Els badjaos són un poble musulmà de Filipines als que la llegenda atribueix haver emigrat des de Johore; però l'antropòleg H. Arlo Nimmo afirma que són un grup dels sama que es van dedicar al comerç per mar i van arribar fins a la península Malaia.[1] El seu cabell és bronze i la pell és bruna; caminen d'una manera característica causada pel molt de temps passat a la mar.

Infotaula de grup humàBadjao
Bajau Laut Pictures 6.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusètnia, pobles indígenes i grup ètnic d'Indonèsia Modifica el valor a Wikidata
Població total200.000
Religióislam
Geografia
Originari deKalimantan Meridional, Kotabaru Regency (en) Tradueix i Gorontalo Modifica el valor a Wikidata
EstatIndonèsia Modifica el valor a Wikidata
Regions amb poblacions significatives
Filipines, Malàsia i Indonèsia

Sovint viuen a les seves naus. Se'ls troba per totes les costes i aigües de l'arxipèlag de Sulu i alguns a la costa de Zamboanga, Davao, Surigao, Basilan, illa de Cebú i Manila. A l'illa Siasi han esdevingut pescadors sedentaris; a Sitangkai construeixen cases permanents anomenades sakayan però només hi viuen un temps. El seu nombre s'estima en més de dos-cents mil.

Gairebé no reberen influència dels espanyols i americans, ja que com a comerciants itinerants no romanien gaire temps a un lloc. Per aquesta raó eren coneguts com els "Gitanos de la mar". El nom badjao és malai i voldria dir "home de la mar"; en bahasa malai se'ls anomena orang laut, i els seus veïns els assenyalen amb els termes pejoratius de samal palau (samals descastats). Ells mateixos s'anomenen samal laus (samals de la mar).

CulturaModifica

El seu art és característic però en canvi la dansa té similituds amb la dels samal. La música es divideix en cinc tipus de cançons: leleng, binoa, tenes, panulkin i lugu. Les danses s'acompanyen amb un timbal anomenat gabbang.

El seu vestit és l'igal i el sawwal.

La seva literatura, excepte les narracions (kata-kata) està pensada per ser cantada. Una de les cançons relata una llegenda segons la que el seguici d'una princesa de Johore serien els avantpassats dels badjaos i s'haurien dedicat a la pirateria per un temps a la costa nord de Borneo.

És un poble nòmada que viu principalment de la mar, de la pesca de subsistència i del comerç. Es fan a mà una mena d'embarcació estreta anomenada lepa-lepa, a la qual molts i viuen. Els altres viuen a cases a la costa. Els badjao sovint es trenquen voluntàriament els timpans de molt jovenets, per a poder bussejar i caçar millor sota el mar. A causa d'això molts són durs d'oïda quan es fan més grans.[2]

Un estudi ha trobat que els badjao tendeixen a tenir la melsa especialment gran, cosa que se suposa que és una adaptació al busseig, ja que la melsa podria emmagatzemar glòbuls rojos que servirien de reserva d'oxigen.[3]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Badjao
  1. Sy, Dionisio A. A short history of Cebu 1500-1890's: and the anti-Spanish revolution in Cebu (en anglès). Bathalad, 1996, p. 42. 
  2. The last of the sea nomads The Guardian. 18 de setembre de 2010. (anglès)
  3. Corbella, Josep «Tener el bazo grande permite aguantar más tiempo sin respirar bajo el agua». La Vanguardia, 20-04-2018 [Consulta: 7 maig 2018].