Abellaïta
L'abellaïta és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom del mineralogista i gemmòleg català Joan Abella i Creus.
 Abellaïta | |
|---|---|
 Cristalls blancs micacis d'abellaïta | |
| Fórmula química | NaPb₂(CO₃)₂(OH) |
| Epònim | Joan Abella i Creus  |
| Localitat tipus | Mina Eureka, Castell-estaó, La Torre de Cabdella, Vall Fosca, Pallars Jussà, Lleida, Catalunya |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 5,260(2) Å; c = 13,463(5) Å; |
| Grup puntual | 6mm - dihexagonal piramidal |
| Grup espacial | grup espacial 186 |
| Territoris de parla catalans |  |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2014-111 |
| Any d'aprovació | 2015 |
| Data de publicació | 2017 |
| Publicat a | European Journal of Mineralogy |
| Símbol | Abe |
| Referències | [1][2] |
Característiques
modificaL'abellaïta és un hidroxilcarbonat de plom i sodi, de fórmula química NaPb₂(CO₃)₂(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional (IMA) l'any 2015. Cristal·litza en el sistema hexagonal formant cristalls euèdrics i subèdrics d'hàbit lamel·lar pseudohexagonal que s'agrupen formant agregats en forma de rosa.[3] En tractar-se d'un mineral de neoformació sol cristal·litzar sobre minerals preexistents. És químicament similar a la sanromanita. Es coneix un anàleg sintètic de l'abellaïta.
Formació i jaciments
modificaEl mineral es forma per l'oxidació i precipitació d'aigües meteòriques enriquides en sodi i plom a les parets de la mina.[4] Ha estat descoberta a la mina Eureka, a Castell-estaó (La Torre de Cabdella, Lleida). Els primers treballs per definir l'abellaïta van iniciar-se el 2012, però no va ser fins a finals del 2015 quan una comissió d'experts de l'IMA va estudiar la proposta i va comunicar l'acceptació de l'abellaïta com una nova espècie mineral.[5] Aquest descobriment ha suposat la primera localitat tipus a Catalunya, en ser el primer mineral que s'hi descobreix al territori.[6] El material tipus, caracteritzat per investigadors de l'Institut de ciències de la terra Jaume Almera (CSIC) i de la Universitat de Barcelona,[7] està dipositat en les col·leccions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, amb el número de mostra "MGB 26.350".
Un any després de la seva descoberta va ser trobada també a la pegmatita Yubileinaya del mont Karnasurt, així com en altres indrets propers, tots ells dins la mateixa muntanya del districte de Lovozero (óblast de Múrmansk, Rússia). Entre els anys 2020 i 2022 també va ser descrita a les localitats de Massarró, a la comarca del Baix Guadalentí (Múrcia),[8] i a la Fundició La Cruz, a Linares (Jaén),[9] totes dues localitats a Espanya.
Referències
modifica
- ↑ Ibáñez-Insa, Jordi; et al. «Abellaite, NaPb2 (CO3)2 (OH), a new supergene mineral from the Eureka mine, Lleida province, Catalonia, Spain» (en anglès). Euroepan Journal of Mineralogy, 29, 5, 01-12-2017, pàg. 915–922. DOI: 10.1127/ejm/2017/0029-2630.
- ↑ «Abellaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 març 2016].
- ↑ Jordà, Jorgina. «L'abellaïta nova espècie mineral». Amics del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. [Consulta: 22 abril 2016].
- ↑ «Descubren por primera vez un mineral nuevo en Catalunya». La Vanguardia, 04-04-2016.
- ↑ Campeny Crego, Marc. «Abellaïta: la 1a espècie mineral descrita a Catalunya». Museu de Ciències Naturals de Barcelona. [Consulta: 22 abril 2016].
- ↑ «Primera localitat tipus d'un nou mineral (Abellaïta) a Catalunya». Grup Mineralògic Català. Arxivat de l'original el 2016-04-12. [Consulta: 27 març 2016].
- ↑ Ibáñez-Insa, J., Elvira, J.J., Oriols, N., Llovet, X., Viñals, J «Abellaite, IMA 2014-111.». Mineralogical Magazine: 80: 199–205, 2016.
- ↑ «Secondary minerals from old smelter slags from the Puerto de Mazarrón area, Mazarrón, Murcia, Spain.». Mineral Up, 5, 6, 01-12-2020. DOI: 10.5281/zenodo.6570663 [Consulta: 10 juny 2022].
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel. Atlas de minerales de España = Atlas of Spanish Minerals. Saragossa: Prames, 2022. ISBN 978-84-8321-550-0 [Consulta: 15 novembre 2022].