Adossenda

reina consort d'Astúries
(S'ha redirigit des de: Adossenda d'Astúries)

Adossenda[1] (en castellà Adosinda, ? - després de 785). Reina consort d'Astúries pel seu matrimoni amb el rei Silo d'Astúries.

Infotaula de personaAdossenda
Queen Adosinda.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Adosinda Alfónsez Modifica el valor a Wikidata
728 Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de 785 Modifica el valor a Wikidata
Pravia Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentEsglésia de San Juan Apóstol y Evangelista Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióConsort Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia asturlleonesa Modifica el valor a Wikidata
CònjugeSilo Modifica el valor a Wikidata
ParesAlfons I d'Astúries Modifica el valor a Wikidata i Ermessenda Modifica el valor a Wikidata
GermansFruela I d'Astúries, Mauregat d'Astúries i Vimara Modifica el valor a Wikidata

Va ser filla d'Alfons I el Catòlic, rei d'Astúries, i de la reina Ermessenda, i germanastra del rei Mauregat d'Astúries

BiografiaModifica

Va ser filla d'Alfons I el Catòlic, rei d'Astúries, i de la reina Ermessenda. Per part paterna era néta del duc Pere de Cantàbria, i, per part materna, del rei Pelai I i de la seva esposa, Gaudiosa. Va ser germana del rei Fruela I d'Astúries i, després de l'assassinat d'aquest últim, Adossenda, tement per la vida del seu nebot Alfons, fill del seu germà mort, el va enviar al Monestir de Sant Julià de Samos, a Lugo, amb la fi de proporcionar-li protecció i formació cultural.

Després de l'assassinat del seu germà, ella va romandre a la Cort asturiana, sota la protecció del rei Aureli I d'Astúries. És en aquesta època quan va conèixer a Silo, un noble gallec. El va escollir com a marit, fet inusual a l'època, i, després de la mort del rei Aureli I d'Astúries (l'any 774), el seu marit, Silo, va esdevenir rei d'Astúries, convertint-se Adossenda en reina consort d'Astúries. El seu marit va regnar a Astúries des de l'any 774 fins a l'any 783.

En morir el seu marit l'any 683 sense deixar descendència, Adossenda va intervenir a l'elecció del successor, que va ser el seu nebot Alfons, fill del seu germà, el difunt rei Fruela I. No obstant, el rei Mauregat, germanastre de la reina Adossenda, va derrocar a Alfons II d'Astúries i es va apropiar del tron, obligant al deposat rei a cercar refugi aÀlaba.

A causa del suport que va donar al seu nebot, la posició d'Adossenda a la Cort es va fer insegura, i va ser obligada a ingressar al Monestir de Sant Joan de Santianes de Pravia,[2] on va professar com a monja el 26 de novembre de 785 o del 783, segons el cronista Ambrosio de Morales, en presència del Abad Fidel i de Beat i d'Eteri, sent aquests dos últims coneguts per la controvèrsia que van mantenir amb Elipand de Toledo, arquebisbe de Toledo.[3]

Es desconeix la data exacta de la seva defunció, encara que alguns autors assenyalen que va residir al Monestir de Sant Joan de Santianes de Pravia fins a la seva mort.

Sepultura de la reina AdossendaModifica

Després de morir, el cadàver de la reina Adossenda va rebre sepultura a l'Esglèsia de Sant Joan de Santianes de Pravia, en la qual havia estat sebollit el seu marit, el rei Silo d'Astúries, qui havia ordenat construir el temple. A l'Església de Sant Joan de Santianes de Pravia encara es conserva la seva tomba, a la qual es suposa que descansen les restes del rei i les de la seva dona, la reina Adossenda.[4]

Al mateix temple havia estat sebollit el rei Mauregat I d'Astúries, fill il·legítim del rei Alfons I el Catòlic, i germanastre de la reina Adossenda.

NotesModifica

  1. Gil i Estalella, Pere. Història moral de Catalunya: llibre segon de la Història Cathalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2017, p. 409. 
  2. Historia de España de la Edad Media.
  3. Recuerdos y bellezas de España: Asturias
  4. Del Arco y Garay, Ricardo. «X». A: Instituto Jerónimo Zurita. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Sepulcros de la Casa Real de Castilla, 1954, p. 133. 

BibliografiaModifica

  • Del Arco y Garay, Ricardo (1954). Instituto Jerónimo Zurita. Consejo Superior de Investigaciones Científicas., ed. Sepulcros de la Casa Real de Castilla. Madrid.

Enllaços externsModifica