Belloïta

La belloïta és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom del veneçolà Andrés de Jesús María y José Bello López (1781-1865), fundador de la Universitat de Xile.

Belloïta
Fórmula química	Cu(OH)Cl
Epònim	Andrés Bello
Localitat tipus	mina La Vendida (Rio Tinto Mine), Districte de Sierra Gorda, Província d'Antofagasta, Regió d'Antofagasta, Xile
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	3.DA.10b
Nickel-Strunz 9a ed.	3.DA.10b
Nickel-Strunz 8a ed.	III/D.01
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Grup espacial	grup espacial P2₁/a
Color	verd groguenc a verd oliva
Duresa	1 a 2
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	verd groguenc
Propietats òptiques	biaxial
Dispersió òptica	r > v mitjana
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1998-054
Símbol	Bll
Referències

Característiques

La belloïta és un halur de fórmula química Cu(OH)Cl. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1 i 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la belloïta pertany a «03.DA: Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Cu, etc., sense Pb» juntament amb els següents minerals: atacamita, melanotal·lita, botallackita, clinoatacamita, hibbingita, kempita, paratacamita, herbertsmithita, kapellasita, gillardita, haydeeïta, anatacamita, claringbul·lita, barlowita, simonkol·leïta, buttgenbachita, connel·lita, abhurita, ponomarevita, anthonyita, calumetita, khaidarkanita, bobkingita, avdoninita i droninoïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina La Vendida, al districte de Sierra Gorda de la província d'Antofagasta (Regió d'Antofagasta, Xile). També ha estat descrita a tres indrets russos: a les fumaroles Yadovitaya i Glàvnaia Tenoritóvaia del volcà Tolbàtxik, a l'óblast de Kamtxatka, i a la pegmatita Medvezh'ya Berloga, a l'óblast de Múrmansk; així com a altres dos indrets a Andalusia (Espanya): a la concessió La Cena del Depósito, a Huércal-Overa (Almeria), i a la mina San Guillermo, a El Guijo (Còrdova).