Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib[1] (àrab: الحسین بن علی بن أبي طالب, al-Ḥusayn ibn ʿAlī ibn Abī Ṭālib)[2] (c. 630 - 680) fou el segon fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i de la filla de Mahoma, Fàtima az-Zahra. És un personatge venerat per l'islam xiïta, que commemora el seu martiri en una festivitat anomenada Aixura, i és respectat així mateix pels musulmans sunnites per la seva pertinença a l'Ahl al-Bayt o casa de Mahoma. La seva suposada relíquia en la mesquita d'al-Hussayn del Caire ha estat tradicionalment objecte de veneració pels musulmans egipcis sunnites (encara que avui es tendeix a admetre comunament que la resta conservada no és l'autèntic crani de al-Hussayn). Fàtima az-Zahrà va morir jove, deixant a al-Hussayn i el seu germà al-Hàssan orfes de mare. Sembla que ambdós germans van tenir una molt bona relació amb el seu avi, el profeta Mahoma i van heretar les disputes en les quals es va veure involucrat el seu pare Alí pel califat. Al-Hussayn es va casar amb Xahr Banu (en àrab شهر بانو), una de les filles de l'últim emperador sassànida, Yezdegerd III.[3]
_by_Hossein_Qollar_Aqasi,_Reza_Abbasi_Museum.jpg)
Lluita pel califatModifica
El pare d'al-Hussayn, Alí, va ser triat califa l'any 661, convertint-se en el quart successor de Mahoma al capdavant de l'Umma o comunitat de musulmans. La seva legitimitat va ser contestada, donant lloc a una guerra civil que dividiria als musulmans en tres grups: la xíat Alí o ‘partit d'Alí’ (xiïtes), els jariyís i els sunnites, grup aquest últim que aconseguiria el poder donant lloc al califat omeia. Després de la seva derrota, Alí es va fer fort en la ciutat de Kufa, on va ser assassinat poc després.
Els partidaris d'Alí o alawís (encara és prompte per a anomenar-los xiïtes, car no han desenvolupat una doctrina religiosa pròpia) nomenen llavors imam o cap de la comunitat al seu fill major, al-Hàssan. Aquest, no obstant això, després d'unes escaramusses amb els exèrcits de l'omeia Muawiya I, decideix evitar costi el que costi altra guerra civil i signa un tractat de pau de resultes del qual abandona el lideratge dels alawís[Cal aclariment] i es retira a la ciutat de Medina. Això suposa un dur cop a la combativitat dels alawís, que es mantindran poc actius durant un temps.
En l'any 680 Muàwiya ibn Abi-Sufyan mor a Damasc, amb el qual queda oberta de nou la qüestió de la successió al califat: en aquells dies encara no s'ha establert que la dignitat de califa hauria de ser hereditària, encara que tant els omeies com els alawís busquen que sigui així. Al-Hàssan, el fill gran d'Alí, ha mort uns anys abans, el que deixa a al-Hussayn com a cap dels alawís i probable candidat al títol de califa per la dignitat que li confereix ser fill de califa i net del profeta. No obstant això, Muawiya abans de morir intenta forçar el pas d'un sistema electiu a un hereditari proclamant hereu al seu fill Yazid, que és aclamat com nou califa a Damasc. Això, tanmateix, és contestat en bona part de l'imperi islàmic i per descomptat s'oposen a això principalment els alawís, qui conviden a al-Hussayn, que es troba a La Meca, a acudir a Kufa para liderar una rebel·lió contra Yazid, al que al-Hussayn accedeix.
Batalla de KarbalaModifica
Yazid, no obstant això, assabentat de la rebel·lió que es prepara envia un exèrcit interceptar al-Hussayn i els 72 guerrers que l'acompanyen, sorprenent-lo abans que arribi a Kufa, als voltants de la ciutat de Karbala (Iraq). S'entaula llavors una batalla desigual, la de Karbala, d'especial rellevància pel xiisme. Els 3.000 homes enviats per Yazid separen a la comitiva d'al-Hussayn dels punts d'aigua, obligant-los a combatre durant dos dies sota un sol ardent, al cap dels quals els qui encara sobrevivien, entre ells al-Hussayn, van ser torturats i assassinats. Únicament es va perdonar la vida al fill menor d'al-Hussayn, Alí Zayn-al-Abidín, i a les dones de la caravana, que van ser conduïdes a Damasc per a ser venudes com a esclaves. El cos d'al-Hussayn va ser enterrat a Karbala, i el seu cap dut també a Damasc per a lliurar-lo al califa.
Significat d'al-HussaynModifica
El martiri d'al-Hussayn a Karbala, el 10 de muhàrram de l'any 60 de l'Hègira (10 d'octubre del 680), es commemora anualment en les zones de població xiïta en la festivitat anomenada Aixura, en la qual penitents desfilen pels carrers flagel·lant-se i copejant-se per a rememorar el sofriment de al-Hussayn, d'una manera semblant a la celebració de la Setmana Santa en alguns països catòlics. Cal dir que l'Aixura ja era una festa religiosa en el moment de la batalla de Karbala, raó per la qual els sunnites també la celebren, encara que d'una altra manera i per altres raons. Aquesta celebració és particularment important a Karbala. A al-Hussayn se li dona amb freqüència el nom de Sayyid aix-Xuhadà' (سيد الشهداء) o «senyor dels màrtirs».
Sobre el lloc on, segons la tradició, va ser enterrat el cos d'al-Hussayn, s'aixeca avui la Tomba de l'imam al-Hussayn, un dels principals llocs sagrats dels xiïtes, la construcció inicial dels quals és quatre anys posterior a la mort de l'imam.
El crani d'al-Hussayn es conserva, segons la tradició, en un mausoleu annex a la gran mesquita de Damasc, lloc que és objecte també de peregrinació xiïta. Una tradició, no obstant això, diu que el cap va ser dut en algun moment a Karbala, i una altra que va ser dut al Caire pels fatimites, conservant-se en la mesquita anomenada, en el seu honor, Mesquita d'al-Hussayn.
ReferènciesModifica
- ↑ Tot i que el nom hauria d'anar sempre precedit de l'article al-, en la pràctica aquest és elidit quan hom s'hi refereix en altres llengües i fins i tot pels mateixos àrabs.
- ↑ El nom és també transcrit com Hussein, Hussain, Husayn, etc.
- ↑ Taheri, Amir. The Persian Night: Iran under the Khomeinist Revolution (en anglès). Encounter Books, p. 61. ISBN 1594035520.
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib |
- «Al-Ḥusayn ibn ʿAlī» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 1r març 2015].
- http://www.iranica.com/articles/hosayn-b-ali-i
- http://www.iranica.com/articles/hosayn-b-ali-ii
- http://www.al-islam.org/nutshell/files/husaynviews.pdf
- http://www.al-islam.org/kaaba14/6.htm Arxivat 2012-12-27 a Wayback Machine.
- http://www.al-islam.org/short/sorrows/names.htm
- http://www.islamfrominside.com/Pages/Articles/Ashura.html
- http://www.happy-books.co.uk/muhammad-ibn-abdullah-lineage-and-family-tree/family-tree-diagram-of-lineage-and-relatives-of-prophets-and-companions-in-muslim-history.php?id=112
| Precedit per: Al-Hàssan ibn Alí |
Tercer imam xiïta 670 - 680 |
Succeït per: Alí Zayn-al-Abidín |