Alexandre Bulart i Rialp
Alexandre Bulart i Rialp (Barcelona, 7 d'agost de 1889[1] — Barcelona, 26 d'agost de 1949[2]) fou un advocat i escriptor.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 agost 1889  Barcelona |
| Mort | 26 agost 1949 (60 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, jurista, advocat |
Biografia
modificaVa néixer al carrer dels Tallers de Barcelona, fill d'Alexandre Bulart i Calvet, natural de Barcelona, i de Rosa Rialp i Navinès, natural de Ripollet.[1]
S'especialitzà en temes mercantils, i fou elegit membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació el 1929. Fou secretari de la mantenidoria catalana del Felibritge els anys trenta i promogué les relacions catalanooccitanes.[3]
Col·laborà a La Tralla, participà diverses vegades als Jocs Florals de Barcelona, dels quals en fou secretari el 1931, i publicà diverses novel·les i llibres d'assaig.
Es va casar en primeres núpcies amb Angelina Damians i Sabadell (*-1944),[4] poeta i traductora,[5] filla del regidor de l'Ajuntament de Barcelona Lluís Damians i Tarí,[6] i posteriorment, en segones núpcies, amb Mercè Calvó i Renter (1903-1995).[7]
Obres
modifica- El relliscall (1922), novel·la
- De les meves tresqueres (1928), llibre de viatges[8][9]
- Contra l'amor res no hi val (1931), comèdia en un acte
- Sinopsi mistralenca (1932), estudi
Obres presentades als Jocs Florals de Barcelona[10]
- El relliscall (1928)
- La darrera tarambanada d'en Litus (1929)
- Vespertina. Fantasia (1930)
- L'omnipotència divina o Demostració de la grandesa de Déu (1930)
- La incògnita d'un prodigi (1930), 1r accèssit Copa Artística
- En Teri. Estampa de la Barcelona vuitcentista' (1930 i 1934)
- Cúmulus (1930, 1932, 1933 i 1934)
- Bola de neu (1932 i 1933)
- Sol ponent (1932)
- Entre la mort i la vida (1932)
- En el brancal de la vida (1932, 1933 i 1934)
- En la mansió del dolor. Capítol d'una novel·la (1933 i 1934)
- Claror de posta (1933 i 1934)
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1889, número de registre 4295.
- ↑ «Necrològica». La Vanguardia, 06-09-1949, pàg. 12.
- ↑ «Alexandre Bulart i Rialp». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Esquela de defunció d'Angelina Damians i Sabadell». La Vanguardia, 28-01-1944, pàg. 10 [Consulta: 15 març 2023].
- ↑ Va traduir els sonets de William Shakespeare, publicats el 1944 per Montaner i Simón.
- ↑ «Necrológicas - Doña Angelina Damians Sabadell, de Bulart». La Vanguardia, 09-01-1944, pàg. 14.
- ↑ «Necrològica de Mercè Calvó i Renter». La Vanguardia, 02-12-1995, pàg. 30.
- ↑ Portada del llibre "De les meves tresqueres"[Enllaç no actiu]
- ↑ Crítica sobre "De les meves tresqueres" a "La Vanguardia" de 7 de setembre de 1928
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques
