Apicultura

Cria de l'abella Apis mellifera per l’home per tal d'explotar els productes del rusc.
(S'ha redirigit des de: Apicultor)

L'apicultura és una especialització de la ramaderia que consisteix en la cria de l'abella Apis mellifera per l'home per tal d'explotar els productes del rusc. L'apicultor ha de procurar a l'eixam d'abelles un abric, tenir-ne cura: alimentació suplementària, control de malalties, anar amb compte amb els plaguicides, fecundació artificial de reines, etc. Se'n recull una part de la mel que produeixen procurant que no els en manqui per passar l'hivern.

Representació del neolític (fa uns 6.000 anys) de la recol·lecció de la mel segons una pintura de paret a la Cueva de la Araña a Bicorb País Valencià
Ruscos associats en un abellar
Un abellar tradicional al camp

Els productes més tradicionals que es recollien de les abelles eren la mel i la cera. El pròpolis, usat ja en l'antic Egipte, ha esdevingut d'ús molt corrent i amb noves aplicacions des de fa relativament pocs anys. El mateix es pot dir de la gelea reial o del pol·len fresc, recollit abans que les abelles entrin al rusc i el processin per fer-ne l'anomenat pa d'abella. També hi ha explotacions dedicades a vendre eixams o activitats relacionades amb el mercat de venda de ruscos buits, estris apícoles, medicaments, etc.

Practicada en tots els continents (s'han exportat les abelles mel·líferes allà on aquesta espècie no hi tenia una distribució espontània), aquesta activitat difereix segons les varietats(subespècies) d'abelles, el clima i el nivell de desenvolupament econòmic. L'apicultura és un camp on es barregen els mètodes ancestrals (com el fum per actuar dins del rusc) amb els mètodes moderns com la inseminació artificial de reines o l'estudi del trajecte de les abelles equipades amb microreflectors de radar.

El rusc modernModifica

En les primeres formes antigues d'apicultura es destruïa tota la colònia d'abelles en el moment de recollir la mel del rusc i el que es collia era la mel barrejada amb els ous i les larves d'abella. A l'època medieval la cera d'abella era molt valuosa per fer ciris i espelmes i de la mel també se'n feia molt sovint hidromel, especialment als llocs d'Europa massa freds on la vinya no es podia cultivar. Thomas Wildman cap als anys 1768/1770 va descriure sistemes per no matar les abelles en fer la collita de mel.[1]

Al segle xix hi va haver una revolució en la tècnica de l'apicultura amb el perfeccionament del rusc de quadres mòbils feta per Lorenzo Lorraine Langstroth als Estats Units. Langstroth va fer servir de forma pràctica el descobriment de Huber sobre l'anomenat espai d'abella que és la distància entre 5 a 8 mm en la qual les abelles passen entre les parts del rusc sense omplir-les de cera o pròpolis com farien si l'espai que es deixés fos més gran. Langstroth va dissenyar una sèrie de quadres de fusta posats dins una caixa rectangular mantenint l'espai d'abella entre les parts successives i així les abelles no els enganxaven. Amb això l'apicultor podia inspeccionar fàcilment el rusc sense danyar la colònia d'abelles. A més fàcilment se'n podia extreure la mel. Els quadres del rusc es podien tornar a posar després de collir la mel. Langstroth va publicar el seu llibre (The Hive and Honey-bee) el 1853.

Amb aquesta invenció dels ruscs de quadres mòbils es va impulsar la producció de mel a gran escala als Estats Units i Europa.

Importància mundial de l'apiculturaModifica

  • Segons la FAO l'any 2005 la producció mundial de mel d'abella va ser d'1.381.000 tones (en creixement des de 1982 quan va ser de 975.000 tones).
  • Els principals exportadors (any 2005) van ser Argentina amb 107.600 tones i la Xina amb 88.500 tones.
  • Els principals importadors (any 2005) van ser la Unió Europea amb 154.600 tones i Amèrica del Nord amb 113.700 tones
  • El valor econòmic de l'apicultura, calculat per científics del INRA, CNRS (França) i UFZ (Alemanya) produït per abelles i altres insectes pol·linitzadors va ser de 153.000 milions d'euros (2005) o sigui el 9,5% del valor total de la producció agrícola mundial.[2]
 
Il·lustracions d'Andrés Marín Jarque per a l'exposició permanent "Secà i Muntanya" del Museu Valencià d'Etnologia.


ProblemàticaModifica

 
Pa de cera

Com ha passat amb altres activitats agrícoles (per exemple la viticultura) d'una banda s'han solucionat problemes tradicionals i de l'altra per efecte de la globalització n'han aparegut de nous.

En les abelles els problemes més importants recentment introduïts són la varroasi, la síndrome del despoblament dels ruscos i l'aparició de la vespa depredadora asiàtica. També és recent, però més fàcilment control·lable, les mortalitats d'abelles causada per alguns productes fitosanitaris.

CrestarModifica

Crestar és la darrera tasca de l'apicultor, quan es recull el fruit de les abelles, la mel. El sistema més emprat per extreure la mel és la centrifugació de les bresques.

  • L'apicultor, preparat degudament amb mesures i equips de seguretat (guants i careta), introdueix fum a l'interior de l'arna amb un fumador per tal d'aconseguir que les abelles obreres no ataquin.
  • Amb una palanca s'extreu de l'arna els quadres que estan operculats i amb un raspall es treuen les abelles encara adherides.
  • Ja a la sala d'extracció, es desopercula els quadres bé amb un ganivet especial escalfat o bé amb un desoperculador de vapor.
  • Ja alliberada la mel, se centrifuga amb un extractor i es filtra amb un colador doble.
  • Finalment la mel es deixa madurar en bancs de decantació, i així, de manera totalment natural, es rebutja tota impuresa què acaba pujant a la superfície.
 
Un fumador d'acer inoxidable

Extracció de la ceraModifica

Un altre procés totalment simultani quan es cresta, és l'extracció de la cera, ja que per destapar les cel·les amb el ganivet s'extreu la cera, que s'acaba posant en un cerificador solar perquè es fongui mitjançant l'escalfor del sol i es pugui recollir fàcilment en recipients. També es pot fondre al vapor.

Apicultura mundialModifica

Segons dades de la FAO de l'ONU,[3] l'estoc de ruscs del món va passar d'uns 50 milions el 1961 a uns 83 milions el 2014, la qual cosa suposa un creixement anual mitjà aproximadament de l'1,3%. El creixement mitjà anual s'ha accelerat fins a l'1,9% des del 2009.

 
Estoc mundial de ruscs de 1961 a 2014
Producció mundial de mel i consum el 2005
Estat Producció

(1000 tones mètriques)
Consum

(1000 tones mètriques)
Nombre

d'apicultors
Nombre

de ruscs
Europa i Rússia
  Ucraïna (*2019) *69.94 52
  Rússia (*2019) 63.53 54
  Espanya 37.00 40
  Alemanya (*2008) 21.23 89 90,000* 1,000,000*
  Hongria 19.71 4
  Romania 19.20 10
  Grècia 16.27 16
  França 15.45 30
  Bulgària 11.22 2
  Sèrbia 3 to 5 6.3 30,000 430,000
  Dinamarca (*1996) 2.5 5 *4,000 *150,000
Amèrica del Nord
  Estats Units d'Amèrica (*2006, **2002, ***2019) ***71.18 158.75* 12,029** (210,000 ruscs) ***2812000
  Canadà 45 (2006); 28 (2007)[4] 80.35(2019) 29 13,000 500,000
Amèrica llatina
  Argentina (*2019) 93.42 [5] 3 *2984290
  Mèxic (*2019) *61.99 31 *2157870
  Brasil 33.75 2
  Uruguai 11.87 1
Oceania
  Austràlia 18.46 16 12,000 520,000
  Nova Zelanda 9.69 8 2602 313,399
Àsia
  Xina (*2019) *444.1 238 7,200,000[5]
  Turquia (*2019) *109.33 66 4,500,000[5][6]
  Iran (*2019) *75.46 3,500,000[5]
  Índia 52.23 45 9,800,000[5]
Corea del Sud 23.82 27
  Vietnam 13.59 0
  Turkmenistan 10.46 10
Àfrica
  Etiòpia 41.23 40 4,400,000
  Tanzània 28.68 28
  Angola 23.77 23
  Kenya 22.00 21
  Egipte (*1997) 16* 200,000* 2,000,000*
  República Centreafricana 14.23 14
  Marroc 4.5 27,000 400,000
  Sud-àfrica (*2008) ≈2.5*[7] ≈1.5*[7] ≈1,790*[7] ≈92,000*[7]
Font: FAO de l'ONU[8]

2019 data[9][10]

Fonts:

  • Denmark: beekeeping.com[11] (1996)
  • Arab countries: beekeeping.com[12] (1997)
  • US: University of Arkansas National Agricultural Law Center,[13] Agricultural Marketing Resource Center[14]
  • Serbia[15]

Galeria d'imatgesModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Thomas Wildman, A Treatise on the Management of Bees (London, 1768, 2nd edn 1770).
  2. «El Valor Económico de la Labor Polinizadora de los Insectos» (en castellà). [Consulta: 4 març 2012].
  3. Dades de la FAO
  4. «ARCHIVED – PDF document». Statcan.gc.ca, 17-05-2010. [Consulta: 12 març 2016].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Veterinarski Arhiv, 79, 2009, pàg. 397–408 [Consulta: 12 març 2016].
  6. «The prospects for beekeeping in the expanded EU». Arxivat de l'original el 2005-12-18.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Conradie, Beatrice. «SURVEY OF BEEKEEPING IN SOUTH AFRICA». Centre for Social Science Research, July 2008. Arxivat de l'original el December 2, 2012. [Consulta: January 23, 2012].
  8. «FAOSTAT». Arxivat de l'original el 2007-03-10.
  9. «Beehive numbers by leading countries worldwide 2019» (en anglès). Statista. [Consulta: 29 març 2021].
  10. «Global leading producers of honey worldwide 2019» (en anglès). Statista. [Consulta: 29 març 2021].
  11. «Apiservices – Beekeeping – Apiculture – Denmark/Danemark». Beekeeping.com. [Consulta: 12 març 2016].
  12. «The Future of Bees and Honey Production in Arab Countries». Beekeeping.com. [Consulta: 12 març 2016].
  13. «Farm Commodity Programs: Honey». nationalaglawcenter.org. National Honey Board, 2002. [Consulta: 27 març 2014].
  14. «Bees». Arxivat de l'original el 2006-10-06.
  15. Šljivić, Miljko. «Beekeeping in Serbia». Pcela.rs. [Consulta: 12 març 2016].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Apicultura