Bionts

superdomini de tots els organismes
No s'ha de confondre amb Biota.

Els bionts (Biota o Vitae) formen el superdomini informal que inclou la vida i tots els éssers vius en contraposició a les formes inorgàniques (Mineralia). Està compost del clade Cytota (dividit alhora entre bacteris i neomurs) i del tàxon Aphanobionta (Acytota).

Infotaula d'ésser viuBionts
Biota Modifica el valor a Wikidata
Ruwenpflanzen.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Període
Hadeà – recent
Taxonomia
SuperdominiBiota Modifica el valor a Wikidata
Dominis i Regnes

Hi ha qui proposa nous dominis per Biota per als nanobis i nanobacteris, a l'espera que es confirmi si són o no formes de vida. Tots els éssers vius comparteixen uns mateixos trets. El 2012 en fonts hidrotermals del Japó es va dur a terme el descobriment de Parakaryon myojinensis un organisme unicel·lular que presenta característiques que no encaixen amb les cèl·lules dels altres tres dominis i probablement constitueixi el seu propi domini Parakaryota.

Origen comúModifica

És àmpliament acceptat que fa més de 4.000 milions d'anys aparegué al planeta Terra la primera forma de vida cel·lular. D'ella, mitjançant evolució, per atzar i selecció natural, han anat apareixent les diferents espècies presents actualment o ja extintes.

ComposicióModifica

Tots els éssers vius estan constituïts per una o més cèl·lules, la composició de les quals és semblant quant a la proporció d'elements, i biomolècula (p. ex.: tots els éssers vius usen ATP com a moneda energètica).

Funcions vitalsModifica

 
Comparativa dels esquelets de diferents primats coetanis (no estan a la mateixa escala). D'esquerra a dreta: Gibó, orangutan, ximpanzé, goril·la i ésser humà. La major similitud entre els esquelets d'animals més propers filogenèticament és un altre fet que avala la teoria de l'evolució.
  1. Funció de nutrició: té com a objectiu l'obtenció de matèria i energia. N'existeixen dues modalitats:
    1. Nutrició autòtrofa: els organismes que la presenten (plantes, algues i alguns bacteris), sintetitzen la matèria orgànica a partir de matèria inorgànica.
    2. Nutrició heteròtrofa : els organismes que la presenten (animals, fongs i alguns bacteris) obtenen la matèria orgànica d'altres organismes.
  2. Funció de relació: té com a objectiu la interacció amb el medi exterior i intern de l'organisme (coordinació).
  3. Funció de reproducció: té com a finalitat la supervivència no ja de l'organisme sinó de l'espècie. N'existeixen dues modalitats:
    1. Reproducció sexual: Precisa la intervenció de dos individus amb diferent sexe.
    2. Reproducció asexual: Només es requereix l'acció d'un sol individu.

ParakaryonModifica

El 2012 en fonts hidrotermals del Japó es va dur a terme el descobriment de Parakaryon myojinensis un organisme unicel·lular que presenta característiques que no encaixen amb les cèl·lules dels altres tres dominis i probablement constitueixi el seu propi domini Parakaryota. Parakaryon myojinensis a l'igual que els eucariotesnucli i altres endosimbionts en la seva cèl·lula, però el seu embolcall nuclear és d'una sola capa, no feta de dues membranes concèntriques com en qualsevol eucariota i el material genètic està emmagatzemat com en els bacteris, en filaments i no en cromosomes lineals. A més no presenta reticle endoplàsmic, aparell de Golgi, citoesquelet, mitocòndries, porus nuclears i manca totalment de flagell. Els ribosomes es troben no només en el citoplasma sinó també en el nucli. Posseeix una paret cel·lular composta per peptidoglicà a l'igual que els bacteris i la seva manera de nutrició seria osmótrofa. És difícil investigar la seva relació filogenètica amb els altres éssers vius perquè només s'ha trobat un espècimen i el seu genoma no ha pogut ser seqüenciat. Segons alguns autors seria un organisme intermediari entre els procariotes i els eucariotes.[3][4][5]

FilogèniaModifica

Estudis dels plecs de les proteïnes virals i els proteomes de diverses famílies virals i diversos talls cel·lulars van mostrar que els acel·lulars són un tàxon complexament parafilético. L'anàlisi va demostrar que els virus d'ARN van formar un grup parafilètic dels virus d'ADN com bé s'havia suggerit anteriorment, però els organismes cel·lulars (Cytota) van sorgir dins els virus d'ADN sent la família Mimiviridae la més propera a aquests. L'anàlisi també va revelar que molts grups de la classificació de Baltimore i alguns ordres establerts pel ICTV són de fet polifilètics. Els virus retrotranscrits i els virus gegants no van formar grups monofilètics el que implica que van evolucionar independentment en diferents línies evolutives. Generalment es considera que els virus no van ser ancestres dels organismes cel·lulars perquè no tenen moltes característiques presents en els organismes cel·lulars com ribosomes, citoplasmes, membrana plasmàtica, etc, el que dóna a entendre que els virus van aparèixer diverses vegades en la terra primitiva abans de l'aparició dels organismes cel·lulars. Els viroides i virusoide no van formar part de l'anàlisi. Pel que fa als organismes cel·lulars aquesta clar que els eucariotes descendeixen de les arqueus del clade Asgard amb l'endosimbiosis d'una α─proteobacteria i que els bacteris formen un grup monofilètic. Dins els eucariotes els protists constitueixen el grup ancestral dels animals, plantes i fongs. La filogènia va ser la següent:[6][7][8][9][10][11][12][13]

Biota

 Leviviridae 




 Cystoviridae 




 Sarthroviridae 





 Partitiviridae 




 Chrysoviridae 




 Quadriviridae 




 Narnaviridae 




 Tombusviridae 




 Marnaviridae 




 Luteoviridae 




 Nodaviridae 




 Totiviridae 



 Hepadnaviridae 














 Birnaviridae 




 Caulimoviridae 




 Picobirnaviridae 




 Barnaviridae 



 Endornaviridae 







——> > > >













 Metaviridae 



 Retroviridae 






 Pseudoviridae 




 Reoviridae 




 Orthomyxoviridae 





 Filoviridae 



 Paramyxoviridae 





 Arenaviridae 



 Hantaviridae 












 Betaflexiviridae 



 Closteroviridae 







 Flaviviridae 




 Togaviridae 



 Coronaviridae 







 Astroviridae 



 Potyviridae 





 Caliciviridae 




 Picornaviridae 



 Secoviridae 













 Hepeviridae 




 Dicistroviridae 




 Bromoviridae 




 Alphatetraviridae 




 Virgaviridae 



 Tymoviridae 










 Hypoviridae 








 Lipothrixviridae 



 Rudiviridae 







 Corticoviridae 




 Lavidaviridae 



 Alphasatellitidae 






 Globuloviridae 



 Fuselloviridae 







 Anelloviridae 



 Plasmaviridae 





 Polydnaviridae 




 Inoviridae 





 Parvoviridae 




 Polyomaviridae 



 Papillomaviridae 






 Circoviridae 



 Nanoviridae 














 Turriviridae 




 Tectiviridae 



 Adenoviridae 







 Bicaudaviridae 



 Baculoviridae 




——> > > >











 Nimaviridae 




 Herpesviridae 




 Myoviridae 




 Siphoviridae 



 Podoviridae 









 Asfarviridae 



 Poxviridae 





 Ascoviridae 




 Iridoviridae 




 Marseilleviridae 




 Phycodnaviridae 




 Pandoraviridae 




 Pithoviridae 




 Mimiviridae 


+ liposoma

 Cytota / Vitae  ——> > > >












    : Virus ARN.
    : Virus ADN.
    : Virus retrotranscrit.
    : Organismes cel·lulars.

Cytota / Vitae

Bacteria

 CPR 

 Wirthbacteria





 Dojkabacteria




 Katanobacteria



 Microgenomates







 Berkelbacteria



 Saccharibacteria






 Peregrinibacteria




 Absconditabacteria



 Gracilibacteria





 Parcubacteria







WDB


Acetothermia




Fervidibacteria



Aerophobetes





Selabacteria
Terrabacteria




Fusobacteria



Synergistetes





Deinococcus-Thermus




Aquificae





Thermotogae




Calescamantes



Pyropristinus






Caldiserica



Dictyoglomi












Margulisbacteria



Saganbacteria





Sericytochromatia




Cyanobacteria



Melainabacteria







Posibacteria

 Firmicutes 




 Actinobacteria 




 Chloroflexi 




Armatimonadetes



Abditibacteriota










Gracilicutes

Atribacteria




Sphingobacteria





Elusimicrobia




Poribacteria



Planctobacteria








Rokubacteria




Acidobacteria



Aminicenantes








Nitrospirae



Nitrospinae





Tectomicrobia



Modulibacteria






Thermodesulfobacteria



Dadabacteria








Chrysiogenetes



Deferribacteres





Proteobacteria




Hydrogenedentes



Spirochaetes













Archaea 

 DPANN 




Micrarchaeota



Diapherotrites




Altiarchaeota






Aenigmarchaeota




Nanohaloarchaeota





Parvarchaeota



Nanoarchaeota





Pacearchaeota



Woesearchaeota









 

Euryarchaeota


 Proteoarchaeota 
 TACK 


Korarchaeota




Bathyarchaeota




Aigarchaeota



Thaumarchaeota







Verstraetearchaeota




Crenarchaeota




Geoarchaeota



Marsarchaeota






 Asgard 


Lokiarchaeota




Odinarchaeota



Thorarchaeota






Heimdallarchaeota


+ alfaproteobacteria

 Eukaryota  ——> > > >










    : Eukaryota.
    : Bacteris grampositius, els altres són gramnegatius.
    : Bacteris i arqueus nanomètriques amb metabolisme reduït o inactiu, simbionts obligats d'altres microorganismes per complir els seus requisits biològics.

Eukaryota 
Diphoda 

Diaphoretickes
 SAR 


Stramenopiles



Alveolata




Rhizaria





Hacrobia


+ cianobacteria

 Plantae 





Hemimastigophora




Discoba



 Opimoda 



Ancyromonadida




Malawimonadea



Metamonada




Podiata

CRuMs


 Amorphea 

 Amoebozoa 


Obazoa

Breviatea




Apusomonadida


 Opisthokonta 

Holomycota

Cristidiscoidea



 Fungi 



Holozoa

Mesomycetozoa




Pluriformea


Filozoa

Filasterea


Apoikozoa

Choanoflagellatea



 Animalia 















    : Plantae.
    : Fungi.
    : Animalia.
    : Eucariotes uniflagelats, els altres són biflagelats.

ReferènciesModifica

  1. «Virus Taxonomy: 2019 Release» (html) (en anglès), octubre 2019. [Consulta: 13 octubre 2019].
  2. Chen, Irene A. «The Emergence of Cells During the Origin of Life». Science, 314, 5805, 08-12-2006, pàg. 1558–1559. DOI: 10.1126/science.1137541. PMID: 17158315.
  3. Yamaguchi M, Mori Y, Kozuka Y, Okada H, Uematsu K, Tame A, Furukawa H, Maruyama T, Worman CO, Yokoyama K. «Prokaryote or eukaryote? A unique microorganism from the deep sea.». J Electron Microsc (Tokyo), 61, 6, 2012, pàg. 423–431. DOI: 10.1093/jmicro/dfs062.
  4. Evolution of complex life on Earth, take 2
  5. Nick Lane. «Epilogue: From the Deep». A: The Vital Question: Energy, Evolution, and the Origins of Complex Life. W.W.Norton and Company, 2015, p. 281–290. ISBN 978-0-393-08881-6. 
  6. Arshan, Nasir; Caetano-Anollés, Gustavo «A phylogenomic data-driven exploration of viral origins and evolution». Science Advances, 1, 25-09-2015, pàg. e1500527. Bibcode: 2015SciA....1E0527N. DOI: 10.1126/sciadv.1500527. PMC: 4643759. PMID: 26601271.
  7. University of Illinois at Urbana–Champaign (25 setembre 2015). "Study adds to evidence that viruses are alive". Nota de premsa. Consulta: 2015-10-20. Arxivat de l'original a data de 19 novembre 2015.
  8. Giant viruses coexisted with the cellular ancestors and represent a distinct supergroup along with superkingdoms Archaea, Bacteria and Eukarya BMC
  9. The distribution and impact of viral lineages in domains of life. Frontiers.
  10. Hug, L. A. et al. 2016, A new view of the tree of life. Nature Microbiology, 1, 16048.
  11. Williams, Tom & Cox, Cymon & Foster, Peter & Szollosi, Gergely & Embley, T.. (2020). Phylogenomics provides robust support for a two-domains tree of life. Nature Ecology & Evolution. 4. 1-1
  12. Brown, M. W., Heiss, A. A., Kamikawa, R., Inagaki, Y., Yabuki, A., Tice, A. K., ... & Roger, A. J. (2018). Phylogenomics places orphan protistan lineages in a novel eukaryotic super-group. Genome biology and evolution, 10(2), 427-433.
  13. Romain Derelle et al 2015, Bacterial proteins pinpoint a single eukaryotic root. Proceedings of the National Academy of Sciences 112(7) · January 2015 with 248 Reads DOI: 10.1073/pnas.1420657112

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bionts
  • Vida (Systema Naturae 2000)
  • Biota (Taxonomicon)