49 de Perseu

(S'ha redirigit des de: 49 Persei)

49 de Perseu (49 Persei) és un estel de magnitud aparent +6,09 situat a la constel·lació de Perseu, 19 minuts d'arc al sud de 50 Persei.[10] S'hi troba a 144 anys llum del sistema solar.

Infotaula objecte astronòmic49 de Perseu
Tipusestel, estrella amb alt moviment propi i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K1III[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióPerseu Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra45,294 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta2,85 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)7,79 (banda U)[3]
7,04 (banda B)[3]
5,5 (banda R)[4]
4,6 (banda J)[5]
3,93 (banda H)[3]
3,92 (banda K)[3]
5,82687 (banda G)[2] Modifica el valor a Wikidata
Massa1,38 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva5.012 K[6] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi22,0782 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−195,897 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−98,887 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar0 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−44,13 km/s[8] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial3.160 cm/s²[9] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)4h 8m 15.3888s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)37° 43' 38.987''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,09[6] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat7 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada3,93 mil milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

49 de Perseu figura als catàlegs com a gegant taronja de tipus espectral K1III.[10][11] Té una temperatura efectiva de 4.864 K — 4.986 K[12] segons un altre estudi— i la seva lluminositat, molt baixa per a un estel gegant, és només 7 vegades superior a la del Sol.[13][12] El seu diàmetre angular, 0,828 mil·lisegons d'arc, posa de manifest que el seu diàmetre real és només quatre vegades més gran que el diàmetre solar, la qual cosa ha portat al fet que se la considere més una subgegant que una veritable gegant.[14] Gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 1,4 km/s.[15]

49 de Perseu mostra una metal·licitat —abundància relativa d'elements més pesants que l'heli— equivalent a 2/3 parts de la solar ([Fe/H] = -0,20).[12]

Referències modifica

  1. Olin J. Eggen «Space-velocity vectors for 3483 stars with proper motion and radial velocity». Royal Observatory Bulletin, 1962, pàg. 79.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. Harold F. Levison «The USNO-B Catalog» (en anglès). Astronomical Journal, 2, febrer 2003, pàg. 984–993. DOI: 10.1086/345888.
  5. Afirmat a: VizieR Online Data Catalog: 2MASS All-Sky Catalog of Point Sources (Cutri+ 2003). Indicat a la font segons: SIMBAD. Autor: Schuyler D. Van Dyk. Pàgina: -1. Llengua del terme, de l'obra o del nom: rus. Data de publicació: juny 2003.
  6. 6,0 6,1 Andrzej Niedzielski «The Penn State - Torun Centre for Astronomy Planet Search stars. IV. Dwarfs and the complete sample» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2018, pàg. 31–31. DOI: 10.1051/0004-6361/201731696.
  7. «Retired A stars revisited: an updated giant planet occurrence rate as a function of stellar metallicity and mass» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 2018, pàg. 109–109. DOI: 10.3847/1538-4357/AAC37C.
  8. Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  9. Grzegorz Nowak «The Penn State - Torun Centre for Astronomy Planet Search stars. III. The sample of evolved stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 22-12-2015, pàg. 73–73. DOI: 10.1051/0004-6361/201527362.
  10. 10,0 10,1 «LTT 11351 -- High proper-motion Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 11 desembre 2020].
  11. «49 Persei (Alcyone)». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 11 desembre 2020].
  12. 12,0 12,1 12,2 Massarotti, Alessandro; Latham, David W.; Stefanik, Robert P.; Fogel, Jeffrey «Rotational and Radial Velocities for a Sample of 761 HIPPARCOS Giants and the Role of Binarity». The Astronomical Journal, 135, 1, 2008. pp. 209-231.
  13. Wu, Yue; Singh, H. P.; Prugniel, P.; Gupta, R.; Koleva, M. «Coudé-feed stellar spectral library - atmospheric parameters». Astronomy and Astrophysics, 525, 2011. A71.
  14. van Belle, G. T.; van Belle, G.; Creech-Eakman, M. J.; Coyne, J.; Boden, A. F.; Akeson, R. L.; Ciardi, D. R.; Rykoski, K. M.; Thompson, R. R.; Lane, B. F.; PTI Collaboration «The Palomar Testbed Interferometer Calibrator Catalog». The Astrophysical Journal Supplement Series, 176, 1, 2008. pp. 276-292.
  15. De Medeiros, J. R.; do Nascimento, J. D., Jr.; Sankarankutty, S.; Costa, J. M.; Maia, M. R. G. «Rotation and lithium in single giant stars». Astronomy and Astrophysics, 363, 2000. pp. 239-243.