Aragonès occidental
L'aragonès occidental o bloc occidental és un dels dialectes que componen l'aragonès (juntament amb l'oriental, el central i el meridional). Es parla aproximadament a les zones de la Jacetània, part de l'Alt Gállego i en algunes poques localitats de les Cinc Viles.[1]
| Tipus | dialecte  |
|---|---|
| Dialecte de | aragonès |
| Ús | |
| Parlants | 12000 |
| Parlants nadius | 12.000 |
| Oficial a |  Aragó |
| Autòcton de | Aragó (Província d'Osca) (Jacetània) (Alt Gállego) |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques aragonès | |
| Característiques | |
| Dialectes | ansotà, cheso, aragüés, aisino i jaquès |
| Codis | |
| Glottolog | west2340 |
| Linguist List | arg-wes |
Fonètica modifica
- Sonorització de les oclusives sordes intervocàliques llatines, amb casos de conservació com gramito, espata i raposa, que no tenen per què ser generals i que poden presentar continuació territorial amb el gascó.
- Gairebé no queden casos de sonorització darrere de líquida, com en chungo.
A causa d'un major aïllament, l'ansotà i el cheso conserven millor que les altres parles occidentals variants fonètiques arcaiques com sartana o diferents de l'aragonès general com arreguir (reyir en jaqués i altres variants).[1]
Morfologia modifica
- Verbs
- Participis acabats en -au, -iu.
- Pronoms
- Pronoms plurals de 1º i 2º persona ens i bos igual que en aragonès medieval.
- Pronom personal de datiu li, lis.
- Es conserva la partícula pronómino-adverbial de locatiu, i alça la -b- llatina: IBI > bi
La morfologia aragonesa es conserva bé, especialment en Ansó i Vall de Echo.[1][2]
Lèxic modifica
Es troben paraules diferents de les de les valls orientals i que poden arribar fins a Tena, Biescas i la Guarguera: almadía, calderizo, Cornizas, fablar, fraxín, meló, milloca, paxaro, toballa.[1][2]
Situació dins de l'aragonès modifica
L'aragonès occidental es tracta del bloc dialectal que engloba diferents varietats regionals, les quals són (d'oest a est): ansotà, cheso, aragüés, cheso i jaqués. En la següent taula pot veure's una classificació de tots els dialectes de l'aragonès i la situació particular de l'aragonès occidental. Les varietats dialectals properes presenten característiques comunes malgrat pertànyer a blocs diferents.[1][2]
|
Bloc occidental
|
|
|
|
|
Dialectes de transició
| |||
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «PDF - Distribució, informació i dades sobre l'aragonès» (en aragonès). [Consulta: 3 setembre 2018].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Aragonès occidental - Informació» (en espanyol). [Consulta: 3 setembre 2018].