Antonio de Oyarzábal y Marchesi
Antonio de Oyarzabal y Marchesi (Estocolm, 12 d'octubre de 1935) és un diplomàtic i polític espanyol.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 octubre 1935  (88 anys)Estocolm (Suècia) |
| Ambaixador d'Espanya als Estats Units | |
| 28 juny 1996 – 30 juny 2000 ← Jaime de Ojeda y Eiseley – Javier Rupérez Rubio → | |
Ambassador of Spain to Lithuania (en)  | |
| 1995 – 1996 | |
| Ambaixador d'Espanya a Dinamarca | |
| 23 desembre 1994 – 27 juny 1996 | |
| Ambaixador d'Espanya al Japó | |
| 11 maig 1990 – 23 desembre 1994 – Santiago Salas Collantes → | |
| Ambaixador d'Espanya a l'Equador | |
| 5 juny 1981 – 1983 ← Manuel Gómez-Acebo y de Igartua | |
 Governador civil de la província de Guipúscoa | |
| 25 juliol 1977 – 5 juny 1979 ← José María Belloch Puig | |
| Governador civil de la província de Santa Cruz de Tenerife | |
| 28 febrer 1977 – 25 juliol 1977 ← Rafael Mombiedro de La Torre – Luis Mardones Sevilla → | |
| Dades personals | |
| Formació | Institut Le Rosey Universitat Complutense de Madrid Potomac School (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | diplomàtic, polític |
Premis | |
Biografia modifica
És fill del diplomàtic espanyol Ignacio de Oyarzabal, i els seus pares van morir durant la Segona Guerra Mundial quan un tren on viatjaven va ser bombardejat pels alemanys. La seva família és d'origen basc[2] i el seu oncle era Fernando Marchesi.
Va assistir a l'Institut Le Rosey a Rolle, Suïssa, seguit de la Facultat de Dret de la Universitat de Madrid. Posteriorment, va estudiar a l'Escola Diplomàtica de Madrid i va cursar estudis avançats d'idiomes a Tours i Grenoble a França i Brighton a Anglaterra.[2]
Després de graduar-se de l'Escola Diplomàtica de Madrid, es va convertir en el tercer secretari del Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya el 1961.[1] Del 1961 al 1970 va servir al gabinet del ministre d'Afers Exteriors. Del 1970 al 1974 va ser secretari de l'ambaixada d'Espanya a Londres. Del 1974 al 1976 va servir al gabinet de José Maldonado González, l'últim president del govern de la República espanyola en l'exili.[1]
De gener a juliol de 1977, va exercir de governador de Tenerife, l'illa més gran i poblada de les set illes Canàries, i va ser governador civil de Guipúscoa del 1977 al 1979.[1]
Del 1979 al 1981 va ser director general de l'Oficina d'Informació Diplomàtica i director general de Cooperació Tècnica Internacional del 1985 al 1989.[3]
Del 1981 al 1983, va exercir com a ambaixador d'Espanya a l'Equador. Del 1990 al 1994 va ser l'ambaixador d'Espanya al Japó. Del 1994 al 1996, va exercir com a ambaixador d'Espanya a Dinamarca.[1] El 28 d'agost de 1996 va ser nomenat ambaixador d'Espanya als Estats Units durant la presidència de Bill Clinton, succeint a Jaime de Ojeda y Eiseley.[4] El 2003, durant una visita a l'Institut Aspen d'Aspen (Colorado), va ser citat dient que "crec que ser diplomàtic és un privilegi i ho prenc com a tal."[5]
Posteriorment, va ocupar el càrrec de president de la Fundació MD Anderson Cancer Center de la Universitat de Texas i vicepresident del Reial Institut Elcano, el principal think tank espanyol sobre relacions internacionals.[1]
Vida personal modifica
El 6 de juliol de 1961, Oyarzabal es va casar amb Beatrice Anna Cabot Lodge per la Rev. George E. Everitt a l'església catòlica St. Brigid a Peapack and Gladstone.[6] Beatrice, que vas estudiar a Miss Hewitt's School a Manhattan, a la Potomac School a Washington, i es va graduar a Marymount School de Barcelona (i estudià a la Universitat Complutense de Madrid) és filla de l'actriu d'origen italià Francesca Braggiotti Lodge i de John Davis Lodge, un actor que esdevingué governador de Connecticut i ambaixador dels Estats Units a Espanya, i germana de Lily de Pourtales Lodge.[7] Fou presentada a la reina Elisabet II del Regne Unit l'abril fr 1957.[2] El Lodge tenirn una casa a Marbella, a la Costa del Sol.[8]
Oyarzabal i la seva dona són amics íntims de la jutgessa del Tribunal Suprem dels Estats Units Ruth Bader Ginsburg i el seu difunt marit, Martin D. Ginsburg, i van passar moltes revetlles de Cap d'Any amb ells a l'apartament dels Ginsburg al complex Watergate.[8]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «CURRÍCULUM». www.educa.madrid.org. [Consulta: 18 maig 2019].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Beatrice Lodge, '56 Debutante, To Wed in July; Daughter of Envoy to Spain Is Betrothed to Antonio de Oyarzabal». The New York Times, 9 December 1960 [Consulta: 18 maig 2019].
- ↑ «Antonio de Oyarzábal». www.cuadernosdelaberinto.com. [Consulta: 18 maig 2019].
- ↑ «The World; Forget the Maine. Spain Is Back.». The New York Times, 15-02-1998 [Consulta: 18 maig 2019].
- ↑ «Spanish diplomat fulfills dream with visit to Institute». Aspen Times, 14-05-2003 [Consulta: 18 maig 2019].
- ↑ «Beatrice Lodge Is Married in Jersey; Envoy' s Daughter Is Bride of Antonio de Oyarzabel». The New York Times, 07-07-1961 [Consulta: 18 maig 2019].
- ↑ «John Davis Lodge, 82, Ex-Envoy and Connecticut Governor, Dies». The New York Times, 31-10-1985 [Consulta: 18 maig 2019].
- ↑ 8,0 8,1 «White House hosts 'no ordinary party'» (en anglès). Palm Beach Daily News, 09-01-2000 [Consulta: 18 maig 2019].
Enllaços externs modifica
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Máximo Cajal López |
Director General de l'Oficina d'Informació Diplomàtica 1979-1981 |
Succeït per: Inocencio Arias |
| Precedit per: Luis Javier Casanova Fernández |
Director General de Cooperació Tècnica Internacional 1986-1989 |
Succeït per: fi del càrrec |