Alkes (Alfa de la Copa / α Crateris) és un estel a la constel·lació de la Copa de magnitud aparent +4,08, la segona més brillant de la mateixa després de Labrum (δ Crateris).[8] El seu nom, de l'àrab Al-Ca's, significa «la copa», en al·lusió al conjunt de la constel·lació. S'hi troba a 174 anys llum de distància del sistema solar.

Infotaula objecte astronòmicAlkes
Tipusestel, estrella amb alt moviment propi, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K0IIIb[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCopa Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra49,0935 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi12,32 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta0,44 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,07 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa1,81 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.621 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi20,3693 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)128,614 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−462,303 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar2,6 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial47,42 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial275 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)10h 59m 46.4652s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-19° 42' 4.3696''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,08[7] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat66 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada2,06 mil milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Alkes és una gegant taronja de tipus espectral K1III amb una temperatura superficial de 4.725 K. És 80 vegades més lluminosa que el Sol i té una massa estimada de 2,5 masses solars. És una de les moltes gegants de similar temperatura i lluminositat, en el nucli de la qual l'heli es fusiona en carboni i oxigen; Arcturus (α Bootis) i Aldebaran (α Tauri) són dos brillants exemples.[9] El seu radi és 13 vegades més gran que el radi solar.

L'alta velocitat relativa d'Alkes respecte al Sol (uns 130 km/s) indica que és un estel provinent d'una zona diferent de la galàxia. Amb una metal·licitat comparable a la solar ([Fe/H] = -0,06), sembla clar que és originària del bulb galàctic, part interna de la galàxia enriquida en metalls.[10][9]

Referències modifica

  1. «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, octubre 1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. 4,0 4,1 Henrik Jönsson «Abundances of disk and bulge giants from high-resolution optical spectra. I. O, Mg, Ca, and Ti in the solar neighborhood and Kepler field samples» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 08-02-2017. DOI: 10.1051/0004-6361/201629128.
  5. David W. Latham «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 07-12-2007, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209.
  6. Henrik Jönsson «Abundances of disk and bulge giants from high-resolution optical spectra. I. O, Mg, Ca, and Ti in the solar neighborhood and Kepler field samples» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 08-02-2017. DOI: 10.1051/0004-6361/201629128.
  7. «Abundances of disk and bulge giants from high-resolution optical spectra. V. Molybdenum: The p-process element». Astronomy and Astrophysics, octubre 2022. DOI: 10.1051/0004-6361/202244013.
  8. LTT 4040 -- High proper-motion Star (SIMBAD)
  9. 9,0 9,1 «Alkes» (en anglés). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 1r novembre 2020].
  10. Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V. «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants». Astronomy and Astrophysics, 480, 1, 2008. pp. 91-101 (Tabla consultada en CDS).