Abdellatif Ben Ammar
Abdellatif Ben Ammar (àrab: عبد اللطيف بن عمار, ʿAbd al-Laṭīf ibn ʿAmmār) (Tunis, 25 d'abril de 1943 - ídem, 6 de febrer de 2023)[1] fou un director de cinema i guionista tunisià.[2]
Nom original | (ar) عبد اللطيف بن عمَّار |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 25 abril 1943 Tunis (Protectorat francès de Tunísia) |
Mort | 6 febrer 2023 (79 anys) Tunis (Tunísia) |
Formació | liceu Alaoui Institut des hautes études cinématographiques |
Activitat | |
Ocupació | director de cinema, guionista |
Biografia
modificaDesprés d'iniciar els estudis de postgrau en matemàtiques, els va canviar després pels de cinema i va obtenir el 1965 un diploma de fotografia a l'Institut des hautes études cinématographiques (IDHEC) de París.[2]
Al seu retorn a Tunísia, va ser contractat per la SATPEC com a operador i va començar a rodar curtmetratges i assistir a directors tunisians i estrangers. El 1970, va estrenar el seu primer llargmetratge, Une si simple histoire. Després puis fonde avec Abdellatif Layouni une société de productions, Latif Productions,[2] després va fundar amb Abdellatif Layouni una productora, Latif Productions,[2] que li permet rodar documentals, ficcions o anuncis publicitaris.
També va fundar una companyia de postproducció, Ben Duran.
Filmografia
modificaDirector
modifica- 1966: 2 + 2 = 5 (curtmetratge amb Hassen Daldoul i Mustapha Fersi)
- 1967: Le Cerveau (curtmetratge)
- 1967: Opération yeux (curtmetratge)
- 1968: L'Espérance (curtmetratge)
- 1970: Une si simple histoire (llargmetratge)
- 1971: Sur les traces de Baal (curtmetratge)
- 1972: Mosquées de Kairouan (curtmetratge)
- 1974: Sejnane (llargmetratge)
- 1975: Sadiki (curtmetratge)
- 1979: Kairouan, la Grande Mosquée (documental)[3]
- 1980: Aziza (llargmetratge)
- 2002: Le Chant de la noria (llargmetratge)
- 2002: Farhat Hached (documental)[2]
- 2003: Khota Fawka Assahab (telefilm)
- 2010: Les Palmiers blessés (llargmetratge)
Ajudant de realització
modifica- 1968: Follow me (llargmetratge de Roberto Cavalloni)
- 1968: Justine (llargmetratge de Joseph Strick)
- 1970: Biribi (llargmetratge de Daniel Moosmann)
- 1971: Rebel Jesus (llargmetratge de Larry Buchanan)
- 1975: Les Magiciens (llargmetratge de Claude Chabrol)
- 1975: Le Messie (llargmetratge de Roberto Rossellini)
- 1976: Jésus de Nazareth (llargmetratge de Franco Zeffirelli) com a director de producció
Director de fotografia
modifica- 1965-1968: Actualités tunisiennes
- 1965: Octobre 65 d'Hassen Daldoul
- 1966: Les Aventuriers de Robert Enrico (operador assistent)
- 1967: Indomptable Angélique de Bernard Borderie (operador assistent)
- 1972: Les grand'mères per la televisió canadenca
- 1973: Confession d'un cannibale de Moncef Ben Mrad
Distincions
modifica- Tanit de bronze al Festival de Cinema de Cartago 1970 per Une si simple histoire
- Tanit de bronze al Festival de Cinema de Cartago 1974 i Premi especial del jurat al Fespaco 1976 per Sejnane
- Tanit d'or al Festival de Cinema de Cartago 1980 per Aziza
- Selecció a la Quinzaine des réalisateurs al 33è Festival Internacional de Cinema de Canes per Aziza
Referències
modifica- ↑ «Le cinéaste Abdellatif ben Ammar tire sa révérence» (en francès). La Presse, 06-02-2023. [Consulta: 23 març 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Ben Ammar Abdellatif» (en francès). africine.org. [Consulta: 28 juliol 2019].
- ↑ «Les journées du cinéma tunisien (J.C.T.) : deuxième session» (en francès). africine.org. [Consulta: 28 juliol 2019].