Benirredrà

municipi del País Valencià

Benirredrà és un municipi del País Valencià de la comarca de la Safor.

Infotaula de geografia políticaBenirredrà
Escut de Benirredrà
Escut de Benirredrà Modifica el valor a Wikidata
Carrer del Forn de Benirredrà.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Benirredrà respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 38° 57′ 42″ N, 0° 11′ 33″ O / 38.9618°N,0.1924°O / 38.9618; -0.1924
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
Comarquesla Safor Modifica el valor a Wikidata
Població
Total1.592 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat3.980 hab/km²
GentiliciBenirredrà, benirredrana Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície0,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud25 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialGandia
Festa majorSant Llorenç, el Carme, Sant Lluís i Sagrat Cor
Del 10 al 13 d'agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataMaría Dolores Cardona Llopis Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46703 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE46066 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46066 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webbenirredra.es Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

Situat a la Safor, al vessant est de la serra Falconera. El terme municipal, de tan sols 0,4 km², és un dels més menuts del País Valencià i està totalment envoltat pel de Gandia. La superfície del terme és plana, amb petites ondulacions per l'oest.

El clima és mediterrani; els vents dominants són els del nord-est i sud-est. El poble manera gairebé un sol nucli urbà amb Gandia.

Per carretera, es pot accedir a Benirredrà a través de la N-332. L'estació de tren més pròxima és la de Gandia, a 1,9 km.

HistòriaModifica

Establir quin va ser el seu topònim originari és una tasca bastant difícil. Es proposen possibilitats com ara Bani-Reduan, Beninida i Bani-Rida. Té el seu origen en un alqueria islàmica dependent del castell de Bairén. Jaume el Just, en 1323, va concedir el senyoriu a son fill, Pere de Ribargorça, el qual, en 1337, va cedir-lo a Guillem de Gascó. Més tard els seus amos van ser els comtes de Cardona, els quals van vendre, en 1503, la propietat a María Enríquez y de Luna, duquessa de Gandia. Durant el segle xiv la jurisdicció del poble va ser compartida entre els jurats de Vila d'Ontinyent i el capítol de la Seu de València. En el moment de l'expulsió, que causà una forta crisi demogràfica i econòmica, hi havia 65 famílies morisques, segons el cens de Caracena. Els cristians nous que hi romangueren cultivaven terres de regadiu; nogensmenys, trenta-set anys després tan sols hi havia 30 famílies. A finals del segle xvii Francesc Escrivà va unificar el poder senyorial; a la fi del segle xviii els Escrivà es varen emparentar amb els comtes de Ròtova, casa que va dominar el senyoriu de Benirredrà fins a la dissolució dels senyorius en el segle xix.

Política i governModifica

Corporació municipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 2 del Partit Popular (PP).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Benirredrà

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Emilio Falquet Sesmero 669 67,00% 6 ( )
Partit Popular   Joaquín Canet Ferrer 192 19,34% 2 ( )
Compromís per Benirredrà   Miquel Alèixit Romero 129 12,99% 1 ( )
Vots en blanc   3 0,30%
Total vots vàlids i regidors 993 100 % 9
Vots nuls 6 0,60%
Participació (vots vàlids més nuls) 999 76,91%**
Abstenció 300* 23,09%**
Total cens electoral 1.299* 100 %**
Alcalde: Emilio Falquet Sesmero (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots de PSPV[1])
Fonts: JEC,[2] JEZ Gandia,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2019 l'alcalde de Benirredrà és Emilio Falquet Sesmero, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Agustín Mafe Herrera PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Agustín Mafe Herrera PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Agustín Mafe Herrera PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Joaquín Carbó Camarena PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Joaquín Carbó Camarena PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Joaquín Carbó Camarena
Pascual Ivars Ivars
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
03/07/1999
15/01/2003
n/d
--
2003–2007 Pascual Ivars Ivars PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Cristina Gutiérrez Camarena
María Dolores Cardona Llopis
PP
PSPV-PSOE
16/06/2007
27/02/2010
Moció de censura PSPV+EVPV
--
2011–2015 María Dolores Cardona Llopis PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 María Dolores Cardona Llopis PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Emilio Falquet Sesmero PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

DemografiaModifica

A hores d'ara (cens de 2002) hi ha 1.417 habitants, de gentilici benirredrans. Un 70,11% dels habitants saben parlar valencià, segons cens de 2001.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2009
944 887 999 1.008 1.035 1.177 1.330 1.460 1.584 1.566 1642

EconomiaModifica

En el regadiu es conreen cítrics, hortalisses i fruiters. Es rega amb aigües del riu Vernissa. La influència de Gandia condiciona l'economia, que ha donat l'esquena a l'agricultura i es basa en el turisme. La indústria i el comerç també hi tenen alguna representació.

MonumentsModifica

 
Torre del convent de les Esclaves.
  • Església de sant Llorenç màrtir. Bastida sobre l'antiga mesquita en 1535, rehabilitada en el segle xix. En 2001 es restaurà el campanar. Al sagrari té diverses taules de l'escola de Ribera.
  • Convent de les Esclaves del Sagrat Cor. Edifici construït a principis del segle xx (1908-1909) seguint l'estil neogòtic. Hi destaquen per les grans torres bessones, la façana composta per estàtues de sants i l'enorme rosassa. A l'interior podem trobar un ampli conjunt d'imatges i quadros religiosos, entre els quals destaca el Crist crucificat de l'altar i la pintura dedicada a sant Francesc de Borja.. Durant la Guerra civil va ser utilitzat com a hospital, i en l'actualitat és part del col·legi de Les Esclaves del Sagrat Cor de Jesús, que l'utilitzen per als seus ritus i actes religiosos. És l'edifici més emblemàtic del poble.
  • Ermita de Sant Antoni. Dedicada al sant, és compartida amb Gandia. Anteriorment es dedicava als ritus religiosos durant la celebració de la festivitat de Sant Antoni, l'anomentat «porrat». Després d'un període de deteriorament, principalment des dels anys 70, va ser restaurada i en l'actualitat només obri les portes els dies de la festivitat, al mes de gener, per a ser visitat per turistes.

Festes localsModifica

ReferènciesModifica

  1. Error en el títol o la url.Zaragoza Gutiérrez, María Teresa (Secretària-interventora). «», 15-06-2019. [Consulta: 7 juny 2020].
  2. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.442 [Consulta: 29 abril 2020].
  3. Junta Electoral de Zona de Gandia «Edicto de la Junta Electoral Zona de Gandia sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Gandia], 82, 30-04-2019, pàg. 128 [Consulta: 25 juliol 2019].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 2 agost 2019].
  5. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Benirredrà», 26-05-2019. [Consulta: 1r agost 2019].
  6. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Benirredrà. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benirredrà