Abhurita
L'abhurita[1] és un mineral d'estany, clor, oxigen i hidrogen. Químicament és un òxid, clorur i hidròxid d'estany amb nombre d'oxidació +2, de fórmula química Sn21O₆Cl16(OH)14. És incolor i la seva duresa es troba és 2 a l'escala de Mohs. Té una densitat de 3,42 g/cm³, i cristal·litza en el sistema hexagonal.
 Abhurita | |
|---|---|
 Abhurita de Noruega  | |
| Fórmula química | Sn21O₆Cl16(OH)14 |
| Epònim | lloc de descobriment |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.DA.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.DA.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/D.05 |
| Dana | 10.5.9.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Color | incolor |
| Duresa | 2 |
| Lluïssor | opalescent |
| Color de la ratlla | blanca |
| Densitat | 4,42 g/cm³ |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1983-061 |
| Símbol | Abh |
El seu nom fou posat en honor de la cala Sharm Abhur, a 30 km al nord de la ciutat de Jiddah, a la costa de la mar Roja de l'Aràbia Saudita, on fou descobert el 1985 en la superfície d'un lingot d'estany pur en un vaixell enfonsat possiblement feia més de 100 anys.[2] Posteriorment s'ha trobat també en altres vaixells enfonsats a Hydra, Noruega i a Saint Ives, Cornualla, Anglaterra.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «03.DA: Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Cu, etc., sense Pb» juntament amb els següents minerals: melanotal·lita, atacamita, botallackita, clinoatacamita, hibbingita, kempita, paratacamita, belloïta, herbertsmithita, kapellasita, gillardita, haydeeïta, anatacamita, claringbul·lita, barlowita, simonkol·leïta, buttgenbachita, connel·lita, ponomarevita, anthonyita, calumetita, khaidarkanita, bobkingita, avdoninita i droninoïta.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abhurita |
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012].
- ↑ Matzko, J.J.; Evans, Jr., H.T.; Mrose, M.E.; Aruscavage, P «Abhurite, a new tin hydroxychloride mineral, and a comparative study with a synthetic basic tin chloride». Can. Mineral., 23, 1985, pàg. 233-240.
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Abhurite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 9 abril 2014].