Aparell del cos

(S'ha redirigit des de: Aparells del cos)

Un aparell està format per un conjunt d'òrgans que fan una funció comuna.

Aparell digestiuModifica

En els organismes animals, l'aparell digestiu és el sistema d'òrgans que transforma els aliments en substàncies simples en un procés anomenat digestió. Un cop realitzada la digestió, l'organisme pot absorbir aquestes substàncies i fer-les servir en l'obtenció d'energia i en el manteniment del cos.

L'aparell digestiu dels mamífers està format pels òrgans següents:

  • La boca: conté les dents, que mosseguen i masteguen el menjar. La llengua barreja els aliments amb saliva i els empeny cap a la gola.
  • L'esòfag: serveix de conducte de pas per als aliments entre la gola i l'estómac. Un cop ha arribat a l'esòfag, el menjar passa automàticament a l'estómac.
  • L'estómac: tritura i barreja els aliments amb substàncies àcides i digestives anomenades enzims.
  • El pàncrees: produeix els enzims que faciliten la transformació dels aliments.
  • El fetge: produeix i allibera substàncies digestives a l'intestí prim. També emmagatzema sucres i els allibera a la sang segons les necessitats de l'organisme.
  • L'intestí prim: és un tub llarg i prim, de més de 5 m de longitud. En ell es produeix la major part del procés de la digestió i de l'absorció dels aliments. Els enzims alliberats degraden el menjar. L'intestí prim desemboca a l'intestí gros.
  • L'intestí gros: és un tub ample d'1,5 m de longitud, situat a l'abdomen. A través de l'intestí gros s'absorbeix l'aigua i les substàncies químiques útils. El material sobrant és impulsat i excretat per l'anus.

Aparell respiratoriModifica

El sistema respiratori és el sistema biològic de qualsevol organisme implicat en l'intercanvi de gasos. Els mamífers l'utilitzen per agafar oxigen de l'aire i expulsar el diòxid de carboni acumulat a l'organisme. En els peixos realitza el mateix procés sota l'aigua i en les plantes absorbeix diòxid de carboni i expulsa oxigen durant el procés de la fotosíntesi.

En els humans, l'aparell respiratori està integrat per les següents estructures;

La seva funció principal és la captació d'oxigen ambiental i l'eliminació de diòxid de carboni. L'intercanvi gasos es produeix a la zona alveolar que en els humans, té una superfície mitjana d'entre 50 i 100 metres quadrats i en la que s'hi enquibeixen al voltant de 300 milions d'alvèols en un volum proper als 4 litres.

Els glòbuls vermells de la sang porten oxigen (O2) als teixits i extreuen el diòxid de carboni (CO2). Als pulmons aquests glòbuls vermells descarreguen CO2 a l'aire i d'ell agafen una nova càrrega d'O2 en un procés anomenat hematosi.

Les etapes de la respiració són les següents:

  • La inspiració o inhalació que comporta l'entrada d'aire i oxigen cap als alvèols pulmonars.
  • El procés de bescanvi d'oxigen i diòxid de carboni entre els alvèols pulmonars i la sang.
  • L'espiració o exhalació consistent en la sortida de l'aire des dels alvèols pulmonars hacia el exterior, amb l'eliminació de diòxid de carboni.

Bescanvi de O2 i CO2 entre les cèl·lules i la sang.

Aparell excretorModifica

El sistema urinari o excretor és un conjunt d'òrgans i glàndules encarregats de mantenir l'homeòstasi de l'equilibri químic i del balanç hidrosalí, extraient de la sang els rebuigs del metabolisme cel·lular i eliminant-los cap a l'exterior del cos. La seva funció és eliminar les substàncies de rebuig que poden ser perjudicials o que són inútils per a l'organisme.

Per a poder arribar fins als ronyons, que són els òrgans encarregats de sostreure aquelles substàncies que no són necessàries, és necessari un procés anomenat digestió. La digestió serveix per a obtindre els nutrients que contenen els aliments. Els nutrients passen a la sang, la qual realitza l'intercanvi gasós per mitjà dels pulmons. Els residus són duts per les venes fins als ronyons, els quals s'encarreguen d'excretar-los a l'orina, a través de les nefrones. Després d'excretar allò necessari a l'orina, la sang en bon estat és comprimida en les nefrones en la seva part superior, les quals transporten la sang filtrada per mitjà de l'artèria renal de nou al cor.

Aparell circulatoriModifica

El sistema circulatori d'un mamífer és el conjunt del sistema cardiovascular, l'encarregat de la distribució de la sang, i el sistema limfàtic, l'encarregat de fer circular la limfa per l'interior de l'organisme.

En general tots els vertebrats disposen de sistemes circulatoris molt semblants, així com els insectes i altres animals.

S'encarrega de transportar els nutrients i l'oxigen a totes les cèl·lules del cos i rebre substàncies nocives d'origen metabòlic i transportar-les als òrgans d'excreció. També és la via per on circulen les hormones i participa en importants funcions de defensa immunitària i homeostàtica.

La circulació sanguínia en els mamífers es fa amb dos circuits: El pulmonar o menor porta la sang des del ventricle dret del cor cap als pulmons on s'oxigena i la retorna a l'aurícula esquerra. El general o major porta sang oxigenada des del ventricle esquerre del cor a la resta d'òrgans del cos i retorna aquesta sang ja desoxigenada al cor. Està completament separada la sang rica en oxigen amb la sang rica en diòxid de carboni.

El sistema limfàtic es distingeix del sanguini pel fet que els seus vasos van des dels teixits cap al cor. Transporta la limfa que és semblant al líquid intersticial i al plasma sanguini, encara que amb menys proteïnes i cap glòbul vermell.

Els principals òrgans de l'aparell circulatori són els següents:

  • Cor: que actua com bomba propulsora amb vàlvules per fer un corrent unidireccional.
  • Vasos sanguinis: Artèria (quan surt del cor, té vàlvules sigmoides) Vena (quan arriba al cor) Capil·lar (vas molt fi on hi ha el bescanvi cel·lular)
  • Vasos limfàtics.
  • Ganglis limfàtics.

Aparell reproductorModifica

El sistema reproductor és el conjunt d'òrgans que entre les seves funcions principals tenen la reproducció dels éssers vius.

Tots els éssers vius es reprodueixen, però hi ha diverses formes de reproducció que poden ser o no sexuals: escissió, gemmació, espores i partenogènesi són formes de reproducció asexual. En la reproducció asexual els nous individus són clònics, ja que comparteixen una càrrega genètica idèntica, excepte per les mutacions espontànies. Comparteixen una mateixa sensibilitat als canvis ambientals, de tal manera que un canvi dràstic pot suposar la desaparició d'alguna d'aquestes espècies. Moltes espores són, això no obstant, formes de vida altament resistents a l'espera del restabliment de circumstàncies favorables.

La reproducció sexual suposa l'intercanvi de material genètic, amb la qual cosa els individus són diferents, excepte en el cas dels bessons idèntics. L'avantatge de la reproducció sexual és que els individus d'una determinada espècie tenen més capacitat d'adaptació davant de circumstàncies adverses, de tal manera que sobreviuen els individus que poden adaptar-se a un determinat canvi o que resisteixen una determinada malaltia.

La reproducció sexual pot ser externa o interna. És externa quan la fecundació es produeix en el medi extracorporal i interna quan ocorre en l'interior.

La reproducció externa suposa l'emissió coordinada d'òvuls o d'ous per part d'individus femella i d'esperma per part d'individus mascles.

La reproducció interna es dóna quan la fecundació es produeix a l'interior del cos de l'individu femella que actua com a receptor i que aporta un o diversos òvuls, al mateix temps que un individu mascle aporta l'esperma. En el cas d'éssers hermafrodites hermafrodita es dóna una fecundació mútua, amb els òvuls de cada individu i l'esperma que l'altre li aporta.

Els mamífers tenen un tipus de reproducció sexual interna.

La reproducció sexual implica la fecundació que és la fusió de gàmetes haploides i forma un zigot diploide que acabarà formant un embrió i un nou individu.

Entre els mamífers hi ha diferències en els inicis del procés reproductiu: La reproducció comença amb l'aparellament precedit sovint d'un festeig o exhibició per part d'un membre de la parella de les seves característiques físiques o de fortalesa davant els competidors. En molts animals les femelles només permeten la còpula quan es troben dins del moment fèrtil o estre per la qual cosa la fecundació pràcticament està garantida i la sexualitat està molt lligada a la reproducció. En animals com la guineu i alguns mustèlids la femella pot reabsorbir l'embrió si les condicions ambientals són desfavorables. En la subespècie de ximpanzés bonobo els aparellaments homosexuals i heterosexuals s'utilitzen a banda de la necessitat reproductiva com una forma de mantenir la cohesió social dins del grup.

Procés reproductiu en el mascleModifica

  • Formació d'espermatozoides (espermatogènesi) que s'inicia en la pubertat i continua tota la vida.
  • Hormones sexuals: testosterona, formada amb substàncies precursores originades en la hipòfisi i hipotàlem, amb funcions de producció d'espermatozoides i determinació dels caràcters sexuals secundaris.
  • Conducció d'espermatozoides a través del conducte deferent que connecta al conducte ejaculador que desemboca en la uretra. El semen el formen els espermatozoides i les secrecions emeses per vesícula seminal, glàndula prostàtica i glàndula bulb uretral. El penis en erecció durant la còpula podrà penetrar a la vagina i alliberar-hi el semen.

Procés reproductiu en la femellaModifica

Aparell locomotorModifica

L'aparell locomotor permet a l'ésser humà o als animals en general interaccionar amb el medi que els envolta mitjançant el moviment o locomoció. Es fonamenta en tres elements:

  • Ossos.
  • Articulacions.
  • Músculs.