José María Belloch Puig
José María Belloch Puig (1918 - Benalmádena (província de Màlaga), 2 de novembre de 1984)[1] fou un jutge i polític català, governador civil de Barcelona. També és pare de Juan Alberto Belloch Julbe.
Biografia | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 1918 ![]() València ![]() | ||||||||||||
Mort | 2 novembre 1984 ![]() Benalmádena (Província de Màlaga) ![]() | ||||||||||||
| |||||||||||||
Activitat | |||||||||||||
Ocupació | Jutge | ||||||||||||
Partit | Unió Democràtica de Catalunya Unió de Centre Democràtic ![]() | ||||||||||||
Membre de | |||||||||||||
Família | |||||||||||||
Fills | Juan Alberto Belloch Julbe ![]() |
Biografia
modificaLlicenciat en dret i jutge de professió, fou membre de l'Asociación Católica Nacional de Propagandistas i delegat del Movimiento Nacional a la província de Terol[2] va ser jutge a Mora de Rubielos i va escriure guions per a algunes pel·lícules.[3]
Fou membre del Grup Tácito durant la Transició Espanyola, publicant articles amb el pseudònim Seny Nou. Després milità a Unió Democràtica de Catalunya (UDC) quan formava part de l'Equip Demòcrata Cristià Espanyol, per a ingressar posteriorment a la Unió de Centre Democràtic.
Fou governador civil de la província de Huelva (agost de 1976- gener de 1977), de Guipúscoa el 1977 i de la província de Barcelona de juliol de 1977 a octubre de 1980. Fou el primer governador civil catalanoparlant des de 1939 i destacà per la seva manca de bel·ligerància en el procés autonòmic català, per tal d'evitar conflictes. Va mantenir bones relacions amb Narcís Serra i Jordi Pujol, i no gaire bones amb Josep Tarradellas.[4] Durant el seu mandat van esdevenir el cas Scala (gener de 1978) i els fets de l'onze de setembre de 1978 quan va morir Gustau Muñoz d'un tret de la policia.
Obres
modifica- Prohibido vivir, Barcelona, La Gaya Ciencia, 1978
Referències
modifica
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Salvador Sánchez-Terán Hernández |
Governador Civil de Barcelona 1977-1980 |
Succeït per: Josep Coderch i Planas |