Obre el menú principal

Solimà II (15 d'abril de 1642 - 22/23 de juny de 1691) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1687 fins a la seva mort.

Infotaula de personaSolimà II
II Suleyman.jpg
Miniatura otomana d'un arbre genealògic representant Solimà II
Nom original سليمان ثانى
Biografia
Naixement 15 d'abril de 1642
Constantinoble (Imperi Romà d'Orient)
Mort 23 de juny de 1691(1691-06-23) (als 49 anys)
Edirne
Causa de mort Suïcidi
Lloc d'enterrament mesquita de Solimà
Osmanli-nisani.svg  Soldà de l'Imperi Otomà
8 de novembre de 1687 – 22 de juny de 1691
Dades personals
Religió Sunnisme
Activitat
Ocupació Governant
Família
Casa reial Dinastia Osman
Pares Ibrahim I i Saliha Dilaşub Sultan
Germans Mehmet IV i Ahmet II
Signatura

Escut d'armes Solimà II
Modifica les dades a Wikidata

Era germà petit de Mehmet IV (1648-87), i com era habitual a l'Imperi va passar la major part de la seva vida reclòs a les kafes (gàbia), unes estances luxoses del Palau de Topkapi on els prínceps amb sang reial eren empresonats per evitat que poguessin organitzar cap rebel·lió.

Quan van anar a buscar-lo per oferir-li el tron després que el seu germà fos deposat (obligat a abdicar el 8 de novembre de 1687), Solimà es va pensar que la comitiva l'anava a buscar per executar-lo (també era habitual l'execució de potencials rivals), i va costar molt de convèncer-lo de què sortís del Palau per entregar-li l'espasa d'Osman i nomenar-lo sultà.

La situació era difícil després de quatre anys de guerra amb Àustria. El deute de l'estat era enorme i calia augmentar el reclutament dels geníssers, i a més es van haver de pagar els donatius tradicionals en els canvis de sultà. El gran visir Abaza Köprülü Siyavuş Paşa no va aconseguir establir l'autoritat sobre els geníssers revoltats a la capital que reclamaven més privilegis i va culminar amb l'execució del cap rebel Bash-čavush Husayn Agha àlies Fetwadji; llavors Solimà va nomenar caimacan de la capital a Ayaşlı İsmail Pasha o Ayaxli Nixandji Ismail Paixà (1 de març) però els geníssers seguien revoltats i el 3 de març van matar al gran visir Siyavush Pasha i van saquejar el seu palau, i Yaghliči Emir va cridar a una revolta ciutadana i a una reunió davant el palau imperial. La població donava suport als rebels però començava a queixar-se dels abusos d'aquestos, els quals van respondre pressionant al sultà.

El gran visir fou destituït i substituït per Tekirdağlı Bekri Mustafa Pasha (finals de maig). Sota aquest va reorganitzar la situació i va restablir l'orde. El darrer recalcitrant fou Yegen Osman Pasha, reclutador a províncies, que fou eliminat l'hivern del 1689. La situació econòmica va millorar també i el dèficit es va reduir per mitjà de noves taxes sobre la venda i el consum d'articles de luxe com el tabac, i per una sèrie de mesures radicals (incloent una reforma fiscal i administrativa, o la introducció de la moneda de coure) amb resultats desiguals però en conjunt favorables.

Llavors el 10 de novembre de 1689 va nomenar com a gran visir a Köprülü Fazıl Mustafa Paşa (Ahmet Faizil Köprülü), que va liderar els exèrcits otomans; el 1690 ja estava en condicions d'iniciar l'ofensiva contra els austríacs per aturar els avanços de la dinastia dels Habsburg a Sèrbia i Transsilvània i per aplacar una revolta a Bulgària. Diverses victòries menors van aixecar la moral de les tropes.

Menys de quatre anys després del seu ascens Solimà va morir el 1691, als quaranta-nou anys.

BibliografiaModifica

  • Enciclopèdia de l'Islam, IX, 877 i 878.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Solimà II