Pipí I el Breu

(S'ha redirigit des de: Pipí d'Aquitània)

Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia Carolíngia.[1]

Infotaula de personaPipí I el Breu
Amiel - Pepin the Short.jpg
modifica
Biografia
Naixementc. 715 modifica
Lieja modifica
Mort24 setembre 768 modifica (52/53 anys)
Saint-Denis modifica
Lloc d'enterramentbasílica de Saint-Denis modifica
Rei dels Francs
novembre 751 – 24 setembre 768
← Khilderic IIICarloman I, Carlemany →
Majordom de palau Nèustria
741 – 751
← Carles Martell modifica
Activitat
OcupacióMonarca modifica
Carrera militar
Rang militargeneral modifica
Altres
TítolRei dels Francs modifica
FamíliaDinastia Carolíngia modifica
CònjugeBerta de Laon modifica
FillsCarlemany
Carloman I
Gisela de Chelles
Pepin (en) Tradueix
Chrothais (en) Tradueix
Adelais (en) Tradueix modifica
ParesCarles Martell modificaRotruda modifica
GermansCarloman, Gripó, Bernard, son of Charles Martel (en) Tradueix, Hieronymus (en) Tradueix, Remigi de Rouen, Hiltruda, Auda de França i Landrada modifica
ParentsPipí d'Héristal (avi) modifica
Signatura
Pippin aláírása.jpg modifica

Find a Grave: 21102 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Fill de Carles Martell i Rotruda, va néixer el 714. Se li va dir el Breu no pel temps de govern sinó per la seva baixa estatura. Va succeir el seu pare com a majordom de palau dels merovingis amb domini sobre la Borgonya, la Provença i Nèustria, mentre que el seu germà Carloman va rebre Austràsia, Suàbia i Turíngia. Ambdós germans van lluitar contra un tercer germà, Gripó, que havia obtingut del pare un petit territori i que va ser fet presoner, però va fugir i es va refugiar amb els saxons. Revoltat a Baviera, va tornar a ser capturat i posteriorment alliberat. Pipí li va donar Le Mans i dotze comtats a Nèustria. El 751 Gripó va renunciar-hi i es va retirar al ducat d'Aquitània.

El 747, Carloman va elegir la vida monàstica i va donar el govern d'Austràsia al seu germà. El 752 el rei merovingi Khilderic III fou deposat i Pipí proclamat rei dels francs a Soissons amb la benedicció del papa. El 753 va aconseguir la submissió de la Septimània, on el got Ansemund li va lliurar Nimes, Besiers, Agde i Magalona (Melguelh), i a més va ser consagrat rei pel papa Esteve II junt amb la seva muller Berta i els seus dos fills, Carles (Carlemany) i Carloman I. Pipí va prometre ajuda al papa contra els llombards. El rei dels llombards, Astolf, fou assetjat a Pavia, i el 755 va haver de cedir al papa Ravenna i el seu territori (l'exarcat de Ravenna). Després va combatre amb èxit els saxons. El 759 va obtenir Narbona, on la població local se li va sotmetre després d'expulsar els àrabs. Els nous dominis s'estenien fins a l'Albera, al Rosselló. A partir del 760 va combatre a Aquitània fins que el 768, en sentir-se malalt, va anar de pelegrinatge i va morir a Saint-Denis. Li van succeir els seus dos fills.

FamíliaModifica

AvantpassatsModifica

 
Coronació de Pipí segons Jean Fouquet (s. XV)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Arnulf de Metz
 
 
 
 
 
 
 
8. Ansegisel
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4. Pipí d'Herstal
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Pipí de Landen
 
 
 
 
 
 
 
9. Begga
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Itta
 
 
 
 
 
 
 
2. Carles Martell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Alpaida
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Pipí el Breu
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Rotruda de Trèveris
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendentsModifica

Pipí es va casar l'any 740 amb la seva cosina segona Bertrada de Laon, filla de Caribert de Laon i néta de Martí de Laon, germà de Pipí d'Herstal. Els fills de la parella que sobrevisqueren la infància foren:

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pipí I el Breu

ReferènciesModifica

  1. Mata, Jordi; Garrido, David «Carlemany, el pare d'Europa» (paper). Revista Sàpiens [Barcelona], núm.137 editorial = Sàpiens Publicacions, Desembre 2013, p.24-32. ISSN: 1695-2014.


Precedit per:
Carles Martell
Majordom de palau
de Nèustria

741 - 751
Succeït per:
Títol extingit
Precedit per:
Carloman
Majordom de palau
d'Austràsia

747 - 751
Succeït per:
Títol extingit
Precedit per:
Khilderic III
Rei dels Francs
751 - 768
Succeït per:
Carlemany
amb Carloman I