Bisbat de Sankt Gallen

El bisbat de Sankt Gallen (alemany: bistum St. Gallen; llatí: Dioecesis Sancti Galli) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu. El 2010 tenia 261.400 batejats d'un total de 533.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Markus Büchel.

Infotaula de geografia políticaBisbat de Sankt Gallen
Dioecesis Sancti Galli
Wappen Bistum St. Gallen.png
StiftskircheSt.Gallen.jpg
La catedral de Sankt Gallen

Localització
Bistum Sankt Gallen.svg
 47° 25′ 23″ N, 9° 22′ 39″ E / 47.423°N,9.37739°E / 47.423; 9.37739Coord.: 47° 25′ 23″ N, 9° 22′ 39″ E / 47.423°N,9.37739°E / 47.423; 9.37739
EstatSuïssa
CantóCantó de Sankt Gallen Modifica el valor a Wikidata
Parròquies142
Població
Total650.134 (2017) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat267,66 hab./km²
Religióromà
Geografia
Part deImmediatament subjecta a la Santa Seu
Superfície2.429 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Creació2 de juliol de 1823
PatrociniSant Gal
Otmar de Sankt Gallen
CatedralSant Gal
Organització política
• BisbeMarkus Büchel
Altres

Lloc webbistum-stgallen.ch
Twitter: bistumsg Modifica el valor a Wikidata

Juntament amb la diòcesi de Basilea i, més limitadament, la de Chur, la diòcesi de Sankt Gallen gaudeix en virtut del concordat entre el cantó de Sankt Gallen i la Santa Seu del 1845 del privilegi d'un procediment d'elecció del bisbe acordada entre el capítol de la catedral i la Santa Seu.

TerritoriModifica

La diòcesi comprèn els cantons de Sankt Gallen, Appenzell Inner-Rhoden i Appenzell Ausser-Rhoden, a la Suïssa nord-oriental.

La seu episcopal és la ciutat de Sankt Gallen, on es troba la catedral de Sant Gal, a l'antiga església de l'abadia homònima.

El territori s'estén sobre 2.429 km², i està dividit en 142 parròquies, agrupades en 8 vicariats: Altstätten, Appenzello, Gossau, Rorschach, Sargans, Sankt Gallen, Uznach i Wil-Wattwil.

HistòriaModifica

 
Escut del bisbat

Fins a l'inici del segle xix, el territori de l'actual diòcesi formaven part de la diòcesi de Constança. No obstant això, amb l'auge del principat abacial de St. Gallen (1613), els abats exerceix no només tenien jurisdicció efectiva eclesiàstica, sinó que també temporal; per exemple, donada la immensitat de la diòcesi de Constança, eren els abats els que realitzaven les visites pastorals en els seus territoris, de conformitat amb les decisions del Concili de Trento.

Amb la supressió de la diòcesi de Constança, el territori de l'actual diòcesi es va annexar a la de Chur (1819). La falta d'acord sobre la creació d'una abadia territorial, va determinar la Santa Seu a l'erecció de la diòcesi de St. Gallen el 7 de febrer de 1823 mitjançant la butlla Ecclesias quae antiquitate del Papa Pius VII. La nova diòcesi, que incloïa només el cantó de Sankt Gallen, va ser unida aeque principaliter a la de Chur, és a dir, sense el seu propi bisbe residencial.

Aquesta situació no va ser molt reeixida. A la mort del bisbe Karl Rudolf von Buol-Schauenstein (1833), el Gran Consell Gall va declarar unilateralment el final de la unió amb Coira, decisió que va ser reconeguda de facto per la Santa Seu en 1836, quan el papa Gregori XVI va nomenar per a la diòcesi de Sankt Gallen un vicari apostòlic en la persona de Johann Peter Mirer. La represa de les converses entre les autoritats cantonals i la Santa Seu, va conduir al concordat de 7 de novembre de 1845,[1] després de la qual cosa el Papa Pius IX va publicar el 8 d'abril de 1847 la butlla Instabilis rerum. Amb aquesta butlla el Papa va reorganitzar la diòcesi de Sankt Gallen, de iure separada de Chur, i va nomenar com el seu primer bisbe el mateix vicari Johann Peter Mirer.

Els articles 5-12 del concordat també van establir les normes que regeixen l'elecció del bisbe. Correspon al capítol de la catedral el nomenament del nou bisbe, elegit d'una llista de sis noms. Des de 1938 aquesta llista ha de ser aprovada prèviament per la Santa Seu; d'altra banda, el Papa Joan Pau II va establir en 1995 una nova restricció, obligant al capítol de l'obligació de no divulgar el nom del recentment elegit, abans de la institució canònica per Roma.[2]

En 1866 els cantons d'Appenzell Inner-Rhoden i d'Appenzell Ausser-Rhoden van ser cedits per la diòcesi de Chur a la de Sankt Gallen. D'aquests cantons, però, el bisbe de Chur exerceix només les funcions d'administrador apostòlic.[3]

El 1823 es va establir el seminari diocesà, que en 1839 va ser traslladat a l'antic monestir de les monges benedictines a Sankt Georgen. En 1857 es va obrir també el seminari menor, que va ser tancat durant el període de la Kulturkampf. En 1932 es va celebrar el primer sínode diocesà convocat i dirigit pel bisbe Alois Scheiwiler; Scheiwiler també va ser l'únic bisbe suís a condemnar obertament l'antisemitisme i la persecució nazi dels jueus.[3]

Cronologia episcopalModifica

EstadístiquesModifica

A finals del 2010, la diòcesi tenia 261.400 batejats sobre una població de 533.000 persones, equivalent al 49,0% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 188.553 344.340 54,8 480 340 140 392 200 829 132
1970 234.497 401.352 58,4 412 261 151 569 151 1.130 136
1980 275.800 452.000 61,0 294 240 54 938 54 750 141
1990 280.111 475.500 58,9 334 194 140 838 1 160 695 144
1999 282.256 498.532 56,6 191 151 40 1.477 13 52 115 142
2000 269.359 451.363 59,7 194 154 40 1.388 13 52 115 142
2001 275.070 435.902 63,1 255 135 120 1.078 13 174 446 142
2002 275.315 463.223 59,4 257 138 119 1.071 19 174 409 142
2003 266.900 517.745 51,6 250 136 114 1.067 17 167 320 141
2004 265.467 518.950 51,2 232 127 105 1.144 16 148 575 142
2010 261.400 533.000 49,0 212 113 99 1.233 24 128 404 142

ReferènciesModifica

  1. Testo del concordato in: Angelo Mercati (a cura di), Raccolta di concordati su materie ecclesiastiche tra la Santa Sede e le Autorità Civili, Roma 1919, pp. 747-750.
  2. La nomina dei vescovi di San Gallo è pubblicata negli Acta Apostolicae Sedis solo a partire dal 1995, con la nomina di Ivo Fürer.
  3. 3,0 3,1 Franz Xaver Bischof, Dizionario storico della Svizzera.

FontsModifica

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Sankt Gallen
  • Xaver Bischof, Cornel Dora, Ortskirche unterwegs, Das Bistum St. Gallen 1847 ­ 1997, Festschrift zum hundertfünfzigsten Jahr seines Bestehens., St. Gallen 1997 (alemany)
  • Joseph Lins, v. Saint Gall, a Catholic Encyclopedia, vol. XIII, New York 1912 (anglès)
  • Butlla Ecclesias quae antiquitate, a Bullarii romani continuatio, Tomo XV, Romae 1853, pp. 611–615 (llatí)
  • Butlla Instabilis rerum, a Peter Lang (cur.), Schweizerische Kirchenrechtsquellen - Sources de droit ecclésial suisse. III Konkordate und weitere Verträge - Concordats et autres accords, Berna 2004, pp. 120–139 (llatí) (alemany)