Aleix Espargaró i Villà

pilot de motociclisme català

Aleix Espargaró i Villà (Granollers, 30 de juliol de 1989) és un pilot de motociclisme català de renom internacional.[1] Va ser campió d'Espanya de 125cc el 2004 i més tard va competir al mundial de MotoGP. La seva millor temporada fou la del 2022, en què va acabar quart al mundial i va aconseguir-hi la seva primera victòria al Gran Premi de l'Argentina. Després de competir amb l'equip de fàbrica de Suzuki dues temporades (2015-2016), el 2017 va entrar a l'Aprilia Racing Team Gresini (ART) i va competir amb aquesta marca fins al 2024, en què va anunciar la seva retirada dels Grans Premis un cop acabada la temporada.[2]

Plantilla:Infotaula personaAleix Espargaró

Aleix Espargaró (2022) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Aleix Espargaró i Villà Modifica el valor a Wikidata
30 juliol 1989 Modifica el valor a Wikidata (35 anys)
Granollers (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme, empresari, pilot de proves Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme de velocitat Modifica el valor a Wikidata
Núm. esportiu41 Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Vehicle utilitzat
2009-2010Pramac Racing
2011-2011Pons Racing
2012-2013Aspar Racing Team
2014-2014Forward Racing
2015-2016Suzuki MotoGP
2017-2021Gresini Racing
2022-2024Aprilia Racing Factory Team
2025-Honda Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansPol Espargaró i Villà Modifica el valor a Wikidata

Facebook: aleix.espargaro.41 X: AleixEspargaro Instagram: aleixespargaro Modifica els identificadors a Wikidata

Al llarg de la seva carrera, Espargaró va guanyar tres vegades consecutives el campionat del món CRT/Open (2012-2014),[3][4] una subcategoria especial de MotoGP. Aleix és el germà gran de Pol Espargaró, un altre destacat pilot de motociclisme que fou campió del món de Moto2 el 2013.

Carrera esportiva

modifica

Primers anys

modifica

Tal com va fer el seu germà Pol, Aleix Espargaró va començar a competir de ben petit, inicialment en modalitats de fora d'asfalt. El 1999, a 10 anys, va guanyar el campionat de Catalunya d'enduro de 60cc i fou tercer al de motocròs, també de 60cc. El 2001 va guanyar el campionat de Supermotard Rieju de Catalunya i el d'Espanya.[5] Un cop passat a la velocitat, el 2003 en guanyà el campionat de Catalunya de 125cc, el qual revalidà l'any següent. Aquell any, 2004, va guanyar també el campionat d'Espanya FIM CEV de 125cc després d'obtenir-hi una victòria i dos podis[6] i esdevingué així el pilot més jove a proclamar-se Campió d'Espanya de velocitat.[5]

Aleix Espargaró va debutar al mundial de motociclisme de 125cc a 15 anys tot disputant el Gran Premi de la Comunitat Valenciana de 2004. El 2005 va disputar la seva primera temporada completa en aquest campionat amb l'equip Seedorf Racing, pilotant una Honda.[5]

A mitjan temporada del 2006, Espargaró va passar dels 125cc als 250cc amb l'equip Wurth Honda BQR, aprofitant que Sebastian Porto es retirà de la competició i Martín Cárdenas ocupà la seva vacant a l'equip. Espargaró va competir en aquesta categoria amb diversos equips fins al 2008.

De cara al 2009, l'equip italià Campetella Racing li havia ofert un acord, però acabaren desdint-se'n i Espargaró restà sense moto. Tot i així, feu sengles aparicions a Assen i a Sachsenring com a suplent per a l'equip Balatonring. També aprofità per a fer de pilot de desenvolupament de la futura categoria de Moto2.[7]

Pramac Racing (2009-2010)

modifica
 
Al GP de Gran Bretanya del 2010
Carrera esportiva
Nacionalitat  Catalunya
Temporades2004 - 2024
Palmarès en velocitat
C. del Món CRT2 (2012-2013)
C. del Món Open1 (2014)

GPs Vict. Podis Poles V.Ràp. Pts.
326 3 12 6 4 1.639

C. Esp. 125cc1 (2004)

El 19 d'agost del 2009 s'anuncià l'entrada d'Espargaró a l'equip Pramac Racing per tal de córrer en la categoria de MotoGP al Gran Premi d'Indianàpolis i al Gran Premi de San Marino com a substitut de Mika Kallio, qui al seu torn substituïa Casey Stoner a l'equip oficial de Ducati.[8] El 6 d'octubre d'aquell mateix any es feu públic que Espargaró correria amb l'equip Pramac Ducati tot el mundial de MotoGP del 2010[9] com a substitut de Niccolò Canepa. També va reemplaçar el lesionat Canepa a les dues darreres curses del mundial del 2009, a Sepang i a Xest.[10]

El 2010 va romandre al mateix equip amb Mika Kallio com a company. Durant el Gran Premi d'Alemanya, Espargaró es va veure involucrat en un incident amb Álvaro Bautista i Randy de Puniet en què es va fracturar una vèrtebra i es va fer un petit tall al genoll. El seu millor resultat van ser dos vuitens llocs a Itàlia i Austràlia. Va acabar la temporada en catorzè lloc.

Moto2: Pons HP40 (2011)

modifica
 
A la cursa de Moto2 del GP d'Alemanya del 2011

El 2011, Aleix va passar a córrer a Moto2 amb l'equip Pons HP40, amb Axel Pons de company. Va aconseguir un podi al Gran Premi de Catalunya i va acabar la temporada en dotzena posició final.

Power Electronics Aspar (2012–2013)

modifica

La temporada de 2012 tornà a pujar a la categoria de MotoGP, on ja havia competit un parell d'anys, com a company de Randy De Puniet a l'equip Power Electronics Aspar. El seu millor resultat va ser un vuitè lloc al Gran Premi de Malàisia i va acabar la temporada en dotzena posició final. El 2013 va romandre al mateix equip i va acabar la temporada en l'onzena posició final. Tant el 2012 com el 2013, Aleix Espargaró fou el millor dels pilots que participaven al mundial de MotoGP amb motos CRT (Claiming Rule Teams), fet que atorgava el títol honorífic de «Campió del Món de CRT».[4][11]

NGM Forward Racing (2014)

modifica
 
A Sachsenring el 2014

El 2014, Aleix Espargaró va passar a l'equip Forward Racing, on pilotà una Yamaha amb especificacions CRT (aleshores anomenades "Open"). El seu company d'equip era Colin Edwards. Aquella temporada, Espargaró va aconseguir el seu primer podi a MotoGP en quedar segon al Gran Premi d'Aragó i la seva primera pole position al Dutch TT d'Assen, casualment el seu 150è Gran Premi. Va acabar la temporada en setena posició final i tornà a ser el millor dels pilots equipats amb motos CRT (ara, "Open") per tercera vegada consecutiva.

Suzuki Ecstar (2015-2016)

modifica
 
Espargaró el 2015, durant la seva etapa a Suzuki

Després d'haver dominat la classe Open la temporada del 2014, Aleix va fitxar per l'equip de fàbrica de Suzuki per a pilotar la seva nova GSX-RR a partir del 2015.[12] El seu company d'equip seria Maverick Viñales. Aquella temporada va aconseguir la seva segona pole position al Gran Premi de Catalunya, cosa que representà la primera pole de Suzuki des del 2007. Va acabar la temporada en l'onzena posició final.

El 2016 va romandre en el mateix equip i aconseguí la quarta posició al Gran Premi del Japó com a millor resultat de la temporada. Tornà a acabar la temporada en l'onzena posició final.

Aprilia Racing (2017–2024)

modifica

El 2017 va passar a l'Aprilia Racing Team Gresini (ART) com a company d'equip de Sam Lowes. Va aconseguir dos sisens llocs (Gran Premi de Qatar i Aragó) com a millor resultat i acabà la temporada al quinzè lloc. Es va perdre el Gran Premi de Malàisia a causa d'una fractura del braç esquerre al Gran Premi anterior, el d'Austràlia.

El 2018 va tenir de company d'equip a Scott Redding. El seu millor resultat va ser un sisè lloc a l'Aragó i va acabar la temporada al dissetè lloc final. Es va perdre el Gran Premi d'Alemanya a causa d'una lesió patida a l'escalfament. El 2019, el seu company d'equip va ser Andrea Iannone i el seu millor resultat va ser un setè lloc a l'Aragó. Va acabar la temporada en catorzè lloc. El 2020 va seguir amb Aprilia. El seu millor resultat va ser un vuitè lloc al Gran Premi de Portugal i va acabar la temporada en dissetè lloc.

 
Amb l'Aprilia davant de Marc Márquez a Sachsenring el 2021

De cara a la temporada del 2021, Espargaró va seguir a Aprilia, ara amb Lorenzo Savadori de company d'equip. Aquell any, l'Aprilia va demostrar ser molt més competitiva de seguida, tant que Espargaró va poder acabar amb freqüència entre els deu primers. En concret, a Silverstone, després de sortir des de la segona fila, va acabar la cursa en tercera posició i va donar així a Aprilia el seu primer podi a MotoGP.[13] Aquest va ser el segon podi de la carrera d'Espargaró a MotoGP després del d'Aragó del 2014, quasi set anys abans. A partir del Gran Premi d'Aragó, el seu company d'equip va ser Maverick Viñales, provinent de Yamaha.[14]

El 2022, a la tercera ronda de la temporada, el Gran Premi de l'Argentina, Espargaró va guanyar la cursa després de sortir de la pole position. Aquesta va ser la seva primera victòria en Gran Premi, i també la d'Aprilia en MotoGP. Durant la resta de la temporada, Espargaró continuà sent un aspirant al títol fins al Gran Premi de Malàisia, tot i que finalment acabà la temporada en quarta posició (el seu millor resultat a la classe reina). El 26 de maig de 2022, Espargaró va signar una pròrroga del seu contracte amb l'equip per als anys 2023 i 2024, tot fent equip amb Maverick Viñales.[15]

Al llarg del 2023, Espargaró va anar millorant i va aconseguir victòries a Silverstone i Montmeló. En aquest darrer Gran Premi, juntament amb Maverick Viñales va obtenir el primer resultat 1-2 de l'equip de fàbrica d'Aprilia a MotoGP. Aquests resultats van situar Espargaró a la cinquena posició provisional de la classificació de pilots. Malgrat tot, durant les últimes rondes del campionat, tant ell com l'Aprilia van decaure força i, a més a més, va patir una fractura de peroné esquerre durant la cursa Sprint del Gran Premi de Qatar després de topar amb Miguel Oliveira. Espargaró va acabar l'any en sisena posició, amb 2 punts d'avantatge sobre Viñales.

Retirada

modifica

El 23 de maig de 2024, Espargaró va oferir una roda de premsa prèvia al Gran Premi de Catalunya en què va anunciar que es retiraria oficialment del campionat de MotoGP en acabar la temporada.[16] El 2 de juliol, Espargaró i Honda van anunciar que el català s'incorporaria a l'estructura del fabricant japonès com a pilot de proves a partir de la temporada del 2025.[17][18]

Aleix Espargaró ha corregut la major part de la seva carrera amb el número 41, el qual va triar en homenatge a Youichi Ui, un pilot que fou dues vegades subcampió del món 125cc amb qui va coincidir durant els seus primers anys al mundial.[3]

Els campionats del món CRT i Open

modifica
 
Espargaró al GP d'Austràlia del 2012 amb l'Aprilia "CRT"

Per tal de propiciar la participació de nous equips en un campionat de MotoGP cada cop més complicat tècnicament, el 2012 es va crear la categoria de motocicletes CRT (acrònim de Claiming Rule Teams). Els motors havien de ser derivats dels que s'empraven a Superbikes (els quals, alhora, derivaven dels de producció) i els equips havien de ser totalment privats, sense cap suport de fàbrica.[4] La diferència de rendiment entre les motos CRT i les pròpies de MotoGP era, però, excessiva i l'experiència només va durar dos anys. A partir del 2014, les CRT van desaparèixer i es va introduir la nova subcategoria "Open" per a motocicletes semblants a les oficials (que s'anomenaven "Factory"), però amb una normativa menys restrictiva: podien muntar fins a dotze unitats de motor a l'any i dur dipòsits de combustible amb més capacitat. A més, havien de dur una centraleta electrònica unificada. Les motos Open van formar part del campionat fins al 2015, ja que el 2016 va entrar en vigor la centraleta única i la limitació dels dipòsits a 22 litres per a tots els participants.[4]

Al llarg de l'existència de les subcategories CRT i Open (2012-2015), es va atorgar el títol simbòlic de Campió del Món d'aquesta categoria. Aleix Espargaró va guanyar els dos campionats CRT amb l'Aprilia ART (2012-2013) i el primer Open amb la Forward Yamaha (2014) . El darrer campionat Open el va guanyar Héctor Barberá amb la Ducati.[4]

Vida personal

modifica

Aleix Espargaró està casat amb Laura Montero, amb qui va sortir vuit anys abans de casar-s'hi el 23 d'agost de 2014, a Barcelona. La parella va tenir bessons el 2018: una nena, Mia, i un nen, Max.[19]

És seguidor del FC Barcelona i del seu exjugador Bojan Krkić, a qui finalment va conèixer al Gran Premi de Catalunya del 2012. Aficionat a les cuines japonesa i italiana, és propietari de tres restaurants japonesos i dues pizzeries situats a Andorra.[20][21]

Resultats al Mundial de motociclisme

modifica

Per temporada

modifica
Any Categoria Moto Equip Curses Victòries Podis Poles FLaps Punts Posició
2004 125cc Honda Racc Caja Madrid 1 0 0 0 0 0 NC
2005 125cc Honda Seedorf RC3 – Tiempo Holidays 16 0 0 0 0 36 16è
2006 125cc Honda Wurth Honda BQR 6 0 0 0 0 0 NC
250cc 9 0 0 0 0 20 19è
2007 250cc Aprilia Blusens Aprilia 17 0 0 0 0 47 15è
2008 250cc Aprilia Lotus Aprilia 16 0 0 0 0 92 12è
2009 250cc Aprilia Balatonring Team 2 0 0 0 0 22 20è
MotoGP Ducati Pramac Racing 4 0 0 0 0 16 18è
2010 MotoGP Ducati Pramac Racing 18 0 0 0 0 65 14è
2011 Moto2 Pons Kalex Pons HP40 17 0 1 0 0 76 12è
2012 MotoGP ART Power Electronics Aspar 18 0 0 0 0 74 12è
2013 MotoGP ART Power Electronics Aspar 18 0 0 0 0 93 11è
2014 MotoGP Forward Yamaha NGM Forward Racing 18 0 1 1 0 126
2015 MotoGP Suzuki Team Suzuki Ecstar 18 0 0 1 0 105 11è
2016 MotoGP Suzuki Team Suzuki Ecstar 18 0 0 0 0 93 11è
2017 MotoGP Aprilia Aprilia Racing Team Gresini 17 0 0 0 0 62 15è
2018 MotoGP Aprilia Aprilia Racing Team Gresini 17 0 0 0 0 44 17è
2019 MotoGP Aprilia Aprilia Racing Team Gresini 19 0 0 0 0 63 14è
2020 MotoGP Aprilia Aprilia Racing Team Gresini 14 0 0 0 0 42 17è
2021 MotoGP Aprilia Aprilia Racing Team Gresini 18 0 1 0 0 120
2022 MotoGP Aprilia Aprilia Racing 20 1 6 2 2 212 4t
2023 MotoGP Aprilia Aprilia Racing 20 2 3 1 2 206
Total 326 3 12 6 4 1.639

Per categoria

modifica
Categoria Anys 1r GP 1r Podi 1a victòria Curses Victòries Podis Poles FLaps Punts Títols
125cc 2004–2006 2004 Comunitat Valenciana 23 0 0 0 0 36 0
250cc 2006–2009 2006 Països Baixos 44 0 0 0 0 181 0
Moto2 2011 2011 Qatar 2011 Catalunya 17 0 1 0 0 76 0
MotoGP 2009–2010, 2012–actualitat 2009 Indianàpolis 2014 Aragó 2022 Argentina 242 3 11 6 4 1.372 0
Total 2004–actualitat 326 3 12 6 4 1.665 0

Curses per any

modifica

Barem de puntuació de 1993 ençà:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Cursa 25 20 16 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1
Sprint 12 9 7 6 5 4 3 2 1 [Nota Sprint 1]
  1. La cursa Sprint va ser introduïda la temporada del 2023

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida; les posicions en superíndex són les de la cursa Sprint)

Any Categoria Moto 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 Pos Pts
2004 125cc Honda RSA ESP FRA ITA CAT NED RIO GER GBR CZE POR JPN QAT MAL AUS VAL
24
NC 0
2005 125cc Honda ESP
14
POR
16
CHN
7
FRA
12
ITA
17
CAT
15
NED
Ret
GBR
Ret
GER
9
CZE
13
JPN
12
MAL
15
QAT
18
AUS
17
TUR
17
VAL
11
16è 36
2006 125cc Honda ESP
Ret
QAT
17
TUR
21
CHN
16
FRA
DNQ
ITA
Ret
CAT
Ret
NC 0
250cc Honda NED
15
GBR
12
GER
15
CZE
Ret
MAL
9
AUS
15
JPN
Ret
POR
13
VAL
13
19è 20
2007 250cc Aprilia QAT
11
ESP
Ret
TUR
11
CHN
11
FRA
18
ITA
12
CAT
20
GBR
Ret
NED
17
GER
11
CZE
13
SM
12
POR
12
JPN
17
AUS
14
MAL
10
VAL
12
15è 47
2008 250cc Aprilia QAT
9
ESP
9
POR
11
CHN
9
FRA
9
ITA
9
CAT
Ret
GBR
10
NED
17
GER
13
CZE
10
SM
Ret
INP
C
JPN
7
AUS
8
MAL
5
VAL
7
12è 92
2009 250cc Aprilia QAT JPN ESP FRA ITA CAT NED
4
GER
7
GBR CZE 20è 22
MotoGP Ducati INP
13
SM
11
POR AUS MAL
11
VAL
13
18è 16
2010 MotoGP Ducati QAT
Ret
ESP
15
FRA
9
ITA
8
GBR
10
NED
10
CAT
Ret
GER
Ret
USA
Ret
CZE
12
INP
9
SM
11
ARA
10
JPN
14
MAL
Ret
AUS
8
POR
Ret
VAL
11
14è 65
2011 Moto2 Pons Kalex QAT
11
ESP
24
POR
Ret
FRA
6
CAT
3
GBR
18
NED
16
ITA
9
GER
Ret
CZE
6
INP
10
SM
Ret
ARA
5
JPN
31
AUS
13
MAL
8
VAL
21
12è 76
2012 MotoGP ART QAT
15
ESP
12
POR
12
FRA
13
CAT
13
GBR
11
NED
Ret
GER
13
ITA
13
USA
9
INP
10
CZE
10
SM
Ret
ARA
10
JPN
12
MAL
8
AUS
10
VAL
11
12è 74
2013 MotoGP ART QAT
11
AME
11
ESP
9
FRA
13
ITA
8
CAT
8
NED
8
GER
8
USA
Ret
INP
12
CZE
10
GBR
10
SM
13
ARA
11
MAL
9
AUS
11
JPN
Ret
VAL
11
11è 93
2014 MotoGP Forward Yamaha QAT
4
AME
9
ARG
15
ESP
7
FRA
9
ITA
9
CAT
6
NED
4
GER
6
INP
Ret
CZE
8
GBR
9
SM
Ret
ARA
2
JPN
11
AUS
Ret
MAL
Ret
VAL
7
126
2015 MotoGP Suzuki QAT
11
AME
8
ARG
7
ESP
7
FRA
Ret
ITA
Ret
CAT
Ret
NED
9
GER
10
INP
14
CZE
9
GBR
9
SM
10
ARA
6
JPN
11
AUS
9
MAL
7
VAL
8
11è 105
2016 MotoGP Suzuki QAT
11
ARG
11
AME
5
ESP
5
FRA
6
ITA
9
CAT
Ret
NED
Ret
GER
14
AUT
Ret
CZE
Ret
GBR
7
SM
Ret
ARA
7
JPN
4
AUS
Ret
MAL
13
VAL
8
11è 93
2017 MotoGP Aprilia QAT
6
ARG
Ret
AME
17
ESP
9
FRA
Ret
ITA
Ret
CAT
Ret
NED
10
GER
7
CZE
8
AUT
13
GBR
Ret
SM
Ret
ARA
6
JPN
7
AUS
Ret
MAL VAL
Ret
15è 62
2018 MotoGP Aprilia QAT
19
ARG
Ret
AME
10
ESP
Ret
FRA
9
ITA
Ret
CAT
Ret
NED
13
GER
DNS
CZE
15
AUT
17
GBR
C
SM
14
ARA
6
THA
13
JPN
Ret
AUS
9
MAL
11
VAL
Ret
17è 44
2019 MotoGP Aprilia QAT
10
ARG
9
AME
Ret
ESP
11
FRA
12
ITA
11
CAT
Ret
NED
12
GER
Ret
CZE
18
AUT
14
GBR
Ret
SM
12
ARA
7
THA
Ret
JPN
15
AUS
10
MAL
13
VAL
9
14è 63
2020 MotoGP Aprilia ESP
Ret
ANC
Ret
CZE
10
AUT
11
STY
12
SM
13
EMI
Ret
CAT
12
FRA
14
ARA
13
TER
Ret
EUR
Ret
VAL
9
POR
8
17è 42
2021 MotoGP Aprilia QAT
7
DOH
10
POR
6
ESP
6
FRA
Ret
ITA
7
CAT
Ret
GER
7
NED
8
STY
Ret
AUT
10
GBR
3
ARA
4
SM
8
AME
Ret
EMI
7
ALR
Ret
VAL
9
120
2022 MotoGP Aprilia QAT
4
INA
9
ARG
1
AME
11
POR
3
ESP
3
FRA
3
ITA
3
CAT
5
GER
4
NED
4
GBR
9
AUT
6
SM
6
ARA
3
JPN
16
THA
11
AUS
9
MAL
10
VAL
Ret
4t 212
2023 MotoGP Aprilia POR
96
ARG
15
AME
Ret4
ESP
5
FRA
58
ITA
68
GER
169
NED
34
GBR
15
AUT
97
CAT
11
SM
128
IND
Ret
JPN
5
INA
10
AUS
8
THA
85
MAL
Ret
QAT
Ret
VAL
8
206

Referències

modifica
  1. «Aleix Espargaro» (en anglès). motogp.com. Arxivat de l'original el 27 de setembre 2013. [Consulta: 6 juny 2011].
  2. «#GrazieCapitano: Aleix Espargaro announces retirement in Barcelona» (en anglès). MotoGP, 23-05-2024. [Consulta: 25 maig 2024].
  3. 3,0 3,1 Saavedra, María. «Aleix Espargaró, el piloto de Moto GP campeón histórico de CRT y que lleva su dorsal en honor a Youichi Ui» (en castellà). nfobae.com, 23-05-2024. [Consulta: 22 juliol 2024].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Quintiá, Antón. «Las CRT y las Open: ¿Qué fue de aquellas subcategorías de MotoGP?» (en castellà). es.motorsport.com, 29-12-2022. [Consulta: 22 juliol 2024].
  5. 5,0 5,1 5,2 «Aleix Espargaró Villà». Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 juliol 2024].
  6. «FIM JuniorGP™» (en anglès).
  7. «Espargaró to make MotoGP debut at Indy» (en anglès). MotoGP.com, 19-08-2009. Arxivat 17 de desembre 2014 a Wayback Machine.
  8. «Espargaro named in Pramac squad» (en anglès). Autosport.com, 19-08-2009.
  9. «Espargaro signs with Pramac» (en anglès). Insidebikes, 06-10-2009 [Consulta: 6 octubre 2009].
  10. «Espargaró to replace Canepa again at season finale» (en anglès). MotoGP.com, 03-11-2009 [Consulta: 6 novembre 2009]. Arxivat 13 de setembre 2012 a Wayback Machine.
  11. «Aleix Espargaró, campeón del mundo de CRT» (en castellà). planetadeporte.net, 20-10-2013. Arxivat de l'original el 10 de novembre 2013. [Consulta: 20 octubre 2013].
  12. «Suzuki makes great progress at Valencia test» (en anglès). Suzuki MotoGP. Suzuki, 12-11-2014. Arxivat de l'original el 26/12/2014 [Consulta: 17 desembre 2014].
  13. «Aleix Espargaró gives Aprilia the first podium; Quartararo with a overwhelming victory at Silverstone - Motorcycle Sports» (en anglès). motorcyclesports.net. Arxivat de l'original el 2021-08-30.
  14. Close, Josh. «MotoGP: Maverick Vinales to race for Aprilia for remainder of 2021 season» (en anglès). motorcyclenews.com. Motorcycle News, 02-09-2021.
  15. «A. Espargaro and Viñales sign two-year Aprilia deals» (en anglès). MotoGP.com. Dorna Sports, 26-05-2022. [Consulta: 26 maig 2022].
  16. «"One of sport's finest underdogs" - Social media on A. Espargaro's retirement» (en anglès). MotoGP.com. Dorna Sports, 23-05-2024. [Consulta: 23 maig 2024].
  17. López, Laura; Narbona, Laura. «Aleix Espargaró se retira a final de temporada» (en castellà). sport.es. Sport, 23-05-2024. [Consulta: 22 juliol 2024].
  18. Thukral, Rachit. «Honda signs retiring Espargaro to expand MotoGP test team» (en anglès). Autosport.com, 02-07-2024. [Consulta: 2 juliol 2024].
  19. «News, The Espargarò family grows: Max and Mia are born» (en anglès). GPone.com, 06-06-2018. [Consulta: 16 febrer 2024].
  20. «Aleix Espargaró inaugura en Andorra un restaurante japonés» (en castellà). Revista Digital Vallés, 09-12-2017. [Consulta: 29 desembre 2021].
  21. Bakero, Lorea. «Los 5 restaurantes de Aleix Espargaró que son un éxito rotundo» (en castellà). mundodeportivo.com. El Mundo Deportivo, 15-01-2024. [Consulta: 15 gener 2024].

Enllaços externs

modifica
  • Article sobre la seva retirada el 2024 a Motociclismo.es (castellà)