Antonio Álvarez Solís

periodista espanyol

Antonio Álvarez Méndez (Madrid, 18 de juliol de 1929 - 30 de març de 2020),[1] més conegut com a Antonio Álvarez Solís, fou un periodista espanyol.

Infotaula de personaAntonio Álvarez Solís
Antonio Alvarez Solis 2012an.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Antonio Álvarez Méndez Modifica el valor a Wikidata
18 juliol 1929 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort30 març 2020 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (COVID-19 Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupacióperiodista, periodista d'opinió, novel·lista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInterviú
Grupo Zeta Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit dels i les Comunistes de Catalunya
Bildu Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Encara que va néixer a Madrid, es considerava de Mieres (Astúries). Va estudiar Dret a Barcelona i a Santiago de Compostel·la. Va residir durant més de quaranta anys a Catalunya, on va iniciar la seva vida professional a La Vanguardia, de la qual va arribar a ser redactor en cap als vint-i-set anys. S'ha apuntat que va ser secretari de Felipe Acedo Colunga, governador civil franquista de Barcelona entre 1951 i 1960,[2] si bé ell negava qualsevol afinitat amb la dictadura –es declarava nítidament antifranquista– i explicava que havia estat auxiliar de secretaria per a la Protecció Social gràcies a una carta de recomanació d'un redactor veterà de l'ABC que era amic del seu pare.[3][4]

Més tard va ser director fundador de la revista Interviú i un dels fundadors de Por favor, signant-ne la tercera pàgina fins a la desaparició de la revista.[5] Va fundar i va dirigir Economia Mediterránea i dues revistes de gastronomia i turisme. Com a conseller editorial del Grup Zeta, va col·laborar en la sortida d'El Periódico de Catalunya. Va ser també col·laborador en tertúlies de diverses televisions i emissores de radi d'àmbit estatal i autonòmic com TVE, RNE, COPE, Onda Cero, Radio Miramar, SER, EITB i Radio Euskadi durant diversos anys. Va treballar amb María Teresa Campos, Luis del Olmo, Iñaki Gabilondo i Carlos Herrera, entre d'altres, i sovint publicava articles als diaris bascos Egin i Gara.[6]

Es va pronunciar clarament a favor del dret a l'autodeterminació i de la independència de Catalunya i del País Basc, que considerava les nacions més avançades de l'Estat espanyol.[4] Ideològicament situat a l'esquerra, el 1986 va encapçalar la llista del Partit dels Comunistes de Catalunya al Senat per la circumscripció de Barcelona, amb la qual va obtenir 45.608 vots.[7][8] A les eleccions municipals de 2011 va tancar la llista a l'Ajuntament de Bilbao per la candidatura de l'esquerra abertzale Bildu.[9]

Obra publicadaModifica

ReferènciesModifica

  1. «S'ha mort l'històric periodista Antonio Álvarez-Solís per la Covid-19». Vilaweb, 30-03-2020 [Consulta: 30 març 2020].
  2. Riera, Ignasi. Els catalans de Franco. Barcelona: Plaza & Janés, 1998, p. 226. ISBN 9788401376108. 
  3. Flor, Julio «"Mis 88 años están llenos de infancia"». Gara (Revista dominical 7k), 17-06-2018.
  4. 4,0 4,1 Barnils, Andreu «Antonio Álvarez Solís: ‘Ni un pas enrere’». Vilaweb, 25-10-2017.
  5. «Procesados el director de "Interviu" y el periodista Santiago Miró». EL PAÍS, 07-01-1978 [Consulta: 30 març 2020].
  6. «El colaborador de GARA Antonio Álvarez-Solís ha fallecido». Naiz, 30-03-2020.
  7. «Catalunya: Eleccions al Senat espanyol 1977 - 2019». historiaelectoral.com. [Consulta: 30 març 2020].
  8. «Senado Junio 1986 / C.A. Cataluña / Prov. Barcelona» (PDF) (en castellà). Consulta de Resultados Electorales. Ministerio del Interior. [Consulta: 30 març 2020].
  9. «El periodista Antonio Álvarez Solís cierra la lista de Bildu en Bilbao». Público, 26-04-2011 [Consulta: 30 març 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio Álvarez Solís