Obre el menú principal

L'Estació Agut és un jaciment arqueològic situat a Capellades, comarca de l'Anoia. Popularment es coneixia com la Bauma del Fossar Vell.[1]

Infotaula de geografia físicaEstació Agut
Ubicació
País Catalunya Catalunya
Localització Capellades (Anoia)
 41° 32′ 01″ N, 1° 41′ 16″ E / 41.53363333°N,1.68788611°E / 41.53363333; 1.68788611
Història
Tipus Jaciment arqueològic
Cronologia Mosterià
Primera menció escrita 1896 (Amador Romaní)
Excavacions Des de 1909 fou excavat per Amador Romaní i l'Institut d'Estudis Catalans, i durant la dècada del 1960, Eduard Ripoll i H. De Lumley excavaren quatre metres de nivells estratigràfics.
Troballa arqueològica Quatre dents atribuïdes a l'Home de Neandertal (1910), indústria lítica, diverses restes de fauna i flora: 8 famílies de mol·luscs terrestres, fòssils de cavall, cérvol i conill de bosc, restes de bleda i de diverses lleguminoses, entre les quals les veces i la guixa.
Modifica les dades a Wikidata

Història arqueològicaModifica

Tant aquest jaciment com el de l'Abric Romaní van ser descoberts i estudiats per Amador Romaní i Guerra, qui el 1896 descobrí el seu interès científic. Des de 1909 va ser excavada per Amador Romaní amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Catalans. Geològicament, com l'Abric Romaní, és una formació travertínica. Des d'aleshores, i fins a l'actualitat, aquest jaciment ha estat objecte de nombroses exploracions i estudis.

TroballesModifica

L'any 1910 es van trobar quatre peces dentàries atribuïdes a l'home del neandertal. Posteriorment, a la dècada de 1960, Eduard Ripoll i H. De Lumley van fer un sondeig de 4 metres de fondària que permeté identificar diversos nivells del període mosterià. El jaciment es considera més aviat pobre però proporciona informació complementària de molt interès.

La fauna que s'hi ha trobat pertany a 8 famílies de mol·luscs terrestres i entre els mamífers es troben fòssils de cavall (Equus caballus), cérvol comú (Cervus elaphus), i sobretot de conill de bosc (Oryctolagus cuniculus), el qual sembla ser l'aliment principal de la gent que s'hi va assentar. Entre els vegetals, que segurament es consumien per recol·lecció, figuren la bleda, Beta sp i diverses lleguminoses entre les quals les veces Vicia sp. i la guixa Lathyrus sp.

La indústria d'estris fets amb pedres no està feta amb la tècnica Levallois. Alguns dels estris de materials com el quars i la calcedònia eren importats i ja estaven treballats en origen. Altres eren fets de materials locals com les estalagmites i el travertí. Pel fet que les peces conservades estan poc gastades per l'ús s'estima que l'Estació Agut era un lloc de pas i no un campament permanent.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica