Aragonès occidental

dialecte de l'aragonès

L'aragonès occidental o bloc occidental és un dels dialectes que componen l'aragonès (juntament amb l'oriental, el central i el meridional). Es parla aproximadament a les zones de la Jacetània, part de l'Alt Gállego i en algunes poques localitats de les Cinc Viles.[1]

Infotaula de llenguaAragonès occidental
Tipusdialecte Modifica el valor a Wikidata
Dialecte dearagonès Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants12000
Parlants nadius12.000 Modifica el valor a Wikidata
Oficial aAragó Aragó
Autòcton deAragó
(Província d'Osca)
(Jacetània)
(Alt Gállego)
Parlas ozidentals de l'aragonés.svg
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nostràtiques
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües italooccidentals
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
llengües occitanoromàniques
aragonès Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dialectesansotà, cheso, aragüés, aisino i jaquès
Codis
Glottologwest2340 Modifica el valor a Wikidata

FonèticaModifica

  • Sonorització de les oclusives sordes intervocàliques llatines, amb casos de conservació com gramito, espata i raposa, que no tenen per què ser generals i que poden presentar continuació territorial amb el gascó.
  • Gairebé no queden casos de sonorització darrere de líquida, com en chungo.

A causa d'un major aïllament, l'ansotà i el cheso conserven millor que les altres parles occidentals variants fonètiques arcaiques com sartana o diferents de l'aragonès general com arreguir (reyir en jaqués i altres variants).[1]

MorfologiaModifica

  • Verbs
    • Participis acabats en -au, -iu.
  • Pronoms
    • Pronoms plurals de 1º i 2º persona ens i bos igual que en aragonès medieval.
    • Pronom personal de datiu li, lis.
  • Es conserva la partícula pronómino-adverbial de locatiu, i alça la -b- llatina: IBI > bi

La morfologia aragonesa es conserva bé, especialment en Ansó i Vall de Echo.[1][2]

LèxicModifica

Es troben paraules diferents de les de les valls orientals i que poden arribar fins a Tena, Biescas i la Guarguera: almadía, calderizo, Cornizas, fablar, fraxín, meló, milloca, paxaro, toballa.[1][2]

Situació dins de l'aragonèsModifica

L'aragonès occidental es tracta del bloc dialectal que engloba diferents varietats regionals, les quals són (d'oest a est): ansotà, cheso, aragüés, cheso i jaqués. En la següent taula pot veure's una classificació de tots els dialectes de l'aragonès i la situació particular de l'aragonès occidental. Les varietats dialectals properes presenten característiques comunes malgrat pertànyer a blocs diferents.[1][2]



Bloc occidental

Bloc central

Bloc oriental

 

Bloc meridional

Dialectes de transició

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «PDF - Distribució, informació i dades sobre l'aragonès» (en aragonès). [Consulta: 3 setembre 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Aragonès occidental - Informació» (en espanyol). [Consulta: 3 setembre 2018].