Arquebisbat de Galveston–Houston

L'arquebisbat de Galveston–Houston (anglès: Archdiocese of Galveston–Houston; llatí: Archidioecesis Galvestoniensis–Houstoniensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als Estats Units, que pertany a la regió eclesiàstica X (AR, OK, TX). El 2012 tenia 1.170.403 batejats sobre una població de 6.099.524 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe cardenal Daniel Nicholas DiNardo.

Plantilla:Infotaula geografia políticaArquebisbat de Galveston-Houston
Archidioecesis Galvestoniensis-Houstoniensis
Imatge
La Catedral de Galveston

Localització
Map
 29° 45′ 02″ N, 95° 22′ 04″ O / 29.750482°N,95.3678125°O / 29.750482; -95.3678125
Estats Units Estats Units
Texas Texas (Comtats de Galveston, Harris, Austin, Brazoria, Fort Bend, Grimes, Montgomery, San Jacinto, Walker and Waller)
Parròquies146
Conté la subdivisió
Població humana
Població6.661.600 (2019) Modifica el valor a Wikidata (286,43 hab./km²)
Llengua utilitzadaanglès Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície23.257 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació4 de maig de 1847.[1]
Esdeveniment clau
2021judici Modifica el valor a Wikidata
Patrocinil'Immaculada Concepció
CatedralBasílica de Santa Maria (Galveston)[2] , Sagrat Cor (Houston) (cocatedral)
Organització política
• Arquebisbe metropolitàcardenal Daniel Nicholas DiNardo

Lloc webdiogh.org
Twitter (X): archgh Modifica el valor a Wikidata


La cocatedral del Sagrat Cor, a Houston.

Territori modifica

L'arxidiòcesi ocupa 10 comtats del sud-est de Texas, als Estats Units: Austin, Brazoria, Fort Bend, Galveston, Grimes, Harris, Montgomery, San Jacinto, Walker i Waller.

La seu arxiepiscopal és la ciutat de Galveston, on es troba la basílica catedral de Santa Maria.[2] A Houston es troba la cocatedral del Sagrat Cor, que és on se celebren totes les principals litúrgies arxidiòcesanes. Al Downtown Houston es troba la cancelleria de l'arxidiòcesi.[4]

El territori s'estén sobre 23.257 km², i està dividit en 146 parròquies.

Història modifica

La història arxidiocesana començà amb l'erecció de la prefectura apostòlica de Texas el 1839, fent de Galveston l'Església Mare de Texas. La prefectura va ser elevada a vicariat apostòlic el 16 de juliol de 1841 mitjançant el breu Universi dominici gregis del Papa Gregori XVI. El 4 de maig de 1847 el vicariat esdevingué la diòcesi de Galveston i l'església de Santa Maria va ser designada com a catedral. El 19 de juliol de 1850 passà a formar part de la província de New Orleans.

El 28 d'agost de 1874 cedí part del seu territori per tal que s'erigís la diòcesi de San Antonio (avui arxidiòcesi) i del vicariat apostòlic de Brownsville (avui bisbat de Corpus Christi).

El 15 de juliol de 1890 cedí una nova porció de territori per tal que s'erigís el bisbat de Dallas.

El 1926 la diòcesi va ser incorporada a la nova província de San Antonio.

Després del devastador huracà de Galveston de 1900, Houston començà a créixer després que es completés el port.

El 15 de novembre de 1947 cedí una nova porció de territori a benefici de l'erecció del bisbat de Austin.

A petició de Wendelin J. Nold, cinquè bisbe de Galveston, el Papa Joan XXIII autoritzà la construcció d'una cocatedral de conveniència a Houston i, el 25 de juliol de 1959, el nom de la diòcesi passà a ser el de diòcesi de Galveston-Houston. La parròquia del Sagrat Cor, una església situada al downtown Houston, va ser nomenada cocatedral de la diòcesi. Aquest canvi va convertir Houston en seu episcopal, i va permetre que se celebressin plenes cerimònies episcopals tant a Galveston com a Houston.[5]

El 25 de juny de 1966, el 13 d'abril de 1982 i el 12 de desembre de 1986 cedí noves porcions de territori per tal que s'erigissin les diòcesis de Beaumont, de Victoria in Texas i de Tyler.

El 1979, el Papa Joan Pau II reconegué la importància de la catedral diocesana en el desenvolupament de Texas i en els Estats Units occidentals i elevà la catedral de Santa Maria al rang de basílica menor.[6]

A finals del segle xx, la diòcesi havia esdevingut una de les majors dels Estats Units, amb les seves ciutats episcopals esdevenint importants internacionalment. En reconeixement, el Papa Joan Pau II creà la nova província eclesiàstica de Galveston–Houston, elevant la seu al rang d'arxidiòcesi metropolitana mitjançant la butlla Cum pacis et gaudii del 29 de desembre de 2004. El bisbe Joseph Fiorenza, qui havia encapçalat la diòcesi durant 20 anys, esdevingué el primer arquebisbe, i el bisbe Daniel DiNardo es convertí en arquebisbe coadjutor.[6]

Cronologia episcopal modifica

  • John Timon, C.M. † (12 d'abril de 1840 - 16 de juliol de 1841)[7] (prefetto senza dignità episcopale)
  • Jean Marie (John Mary) Odin, C.M. † (16 de juliol de 1841 - 15 de febrer de 1861 nomenat arquebisbe de New Orleans)
  • Claude Marie Dubuis † (21 d'octubre de 1862 - 4 de desembre de 1892 jubilat)
    • Aloysius Meyer, C.M. † (5 de juliol de 1881 - ?) (administrador apostòlic electe)
  • Nicholas Aloysius Gallagher † (16 de desembre de 1892[8] - 21 de gener de 1918 mort)
  • Christopher Edward Byrne † (18 de juliol de 1918 - 1 d'abril de 1950 mort)
  • Wendelin Joseph Nold † (1 d'abril de 1950 - 22 d'abril de 1975 jubilat)
  • John Louis Morkovsky † (22 d'abril de 1975 - 21 d'agost de 1984 jubilat)
  • Joseph Anthony Fiorenza (6 de desembre de 1984 - 28 de febrer de 2006 jubilat)
  • Daniel Nicholas DiNardo, des del 28 de febrer de 2006

Estadístiques modifica

A finals del 2012, l'arxidiòcesi tenia 1.170.403 batejats sobre una població de 6.099.524 persones, equivalent al 19,2% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 205.148 1.505.602 13,6 225 122 103 911 42 850 92
1966 386.395 2.931.000 13,2 354 166 188 1.091 110 1.200 104
1970 301.647 2.250.000 13,4 357 161 196 844 216 760 111
1976 362.511 2.660.000 13,6 378 156 222 959 80 258 500 128
1980 437.170 2.960.000 14,8 185 185 2.363 106 22 649 157
1990 646.000 3.741.000 17,3 455 207 248 1.419 183 277 607 160
1999 906.330 4.396.876 20,6 413 195 218 2.194 256 18 508 151
2000 908.190 4.442.230 20,4 437 216 221 2.078 292 261 518 151
2001 951.360 4.528.005 21,0 439 219 220 2.167 297 256 498 151
2002 974.312 4.704.532 20,7 443 217 226 2.199 300 257 503 150
2003 1.006.425 4.704.532 21,4 438 215 223 2.297 250 244 482 150
2004 1.041.123 4.972.544 20,9 437 216 221 2.382 362 254 499 150
2006 1.045.030 5.250.984 19,9 441 219 222 2.369 357 254 523 149
2009 1.128.065 5.572.087 20,2 442 224 218 2.552 390 242 471 149
2012 1.170.403 6.099.524 19,2 441 227 214 2.653 402 238 449 146

Notes modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquebisbat de Galveston–Houston
  1. «Statistics». Archdiocese of Galveston-Houston, 2014. Arxivat de l'original el 28 de setembre 2011. [Consulta: 1r juliol 2011].
  2. 2,0 2,1 «History». Archdiocese of Galveston-Houston. Arxivat de l'original el 2012-04-15. [Consulta: 23 març 2016].
  3. «Archdiocese of Galveston-Houston». Catholic Hierarchy, 13-06-2015.
  4. «Chancery Locations». Archdiocese of Galveston–Houston. Arxivat de l'original el 2016-04-04. [Consulta: 23 març 2016]. «1700 San Jacinto Houston, TX 77002»
  5. «History of St. Mary's Cathedral». Arxivat de l'original el 2008-05-17. [Consulta: 7 abril 2016].
  6. 6,0 6,1 ; Dooley, Tara «St. Mary Cathedral Basilica is the cradle of Texas' Catholicism». Houston Chronicle, 29-03-2008 [Consulta: 23 març 2016].
  7. Il 23 d'abril de 1847 nomenat bisbe de Buffalo. Cfr. Eubel, vol. 8, p. 161.
  8. Administrador apostòlic dal 10 de gener de 1882. Cfr. Eubel, vol. 8, pp. 178 e 282.

Fonts modifica