Aragonès meridional

dialecte de l'aragonès

L'aragonès meridional és la variant dialectal de l'aragonès (juntament amb l'occidental, l'oriental i el central) que es parla aproximadament a les zones de la Foia d'Osca, Somontà de Barbastre i algunes poques localitats de les Cinc Viles, englobant per tant llocs com Fuencalderas, Ayerbe, Nocito, Osca, Avosca, Almudèver i Barbastre. No existeix una frontera clara amb el jaquès ni amb el serrablès ni amb el sobrarbès. Es pot considerar al fovà com la forma de transició entre l'aragonès meridional i el ribagorçà i al jaquès del quadrilàter Lerés-Frauca-Sabiñánigo-Larrés com la forma de transició des del jaquès cap a l'aragonès meridional i l'aragonès de la Terra de Biescas.[1]

Infotaula de llenguaAragonès meridional
Tipusdialecte Modifica el valor a Wikidata
Dialecte dearagonès Modifica el valor a Wikidata
Ús
Oficial aFlag of Aragon.svg Aragó
Autòcton deAragó
(Província d'Osca)
(Somontano de Barbastre)
(Foia d'Osca)
Parlas meridionals de l'aragonés.svg
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nostràtiques
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües italooccidentals
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
llengües occitanoromàniques
aragonès Modifica el valor a Wikidata

És semblant entre totes les comarques (no existeix el condicionament topogràfic de valls aïllades que permeten una evolució en cada vall al seu aire). Les innovacions o les traces més generals s'estenen amb facilitat per totes les comarques somontaneses. No obstant això també és el més castellanitzat, per la mateixa raó.[1]

En les últimes dècades l'erosió lingüística ha fet que els últims elements aragonesos mantinguts encara en els anys 1950-1960, s'hagin perdut en la seva major part. Avui el que se sol escoltar és un castellà amb l'article aragonès general, o, os, a, as, la partícula pronómino-adverbial en/ne, la construcció le'n, les ne, la preposició ta i el diminutiu -ed/-er, -eta.[2]

FonèticaModifica

  • Sonorització de les sordes intervocàliques llatines excepte en casos aïllats de conservació: forato, melico, parete, rete, que poden trobar-se igual en el castellà de substrat aragonès de la província de Terol.
  • Existeixen també casos, menys que els anteriors, de sonorització de la oclusiva després de líquida.
  • Es troben sovint castellanismes fonètics: ocho, noche, ablar.
  • El so -x- es perd sovint per la pressió castellana i es torna -ch-, però en algun lloc encara que es perd en general, es manté en els demostratius ixe, ixa, ixo, ixos, ixas.
  • També es troben molts trets en comú amb el castellà rústic, vulgarismes, etc: aiga, faiga, baiga (que contrasta amb l'aragonès d'algunes valls axials: iaya, faya, vaya, però que s'han aferrat per a l'aragonès estàndard).
  • Podemos trobar aragonesismes per hipercorrección: coniello en comptes de conillo.[3]

MorfologiaModifica

  • La partícula pronominal adverbial i aquesta perduda, fora de casos de fossilització.
  • El diminutivo -et sona com -ed o -er segons zones.[1]

Situació dins de l'aragonèsModifica

L'aragonès meridional es tracta del bloc dialectal que engloba diferents varietats regionals, les quals són (d'oest a est): ayerbense, del Somontano de Barbastro i del Sobrarb. En la següent taula pot veure's una classificació de tots els dialectes de l'aragonès i la situació particular de l'aragonès occidental. Les varietats dialectals properes presenten característiques comunes malgrat pertànyer a blocs diferents.[2]

Cal destacar alguna varietat com el navalès dins de l'aragonès de Somontà de Barbastre.[2]

Bloc occidental

Bloc central

Bloc oriental

 

Bloc meridional

Dialectes de transició

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Zona aragonessa - Llengua i Dades» (en espanyol). [Consulta: 3 setembre 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Aragonès meridional» (en castellà). ElPeriòdico. [Consulta: 3 setembre 2018].
  3. «Dades sobre l'aragonès» (en aragonès). [Consulta: 3 setembre 2018].

BibliografiaModifica