Bisbat de Saint-Dié

El bisbat de Saint-Dié (francès: Diocèse de Saint-Dié, llatí: Dioecesis Sancti Deodati) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Besançon. Al 2014 tenia 315.170 batejats sobre una població de 379.724 habitants. Actualment està regida pel bisbe Didier Berthet.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Saint-Dié
Dioecesis Sancti Deodati
Imatge
La catedral de Saint-Dié

Localització
Map
 48° 10′ 15″ N, 6° 27′ 00″ E / 48.1708°N,6.45°E / 48.1708; 6.45
França França
Gran Est
Parròquies46
Separat debisbat de Toul Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població375.226 (2017) Modifica el valor a Wikidata (63,57 hab./km²)
Llengua utilitzadafrancès Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície5.903 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació21 de juliol de 1777
CatedralSant Diodat
Organització política
• BisbeDidier Berthet

Lloc websaint-deodat.cef.fr
X: diocesesaintdie Modifica els identificadors a Wikidata


L'abadia de Moyenmoutier, fundada per sant Idulf al voltant del 671.

Territori

modifica

La diòcesi comprèn el departament francès dels Vosges.

La seu episcopal és la ciutat d'Épinal. A Saint-Dié-des-Vosges es troba la catedral de Sant Diodat.

El territori s'estén sobre 5.903 km², i està dividit en 46 parròquies, agrupades en 10 vicariats.

Història

modifica

La diòcesi va ser erigida el 21 de juliol de 1777 amb la butlla Relata semper pel papa Pius VI. El seu territori estava parcialment constituït per parròquies restants de la diòcesi de Toul ; en part amb les possessions de les antigues grans abadies d'Étival, Senones i Moyenmoutier; i finalment amb les possessions de la col·legiata nullius dioecesis de Saint-Dié. Va ser originalment sufragània de l'arxidiòcesi de Trèveris.

Seguint el concordat del 29 de novembre de 1801 amb la butlla Qui Christi Domini del Papa Pius VII, la diòcesi va ser suprimida i el seu territori es va fusionar amb el de la diòcesi de Nancy. No obstant això, el bisbe Barthélemy-Louis-Martin de Chaumont de la Galaisiere es va negar a dimitir.

Al juny de 1817 es va signar un nou concordat entre la Santa Seu i el govern francès, seguit el 27 de juliol per la butlla Commissa divinitus, amb el qual el papa va restaurar la seu de Saint-Dié. No obstant això, atès que el concordat no va entrar en vigor, ja que no va ser ratificat pel Parlament de París, aquesta erecció no va tenir efecte; com a resultat, el bisbe ja nomenat, Augustin-Louis de Montblanc, mai no podia prendre possessió del seu seient.

La diòcesi va ser restablerta definitivament com a sufragània de l'arxidiòcesi de Besançon el 6 d'octubre de 1822 amb la butlla 'Paternae charitatis del papa Pius VII.

El 10 de juliol de 1874, després dels canvis territorials determinats per la guerra franco-prusiana, va cedir una part del seu territori en benefici de la diòcesi d'Estrasburg.

Cronologia episcopal

modifica
  • Barthélemy-Louis-Martin de Chaumont de La Galaisière † (21 de juliol de 1777 - 1801 deposat)[1]
  • Jacques-Alexis Jacquemin † (17 de novembre de 1823 - 16 de juny de 1830 renuncià)
  • Jacques-Marie-Antoine-Célestin du Pont † (5 de juliol de 1830 - 24 de juliol de 1835 nomenat arquebisbe d'Avinyó)
  • Jean-Joseph-Marie-Eugène de Jerphanion † (24 de juliol de 1835 - 27 de gener de 1843 nomenat arquebisbe d'Albi)
  • Jean-Nicaise Gros † (27 de gener de 1843 - 17 de juny de 1844 nomenat bisbe de Versalles)
  • Daniel-Victor Manglard † (17 de juny de 1844 - 17 de febrer de 1849 mort)
  • Louis-Marie-Joseph-Eusèbe Caverot † (20 d'abril de 1849 - 26 de juliol de 1876 nomenat arquebisbe de Lió)
  • Albert-Marie-Camille de Briey † (26 de juliol de 1876 - 10 de novembre de 1888 mort)
  • Etienne-Marie-Alphonse Sonnois † (30 de desembre de 1889 - 19 de gener de 1893 nomenat arquebisbe de Cambrai)
  • Alphonse-Gabriel-Pierre Foucault † (19 de gener de 1893 - 26 de maig de 1930 mort)
  • Louis-Augustin Marmottin † (2 d'agost de 1930 - 21 d'agost de 1940 nomenat arquebisbe de Reims)
  • Emile-Arsène Blanchet † (6 d'octubre de 1940 - 10 d'octubre de 1946 renuncià)
  • Henri-René-Adrien Brault † (29 de setembre de 1947 - 11 de juliol de 1964 mort)
  • Jean-Félix-Albert-Marie Vilnet † (24 de setembre de 1964 - 13 d'agost de 1983 nomenat bisbe de Lilla)
  • Paul-Marie Joseph André Guillaume (29 d'octubre de 1984 - 14 de desembre de 2005 jubilat)
  • Jean-Paul Mary Mathieu (14 de desembre de 2005 - 15 de juny de 2016 jubilat)
  • Didier Berthet, des del 15 de juny de 2016

Estadístiques

modifica

A finals del 2014, la diòcesi tenia 315.170 batejats sobre una població de 379.724 persones, equivalent al 83,0% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 338.900 342.315 99,0 479 466 13 707 11 844 483
1970 380.000 388.201 97,9 493 461 32 770 42 990 459
1980 387.000 404.000 95,8 432 421 11 895 1 18 805 462
1990 389.000 399.000 97,5 303 293 10 1.283 4 20 683 462
1999 337.434 386.234 87,4 246 237 9 1.371 17 16 470 462
2000 331.661 380.461 87,2 242 230 12 1.370 18 19 455 57
2001 372.062 380.362 97,8 223 216 7 1.668 18 15 423 57
2002 372.652 380.952 97,8 221 213 8 1.686 18 13 414 49
2003 370.000 380.952 97,1 211 206 5 1.753 18 8 397 49
2004 370.000 380.952 97,1 208 200 8 1.778 23 11 391 49
2010 289.000 385.000 75,1 143 137 6 2.020 22 10 258 57
2014 315.170 379.724 83,0 90 90 3.051 23 7 206 46
  1. Contravvenendo alle disposizioni date da papa Pio VII cpn la Qui Christi Domini, Chaumont de La Galaisière non diede le dimissioni e morì il 30 de juny de 1808.

Vegeu també

modifica