Batalla de Mohács (1687)

batalla militar
Infotaula de conflicte militarBatalla de Mohács
Guerres Habsburg-Otomanes
Batalla de Mohács (1687) (Europa)
Batalla de Mohács (1687)
Batalla de Mohács (1687)
Batalla de Mohács (1687)

Lluís Guillem de Baden-Baden i Carles V de Lorena en la batalla, pintats en un quadre de Wilhelm Camphausen al segle xix
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data12 d'agost de 1687
Coordenades45° 51′ 05″ N, 18° 24′ 34″ E / 45.85125°N,18.40944°E / 45.85125; 18.40944
LlocNagyharsány (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EstatHongria Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria dels Habsburg
Bàndols
Dinastia dels Habsburg Imperi Habsburg Imperi Otomà
Comandants
Dinastia dels Habsburg Carles V de Lorena Sarı Süleyman Paixà
Forces
60.000 homes 60.000 homes
Baixes
600 morts 10.000 morts

La batalla de Mohács fou un combat produït el 1687 entre les forces de la Santa Lliga i els otomans que es va lliurar prop de Mohács però no a la rodalia d'aquesta població sinó entre el mont Harsány i Vallány a uns 20/25 km de Mohács.[1][2][3][4]

Antecedents

modifica

La Gran Guerra Turca va començar el juliol de 1683 amb un atac a Viena per part de l'exèrcit otomà. El setge va ser trencat per les forces combinades del Sacre Imperi Romanogermànic i la Confederació de Polònia i Lituània, sota el comandament general de Joan III Sobieski, rei de Polònia,. Els anys següents, els exèrcits imperials dels Habsburg sota Carles V de Lorena van fer retrocedir els otomans, conquerint moltes fortaleses, i després d'un primer fracàs en 1684, el setge de Buda de 1686 van prendre l'antiga capital hongaresa de Buda.[5] A finals de 1686 els otomans van fer propostes de pau; tanmateix, els Habsburg imperials van veure una oportunitat de conquerir tota Hongria i van ser rebutjades.

L'abril de 1687 es va decidir a Viena que s'havien d'emprendre més accions militars. La força cristiana va desplegar tropes experimentades i entrenades. L'exèrcit principal (d'uns 40.000 soldats) sota el comandament del duc Carles de Lorena va procedir al llarg del Danubi fins a Osijek, mentre que un altre exèrcit d'uns 20.000 homes sota el comandament de Maximilià II Manuel de Baviera es va moure al llarg del Tisza cap a Szolnok i cap a Petrovaradin i a mitjans de juliol els dos exèrcits imperials es van trobar al Danubi i van marxar per terra o pel Drava fins a Osijek.

La majoria de les tropes turques eren forces irregulars reunides recentment i una petita part dels geníssers i espahís, que tot i tenir experiència de combat, no eren comparables als soldats occidentals.

La batalla

modifica

Manava als otomans el gran visir Sarı Süleyman Paixà i als imperials Carles V de Lorena i el combat va tenir lloc el 12 d'agost de 1687. Cada costat disposava d'uns seixanta mil homes i els turcs foren completament derrotats degut a la superioritat europea en armament modern.

El matí del 12 d'agost, Carles de Lorena va decidir avançar cap a Siklós, el terreny del qual faria un camp de batalla adequat. La seva ala dreta es posà en marxa a una zona molt boscosa i el Gran Visir cregué tenir l'oportunitat que esperava i donà ordre d'atacar amb totes les forces l'ala esquerra imperial, comandada per Maximilià II Manuel de Baviera, i 8.000 espahís de la cavalleria otomana van intentar flanquejar-la per l'esquerra. L'elector de Baviera envià immediatament un missatger a Carles de Lorena i es preparà per resistir l'embat dels otomans. La infanteria imperial va aconseguir mantenir les seves posicions i els regiments de cavalleria van aturar l'atac dels espahís.

El gran visir, sorprès per la resistència, va ordenar aturar l'assalt i l'artilleria va continuar bombardejant les posicions dels Habsburg, però la infanteria imperial va prendre una posició a les seves fortificacions, donant temps a l'ala dreta imperial de tornar al rescat. A les tres de la tarda, l'Exèrcit Imperial estava disposat a contraatacar, però el Gran Visir va decidir atacar de nou. Els espahís donaren suport a l'atac frontal dels geníssers intentant flanquejar l'ala contraria però la infanteria de Lluís Guillem de Baden-Baden va resistir l'assalt i la cavalleria bavaresa i imperial va baixar del turó dirigida per Eugeni de Savoia llançant un contraatac a les fortificacions otomanes fortament recolzades per l'artilleria txeca i alemanya empenyent als otomans, que després de dues hores de lluita, va començar a córrer per buscar refugi a una zona on les trinxeres encara no s'havien acabat. La cavalleria otomana, sortint de les arbredes i boscos, va resultar ineficaç i va resistir durant tot just una hora, i l'artilleria otomana no va aconseguir fer mal als atacants. L'ala dreta imperial, perduda dins el bosc dens, no va poder unir-se a l'acció.[6]

L'ala esquerra imperial va guanyar la batalla gairebé per si sola, la retirada otomana es va convertir en una derrota, i la cavalleria va perseguir l'exèrcit turc completament dispers fins a Baranyavar. Els que fugien als pantans de Karasica van ser caçats durant dies i molts van morir ofegats al Drava.[6]

Conseqüències

modifica

Els otomans van tenir deu mil morts i van perdre 66 canons i les tropes es van amotinar. El comandant Sarı Süleyman Paixà tement ser assassinat per les seves pròpies tropes, va fugir del comandament, primer a Belgrad i després a Constantinoble, sent rellevat del comandament el 18 de setembre de 1687 i després executat,[7] substituït per Siyavuş Paixà que no va poder establir la seva autoritat sobre geníssers i espahís, que s'havien revoltat. L'exèrcit otomà s'havia desintegrat i va començar a tornar a la seva base d'Istanbul amb oficials de rangs inferiors, permetent als imperials apoderar-se de moltes fortaleses menors com Osijek, Petrovaradin, Sremski Karlovci, Ilok, Valpovo, Požega i Eger, i la població de l'Eslavònia es va sotmetre a l'emperador l'octubre.

Köprülü Fazıl Mustafa Pasha fou nomenat com a regent del gran visir a Constantinoble i prèvia consulta amb els comandants de l'exèrcit i estadistes otomans el 8 de novembre va destituir al sultà Mehmet IV a causa de la derrota,[8] substituït per Solimà II abans de l'arribada de Siyavuş Paixà a Istanbul el 2 de novembre.

El 9 de desembre de 1687, Leopold I d'Àustria va ser proclamat per la Dieta de Pressburg, com a rei d'Hongria[9] amb càrrec hereditari. Durant un any l'Imperi Otomà va quedar paralitzat, i les forces imperials es van preparar per capturar Belgrad i penetrar profundament als Balcans.

Referències

modifica
  1. «12 agost 1687 History Events - What Happened on August 12th 1687». [Consulta: 3 gener 2022].
  2. office, Kafkadesk Budapest. «On this Day, in 1526: the Battle of Mohács marked the end of the Middle Ages in Central Europe - Kafkadesk» (en anglès britànic), 29-08-2021. [Consulta: 3 gener 2022].
  3. «THE SECOND BATTLE OF MOHACS 1687 (J2)». [Consulta: 3 gener 2022].
  4. «The Battle of Mohács in 1526 and its consequences. The Battle of the same name of 1687». [Consulta: 3 gener 2022].
  5. Young, William. International Politics and Warfare in the Age of Louis XIV and Peter the Great: A Guide to the Historical Literature (en anglès). iUniverse, 2004, p. 433. ISBN 9780595329922. 
  6. 6,0 6,1 SZITA, LÁSZLÓ. «III. A SZÁRSOMLYÓ-HEGYI CSATA (1687) VILLÁNYRA VONATKOZÓ ESEMÉNYEI» (en hongarès). [Consulta: 5 gener 2022].
  7. Seyfi Kenan, Selçuk Aksin Somel. Dimensions of Transformation in the Ottoman Empire from the Late Medieval Age to Modernity (en anglès). BRILL, 2021, p. 77. ISBN 9004442359. 
  8. Balfour, John Patrick Douglas. The Ottoman Centuries. Nova York: Morrow Quill Paperbacks, 1977, p. 350–351. ISBN 978-0-688-08093-8. 
  9. Charles W. Ingrao. The Habsburg Monarchy, 1618–1815 page 1656. Cambridge University Press, 29 juny 2000. ISBN 978-1-107-26869-2. 

Bibliografia

modifica
  • Ernest R. Dupuy i Trevor N. Dupuy, The Harper Encyclopedia of Military History, 4a ed., Harper Collins Publishers, 1993,
  • John Laffin, Brassey's Dictionary of Battles, Barnes & Noble Inc., 1998
  • Paul Wentzcke, Feldherr des Kaisers - Leben und Taten Herzog Karl V. von Lothringen, Leipzig, 1943