Aigües

municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alacantí
(S'ha redirigit des de: Aigües de Busot)

Aigües és un municipi del País Valencià situat a l'extrem occidental de la comarca de l'Alacantí, dins de la subcomarca històrica de la Foia de Xixona. També s'ha anomenat Aigües Altes per distingir-lo de la caseria d'Aigües Baixes, avui al municipi del Campello, o bé Aigües de Busot.[1]

Plantilla:Infotaula geografia políticaAigües
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya i municipi del País Valencià Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 29′ 56″ N, 0° 21′ 46″ O / 38.4989°N,0.3628°O / 38.4989; -0.3628
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
Comarcal'Alacantí Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.146 (2023) Modifica el valor a Wikidata (62,05 hab./km²)
Gentiliciaigüera, aigüer Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície18,47 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud341 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialSant Vicent del Raspeig
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJordi Mourisco Cabot (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03569 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE03004 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03004 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webaigues.es Modifica el valor a Wikidata

Facebook: AyuntamientoDeAigues X: Ayunt_Aigues Modifica el valor a Wikidata
Alacant Relleu Orxeta
Busot El Campello
Busot El Campello El Campello

El barranc d’Aigües[2] fou part de l’antiga fita històrica que va definir inicialment el límit meridional de l’antic Regne de València, d’acord amb el Tractat d’Almizra (1244); al text del tractat es troben les formes del topònim Aquas i Auguas. El nom de la població apareix també al Llibre dels fets (Crònica de Jaume I)[a]:

« [...] la mola que és prop d’Agües [...] »
— Llibre dels Feyts. Jaume I

El topònim Aigües està lligat a la presència de banys d’aigües termals, d’època anterior als romans; així ho indiquen les troballes arqueològiques que es van descobrir en 1816 no molt lluny del balneari: escalinates, columnes de marbre i monedes del temps de Juli Cèsar.[2]

Topònim

modifica

Segons Coromines, «al poble li ve el nom del riu d’Aigües, que és el que la frontera seguia i que demarca encara el subdialecte alacantí del valencià transsucrònic (Xàtiva-Alcoi-Dénia)».[3]

Geografia

modifica

La localitat es troba al vessant oriental del Cabeçó d'Or, d'on sorgeixen els aqüífers que van donar el nom al municipi. Es troba 22 km al nord d'Alacant i prop de la costa del Campello. El terme municipal limita al nord amb Relleu i Orxeta, a l'est i sud amb el Campello i a l'oest amb Busot. El clima és de tipus mediterrani, amb 16,6 °C de temperatura mitjana anual i 449 mil·límetres de precipitacions, que minven notablement a l'estiu.[4]

Orografia[2]

modifica
  • Alt del Molló
  • Alt dels Pintats
  • Clot dels Campellers
  • Cova de la Montanyesa
  • Cova del Tio Serrella
  • El Castellet
  • El Garroferet
  • El Picatxo
  • Foia de les Coves
  • Morret dels Corbs
  • Morret dels Moros
  • Morro de Baranyes
  • Morro de Saleteres
  • Morro del Bany
  • Morro dels Frasquitos
  • Morro dels Quintins
  • Ombria de Darrere de la Serra
  • Ombria de la Bacorera
  • Ombria de la Foia de Baix
  • Ombria del Picatxo
  • Ombria dels Pinets
  • Penya del Corb
  • Penya Roja
  • Pla de Coca
  • Pla de la Vall-llonga
  • Pla de Peres
  • Pla dels Alberoles
  • Pla dels Pinars
  • Pla d’Enmig
  • Serra del Cabeçó d'Or

Hidrografia natural [2]

modifica
  • Barranc d’Aigües
  • Barranc de l’Amerador
  • Barranc de la Vitora
  • Barranc del Madronyal
  • Barranc del Paisà
  • Barranc dels Pintats
  • Barranc Fort
  • Barranquet del Bany
  • Barranquet del Cantal
  • Barranquet Fondo
  • Font del Cantal
  • Font de Baix de Baranyes
  • Fonteta dels Catxondos
  • La Goteta

Hidrografia artificial [2]

modifica
  • Bassa de la Cava
  • Bassa del Cantal
  • Parat de la Cantarella
  • Pou del Cantal

Antics nuclis de poblament [2]

modifica
  • Aigües
  • Casa del Racó Ample
  • Caseta de la Solada
  • Caseta dels Oliverons
  • Finca de Baranyes
  • Finca de la Cava
  • La Torreta
  • Mas de la Palmera

Partides, paratges i gran divisió del terme[2]

modifica
  • Baranyes
  • El Cantal
  • El Ginebral
  • El Madronyal
  • El Maset
  • Els Alcavors
  • Els Plans
  • Els Racons
  • L’Espino
  • L’Estacador
  • La Costera del Ginebral
  • La Flareta
  • La Foia Ampla
  • La Foia del Marqués
  • La Foia dels Morenos
  • La Foieta Amagada
  • La Palmera
  • La Solana
  • La Venteta
  • Les Eres
  • Les Foies
  • Racó Ample
  • Saleretes

Gran divisió del terme

modifica
  • L’Espino

Història

modifica

Incorporada al regne de Múrcia amb la conquesta, en 1296 passà a formar part del Regne de València. A causa que durant anys fou zona de fronterera, al seu terme es va erigir un important castell, del qual a hores d'ara sols resta una torre. La frontera entre Aragó i Castella, d'acord amb el tractat d'Almizra, passava pel barranc d'Aigües o barranc del Paisà, que descendeix des del vessant oriental del Cabeçó d'Or fins a desembocar en la part nord del terme municipal del Campello.

Des de 1252 fins a 1841 Aigües estigué adscrit al municipi d'Alacant. Durant la guerra de Successió, Felip V li atorgà el títol de vila per donar suport al bàndol borbònic. Al segle xix, el seu balneari d'aigües termals, construït per la comtessa de Torrellano sobre uns antics banys que adquirí en 1816, havia assolit ja cert prestigi. En 1936, el balneari es va convertir en Patronat Infantil Antituberculós i, després de la guerra, fou comprat per l'Estat i es convertí de nou en balneari. La seua presència va fer proliferar la construcció de viles aristocràtiques i senyorials al voltant del municipi.

Bandera

modifica

La bandera d'Aigües és un símbol vexil·lològic que té 3 parts de llargària per 2 d'amplària. Tercejada al pal. Vairat amb fons gris perla i negre. Emmarcada d'una franja gris perla. La bandera va ser aprovada pel Plenari Municipal d'Aigües el 30 de juliol de 2010. Va ser aprovada per la Generalitat valenciana en resolució de 15 de febrer de 2011, del conseller d'Administració Pública. Publicat en el DOGV núm. 6.464, del 21 de febrer de 2011.

Demografia

modifica

Amb 1.300 habitants en l'any 1900, a les primeries dels anys 60 del mateix segle, Sanchis Guarner parla de 572 aigüesers. En 1986 es va reduir fins a 329 (emigrats fonamentalment a Alacant). Des de principis de la dècada dels 90, s'ha invertit la tendència demogràfica i la població ha anat augmentant a un ritme relativament alt, passant a 546 en 1995 i a 1.047 en 2008. Això pot ser explicat per la construcció de nous xalets i urbanitzacions, gràcies a un preu del sòl més barat que en l'àrea metropolitana d'Alacant o en la costa, atraient a certa població d'Alacant i a jubilats de diferents nacionalitats europees. Segons el cens de 2008, el 32% de la població era de nacionalitat estrangera (residents europeus en la seua majoria).

A data de 2022, Aigües tenia 1.085 habitants (INE).[5]

Teixit associatiu [6]

modifica
  • Associació de veïns Cosmopolita
  • Associació sociocultural Amics d'Aigües
  • Unió Musical d'Aigües
  • Associació cultural i social de dones
  • Associació de caçadors
  • Associació Art Aigües
  • Associació festera Moros i Cristians
  • Coral Amics d'Aigües
  • Associació d'actors i especialistes d'Alacant Antonio Ruiz

Economia

modifica

Aigües ha sigut des de molt antic un municipi abocat al turisme de salut, ja que tota l'economia girava entorn al Preventori d'Aigües de Busot, que fins 1930 fou un hotel-balneari. Hui en dia està tancat i el principal sector econòmic és el de servicis, destacant les empreses dedicades a la gastronomia, l'oci, en definitiva el turisme d'interior.

Política i Govern

modifica

Corporació municipal

modifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 1 del Partit Popular (PP).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Aigües

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Jordi Mourisco Cabot 325 67,57% 6 ( +2)
Partit Popular   Maria Luz Iborra Soria 80 16,63% 1 ( -1)
Altres candidatures[b][c]   73 15,18% 0 (  -1)
Vots en blanc   3 0.62%
Total vots vàlids i regidors 482 100 % 7
Vots nuls 7 1,45%
Participació (vots vàlids més nuls) 489 73,09%**
Abstenció 180* 26,91%**
Total cens electoral 669* 100 %**
Alcalde: Jordi Mourisco Cabot (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC,[7] JEZ Alacant,[8] M. Interior,[9] Periòdic Ara.[10]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldia

modifica
 
Carrer Major d'Aigües des de la plaça de l'Església

Des de 2019 l'alcalde d'Aigües és Jordi Mourisco Cabot del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).[11][12]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 José Antonio Mourisco Iborra UPAB 19/04/1979 --
1983–1987 José Antonio Mourisco Iborra PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 José Vicente Giner Ivorra PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 José Vicente Giner Ivorra PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Vicente Iborra Parra PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Juan Francisco Ribes Bertolín PP 03/07/1999 --
2003–2007 María Pilar Sol Cortés PP 14/06/2003 --
2007–2011 María Pilar Sol Cortés PP 16/06/2007 --
2011–2015 María Luz Iborra Soria PP 11/06/2011 --
2015–2019 Mario Calvo Giner PSPV-PSOE 13/06/2015 --
2019-2023 Jordi Mourisco Cabot PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[12]

Llocs d'interés

modifica

Entorn natural

modifica

A 341 metres d'altura és un mirador de la Mediterrània. Boscos de pins alts i frondosos. Passejar pels seus camps és tot un plaer per als sentits. Des de la pinada, en els dies clars, podem vore l'illa de Tabarca en la línia de l'horitzó i, quan comença la tardor, magnífiques tempestes sobre la mar. És un bosc mediterrani amb senders i bancs de fusta per a descansar baix la seua ombra.

  1. Potser referint-se al Cabeçó
  2. També participaren a les eleccions de 2019: Unión de Ciudadanos Independientes (UCIN) (49 vots, 10,19%) i Ciutadans - Partit de la Ciutadania (CS) (24 vots, 4,99%).
  3. Iniciativa Independiente (II), que no es presentà, perdé la regidora obtinguda el 2015.

Referències

modifica
  1. «Aigües». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Palomares Varó, Josep Antoni. Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ajuntament d'Aigües Busot. Toponímia dels pobles valencians. Busot, L'Alacantí, 2020 (Onomàstica i Toponímia. Toponímia del Pobles Valencians, Aigües 235). 
  3. Coromines Vigneaux, Joan; i col·laboradors. Curial Edicions Catalanes. Onomasticon Cataloniae. II, 1989-1997, p. 38. 
  4. «Clima Aigües». Climate Data. [Consulta: 11 març 2023].
  5. «Instituto Nacional de Estadística». [Consulta: 8 març 2023].
  6. «Associacions i entitats». Ajuntament d'Aigües. [Consulta: 10 març 2023].
  7. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, pàg. 72.491 [Consulta: 29 abril 2020].
  8. Junta Electoral de la Zona d'Alacant «Proclamación de candidaturas para las elecciones locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí oficial de la Província d'Alacant. Diputació d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 1-4. inserció 4547/2019 [Consulta: 25 juny 2019].
  9. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 26 abril 2020].
  10. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Aigües», 24-05-2015. [Consulta: 25 juny 2019].
  11. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  12. 12,0 12,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Aigües. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externs

modifica