A.; Gorgas, J.; Pedraz, S.; Peletier, R. F.; Sánchez-Blázquez, P. «A new stellar library in the region of the CO index at 2.3 μm. New index definition and empirical fitting functions». Astronomy and Astrophysics, 489, 2, 2008. pp. 885-909.
  12. Omicron1 Orionis (CADARS)
  13. Wang, X.-H.; Chen, P.-S. «Near-infrared observations of candidate extrinsic S stars». Astronomy and Astrophysics, 387, 2002. pp. 129-138.
  14. Glass, I. S.; van Leeuwen, F. «Semiregular variables in the solar neighbourhood». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 378, 4, 2007. pp. 1543-1549.