Austremoni de Clarmont

(S'ha redirigit des de: Austromoni de Clarmont)

Austremoni de Clarmont (Itàlia?, segle iii - Clarmont d'Alvèrnia, ca. 252) va ser el primer bisbe de Clarmont, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Infotaula de personaAustremoni de Clarmont

Estàtua a l'abadia de Mozac
Nom original(fr) Austremoine de Clermont Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAustremonius
segle III Modifica el valor a Wikidata
Itàlia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle III Modifica el valor a Wikidata
Clarmont d'Alvèrnia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Mozac (Puèi Domat); cap a l'abadia d'Issoire (Puèi Domat) 
Bisbe d'Alvèrnia

← cap valor – Urbice de Clermont (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
AlumnesNectarius of Auvergne (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
bisbe i màrtir
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Ortodoxa
CanonitzacióAntiga
PelegrinatgeMozac, Issoire, Saint-Yvoine
Festivitat1 de novembre
IconografiaCom a bisbe
Patró deClarmont d'Alvèrnia
 
Vitrall amb el martiri del sant
 
Façana de l'abadia de Molzac
 
Abadia d'Issoire

Gairebé no hi ha dades sobre la vida del sant. Sembla que era un dels Apòstols dels gals enviats pel papa Fabià I cap al 250 per cristianitzar la Gàl·lia, en el consolat de Deci i Grat.[1] En una carta que el papa Zòsim I escriu a un bisbe gal, esmenta aquest fet.

Llegenda de Sant Austremoni al segle I

modifica

A partir del segle v, però, es desenvolupa una llegenda apòcrifa que fa Austremoni un dels Setanta deixebles; hauria estat jueu, convertit per Pere apòstol, a qui acompanyà a Roma. D'allí, Pere l'envià a la Gàl·lia, on predicà a l'Alvèrnia, el Berric i el Nivernais.[2] A Clarmont va convertir el senador romà Cassi i el sacerdot pagà Victorí, i des de la seu va enviar els seus deixebles a altres terres: Sirenat (Saint Cerneuf) a Tiern, Màrius a Salers i Nectari i Antoní a altres parts de l'Alvèrnia. Austremoni va morir decapitat a Clarmont l'any 92.

Tot i que la llegenda va passar al Martirologi romà és inversemblant i no té cap fonament històric.

Veneració

modifica

El culte es desenvolupà sobretot a Clarmont d'Alvèrnia. Gregori de Tours explica que el cos del bisbe fou sebollit a Issoire, on va ser molt venerat. El seu cos es traslladà a Volvic, on hi va ser fins que Pipí el Breu l'any 764, o potser Pipí d'Aquitània el 848, en va fer portar les relíquies a l'abadia de Mozac, malgrat les reclamacions del bisbat de Clarmont i l'abadia d'Issoire. Llavors se n'escrigué una Vita que en popularitzà la llegenda.

A mitjan segle ix, el cap del sant es va portar a Saint-Yvoine i cap al 900 va retornar a Issoire, on havia estat sebollit el sant.

  1. Com explica Gregori de Tours a la Historia Francorum, Fabià va enviar-hi set bisbes des de Roma: Gacià a Tours, Tròfim a Arle, Pau a Narbona, Sadurní a Tolosa, Dionís a París, Austremoni a Clarmont d'Alvèrnia i Marcial a Llemotges.
  2. La llegenda volia fer el seu primer bisbe molt més antic i company directe dels primers apòstols, com en el cas de Dionís de París.

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Austremoni de Clarmont