Antoni Puig i Gairalt

arquitecte espanyol
(S'ha redirigit des de: Antoni Puig Gairalt)

Antoni Puig i Gairalt (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelona, 28 d'agost de 1887[1] o 1888[2] - Barcelona, 17 d'octubre de 1935) fou un arquitecte i músic català.[3] Era germà del també arquitecte Ramon Puig i Gairalt, amb qui va col·laborar en alguna intervenció.

Infotaula de personaAntoni Puig i Gairalt
Biografia
Naixement28 agost 1887 modifica
l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) modifica
Mort17 octubre 1935 modifica (48 anys)
Barcelona modifica
Activitat
OcupacióArquitecte modifica
La fàbrica Myrurgia de 1929

BiografiaModifica

Els seus estudis inicialment foren de música, al Conservatori del Liceu, i pintura, a l'Escola d'Art de Francesc d'Assís Galí i Fabra. Va acabar els estudis d'arquitectura el 1918,[4] si bé no va abandonar mai la seva vinculació amb la música.

Situat en el període noucentisme, va mirar de retrobar un estil genuïnament català i clàssic a la vegada. D'aquest període són el Casal del Molí Vell a Gelida (1920-1921) i la Casa Guarro a Sarrià (1921-1923).

Però en la segona meitat dels anys 20, s'identificà amb l'art déco que plasma al carrer Ample 46 (1923-24) i a la Via Laietana, 6 (1926-1928), ambdues de Barcelona. A Sabadell va construir el 1925 una casa amb negoci de venda d'automòbils per a Antoni Oliver, germà de Pere Quart, en estil d'influències déco,[5] al carrer de la Concepció, 46.

La seva obra més destacada és la fàbrica Myrurgia de Barcelona (1928-1930) per la qual va guanyar el concurs anual d'edificis artístics en la seva darrera edició. Va ser encarregada per Esteve Monegal, propietari de la indústria perfumera i home del noucentisme. Aquest projecte havia estat exposat a la mostra d'arquitectura organitzada pels membres del GATCPAC a les Galeries Dalmau de Barcelona l'abril del 1929.

Va col·laborar amb Josep Clarà en el monument d'Espanya a l'Uruguai (Montevideo, 1932). Va ser l'autor de les cases de Pau Casals a Sant Salvador (Baix Penedès) i d'Eugeni Xammar a l'Ametlla del Vallès, de la casa Cervelló a Begues, d'un avantprojecte d'aeroport per a Barcelona (1932),[4] i el xalet de Conxita Puig a Castelldefels (1932).[1]

Com a músic, interpretà al piano obres de Schumann, Mozart, César Franck i sobretot J. S. Bach. Actuava com a solista o acompanyant Pau Casals o Mercè Plantada o –a quatre mans– amb Wanda Landowska, de qui era amic.[6] Fou fundador i vicepresident de l'Associació de Musica da Càmera de Barcelona (1929).

Fou membre de l'Acadèmia de les Belles Arts de Catalunya, de la Junta del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears i membre del Patronat de l'Orquestra Pau Casals.[7]

Va morir el 1935 i està enterrat a Sant Genís dels Agudells.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Rovira i Gimeno, Josep Maria. "Antoni Puig Gairalt: exquisitez y realidad". Carrer de la ciutat, 1980, núm. 11
  2. «Antoni Puig y Gairalt» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 17 octubre 2019].
  3. «Antoni Puig i Gairalt | enciclopèdia.cat» (en català). [Consulta: 28 juliol 2018].
  4. 4,0 4,1 Arxiu Col·legi Arquitectes de Catalunya
  5. El País. 7/1/2004
  6. Casamartina i Parassols, Josep «Grandesa i misèries de Lil·liput». "La mirada", de Miquel Bach, publicat per la Fundació La Mirada, 2018, pàg. 19.
  7. «Esquela». La Vanguardia, 18-10-1935, pàg. 3.

Enllaços externsModifica