Đuro Kurepa

matemàtic serbi

Đuro Kurepa (serbi: Ђуро Курепа) (Majske Poljane, 16 d'agost de 1907 - Belgrad, 2 de novembre de 1993) va ser un matemàtic iugoslau.

Infotaula de personaĐuro Kurepa

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(sr) Ђуро Курепа Modifica el valor a Wikidata
16 agost 1907 Modifica el valor a Wikidata
Majske Poljane (Croàcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 novembre 1993 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Belgrad Modifica el valor a Wikidata
SepulturaNou cementiri de Belgrad, Sector Ч 44° 48′ 30″ N, 20° 29′ 16″ E / 44.808268°N,20.487839°E / 44.808268; 20.487839 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Varsòvia (1935–1937)
Universitat de París - doctor (1932–1935)
Collège de France (1932–1935)
Facultat de Ciències de la Universitat de Zagreb (–1931) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaEnsembles ordonnés et ramifiés  (1935 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiMaurice Fréchet Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques, topologia, teoria de conjunts i teoria de nombres Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Belgrad (1965–1977)
Universitat de Zagreb (1937–1965) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralStevo Todorčević, Aleksandar Lipkovski, Aleksandar Ivić, Dimitrije Ugrin-Šparac, Ratko Tošić, Branislav Mirković, Veselin Perić, Mara Alagic, Ljubisa Kocinac, Stevan Stojanović, Đorđe Dugošija, Dragomir Simeunović, Pavle Miličić, Jovan Ukšanović, Ljubomir Ćirić, Marica Prešić, Branko Vulićević, Žarko Živanović, Zoran Šami, Ilija Kovačević, Radoje Šćepanović, Miroslav Ašić, Nada Đuranović-Miličić, Dušan Ćirić, Gojko Kalajdžić, Mirko Radić i Pavle Papić Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRužica Martinis (†1965)
Nada Jagić (†1973)
ParesRade i Andelija Kurepa
Premis

Find a Grave: 243802879 Modifica el valor a Wikidata

Kurepa va néixer a Majske Poljane, una localitat avui a Croàcia, en una família de catorze germans dels quals ell era l'últim. Va ser escolaritzat a la seva vila natal, a Glina i a Križevci fins al 1926, quan va ingressar a la universitat de Zagreb per estudiar matemàtiques.[1] Després de graduar-se el 1931, va anar a París on va obtenir el doctorat el 1935 amb una tesi dirigida per Maurice Fréchet[2] en la qual feia per primera vegada un estudi sistemàtic dels arbres transfinits.[3] Des de 1937 fins a 1965 va ser professor de la universitat de Zagreb i a continuació, i fins la seva jubilació el 1977, va ser professor a la universitat de Belgrad; també va ser professor visitant a diferents universitats com Varsòvia, Harvard, Berkeley o Princeton.[4] Va ser editor i dirigent de diferents societats matemàtiques balcàniques i editor de diferents revistes científiques de la regió,[5] a més de liderar el seminari de lògica de Belgrad.[6]

Kurepa va publicar més de dos-cents treballs, entre articles llibres i monografies.[7] La seva obra es caracteritza per una complicada notació i per no ocultar cap de les hipòtesis, conjectures o problemes oberts que van sorgint en les seves exposicions.[8] El seu camp de treball més important van ser els arbres matemàtics i els conjunts parcialment ordenats.[9] També te treballs notables en els camps de la topologia, la teoria axiomàtica de conjunts, l'àlgebra i la teoria de nombres. En aquest darrer camp és recorcat per haver definit la funció factorial esquerre el 1971.[10]

Referències modifica

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Đuro Kurepa
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Đuro Kurepa» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Mijajlović, Žarko. «Đuro Kurepa». Математички институт - Српске академије наука и уметности. [Consulta: 4 desembre 2021]. (anglès)
  • Malpangotto, Michela; Marjanovic, Milosav; Todorcevic, Stevo. «Đuro Kurepa». International Commission of Mathematical Instruction, 2020. [Consulta: 4 desembre 2021]. (anglès)