Alícia de Borbó-Parma (princesa de les Dues Sicílies)
Alícia de Borbó-Parma i d'Habsburg-Lorena o Alícia de Borbó i d'Àustria (en castellà: Alícia de Borbón-Parma y Habsburgo-Lorena) (Viena, 13 de novembre de 1917 - Madrid, 28 de març de 2017), aristòcrata austríaca i infanta d'Espanya, era la vídua del duc de Calàbria, l'infant Alfons de Borbó-Dues Sicílies, fill de la princesa d'Astúries, Maria de la Mercè de Borbó, i pretendent a la Casa Reial de les Dues Sicílies.[1][2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Princess Alicia Maria Teresa Francesca Luisa Pia Anna Valeria of Bourbon-Parma 13 novembre 1917 Viena (Àustria) |
Mort | 28 març 2017 (99 anys) Madrid |
Sepultura | Panteó familiar de Borbó-Parma, Viena, Àustria |
Religió | Catòlica
|
Activitat | |
Ocupació | criador de gossos, criador de cavalls |
Altres | |
Títol | Princess of Parma (en) (1950–) Princesa (1936–) Infanta (1936–) Princess of Bourbon-Parma (en) (1917–1950) |
Família | Casa de Borbó-Parma, Casa de Borbó a Espanya i Casa de Borbó-Dues Sicílies |
Cònjuge | Alfons de Borbó-Dues Sicílies (1936-1964) |
Fills | Teresa Maria, Carles, Agnès Maria |
Pares | Elies de Parma i Maria Anna de Teschen |
Germans | Princesa Maria Christina de Parma Robert de Parma |
Biografia
modificaNascuda el 13 de novembre de 1917 a Viena, era la setena filla d'Elies de Borbó-Parma, duc de Parma i de l'arxiduquessa Maria Anna d'Àustria. Des del seu naixement ostentava la dignitat de princesa de Parma.
Va contraure matrimoni el 16 d'abril de 1936 a la capital austríaca amb l'infant d'Espanya, Alfons de Borbó-Dues Sicílies, nebot del rei Alfons XIII d'Espanya i fill de la princesa d'Astúries, Maria de la Mercè de Borbó. Va rebre la dignitat d'infanta d'Espanya arran del seu casament.
La mare del seu marit va ser l'hereva de la Corona d'Espanya durant tota la seva vida i hagués pogut ser proclamada reina d'Espanya arran de la mort del rei Alfons XII d'Espanya i si no s'hagués esperat al naixement del seu fill pòstum, Alfons XIII. El seu marit, malgrat no va ostentar mai el títol de príncep d'Astúries, va ser l'hereu de la Corona entre els anys 1904 i 1907 arran de la mort de la seva mare i el naixement del primogènit d'Alfons XIII.
Fruit del matrimoni van néixer tres fills: Teresa Maria, Carles i Agnés Maria i la seva descendència ha estat inclosa dins la successió a la Corona espanyola.[3]
Passada la Guerra Civil espanyola es va traslladar a Madrid, juntament amb la seva família on va viure la resta de la seva vida.
Va morir a Madrid el 28 de març de 2017 a l'edat de 99 anys. Al moment del seu decés era la infanta espanyola més longeva de la història, a més de la darrera tia supervivent del rei Joan Carles I d'Espanya.
Ascendents
modifica16. Carles Lluís de Borbó-Parma | ||||||||||||||||
8. Carles de Borbó-Parma | ||||||||||||||||
17. Maria Teresa de Savoia | ||||||||||||||||
4. Robert de Parma | ||||||||||||||||
18. Carles Ferran de França | ||||||||||||||||
9. Lluïsa de França | ||||||||||||||||
19. Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies | ||||||||||||||||
2. Elies de Borbó-Parma | ||||||||||||||||
20. Francesc I de les Dues Sicílies | ||||||||||||||||
10. Ferran II de les Dues Sicílies | ||||||||||||||||
21. Maria Isabel de Borbó | ||||||||||||||||
5. Maria Pia de Borbó-Dues Sicílies | ||||||||||||||||
22. Carles Lluís d'Àustria | ||||||||||||||||
11. Maria Teresa d'Àustria | ||||||||||||||||
23. Enriqueta de Nassau-Weilburg | ||||||||||||||||
1. Alícia de Borbó-Parma | ||||||||||||||||
24. Carles Lluís d'Àustria (=22) | ||||||||||||||||
12. Carles Ferran d'Àustria | ||||||||||||||||
25. Enriqueta de Nassau-Weilburg (=23) | ||||||||||||||||
6. Frederic d'Àustria | ||||||||||||||||
26. Josep Antoni d'Àustria | ||||||||||||||||
13. Elisabet d'Àustria | ||||||||||||||||
27. Maria Dorotea de Württemberg | ||||||||||||||||
3. Maria Anna d'Àustria | ||||||||||||||||
28. Alfred de Croÿ | ||||||||||||||||
14. Rodolfde Croÿ | ||||||||||||||||
29. Elionor de Salm-Salm | ||||||||||||||||
7. Isabel de Croÿ | ||||||||||||||||
30. Eugeni de Ligne | ||||||||||||||||
15. Natàlia de Ligne | ||||||||||||||||
31. Natàlia de Trazegnies | ||||||||||||||||
Descendència
modificaFruit del seu matrimoni amb l'infant Alfons de Borbó-Dues Sicílies, duc de Calàbria i comte de Caserta, van néixer dues filles i un fill:[1][2]
- S.A.R. la princesa Teresa Maria de Borbó-Dues Sicílies, duquessa de Salern.
- S.A.R. l'infant Carles de Borbó-Dues Sicílies, príncep de les Dues Sicílies, duc de Calàbria i comte de Caserta (16 de gener de 1938 - 5 d'octubre de 2015)
- S.A.R. la princesa Agnès Maria de Borbó-Dues Sicílies, duquessa de Siracusa.
Tractament i títols
modificaAl llarg de la seva vida, aquests van ser els tractaments i dignitats que va ostentar:[1][2]
- Sa Altesa Reial la princesa Alícia de Parma (13 de novembre de 1917 - 16 d'abril de 1936).
- Sa Altesa Reial la infanta Alícia, princesa de les Dues Sicílies i princesa de Parma (16 d'abril de 1936 - 1960).
- Sa Altesa Reial la infanta, princesa de les Dues Sicílies, princesa de Parma, duquessa consort de Calàbria i comtessa consort de Caserta (1960 - 3 de febrer de 1964).
- Sa Altesa Reial la infanta, princesa de les Dues Sicílies, princesa de Parma, duquessa vídua de Calàbria i comtessa vídua de Caserta (3 de febrer de 1964 - 28 de març de 2017).
Distincions
modificaDistincions honorífiques espanyoles
modificaDistincions honorífiques estrangeres
modifica- Dama del Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi, gran greu (Casa de Borbó-Dues Sicílies, 1960).[5]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Fallece Alicia de Borbón-Parma, tía del Rey Juan Carlos» (en castellà). Vanitatis, 28-03-2017. [Consulta: 30 març 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Fallece la Infanta Doña Alicia de Borbón-Parma, tía de Don Juan Carlos, a los 99 años de edad» (en castellà). ABC, 28-03-2017. [Consulta: 30 març 2017].
- ↑ Quílez, Raquel. «De infanta a princesa» (en castellà). El Mundo, 2014. [Consulta: 30 març 2017].
- ↑ «Alicia, princesa de Borbón-Parma» (en castellà). Geneall. [Consulta: 30 març 2017].
- ↑ «Membership of the Constantinian Order» (en anglès). The Sacred Military Constantinian Order of Saint George, 2012-2013. Arxivat de l'original el 2013-11-27. [Consulta: 30 març 2017].