Viquipèdia

Atemptats de Christchurch de 2019

Els atemptats de Christchurch de 2019 van ser dos atacs perpetrats el divendres 15 de març de 2019 per un «⁣llop solitari» contra la congregació de la mesquita Al Noor i la mesquita de Linwood,[1] a la ciutat neozelandesa de Christchurch. Els atacs van causar 51 morts[2] -42 a la mesquita Al Noor, 7 a la de Linwood[3] i 2 víctimes que van morir a l'hospital[4] -i 49 ferits. Un sospitós, l'australià Brenton Tarrant, va ser arrestat i acusat d'assassinat.[5] El divendres és el dia sagrat de l'⁣islam i, per tant, el de més afluència a les mesquites.[1] Des de novembre de 1990, no havia tingut lloc un tiroteig massiu a Nova Zelanda.[6]

Plantilla:Infotaula esdevenimentAtemptats de Christchurch de 2019
Imatge
Map
 43° 31′ 58″ S, 172° 36′ 42″ E / 43.5329°S,172.6118°E / -43.5329; 172.6118
Tipusatemptat
assassinat massiu
crim reproduït en directe Modifica el valor a Wikidata
Data15 març 2019 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióChristchurch (Nova Zelanda)
Canterbury (Nova Zelanda)
mesquita Al Noor (Nova Zelanda)
Linwood Islamic Centre (Nova Zelanda) Modifica el valor a Wikidata, Christchurch City (Nova Zelanda) Modifica el valor a Wikidata
EstatNova Zelanda Modifica el valor a Wikidata
Objectiumesquita Al Noor i Linwood Islamic Centre Modifica el valor a Wikidata
Causasuprematisme blanc
islamofòbia Modifica el valor a Wikidata
Efectesesmena de la Llei d'armes (armes de foc, carregadors i peces prohibides) de 2019 Modifica el valor a Wikidata
Morts51 Modifica el valor a Wikidata
Ferits40 Modifica el valor a Wikidata
PerpetradorBrenton Tarrant (assassí) Modifica el valor a Wikidata
Arma2 semiautomàtica d'estil militar
2 escopeta
1 fusell de forrellat
cotxe bomba
fusell tipus AR-15
Mossberg 930 (en) Tradueix
Remington M870
.357 Magnum Modifica el valor a Wikidata
Mitjà de comunicació

Un dels tirotejos va ser retransmès en directe a les xarxes socials per l'atacant, on també va circular un manifest difós pel responsable de l'atemptat en el qual incitava a la violència contra les persones musulmanes i declarava la seva intenció de crear una atmosfera de terror.[3] El manifest, de 74 pàgines, estaria fonamentat en l'odi a l'islam i a la immigració, als qui defineix com a «invasors».[6]

Atemptats modifica

Tiroteig a la mesquita Al Noor modifica

A les 13:40 (UTC +12: 00, hora local), el tirador va arribar en el seu automòbil, va aparcar i va entrar a la mesquita Al Noor equipat amb una arma semiautomàtica, casc proveït de càmera, ulleres i jaqueta militar. Va ser rebut per un grup de fidels que el van saludar i van rebre[7] i immediatament després, va començar a disparar contra els presents, deixant 42 morts.[6]

Segons el vídeo que el mateix atacant va transmetre en directe a través de les xarxes socials,[8] l'home armat va passar diversos minuts dins la mesquita, disparant indiscriminadament als assistents, incloses les víctimes que jeien ferides a terra. A l'interior de la mesquita, el pistoler va trobar l'oposició d'un dels assistents, Naeem Rashid, que no va poder evitar la massacre i va ser assassinat a l'acte.[9] Després va abandonar la mesquita i va disparar a la gent que estava fora. Després de tornar al seu vehicle per fer-se amb una altra arma, va tornar a la mesquita on va continuar disparant contra els que no havien pogut fugir, dels quals molts ja estaven ferits. Finalment, el pistoler va sortir de la mesquita per segona vegada i va matar una dona abans de tornar al seu vehicle i fugir de l'escena.[10]

Tiroteig a la mesquita Linwood modifica

Poc després del primer tiroteig, a les 13:55h aproximadament, passava el segon atac a la mesquita de Linwood, a uns cinc quilòmetres de la mesquita Al Noor, amb set víctimes mortals. Posteriorment, una persona més morir mentre era traslladada a l'hospital.[6]

Un home anomenat Abdul Aziz Wahabzadah, que assistia a la pregària, va aconseguir fer fora al tirador enfrontant-se a ell. En un primer moment, va usar un datàfon com si es tractés d'una arma, mentre el perseguia, de manera que l'atacant va haver d'abandonar l'edifici per obtenir una altra arma del seu vehicle. Posteriorment, va fer servir una escopeta que el tirador havia abandonat a terra. Malgrat estar descarregada, va aconseguir fer que el tirador, armat ara amb una pistola, la deixés caure a terra i fugís cap al seu cotxe. Abdul va continuar perseguint amb l'escopeta provocant que el tirador s'allunyés del lloc en el seu vehicle. Finalment, l'atacant va ser detingut poc després per dos agents de policia.[9][11]

Cotxes bomba modifica

Dos artefactes explosius improvisats van ser trobats adherits a dos vehicles en els voltants de les mesquites atacades. Elements de les Forces de Defensa de Nova Zelanda van aconseguir desactivar tots dos artefactes sense deixar víctimes ni danys.[12]

Sospitosos modifica

La policia neozelandesa va praticar la detenció provisional a quatre persones (tres homes i una dona), de les quals una va quedar immediatament en llibertat en no estar involucrada en l'atemptat. Dos detinguts van ser acusats de tinença d'armes, encara que no relacionat a l'atac, i deixats en llibertat. L'últim detingut va ser acusat d'⁣assassinat.[2][3][13] Segons la policia, l'atemptat va estar bé planejat i no va ser improvisat.[14]

El detingut acusat d'assassinat és Brenton Tarrant, un australià de vint-i-vuit anys de l'estat de Nova Gal·les del Sud vinculat a l'extrema dreta,[14] que ha estat identificat com l'autor del vídeo per la policia australiana.[15]

Víctimes modifica

 
Bandera del Regne Unit a mig pal en solidaritat amb les víctimes de Nova Zelanda.
Víctimes per nacionalitat[16][17][18][19] (sumen més de 51 perquè algunes víctimes tenien doble nacionalitat)
Estat d'origen Morts
Nova Zelanda 28
Pakistan 8
Egipte 4
Índia 4
Jordània 4
Bangladesh 3
Fiji 3
Indonèsia 1
Iraq 1
Malàisia 1
Maurici 1
Palestina 1
Turquia 1

Manifest modifica

Tarrant va plasmar les seves creences en un manifest de 74 pàgines titulat «El gran reemplaçament»,[20] en referència a la teoria de la conspiració del genocidi blanc i a la seva variant francesa, le grand remplacement. Va publicar el manifest en el tauler d'imatges 8chan immediatament abans de l'atemptat.[21][22] En el manifest, va dir que havia estat planificant un atemptat des de dos anys abans i que va escollir la localitat de Christchurch amb tres mesos d'antelació.[23] Va declarar que havia estat «comunista», «anarquista» i «llibertari», però que va passar a adoptar idees racistes i va esdevenir un ecofeixista preocupat pel escalfament global.[24][25][26][27] Encara que va rebutjar l'etiqueta del nazisme, la revista The American Conservative comenta que la seva ideologia política encaixa amb el nacionalsocialisme. La revista conservadora afegeix que Tarrant rebutja el capitalisme, i que aparentment només considera el cristianisme com a element unificador d'Europa, enfront de la degradació moral que atribueix a Occident.[28] El manifest inclou referències a figures prominents de la dreta i mems d'Internet.[29]

A les armes i els carregadors empleats estaven escrits en blanc els noms d'esdeveniments històrics i persones mitificats per l'extrema dreta i al·lusions a guerres i batalles entre cristians europeus i musulmans, així com noms de víctimes de atemptats islamistes recents i d'agressors d'extrema dreta com Josué Estébanez, l'autor del assassinat de Carlos Palomino al metro de Madrid el 2007, i Luca Traini.[30][31] També hi figuraven al·lusions a la batalla de Poitiers (732), el lloc d'Acre (1189-1191), el gran lloc de Malta, la batalla de Lepant (1571), la Batalla de Viena (1683), la Batalla de Kagul (1770), la batalla d'Ivankovac (1805), la batalla del pas de Shipka (1877-1878), la batalla de Bulair (1913), l'escàndol d'explotació sexual infantil de Rotherham (2010), el Pacte Mundial sobre Migració (2018), Carles Martell, Segimon de Luxemburg, Feliks Kazimierz Potocki, Marcantonio Colonna, Sebastiano Venier, Alexandre Bissonnette, Lazar Hrebeljanović, Dmitri Seniavin, Miloš Obilić, Joan Hunyadi, Miguel Szilágyi, Şerban Cantacuzino, Marc Antoni Bragadin, Ştefan cel Mare, Skanderbeg, Baix Pivljanin, Novak Vujosevic, Edward Codrington, Marko Miljanov Popović, Ernst Rüdiger von Starhemberg, David Soslan, David IV de Geòrgia, Stefan Lazarević, Constantí II de Bulgària, Bohemund I d'Antioquia, Gastón IV de Bearn, Pelayo, Iosif Gurko, les «catorze paraules» i el terme «turkófagos» (cometurcos), utilitzat pels grecs durant la guerra d'independència de Grècia.[32][33][34][35] En una de les armes s'hi podia veure l'expressió antimusulmana «Remove kebab», un eslògan provinent de Sèrbia que es va expandir globalment i s'usa en cercles supremacistes blancs.[32] A més de textos en alfabet llatí, les armes contenien textos en els alfabets ciríl·lic, armeni i georgià.[33] També portava a la motxilla un pegat amb un sol negre i dues xapes d'identificació, una amb un creu celta i una altra amb una esvàstica eslava.[36]

Conseqüències modifica

El nivell d'alerta va ser elevat al màxim per les autoritats de Nova Zelanda i es va ordenar el tancament de totes les mesquites a tot el país i de col·legis i edificis públics a Christchurch, la ciutat on va ocórrer el succés.[13]

El 10 d'abril va ser aprovada pel Parlament una modificació de l'Acta d'Armes de Nova Zelanda, prohibint-se la possessió i venda d'armes semiautomàtiques i les seves peces.[37]

A finals del 2020 la primera ministra Jacinda Ardern va disculpar-se públicament arran d'un informe que apuntava als cossos policials i als serveis d'intel·ligència del país per haver menystingut l'amenaça del terrorisme supremacista blanc per concentrar-se en el gihadisme.[38]

Reaccions modifica

 
La primera ministra neozelandesa Jacinda Ardern visita a membres de la comunitat musulmana al Centre Comunitari de Phillipstown l'endemà dels atacs.

El primer ministre d'Austràlia, Scott Morrison, va condemnar els atemptats, vinculant-los amb la extrema dreta.[2] L'alcaldessa de Christchurch, Lianne Dalziel, va dir que mai va pensar que "alguna cosa com això" pogués succeir a Nova Zelanda, i que "tothom està sorprès".[39]

Líders de tot el món es van solidaritzar amb Nova Zelanda i van rebutjar l'atemptat.[40]

YouTube va procedir a eliminar tots els vídeos amb la cançó «Remove Kebab», una cançó usada per soldats serbis durant la guerra de Bòsnia en la qual es fa referència al líder nacionalista serbi Radovan Karadžić, condemnat per genocidi i crims de guerra, i que es pot escoltar de fons en els vídeos que l'atacant va compartir en directe a les xarxes socials abans i durant el tiroteig.[32][41][42] No obstant això, alguns usuaris de la plataforma continuen compartint la cançó.[43]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 «Christchurch mosque shooting: what we know so far» (en anglès). Vox.com, 15-03-2019. [Consulta: 15 març 2019].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Al menos 40 muertos en dos atentados terroristas contra dos mezquitas en Nueva Zelanda» (en castellà). ElPaís.com, 15-03-2019. [Consulta: 15 març 2019].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Al menos 49 muertos en dos atentados terroristas contra dos mezquitas en Nueva Zelanda» (en castellà). ElDiario.es, 15-03-2019. [Consulta: 15 març 2019].
  4. ↑ «Christchurch terrorist attack death toll reaches 51» (en anglès). Tvnz.zo.nz. [Consulta: 3 maig 2019].
  5. ↑ «Christchurch mosque terror: Accused killer smirked in court» (en anglès). ODT.co.nz, 16-03-2019. [Consulta: 16 març 2019].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Al menos 49 muertos en un sangriento atentado contra musulmanes en Nueva Zelanda» (en castellà). ElMundo.es, 15-03-2019. [Consulta: 15 març 2019].
  7. ↑ «'Hello brother', first Christchurch mosque victim said to shooter» (en anglès). Toronto.CityNews.ca, 15-03-2019. [Consulta: 18 març 2019].
  8. ↑ «El terrorista de Nueva Zelanda transmitó la matanza por Facebook Live» (en castellà). Infobae.com, 15-03-2019. [Consulta: 18 març 2019].
  9. ↑ 9,0 9,1 «El hombre que ahuyentó con un datáfono al terrorista de Nueva Zelanda: "Le dije '¡ven aquí!'"» (en castellà). ElDiario.es, 18-03-2019. [Consulta: 18 març 2019].
  10. ↑ «Mosque shootings kill 49; white racist claims responsibility» (en anglès). StarTribute.com, 15-03-2019. Arxivat de l'original el 2019-03-21. [Consulta: 18 març 2019].
  11. ↑ «El rostro de la valentía: Abdul Aziz salvó docenas de vidas en Nueva Zelanda» (en castellà). Tribuna.com.mx, 17-03-2019. Arxivat de l'original el 15 de juliol de 2020. [Consulta: 18 març 2019].
  12. ↑ «Christchurch mosque shooting kills 49, gun laws will change PM says» (en anglès). Stuff.co.nz, 15-03-2019. [Consulta: 18 març 2019].
  13. ↑ 13,0 13,1 «Al menos 49 muertos y 20 heridos en los ataques a dos mezquitas en Nueva Zelanda» (en castellà). Publico.es, 15-03-2019. [Consulta: 15 març 2019].
  14. ↑ 14,0 14,1 «Lo que se sabe de los atentados contra dos mezquitas en Nueva Zelanda» (en castellà). ElPaís.com, 15-03-2019. [Consulta: 15 març 2019].
  15. ↑ «Brenton Tarrant, un exentrenador que odia a los musulmanes» (en castellà). ElPaís.com, 15-03-2019. [Consulta: 15 març 2019].
  16. ↑ «Name Release 1 – Christchurch Terror Attack» (en anglès). Police.govt.nz, 20-03-2019. [Consulta: 18 abril 2019].
  17. ↑ «Name Release 2 – Christchurch Terror Attacks» (en anglès). Police.govt.nz, 21-03-2019. [Consulta: 18 abril 2019].
  18. ↑ «Name Release 3 – Christchurch Terror Attacks» (en anglès). Police.govt.nz, 21-03-2019. [Consulta: 18 abril 2019].
  19. ↑ «Name Release 4 – Christchurch Terror Attack» (en anglès). Police.govt.nz, 22-03-2019. [Consulta: 18 abril 2019].
  20. ↑ «Australian charged with murder as number killed in mosque attacks rises». Sky News. [Consulta: 18 març 2019].
  21. ↑ «The Manifesto of Brenton Tarrant – a right-wing terrorist on a Crusade», 15-03-2019. Arxivat de l'original el 2019-03-15. [Consulta: 16 maig 2019].
  22. ↑ «Australian man named as NZ mosque gunman». , 15-03-2019 [Consulta: 15 març 2019].
  23. ↑ «Terrorism security expert Chris Kumeroa says New Zealanders need to be alert to potential threats». Stuff. [Consulta: 15 març 2019].
  24. ↑ «New Zealand suspect Brenton Tarrant ‘says he is racist eco-fascist who is mostly introverted'». ITV News. [Consulta: 15 març 2019].
  25. ↑ Weissmann, Jordan. «What the Christchurch Attacker’s Manifesto Tells Us». Slate Magazine, 15-03-2019. [Consulta: 15 març 2019].
  26. ↑ Bolt, Andrew. «Mosque Shooting In New Zealand. Man Dead». Herald Sun. [Consulta: 15 març 2019].
  27. ↑ Koziol, Michael. «Christchurch shooter's manifesto reveals an obsession with white supremacy over Muslims». The Sydney Morning Herald, 15-03-2019. Arxivat de l'original el 15 de març de 2019. [Consulta: 15 març 2019].
  28. ↑ «Radicalization & Degeneration». The American Conservative. [Consulta: 15 març 2019].
  29. ↑ «Christchurch: This Will Keep Happening». BuzzFeed News.
  30. ↑ «New Zealand terror suspect wrote Italian shooter's name on his gun». www.thelocal.it, 15-03-2019. [Consulta: 17 març 2019].
  31. ↑ «Uno de los atacantes de Nueva Zelanda llevaba en el fusil el nombre del neonazi que mató a Carlos Palomino». , 15-03-2019 [Consulta: 15 març 2019].
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 Coalson, Robert. «Christchurch Attacks: Suspect Took Inspiration From Former Yugoslavia's Ethnically Fueled Wars». www.rferl.org. Radio Free Europe/Radio Liberty. [Consulta: 15 març 2019].
  33. ↑ 33,0 33,1 «Mosque shooter brandished material glorifying Serb nationalism». www.aljazeera.com. Al Jazeera. Arxivat de l'original el 15 de març de 2019. [Consulta: 16 març 2019].
  34. ↑ «New Zealand mosque shooter names his 'idols' on weapons he used in massacre». Daily Sabah [Estambul], 15-03-2019 [Consulta: 15 març 2019].
  35. ↑ «'Malta 1565' inscribed on mosque massacre gunman's rifle». , 15-03-2019 [Consulta: 15 març 2019].
  36. ↑ Pai, Akshay «New Zealand mosque shooting: Attacker had "kebab remover" written on gun, sported neo-nazi symbolism». MEAWW, 15-03-2019 [Consulta: 17 març 2019].
  37. ↑ «Arms (Prohibited Firearms, Magazines, and Parts) Amendment Bill», 11-04-2019. [Consulta: 19 abril 2019].
  38. ↑ «El govern de Nova Zelanda es disculpa per no preveure l'amenaça del supremacisme blanc». 324.cat, 08-12-2020 [Consulta: 8 desembre 2020].
  39. ↑ «Three in custody after 49 killed in Christchurch mosque shootings». Stuff, 15-03-2019 [Consulta: 18 març 2019].
  40. ↑ «El mundo se solidariza con Nueva Zelandia y rechaza atentado terrorista». , 15-03-2019 [Consulta: 15 març 2019].
  41. ↑ Zivanovic, Maja. «New Zealand Mosque Gunman 'Inspired by Balkan Nationalists'». BalkanInsight. Balkan Investigative Reporting Network, 15-03-2019. [Consulta: 15 març 2019].
  42. ↑ Schindler, John R. «Ghosts of the Balkan wars are returning in unlikely places». The Spectator, 20-03-2019. Arxivat de l'original el 2019-03-22. [Consulta: 21 març 2019].
  43. ↑ Covucci, David. «YouTubers keep uploading racist meme anthem played by New Zealand shooter». The Daily Dot, 18-03-2019. [Consulta: 22 març 2019].

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Atemptats_de_Christchurch_de_2019&oldid=32009356»