Arturo de Pardo Inchausti

polític espanyol

Arturo de Pardo Inchausti (Madrid, 21 de juliol de 1840 - 17 de març de 1907) fou un polític i aristòcrata espanyol, marquès consort de Rafal i de la Puebla de Rocamora i comte de Via Manuel.

Infotaula de personaArturo de Pardo Inchausti
Biografia
Naixement21 juliol 1840 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort17 març 1907 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Madrid
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
1r abril 1898 – 16 març 1899
Circumscripció electoral: Alacant
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
11 juliol 1894 – 1r juliol 1895
← Juan Poveda García
Circumscripció electoral: Alacant
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
7 febrer 1891 – 5 gener 1893
← José de Granda GonzálezTrinitario Ruiz Valarino →
Circumscripció electoral: Dolores
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
27 maig 1884 – 8 març 1886
← Manuel González LlanaJosé de Granda González →
Circumscripció electoral: Dolores
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
18 febrer 1876 – 25 juny 1881 – Manuel González Llana →
Circumscripció electoral: Dolores
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Conservador

BiografiaModifica

Fill de grans propietaris bascos, ingressà a l'Acadèmia militar i assolí el grau de capità de cavalleria. El 1867 es casà amb Isabel Manuel de Villena y Álvarez de Bohorques, marquesa de la Puebla de Rocamora; des de 1876 Comtessa de Via Manuel i des de 1884 marquesa de Rafal. Fill seu fou Arturo de Pardo y Manuel de Villena

Gràcies al seu matrimoni esdevingué un dels més grans propietaris del Baix Segura, cosa que li va permetre ser el cap del Partit Conservador provincial d'Alacant (1887-1893) i diputat pel districte de Dolors a les eleccions generals espanyoles de 1876, 1879, 1884 i 1891, i pel d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1898. Al Congrés dels Diputats va defensar els interessos dels vinyaters alacantins i la construcció dels ferrocarrils Iecla-Torrevella i Múrcia-Novelda. Del 1897 al 1903 fou cap de la Unió Conservadora de Francisco Silvela a Alacant, i dirigí el diari La Opinión. El 1899 fou nomenat senador vitalici.

Enllaços externsModifica