Connel·lita

mineral halur

La connel·lita és un mineral rar de coure de la classe dels halurs. El nom li va donar James Dwight Dana el 1850 en honor del químic escocès Arthur Connell (1794 - 1863), el primer a estudiar aquesta espècie. També és coneguda amb els noms footeita i tallingita.

Infotaula de mineralConnel·lita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCu19SO₄(OH)32Cl₄·3H₂O
EpònimArthur Connell Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriahalurs
Nickel-Strunz 10a ed.03.DA.25
Nickel-Strunz 9a ed.3.DA.25 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.III/C.02 Modifica el valor a Wikidata
Dana31.01.01.01 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Colorverd blavós, blau clar
Exfoliacióno en té
Duresa3
Lluïssorvítria
Color de la ratllaverd blavosa clara
Diafanitattranslúcida
Gravetat específica3,36
Densitat3,41
Birefringència0.026
Pleocroismeno
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolCnl Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Propietats

modifica

La connel·lita cristal·litza en el sistema hexagonal. S'acostuma a trobar en forma de flocs de delicats cristalls aciculars de color blau. És isoestructural amb la buttgenbachita, amb la qual forma una sèrie.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la connel·lita pertany a «03.DA: Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Cu, etc., sense Pb» juntament amb els següents minerals: melanotal·lita, atacamita, botallackita, clinoatacamita, hibbingita, kempita, paratacamita, belloïta, herbertsmithita, kapellasita, gillardita, haydeeïta, anatacamita, claringbul·lita, barlowita, simonkol·leïta, buttgenbachita, abhurita, ponomarevita, anthonyita, calumetita, khaidarkanita, bobkingita, avdoninita i droninoïta.

Formació

modifica

Està associada amb altres minerals de coure d'origen secundari, com la cuprita, malaquita, l'atzurita i l'spangolita. La seva presència a Cornualla (Cornwall, en anglès) va ser assenyalada per Philip Rashleigh el 1802, i es va examinar primer químicament per Arthur Connell el 1847. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina de Les Ferreres, a Camprodon (Ripollès, Girona)[3] i a la mina «Iris 18» d'Escornalbou a Riudecanyes (Baix Camp, Tarragona).[4]

Referències

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Connel·lita
  1. «Connellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 gener 2014].
  2. «Connellite-Buttgenbachite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 gener 2014].
  3. José Luis Garrido Rufaste · Joan Rosell Riba · Jordi Ibáñez Insa · Pedro Mingueza de la Villa · Valentín Bártulos Bártulos · Joan Vinyoles Verdaguer · Xavier Ortiz Rua «Caracteritzat com a fehrita el mineral uk-252 de la mina de les Ferreres, Rocabruna, Camprodon, el Ripollès, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya [Barcelona], 14, 1, maig 2021, pàg. 47-62 [Consulta: 22 novembre 2023].
  4. Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Adolf Cortel Ortuño · Josep Carreras Peñalvert «La mina "Iris 18" (grup miner "Porvenir") d'Escornalbou, Riudecanyes, el Baix Camp, Tarragona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya [Barcelona], 13, 2, novembre 2019, pàg. 3-46 [Consulta: 23 novembre 2023].