Blender

Programari lliure multiplataforma, dedicat a l'edició tridimensional

Blender és un programari lliure i gratuït dedicat a l'edició tridimensional sota llicència GNU GPL.[1] És multiplataforma, compatible per a Microsoft Windows, Linux i Mac OS X.[2] Empra OpenGL per a la interfície gràfica i està escrit en C, C++ i Python.[1] És desenvolupat per la Fundació Blender i una àmplia comunitat de voluntaris.[3][4][5] Inclou eines per al modelatge en 3D; l'edició i la texturització de materials; la il·luminació i el render; l'animació d'objectes i personatges; els efectes visuals, la composició per nodes, la simulació de fluids i partícules a més de funcionalitats complementàries com la captura de moviments, l'edició no lineal de vídeo o la impressió 3D.[6][7][8] S'ha emprat per a finalitats lúdiques i empresarials en la creació de gràfics, models 3D, videojocs, curtmetratges, llargmetratges i realitat virtual; amb finalitats educatives i científiques en camps com la física, la química, la biologia o la informàtica.[9][10]

Crystal Clear app winprops bw.pngBlender
Blender logo no text.svg Modifica el valor a Wikidata
Blender 2.93.0 screenshot.png Modifica el valor a Wikidata
Tipusprogramari per gràfics 3D i ray-tracing software (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Versió inicial2 gener 1998 Modifica el valor a Wikidata
Versió estable
3.0.0 (3 desembre 2021) Modifica el valor a Wikidata
LlicènciaGNU GPL v3 Modifica el valor a Wikidata
Disponible en
Característiques tècniques
Sistema operatiuMicrosoft Windows, macOS, Solaris, FreeBSD, OpenBSD, GNU/Linux, IRIX, Android, NetBSD, DragonFly BSD, Haiku, AmigaOS, MorphOS, SkyOS i BeOS Modifica el valor a Wikidata
Plataformax86, x86_64, AMD64, ARMv8-A i MIPS Modifica el valor a Wikidata
MidaWindows: 199 MB
Mac OS: 188 MB
Linux: 147 MB Modifica el valor a Wikidata
Formatdistribució digital i DEB Modifica el valor a Wikidata
Escrit enC, C++ i Python Modifica el valor a Wikidata
Format d'arxiu de lectura
Format d'arxiu d'escriptura
Equip
Creador/sTon Roosendaal Modifica el valor a Wikidata
Desenvolupador(s)Fundació Blender Modifica el valor a Wikidata
DistribuidorSteam Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Lloc webblender.org (anglès) Modifica el valor a Wikidata
Steam365670 Modifica el valor a Wikidata
Stack ExchangeEtiqueta Modifica el valor a Wikidata
Seguiment d'errorsSeguiment d'errors Modifica el valor a Wikidata
Free Software DirectoryBlender Modifica el valor a Wikidata
Id. Subredditblender Modifica el valor a Wikidata
Id. Framalibreblender Modifica el valor a Wikidata
Guia d'usuariGuia d'usuari Modifica el valor a Wikidata

Twitter: blender_org Modifica el valor a Wikidata

És un programari que per la seva naturalesa és gràficament exigent i demanda un adequat maquinari.[11][12] Amb una mida d'origen molt petita, entre 10 i 20 MB en les versions del 2013[13] i entre 200 i 300 MB en les versions del 2021, havent-hi variacions en funció del sistema operatiu.[14] És considerat difícil de dominar, amb una corba d'aprenentatge empinada, encara que s'hagi treballat amb altres programes d'animació i modelatge.[8] Sovint és comparat com una alternativa gratuïta a Maya, Cinema 4D o 3DS Max.[15]

HistòriaModifica

OrígensModifica

Ton Roosendaal fundà l'estudi d'animació holandès Neo-Geo entre 1988 i 1989. Traces fou el precedent de Blender, escrit en GFA Basic per Ton Roosendaal i Frank Van Beek en un Amiga 2000. Va ser desenvolupat per NeoGeo com una aplicació per a ús intern. En aquell temps la base del negoci eren les imatges 2D i Traces era considerat com un passatemps.[16] L'any 1992 l'estudi va fer un showreel anomenat NeoGeo Blender per a promocionar-se; escollint la cançó Blender de l'àlbum Baby del grup suís Yello.[17] El 2 de gener de 1994 es llançà oficialment la primera versió de Blender. Ton Roosendaal va recuperar una antiga còpia de seguretat de la seva estació de treball SGI Indigo2 en desenvolupament als estudis d'animació de Neo-Geo. Fins a l'1 de gener de 1998, Blender va ser llançat en línia com a programari lliure SGI.[1] Quan NeoGeo es va dissoldre, els seus contractes de client van ser assumits per una altra empresa.

Ton Roosendaal i Frank Van Beek fundaren l'empresa "Not a Number Technologies" (NaN). El gener de 1998, Blender va ser llançat públicament en línia com SGI freeware.[18] L'empresa va fer fallida a principis del 2002 coincidint amb el final de la bombolla puntcom.[1] Els creditors van decidir oferir Blender com a producte de codi font obert i gratuït sota els termes de la llicència GNU GPL a canvi de 100.000 €. El març de 2002, Roosendaal creà sense ànim de lucre la Fundació Blender per a recollir donacions; el 7 de setembre s'anuncià la recaptació com reeixida (hi participaren també antics treballadors de NaN) i el codi font es va fer públic el 13 d'octubre de 2002.[13][19]

ÈxitModifica

 
Sprite Fright, el curt més ambiciós produït per Blender fins aquell moment, fou estrenat a Amsterdam el 28 d'octubre de 2021.[20]

Des del seu alliberament, s'han esdevingut: continuades actualitzacions; gran millora de l'API de Python; el disseny de la interfície s'ha millorat a les versions 2.57 i 2.80; suport per al motor YafRay, posteriorment substituït per Cycles;[21] àmplia i diària comunitat de desenvolupadors i artistes gràfics i millores de les eines integrades. Es va utilitzar com una de les eines d'animació per a la pel·lícula Spider-Man 2 (2004).[22][23]

Gràcies a una enginyosa campanya de promoció, Ton Rossendal va produir la primera Open Movie. Va oferir i vendre per anticipat el DVD del curtmetratge Elephants Dream (2006). De la mateixa manera, tots els arxius del projecte, així com algun material extra estaria inclòs en el DVD. Fou un èxit, cobrint en part les despeses d'un equip internacional dirigit per Bassam Kurdali i mostrant que Blender havia evolucionat prou i era un candidat ferm per a l'animació.[6][24] El 2007 es va crear el Blender Institute spin-off que ara acull la Fundació, que s'ha convertit en la base per al desenvolupament continuat del programari i de projectes creatius.[5] Els curtmetratges que s'hi produeixen posen de manifest a Blender les necessitats dels artistes per a fer els seus treballs. El curtmetratge titulat Tears of Steel (2012), es va produir per a desenvolupar el conjunt d'eines VFX que posteriorment foren portades a la versió 2.64.[25][26] Posteriorment Blender fou emprat de manera sistemàtica en projectes comercials com Ozzy (2016),[27] Next Gen (2018),[28] Evangelion (2019)[29] o I Lost My Body (2019), un film distribuït per Netflix que fou nominat als Oscars.[26]

Per a donar un millor suport a les corporacions i indústries s'implementaren les distribucions LTS. D'aquesta manera es dona un producte estable que si bé no rep millores, corregeix els errors de la versió durant un període de temps perllongat, en el cas de Blender de dos anys. La primera versió que va rebre aquesta característica va ser la 2.83, llançada el juny del 2020.[30] Un any després, el juny del 2021, Blender va signar un acord amb Canonical perquè oferís suport empresarial per a les versions LTS. D'aquesta manera Canonical passava a oferir suport tècnic integral per a equips i estudis tant si treballaven en sistemes operatius Linux com MacOS o Windows. Es pot dir que Canonical es convertia en un proveïdor oficial de suport, explicitant les tarifes a la pàgina oficial d'Ubuntu.[31][32]

Des del 2019 un gran nombre d'empreses al voltant de la tecnologia i la informàtica es varen anar sumant a la Blender Development Fund. Algunes de les més destacades foren: Epic Games (2019),[33] Ubisoft (2019),[34] AMD (2019), NVIDIA (2019),[35] Microsoft (2020),[36] Unity Technologies (2020),[37] Facebook (2020),[38] Amazon Web Services (2020),[39] Adobe (2021)[40] o Apple (2021).[41] Els ingressos eren de 958.281 euros l'any 2019 i d'1.376.076 d'euros l'any 2020 permetien a Blender disposar de 20 treballadors a jornada completa i rebre actualitzacions i novetats de manera molt més ràpida.[42][43]

LlançamentsModifica

Versió llançament Comentaris
1.00 2-01-1994 Llançament oficial de la primera versió de Blender.[1]
1.23 Gener 1998 Versió per a SGI (IrisGL) publicada a la web.
1.30 Abril 1998 Les versions per a GNU/Linux i FreeBSD, són portades a OpenGL i a X11.
1.4x Setembre 1998 Les versions per a Sun i Linux DEC Alpha publicades.
1.50 Novembre 1998 Primer manual publicat.
1.60 Abril 1999 C-key (noves característiques necessiten ser desbloquejades, $95), la versió de Windows fou llançada.
1.6x Juny 1999 Llançament per a BeOS i PowerPC.
1.80 Juny 2000 Finalització de la C-key. Blender esdevé altre cop programari gratuït.
2.00 Agost 2000 Motor 3D interactiu i en temps real.[44]
2.03 2000 La guia oficial del Blender 2.0 fou publicada el 18 de gener del 2001, s'incloïa un CD.[45]
2.10 Desembre 2000 El motor de joc fou reescrit completament. Possibilitat de manejar les forces i la fricció d'una manera molt més similar a la física de la vida real. Es simplifica el treball amb Python.[46] Aleshores hi havia més de 250.000 usuaris registrats a la pàgina web de Blender.[44]
2.12 22-03-2001 Millores en el motor de joc i en la creació de scripts en Python.

El llançament oficial fou a la Game Developer's Conference portada a terme entre el 22 i el 24 de març, però des del 16 de març es podia descarregar des de la pàgina de Blender.[47][48]

2.20 Agost 2001 Sistema d'animació de personatges.[44]
2.21 Octubre 2001 Llançament de Blender Publisher. Versió especial del Blender Creator amb característiques addicionals com compressió, bloqueig, signatura i generació de temps d'execució.[49][50]
2.2x Desembre 2001 Versió per a Mac.[50]
2.25 13-10-2002 Llançament gratuït de Blender Publisher.[51] Es va llançar la documentació de l'API de Python per a la versió prèmium 2.25. Blender ja l'utilitzava per gestionar les crides de la interfície a les seves estructures de dades de nivell C.[52]
2.26 10-02-2003 Primera versió de Blender des que és de codi obert.[53]
2.27 23-07-2003 S'afegeix suport per a la traducció de la interfície a diferents idiomes, la traducció dels menús i per als caràcters no llatins.[54][55]
2.28c 24-09-2003 Fou el primer llançament important després que fos llançat sota llicència GPL. Noves característiques com la seqüenciació d'àudio i millores en el motor Python.[56][57]
2.30 30-10-2003 Redisseny de la interfície d'usuari del Blender, l'eina ganivet, desfer en malla, entre altres novetats i correccions.[19][58]
2.31a 2-12-2003 Nou fitxer d'inici predeterminat, superfícies de subdivisió de malla.[19][59]
2.32 1-02-2004 Millores en el render, displacement mapping, suport per a YafRay.[19][60]
2.33a 13-05-2004 Es van restaurar funcionalitats del Blender, com el motor de joc 2.25.[61][62]
2.34 5-08-2004 Versió llançada abans de la conferència SIGGRAPH 2004. Aporta novetats per a les partícules que ara poden actuar com a camps de força, vòrtex o desviació; mapes LSCM-UV-Unwrapping avançats; nous controls "Ramp" permeten definir el comportament dels colors de manera molt més realista.[63][64]
2.35 18-11-2004 Millores a Object hooks, curve deform, taper curves, particle duplicators entre altres.[65][19]
2.36 22-12-2002 Correcció d'errors. Addició de suport per a normal mapping.[66][19]
2.37 31-05-2005 Nou sistema per a la simulació de superfícies elàstiques (Soft Body). Millores en el sistema per a la subdivisió de superfícies, aportant rapidesa. Noves opcions en el sistema de transformacions que rep més flexibilitat.[67][68] El codi clau a la biblioteca de física (SUMO) passa a ser de codi obert, gràcies a això el motor de joc, Blender Game Engine, esdevé funcional.[69]
2.40 22-12-2005 S'ha millorat el sistema i les animacions dels personatges. Es va afegir un simulador de fluids i millora de l'edició i renderització dels cabells.[70][71]
2.41 25-01-2006 Millores del motor de joc que rep noves característiques com ara shaders GLSL o mapatge UV millorat. En Python, destaca la millora de l'API, s'hi ha afegit un pinzell d'escultura entre altres.[72][73]
2.42 14-07-2006 El curtmetratge Elephants Dream comporta a un alt desenvolupament del programari. Es va renovar el procés per a la renderització alhora que es va implementar el sistema de nodes tant per a materials com en el Compositor.[74][75]
2.43 16-02-2007 S'afegeix el modelatge en escultura mitjançant pinzells. Millores en la malla com l'addició de l'eina retopo.[76][77]
2.46 19-05-2008 Les necessitats del curtmetratge Big Buck Bunny, comporten que Blender obtingui la capacitat de produir pell d'animal i herba de manera ràpida i eficient.[78][79]
2.48 14-10-2008 A causa del desenvolupament del videojoc Yo Frankie!, el motor de joc va rebre importants millores.[80][81]
2.49 13-06-2009 Nou gestor de finestres i fitxers, nova interfície, nova API per a Python i nou sistema d'animació.[82]
2.50 24-11-2009 Representa un canvi major respecte de l'anterior.[12] Seguint l'estratègia iniciada a la versió 2.25, Python esdevenia una peça clau per al desenvolupament del programari. Totes les accions de la interfície d'usuari quedaven enllaçades a una funció Python, i l'usuari hi podia accedir des de consoles i scripts. Permeten als usuaris esdevenir desenvolupadors de manera senzilla.[52] S'alliberà com a versió inestable.[83]
2.57 13-05-2011 Nova interfície gràfica d'usuari, noves dreceres de teclat personalitzables i canvis d'arquitectura interna. Nou mètode per estendre funcionalitats a través de scripts de Python; aquests es distribueixen i s'emmagatzemen com a «Add-ons».[84][85][86]
2.58 22-06-2011 Noves característiques, com ara l'addició del modificador de warp per a reorganitzar parts de la malla. Captures de render baking més ràpides i millores en l'escultura.[87][88]
2.58a 4-07-2011 Correccions d'errors, incorporació de petites extensions a la interfície gràfica d'usuari i a la interfície de programació d'aplicacions Python.[89]
2.59 13-08-2011 Inclou el suport avançat per a la navegació 3D amb el ratolí, amb el mode vol. Redisseny del mapatge de tecles, quan l'esquema s'actualitza upstream a una nova versió de Blender, s'obtenen tots els canvis excepte els que s'han personalitzat.[90][91]
2.60 19-10-2011 Nova eina per la captura i traspàs d'una animació d'un personatge a un altre. Possibilitat d'afegir altaveus a l'escena i barrejar el so que emeten a l'àudio final. Millores al sistema d'animació entre d'altres, algunes provinents directament del Google Summer of Code.[92][93]
2.61 14-12-2011 Al costat de Blender Internal es va afegir un nou motor de render anomenat Cycles, el desenvolupador principal fou Brecht van Lommel. Nova eina de captura de moviments (motion tracking) per reconstruir l'animació de la càmera a partir d'imatges reals, entre altres novetats.[94][95][96]
2.62 16-02-2012 Cycles inclou la renderització per capes i per passos, s'inclou la capacitat de renderitzar mitjançant GPU. S'afegeix al motion tracking, la capacitat de seguir i transformar els objectes dins l'escena. La inclusió de la llibreria Carve comporta la millora en les interseccions booleanes. Es van afegir noves eines de mapatge UV molt millors i més ràpides. S'afegeix el modificador Remesh per convertir una malla a quads uniformes.[97][98][99]
2.63 27-05-2012 Nou sistema de malles poligonals anomenat B-Mesh que permetia: crear polígons amb el número de vèrtex desitjat; dissoldre vèrtex, arestes i cares sense deixar forats; una eina d'inserció per inserir cares i l'eina Knife que treia rendiment dels polígons amb n-costats per a crear talls nets. Per altra banda, Cycles rebia suport per a càmeres panoràmiques.[100][101][102]
2.64 3-10-2012 Es milloren els efectes especials: la captura de moviments (motion tracking); els cromes i es van afegir màscares a l'editor de vídeos.[25][103]
2.65 10-12-2012 Es va implementar la simulació del foc, alhora que es millorava la simulació del fum. Es va renovar el motor de render Cycles, amb el suport per a Open Shading Language[a] i el desenfocament de moviment.[104][105][106]
2.66 21-02-2013 S'implementa la simulació de cossos rígids, permeten que qualsevol objecte giri, xoqui, reboti o es destrossi com ho faria en el món real. Aquesta característica només estava disponible al motor del joc, des d'aquesta versió també a l'editor i al sistema d'animació. S'implementa la topologia dinàmica en el mode escultura, la malla adquireix subdivisions de manera automàtica quan ho requereix.[107][108] Cycles rep la capacitat de renderitzar cabell.[109][110]
2.67 30-05-2013 Es va introduir Freestyle com a un nou motor de render no realista. També s'afegia un complement que incloïa un conjunt d'eines per a analitzar les malles, poder identificar possibles problemes i després passar els propis models al món real mitjançant impressores 3D.[111][112][113]
2.68 18-07-2013 Es van afegir i millorar moltes eines de modelatge de malla; com ara l'eina Bridge, que donava la possibilitat d'unir mitjançant malla dos polígons amb nombres diferents de vèrtexs. Actualitzacions al sistema de física; es va millorar la qualitat de la representació del fum per a reduir el bloqueig. Altres millores com el seguidor de moviment Motion Tracker i en el renderitzador Cycles.[114][115][116]
2.69 31-10-2013 Es va afegir la importació FBX al paquet 3D de codi obert, superant problemes de llicències amb Autodesk. La captura de moviments (motion traking) admetia el seguiment de plans, comportant poder substituir cartells en l'edició de vídeos. Es va millorar l'ombreig del cabell a Cycles.[117][118][119]
2.70 19-03-2014 Petites millores a la interfície, més senzilla d’emprar. Suport inicial per a la representació de volums a Cycles. Nous modificadors en el modelatge com Laplacian Deform per a la col·locació de malles.[120][121][122]
2.71 26-06-2014 El motor de render de Cycles, rep suport per a l'optimització de textures (baking), desenfocament del moviment de deformació (motion blur) i renderitza foc i fum. Millores en les eines d'animació, d'escultura i pintura, com el suport per a HSL (Hue, Saturation, Lightness), basat en el cercle cromàtic.[123][124][125]
2.72 4-10-2014 Els renders volumètrics bàsics i els de dispersió subsuperficial, en anglès Subsurface Scattering (SSS), es poden realitzar per GPU. Introducció dels Pie Menus. Incorporació a Cycles de Freestyle.[126][127][128]

Es llançaren dues versions menors que corregien bugs, la 2.72a i la 2.72b.

2.73 8-01-2015 Grease Pencil va rebre la capacitat d'editar i animar traços. S'afegeix la possibilitat que el frame actiu esdevingui el teló de fons del seqüenciador. La interfície d'usuari rep un nou mode de pantalla completa. Altres millores varen recaure sobre: l'eina Knife, Freestyle va obtenir un exportador SVG o el suport per a l'entrada de text xinès i japonès.[129][130]
2.74 31-03-2015 Diverses millores al motor de Cycles, entre les que destaca el traçat de raigs Bounding Volume Hierarchy que permet més precisió i reducció del soroll. Noves opcions de composició al viewport que afegeixen suport al Ambient Occlusion i profunditat de camp (DoF) a la vista 3D. Millores en la simulació del cabell, a Grease Pencil entre d'altres.[131][132]
2.75a 1-07-2015 Blender assolia capacitat íntegra d'elaborar imatges 3D estereoscòpiques. Cycles rebia un suport important per a les GPU d'AMD, gràcies a desenvolupadors de la mateixa AMD. Es millorava el render de Cycles perquè disminuís el soroll i el temps de renderitzat.[133][134]
2.76b 3-11-2015 Representació de densitat de volum a Cycles, integració inicial a la biblioteca Pixar OpenSubdiv, millores en el rendiment del viewport com el desplaçament automàtic de nodes quan se n'afegeix un de nou.[135][136][137]
2.77a 6-04-2016 Millora el renderitzat a Cycles; l'anti-alising en els renders OpenGL; l'emmagatzematge en la memòria cau OpenVDB; grans aportacions a Grease Pencil, inclosa l'animació i s'actualitzen les llibreries Python.[138][139]

Es treu el suport de Blender per a Windows XP.[140][141]

2.78c 28-02-2017 Renderització amb Spherical Stereo (VR)[b]; millores a Grease Pencil per a animacions 2D; dibuix de corbes Bézier a mà alçada sobre superfícies; en el Rigging, els bendy bones són més controlables i flexibles; Cycles millora la gestió de la memòria i el rendiment.[142][143]
2.79b 11-09-2017 S'inclou: Denoiser, que redueix el soroll a Cycles; Shadow Catcher que facilita la importació d'un objecte amb la seva hombra;[144] Principled BSDF Shader, node que emula el comportament d'un objecte en el món real; Filmic Color Management, per a calibrar el color dels renders. Millores en: el suport de renderització OpenCL;[145] a Grease Pencil, entre les quals destaca la interpolació; en la importació i exportació del format Alembic; el modificador de deformitats superficials rep la capacitat d'acumular altres modificadors de deformacions.[146][147][148]
2.80 30-07-2019 Representa un canvi major, com ho va ser la versió 2.50 respecte de l'anterior.[12] La interfície d'usuari renovada, va afegir un tema fosc i es varen millorar les icones. Millores en el flux de treball, per exemple, es va adoptar el clic del botó esquerre del ratolí per a seleccionar objectes (anteriorment era el botó dret).[15][149] Es va introduir el motor de representació en temps real EEVEE basat en OpenGL.[150][151] Grease Pencil 2D va rebre una total integració dins de l'espai 3D i la capacitat d'emprar modificadors.[152][153][154] EEVEE va reemplaçar el render intern de Blender i es va proposar Godot, en substitució del Blender Game Engine que ja no tingué continuïtat.[155][156] A Cycles es va introduir la il·luminació IES.[157]
2.81a 21-11-2019 OpenVDB Voxel Remesh, nou operador alternatiu a la topologia dinàmica durant l'escultura, menys precís, però més ràpid. QuadriFlow Remesh per a crear una malla poligonal uniforme. Es va reescriure el càlcul de transparències d'EEVEE per a ser emprat amb les mateixes combinacions que el shader BSDF de Cycles. Suport WebM.[158][159][160][161][162]
2.82 14-02-2020 Millora de la simulació de líquids, gasos i foc (emprant Mantaflow), suport per al sistema d'escaneig UV de tessel·les UDIM (U DIMension),[163] exportació USD i noves eines tant a escultura com a Grease pencil.[164][165][166]
2.83

LTS

3-06-2020 La versió 2.83 afegia novetats com el suport d'importació de fitxers OpenVDB o el suport de realitat virtual amb la tecnologia OpenXR. Però, el fet més destacable de la versió és que fou la primera a oferir Suport a llarg termini.[30][167]

La versió 2.83.18 és la darrera de manteniment, es va publicar el 29-09-2021.[168]

2.90 31-08-2020 Versió amb gran quantitat de millores, com ara: la reescriptura des de zero del motor de desenfocament de moviment a EEVEE; millora per al suport de la biblioteca OpenVDB.[169][170][171]
2.91 25-11-2020 En aquest llançament destacava el tractament dels teixits, amb la possibilitat d'obtenir plecs realistes.[172][173][174]

Aquesta versió va comptar amb un segon llançament la 2.91.2, que bàsicament corregia problemes amb les targetes AMD.[175]

2.92 25-02-2021 Introdueix Geometry Nodes per a manipular geometria; suport per a la renderització híbrida (CPU i GPU) amb el backend OptiX per a les targetes NVIDIA; proporciona suport d'OpenCL per a gràfiques Iris i Xe d'Intel.[176][177][178]
2.93 LTS 2-06-2021 Nou espai de treball per a Geometry Nodes; 22 nodes afegits, alguns d'ells permeten el modelatge. Noves formes de realitzar màscares en el modelatge escultòric. Renders de major qualitat i més ràpids tant a Cycles com a EEVEE. Millores a Grease Pencil entre les quals destaca la incorporació del modificador LineArt, manera d'afegir línies en els contorns i interseccions de plans dels objectes 3D.[179][180][181]
S'elimina el suport de Blender per a Windows 7.[179][182] La versió 2.93.6 és la darrera de manteniment, es va publicar el 17-11-2021.[183]
3.0 3-12-2021 Va suposar una actualització massiva del programari, en especial en el modelatge. Passava a emprar Vulkan com a interfície de programació d'aplicacions. En el renovat Cycles, es va abandonar OpenCL, l'API emprada per a la renderització amb GPU. Essent substituïda pel suport CUDA/OptiX a Nvidia i per HIP (Heterogeneous-computing Interface for Portability) a AMD.[184][185][186][187]

Interfície d'usuariModifica

 
Estructura de la interfície gràfica en iniciar Blender en la versió 2.93.4 LTS. Les zones principals enumerades de dalt a baix són: (1) La barra superior, Topbar. (2) Les àrees, Areas. (3) La barra d'estat, Status Bar.

En versions anteriors disposava d'una interfície gràfica d'usuari molt peculiar, que sovint rebia crítiques per ser poc intuïtiva. Encara avui, no es basa en el sistema clàssic de finestres. Tot i això, té grans avantatges, com la configuració personalitzada dels espais de treball (Worksapaces), les àrees i les vistes de càmera.[13] La versió 2.80 del 2019 va suposar una autèntica revolució tan pel que fa a l'aspecte visual com a l'experiència d'usuari, esdevenint molt més intuïtiva.[188] El seu aspecte és net i consistent sense finestres emergents. Està configurat per tres zones principals la barra superior (Topbar) a la part superior, les àrees (Areas) al mig, i la barra d'estat (Status Bar) a la part inferior.[6]

  • Barra superior. Integrada per menús desplegables i els Workspaces.
  • Àrees. Panells sobre el projecte actual, altament configurables, es poden: subdividir i ampliar. Cada àrea conté un editor els quals són intercanviables. Alguns dels editors més emprats són el 3D Viewport; l'Outliner, el Properties i el Timeline.
  • Barra d'estat. Aporta informació de les possibilitats que permet el ratolí en cada moment.[7]
 
En iniciar Blender per defecte, es mostra en: el mode Object Mode; en l'espai de treball Layout; mostrant 4 editors (1) 3D Viewport. (2) Outliner. (3) Properties. (4) Timeline.

OrdresModifica

Hi ha menús gràfics exhaustius, alguns accessibles mitjançant dreceres de teclat anomenats pie menus. La majoria de les ordres són accessibles a través de dreceres de teclat. Els botons numèrics juguen una important tasca en la visualització de les vistes de càmera. Les dreceres de teclat poden ser reassignades per part de l'usuari.[189][190]

Com a alternativa a la interfície gràfica d'usuari es pot treballar des d'una línia d'ordres amb Python, permeten controlar i automatitzar algunes tasques.[4][13]

ModesModifica

Inclou molts modes per a interactuar amb els objectes, els dos principals són l'Object Mode i l'Edit Mode, similars en altres programaris d'aquesta tipologia, a Blender estan alternats amb la tecla de tabulació.

  • Object Mode. L'objecte es mostra sòlid, s'utilitza per manipular cada objecte individual com a unitat. Es pot utilitzar per moure, escalar i girar malles poligonals senceres.
  • Edit Mode. L'objecte seleccionat mostra la malla poligonal, s'utilitza per manipular les dades reals de l'objecte. Des d'on es pot manipular els vèrtexs individuals les arestes i les cares.[7][10]

També hi ha altres modes, com ara el Vertex Paint, Weight Paint i Sculpt Mode.[191]

Els overlays (superposicions) poden ajudar a entendre les dades que es veuen a l'escena. Alguns exemples de superposicions són les direccions, els tipus d'objectes, l'escala o la mida del nostre món. Els overlays estan presents en els diferents modes amb algunes especificitats.[192]

 
El 3D Viewport és l'àrea de treball més emprada a Blender. És on es visualitza el treball realitzat per l'usuari. Totes les eines principals es mostren a l'esquerra, les propietats i opcions a la dreta i els menús desplegables i controls a la part superior.

Espais de treballModifica

Els Workspaces o espais de treball són la fila de pestanyes de la barra superior de l'aplicació. Cadascun d'aquests espais de treball mostra els editors específics per a la tasca o part del flux de treball 3D. Els espais de treball són personalitzables fins al punt que qualsevol tasca pot dur-se a terme en qualsevol d'ells. L'espai de treball no només té en compte les disposicions de l'editor, sinó també els paràmetres reals dels respectius editors. Per exemple, els modes d'inici, els shading predefinits i altres configuracions.[193]

Everything NodesModifica

Everything Nodes és un projecte per a unificar Blender sota una interfície i un flux de treball comú basat en nodes.[194] Els nodes permeten una aproximació fàcil al programari com a programador sense tenir coneixements profunds en lògica bàsica o matemàtiques. Els nodes s'han emprat molt a Blender per a la construcció de materials (Shading), les textures, la il·luminació o la composició.[195] No obstant això, va ser el llançament de la versió 2.92, amb la introducció de Geometry Nodes, la que va suposar el primer pas per a la consecució efectiva del projecte Everything Nodes.[196]

ModelatgeModifica

 
Per a inserir una esfera a Blender hi ha dues possibilitats: la UV Sphere i l'Ico Sphere.[c][197]

El modelatge és la construcció de la geometria dels objectes que intervenen a l'escena. Les primitives geomètriques són la base del modelatge; editant manualment vèrtexs, arestes i cares. Blender permet inserir una gran varietat de primitives geomètriques a l'escena, incloent-hi:

  • Malles poligonals: Són els objectes més comuns en el modelatge, estan basats en polígons formats per vèrtexs, arestes i cares. A Blender es pot inserir el pla, el cub, el con, el cilindre o l'esfera.[198]
  • Corbes: cadascuna d'elles es basa en una fórmula matemàtica i utilitzen punts de control per a definir la corba. Hi ha tres tipologies principals: Corbes bézier, NURBS i Paths.[199]
  • Superfícies: similars a les malles però, definides per NURBS i punts de control.
  • Metaballs: són una tipologia de primitives que poden fusionar-se entre si. Ideals per a realitzar models ràpids, rugosos i argilosos; aigua o núvols.

Altres elements que es poden inserir a l'escena, però no poden ser considerats com a primitives geomètriques són: Text, Empty, Armature, Lattice, Speaker, Camera, Lamp, Force Field o Group Instance.[200]

El modelatge de superfícies dures (Hard Surface Modeling) se centra en la creació d'objectes inorgànics o 'durs'. Exemples de modelatge de superfícies dures són la maquinària, l'arquitectura, armes, armadures, vehicles o naus espacials. Per això, es requereixen habilitats específiques com: la precisió, la topologia neta i l'optimització. Hi ha moltes tècniques de modelatge, dues principals: el modelatge poligonal i el modelatge amb superfícies NURBS.[201]

En paral·lel a l'edició manual hi ha els modificadors que apliquen transformacions més o menys complexes a la forma i/o la topologia dels objectes. Actuen automàticament estalviant una feina que seria tediosa i repetitiva. Els modificadors són apilables i mostren efectes no destructius que es poden aplicar a la renderització o l'exportació.[13][202]

A continuació s'introdueixen les tècniques genèriques del modelatge a Blender. No són contemplades possibilitats molt específiques com el desplaçament analitzat en l'apartat materials.[203]

Modelatge de caixaModifica

El modelatge de caixa (Box modeling) consisteix a inserir primitives geomètriques com un cub o una esfera i aplicar transformacions que donen detall a l'objecte resultant. És la tècnica més emprada tant per artistes com dissenyadors, ja que dona molta llibertat. Usualment emprada per a formes orgàniques, disseny de personatges, escultura digital, objectes en general i escenaris.[204]

 
Exemple de modelatge poligonal, mitjançant l'extrusió es generen els peus d'un pingüí.

Modelatge poligonalModifica

El modelatge poligonal és similar al modelatge de caixa. La diferència és que normalment es comença amb un sol vèrtex o forma simple, sense profunditat. Es construeix el model peça a peça. Sovint s'utilitzen les mateixes eines que en el modelatge de caixa.[205]

Modelatge amb superfícies NURBSModifica

El modelatge amb superfícies NURBS és recomanat per a processos de disseny industrial a causa de la precisió que es té respecte a mesures i línies de construcció. Emprada per al disseny de vehicles, maquinària industrial, estructures, arquitectòniques i disseny per a enginyeria.[206]

Meta objectesModifica

El modelatge per meta objectes (meta-objects) consisteix en la inserció metaballs, normalment esferes, encara que també poden ser formes tubulars o cuboidals entre d'altres. Disposen de la capacitat d'afectar la forma dels altres objectes que estan al seu voltant. Actuant de manera similar a com es comporta el mercuri. Tècnica poc emprada pels artistes.[204]

Modelatge escultòricModifica

En el modelatge escultòric en lloc de treballar amb vèrtexs, arestes i cares; es treballa per la influència que genera un pinzell en una zona determinada.[207] De manera molt similar a com un escultor modela una peça de fang, l'artista digital pot afegir, treure, simular pressió, estirament, aixafament... Més de 20 pinzells permeten executar diferents tasques en el model.[8]

El resultat final pot ser poc útil per a algunes tasques com per exemple l'animació. Això pot comportar un treball addicional de modelatge poligonal anomenat re-topologia o retopology.[204] Els desenvolupadors han incorporat grans eines com: la simetria; el pinzell de tela que simula les arrugues de la tela; la redimensió o Dyntopo, que permet esculpir creativament amb l'habilitat de canviar la resolució de la malla depenent de si es desitja esculpir polígons a alta o baixa resolució en zones específiques.[208][26]

 
L'splash screen de la versió de Blender 2.93 fou íntegrament realitzada amb Geometry Nodes.

Geometry NodesModifica

Geometry Nodes de Blender és un sistema basat en nodes per a crear i manipular geometria de manera paramètrica i no destructiva. Se centra en la dispersió d'objectes i la creació d'instàncies. El sistema Geometry Nodes fou afegit per primera vegada al Blender 2.92.[209] Geometry Nodes capacita a Blender amb una nova manera de modelar, el modelatge per algorismes, es pot modelar sense sortir d'aquest sistema.[210] El seu espai de treball inclou l'spreadsheet editor, que proporciona una vista com a full de càlcul que permet controlar els atributs de la geometria.[181]

Modelatge des de PythonModifica

L'usuari pot escriure els seus scripts per a modelar des de l'espai de treball Scripting.[211] En la línia d'ordres es troben possibilitats inexistents a la interfície d'usuari, les feines repetitives poden ser alleugerides amb connectors propis.[212]

MaterialsModifica

 
Per entendre el material creat hi ha tres nodes fonamentals: 2 Principled BSDF, un genera el daurat, l'altre el verd que confereix aspecte d'oxidat i un Mix Shader que combina els dos materials.

Els materials defineixen l'aspecte de les malles, corbes NURBS i altres objectes geomètrics. Hi ha tres aspectes a considerar per a definir un material: l'aparença de la superfície d'una malla; el desplaçament de la superfície i el volum. La tipologia del render emprat, comporta resultats diferents en els materials. Entre altres motius, per la manca de distinció entre la reflexió directa de la llum i la reflexió indirecta dels renderitzadors no basats en la física.[213]

SuperfícieModifica

Les superfícies a Blender queden definides per paràmetres com la reflexió, la refracció o la transmissió. Per a definir un material es pot emprar un o diversos shaders o d'altra banda es pot texturitzar.

ShadingModifica

Shading, el procés de definició de materials, es considera el pas més important per a crear quelcom creïble i transportar sensacions tàctils com suavitat o flexibilitat.[214] El shading és tan important que disposa d'un espai de treball propi. Els shaders són operadors o petits programes informàtics que serveixen per a definir un material. A Blender el Principled BSDF (Bidirectional Scattering Distribution Function) és el més emprat i flexible.[215][216] És la combinació de diversos shaders, entendre el Principled BSDF permet crear una gran varietat de materials.[195] Fou introduït a la versió de Blender 2.79 per a aconseguir renders basats en la física (PBR).[217]

TexturitzacióModifica

Les textures afegeixen detall a un material respecte als shaders. Es poden afegir textures a un material carregant fitxers d'imatge (texturització gràfica) o creant un patró per algorismes. En el primer cas es requereix una imatge que s'importarà a Blender. El desplegament de cares UV aplana la superfície de la malla dels models 3D; això permet pintar la imatge importada; fer ajustaments com l'opacitat, la difusió, la reflexió o la retroil·luminació. Els canvis es projecten a la forma desitjada, admeten el treball amb múltiples capes UV.[8][5] En el segon cas, les textures per algorismes (procedural textures), es basen en operacions matemàtiques per a obtenir un patró, com maons o degradats en blanc i negre o amb molts colors. Fins i tot estructures irregulars com ara Voronoi i Noise.[218]

A mig camí entre la texturització gràfica i el desplaçament hi ha dues tècniques que simulen el relleu sense afegir malla. El bump mapping i el normal mapping són tècniques que simulen geometria sense afegir malla.[219]

DesplaçamentModifica

El canvi de la situació d'alguna cosa, normalment es refereix al canvi en la ubicació dels vèrtexs. Permet afegir molts detalls als objectes sense canviar manualment tota la geometria.[220] Blender empra dues tècniques de desplaçament: el displacement mapping i el vector displacement. El displacement mapping confereix un valor d'alçada a cada vèrtex gràcies a una imatge en blanc i negre, en funció d'una escala de grisos. El vector displacement confereix un valor de posició tridimensional a cada vèrtex gràcies a una imatge en color, els vèrtexs es poden moure en les tres dimensions. D'altra banda hi ha dues maneres diferents d'afegir desplaçament. La primera és a través del modificador de desplaçament. La segona és a través de nodes amb shaders que disposen de sòcols específics, hi pot haver diferències segons el renderitzador, i la versió de Blender emprats.[221]

VolumModifica

En aquest apartat, volum fa referència a una característica que no és pròpia de les superfícies dures i que serveix per a representar l'atmosfera, la boira, el foc, el fum, el cel, els núvols entre d'altres.[222] En il·luminar un objecte volum s'han de valorar fenòmens complexos (la dispersió i l'absorció) que en les superfícies dels objectes sòlids es poden simplificar en extrem.[223]

Animació i riggingModifica

Blender ofereix recursos tant per l'animació d'objectes com de personatges, permet afegir moviments i postures. Es poden editar posicions o donar als models moviments independents amb animació no lineal. El programari també permet sincronitzar el so. L'ús de restriccions també pot ajudar a limitar les animacions dels objectes i dels personatges, com en les eines de cinemàtica inversa.[13] De totes maneres aquest no és un apartat on el programari excel·leixi, per aquest motiu hi ha un constant desenvolupament i s'afegeixen noves eines com els Bendy Bones o Key mesh.[26]

Dos eines imprescindibles per a l'animació són els fotogrames clau i els editors d'animació. Un fotograma clau és un frame (fotograma) que defineix els paràmetres de l'objecte. Dos fotogrames clau que tenen diferents paràmetres de l'objecte crearan una animació. Es poden emprar els shape keys (fotogrames clau de forma), per a canviar acuradament d'una posició a una altra. Aquests també permeten canviar les expressions facials dels personatges, així com la col·locació dels esquelets.[8] L'editor d'animació més senzill d'emprar és la línia de temps que permet visualitzar la posició dels fotogrames clau en una successió temporal.[224]

AnimacióModifica

Article principal: Animació per ordinador

Els objectes es poden animar (moure o canviar de forma) amb el temps de moltes maneres: Poden moure's com un objecte sencer: canviar la seva posició, orientació o mida en el temps; deformar-se, animant els seus vèrtexs o punts de control o també es pot aplicar l'animació heretada, fent que l'objecte es mogui basant-se en el moviment d'un altre objecte. Usualment, l'animació s'aconsegueix emprant fotogrames clau.[225]

RiggingModifica

Per animar un personatge s'acostuma a emprar un esquelet intern. Al procés d'associació de l'esquelet al personatge i de l'assignació de controls que facilitaran el moviment se l'anomena rigging.[226]

A Blender es procura alleugerir el rigging amb l'ajuda de l'anomenat Rigify, amb característiques fàcils d'emprar. El Rigify és una eina pensada per a escurçar el temps emprat en la creació de rigs, el conjunt d'aparells que permeten controlar el moviment dels personatges. Alhora que es procura fer-los compatibles amb la majoria d'aplicacions.[227]

Grease PencilModifica

Grease Pencil fou introduït a Blender com a eina d'anotació que permetia afegir recordatoris o explicacions al projecte. A la versió 2.80 va rebre noves característiques, tant pel que fa al dibuix com a l'animació, convertint-se en una eina de dibuix 2D dins d'un programari de modelatge 3D;[228] incorporant un sistema de rigging propi o permeten pintar objectes 3D amb eines 2D. Des d'aleshores s'ha obert un nou ventall de possibilitats pels animadors. Molts d'ells provinents del 2D i que comencen a fer ús d'eines 3D,[26] d'altres que treballen en 3D i empren Grease Pencil per aconseguir uns acabats molt personalitzats.[229]

Simulacions, sistema de físicaModifica

El motor de física permet simulacions dinàmiques per a softbodies tant per a partícules com per a fluids i simulacions estàtiques per a simular cabells o altres efectes com el patró de creixement.[13] Els sistemes de partícules, la majoria de formacions líquides o efectes d'esquitxada es poden simular emprant forces i renderitzant les partícules com a metaballs.[230] Les simulacions de fluids varen rebre un gran impuls per la incorporació de Mantaflow a la versió 2.82. Mantaflow va estar durant diversos anys en branques experimentals de Blender fins que va passar a la branca estable. Suposà una gran aportació per al programari de codi obert com per a Blender. Mantaflow cobreix tant la simulació de líquids, de fum, com de foc[231] va reemplaçar els sistemes de simulació de fluids existents a Blender. Fou desenvolupat i és mantingut pel grup d'Enginyeria de Jocs de la Universitat Tècnica de Munic (TUM).[232] La versió 2.82 també va afegir suport per a teles que poden tenir pressió interna, incorporant la possibilitat de fer volar globus amb valors positius o incorporar valors negatius a plàstics per al segellat al buit.[233]

 
Simulació física d'un líquid.

LíquidsModifica

La versió 2.92 va afegir APIC (Affine Particle-In-Cell) ideal per a simulacions de líquids en petites quantitats i complementava al ja existent FLIP (Fluid Implicit Particle).[196]

GasosModifica

Els gasos engloben el fum i el foc que es poden simular gràcies a Mantaflow.[233]

TelesModifica

La simulació de les teles és una de les més difícils a Blender. En el cas de tela gruixuda implica un major coneixement del programa i de les seves eines.[234] La versió 2.91 va afegir pinzells i filtres a l'espai de treball escultura que permetien una aproximació més realista als plecs de la roba.[172]

Il·luminacióModifica

L'objectiu de la il·luminació és guiar l'emoció de l'espectador i explicar una història. Gràcies a la llum, es pot posar l'accent en les parts importants d'una escena i guiar els ulls de l'espectador en un punt d'interès. Dominar les possibilitats expressives de la il·luminació és una tasca essencial per a obtenir bons renders i animacions. A Blender hi ha tres maneres fonamentals d'il·luminar l'escena: inserint objectes llum; activant un world background (fons mundial) o emprant shaders d'emissió als objectes de geometria. Addicionalment es poden emprar objectes de volum per il·luminar l'escena, això és gairebé el mateix que emprar shaders d'emissió. Es desaconsella utilitzar shaders d'emissió i objectes llum en una mateixa escena, duplica el nombre de mostres necessàries i comporta renders molt llargs.

Objectes llumModifica

La manera més usual d'il·luminar una escena és per la inserció d'objectes llum a l'escena.

  • Point. La llum puntual il·lumina la mateixa quantitat de llum en totes les direccions. Està representada per un sol punt a l'espai.
  • Spot. El focus es basa en la llum puntual, amb la diferència que s'afegeix un con per dirigir la llum.
  • Sun. El sol es considera infinitament llunyà i il·lumina tota l'escena amb raigs de llum perpendiculars. De la llum del sol, només es considera la rotació entre les seves transformacions.
  • Area. Una àrea il·lumina en una direcció i hi ha formes predefinides com el quadrat, el rectangle, el disc o l'el·lipse.

Els objectes de llum addicionalment poden emprar nodes de llum. D'aquesta manera, es pot configurar una il·luminació molt més complexa. Per exemple, es pot utilitzar una textura per a configurar un projector com il·luminació o utilitzar il·luminació IES.

La il·luminació IES es va introduir al Blender 2.80. Aquest node és l'espina dorsal de la il·luminació artificial foto-realista a Blender. Amplia l'opció de la il·luminació més enllà de la restricció d'un simple punt d'objecte llum.[157]

World backgroundModifica

El fons mundial pot ser tant el fons de l'escena com una font de llum. El fons del món disposa d'un arbre de nodes propi i d'una pestanya al panell de propietats.

  • Color pla. Podem escollir el color i controlar la força de la llum emesa pel material del fons mundial.
  • Imatge hdri. Per utilitzar una imatge hdri, sovint és més senzill emprar l'espai de treball shading en lloc de la interfície del tauler de propietats.
  • Textura. Es pot procedir de manera equivalent que amb una imatge hdri, però enlloc de d'inserir una environment texture, s'insereix una sky texture.

Shaders d'emissióModifica

Emprar shaders d'emissió permet il·luminar mitjançant la geometria amb malles poligonals, corbes NURBS o metaobjectes.

Els shaders d'emissió es consideren llums indirectes i el motor de render EEVEE no ofereix llums indirectes. Eevee ofereix il·luminació directa, i qualsevol il·luminació indirecta ha de ser simulada utilitzant un volum d'irradiació. Una alternativa freqüent és utilitzar objectes llum addicionals per a fingir la llum indirecta.[235]

Motors de renderModifica

Per a la renderització compta amb dos motors principals, basats en la física (PBR), Cycles[21] i EEVEE[150] i un de secundari Workbench. Aquests confereixen recursos suficients per a l'usuari mitjà, però també es poden emprar opcions de tercers com OctaneRender, LuxCoreRender, Radeon ProRender o Maxwell, que es poden integrar a Blender.[7][236] La renderització disposa de molts controls per a donar millors resultats, incloent-hi el format de seqüència de fotogrames, que s'utilitza per a trobar el temps ideal a les animacions.[6] La il·luminació és el que més diferencia els motors de render Cycles i Eevee. Aquests motors calculen la il·luminació de forma molt diferent.

CyclesModifica

Article principal: Cycles

Cycles és un path tracing (traçador de camins) que proporciona una representació molt realista.[1] Fou introduït al Blender 2.61; és compatible amb Open Shading Language des de la versió 2.65 i permet la renderització híbrida, per GPU i CPU, des de la versió 2.92. A Cycles, els rajos de llum són llançats des de la càmera i són reflectits, refractats o absorbits per objectes fins que arriben a una font de llum o arriben al límit del rebot. Gràcies al rebot de la llum, Cycles, obté llum indirecta de forma automàtica.[235] Emetre un raig de llum per cada píxel no és un sistema prou precís, de manera que Cycles dispara raigs aleatoris addicionals. Aquesta aproximació per força bruta de mostres aleatòries s'anomena Simulació Montecarlo.[237]

Els fotogrames obtinguts amb Cycles es caracteritzen per ser de major qualitat, proporcionen efectes de reflexió, emissió i dispersió de la llum molt acurats. Però també s'utilitzen molts més càlculs i va en detriment dels temps de renderització que són més elevats. Quan es renderitza de manera ràpida a Cycles s'obtenen fotogrames amb molt soroll.[238]

EEVEEModifica

EEVEE és un rasteritzador a temps real, els rasteritzadors s'empren a la majoria de motors de joc 3D. Es basa en OpenGL i fou introduït al Blender 2.80.[150] Funciona projectant i comprimint les cares del model sobre els píxels que componen la imatge 2D que apareix en pantalla. Aquests píxels varien de color segons el shader de l'objecte, les normals, si l'objecte està o no a l'ombra, entre altres condicions.[237]

Acostuma a ser el preferit per a resultats abstractes o amb un acabat de tipus cartoon, estant equipat amb eines d'estil NPR. Per les seves característiques avançades, pot ser emprat per a aconseguir renders foto-realistes finals.[1] Podent mostrar materials i il·luminació de manera força aproximada. Materials transparents, semitransparents, metàl·lics, fluorescents poden ser simulats activant alguns commutadors (Ambient Occlusion, Bloom i Screen Space Reflections). Per altra banda el suport per a OpenVDB permet previsualitzar la informació VDB al 3D Viewport. Encara que EEVEE no proporciona tot el detall que ofereix Cycles i encara que es desitgi Cycles per al render final, s'acostuma a emprar EEVEE al 3D viewport per la immediatesa que proporciona.[238][26]

 
Suzanne renderitzat al Workbench, amb Freestyle, LineArt i amb il·luminació plana.

WorkbenchModifica

Workbench, originalment anomenat Blender Render, està optimitzat per a ser ràpid, útil per al testeig i per algunes tasques avançades de previsualització.[21][236]

FreestyleModifica

Freestyle és un motor de render no foto-realista (NPR) adreçat a arestes i línies que fou afegit a Blender en la versió 2.67. Permet afegir una capa de línia basada en la geometria creada per damunt del renderitzat. D'aquesta manera s'obtenen resultats molt parametritzats del tipus cartoon o blueprint. És compatible amb Cycles i EEVEE, encara que els resultats poden ser lleugerament diferents. Es poden afegir diferents tipologies de línia segons si els resultats desitjats són més artístics o més técnics.[239]

Efectes visualsModifica

Els efectes visuals (VFX) a Blender ofereixen un conjunt complet d'eines. Eliminant la necessitat de canviar entre programes.[15]

CompositingModifica

Article principal: Composició digital

Composició fa referència a allò que normalment s'anomena postproducció. Disposa d'un espai de treball propi que inclou el Compositor editor, on es poden aplicar diferents efectes visuals, com ara filtres, correccions de color o desenfocament de la imatge o d'un vídeo per fer-lo més creïble o atractiu.[240] En el flux de treball de la computació gràfica tradicional la composició és una de les darreres fases de treball, posterior a la renderització i anterior a l'edició de so.[241]

Motion TrackingModifica

Compta amb una càmera preparada de producció i seguiment d'objectes, que permet importar imatges en cru, fer un seguiment, emmascarar àrees i reconstruir els moviments de la càmera en directe al 3D Viewport.[26]

FormatsModifica

.BlendModifica

El format (.blend) és el propi de Blender.

A través de l'ordre Append es poden importar objectes d'un altre fitxer .blend a l'actual.[242]

AltresModifica

Tipus[243] Llicència Format Importació Exportació Comentaris
Fitxers

3D

Alembic (.abc)
Collada (.dae)
DirectX (.x) A Blender es podia activar el connector io import x per a permetre la importació i l'exportació (versió de Blender 2.79).[244]
DXF Es necessita activar el connector Import AutoCAD DXF Format. La importació no és sempre efectiva, encara que es poden solucionar molts problemes.[245]
FBX (.fbx) Emprat com a format intermediari entre 3ds max i Blender.[246]
gITF (.glb/.gltf)
Lightwave (LWO)
Motion Capture (.bvh)
Scalable Vector Graphics (.svg) D'origen és un format 2D, però importat a Blender es pot editar com a 3D. Els objectes Grease Pencil i LineArt es poden exportar en format .svg.
STL (.stl)
Apache modificada Universal Scene Description (.usd) Experimental Si bé existia suport amb limitacions des de la versió 2.82, Nvidia va anunciar una branca alfa experimental del Blender 3.0 amb "suport avançat per a Universal Scene Description (USD) i Material Defition Language (MDL)", incloent l'Omniverse Universal Material Mapper.[247][248][249][250]
Stanford (.ply)
VRML, VRML97
Wavefront (.obj) Emprat com a format intermediari entre 3ds max i Blender.[246]
X3D Extensible 3D (.x3d/.wrl)
Fitxers

de materials

SBSAR Es necessita activar el connector Substance 3D i addicionalment el connector Mixamo Auto-Control Rig.[251]
Fitxers de simulacions Volumetric Dynamic B+trees (.vdb) Emmagatzema informació de volums, pertany a la llibreria OpenVDB que fou desenvolupada per DreamWorks Animation, s’introduí la compatibilitat a la versió 2.83.[252][30]
Fitxers

d'imatge

BMP (.bmp)
Cineon & DPX (.cin/.dpx)
Inventor
Iris (.sgi/.rgb/.bw)
JPEG (.jpg/.jpeg)
JPEG 200 (.jp2/.j2c)
OpenEXR (.exr)
PDF Tant GIMP com Inkscape es poden emprar com programaris intermediaris per a importar imatges PDF.[253] Els objectes Grease Pencil i LineArt es poden exportar en format PDF.[254][255]
PNG (.png)
Radiance HDR (.hdr)
Targa (.tga)
TIFF (.tif/.tiff)
Fitxers

de video

AVI (.avi)
DV (.dv)
Flash (.SWF)
H.264 (.H264)
Matroska (.MKV)
MPEG-1 (.mpeg1)
MPEG-2 (.mpeg2)
MPEG-4 (.mpeg4)
MP4 (.mp4)
Ogg (.OGG)
Quicktime (.mov)
Fitxers

de so

Advanced Audio Codec (.acc)
Audio Codec 3 (.ac3)
Free Lossless Audio Codec (.flac)
MP2 (.mp2)
MP3 (.mp3)
Opus (.opus)
Pulse Code Modulation (.pcm)
Vorbis (.ogg/.ogv/.oga/.ogx/.ogm/.spx)

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Let's Take A Look At Blender's Growth In 25 Years!». Fox Renderfarm, 16-01-2019. [Consulta: 8 agost 2021].
  2. «Blender 2.91.2_100% free download & Installation». Smart Tech, 04-02-2021. [Consulta: 30 juliol 2021].
  3. «Blender vs. Maya: Which Is Best for Your 3D Projects? - Render Pool-Cloud-based GPU rendering» (en anglès). Render Pool, 26-11-2020. [Consulta: 4 setembre 2021].
  4. 4,0 4,1 «Blender vs Maya - Todo lo que necesitas saber sobre estos 2 gigantes» (en castellà). Blender 3D, 16-11-2020. [Consulta: 31 juliol 2021].
  5. 5,0 5,1 5,2 «What Is Blender (Software)? – Simply Explained». All3DP, 21-05-2020. [Consulta: 8 setembre 2021].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 McPherson, Mark. «Blender vs Maya | Head-to-Head Comparison (2021)» (en anglès americà). Design Buckle, 22-10-2020. [Consulta: 30 juliol 2021].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 «Blender for Beginners: Get Started with this Tutorial». All3dp, 11-03-2021. [Consulta: 9 agost 2021].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 «Blender vs Fusion 360: Which One Will You Like More?». total3dprinting, 03-07-2020. [Consulta: 31 agost 2021].
  9. «Integration of Blender 3D in Basic Computer Graphics Course». Kapil KADAMa. [Consulta: 8 agost 2021].
  10. 10,0 10,1 «Top 5 Tutorials for Blender Game Development». Game Designing, 30-04-2017. [Consulta: 11 agost 2021].
  11. «Blender System Requirements». PC Guide, 28-07-2021. [Consulta: 20 agost 2021].
  12. 12,0 12,1 12,2 «Will Blender run on older computers? – Blender Knowledgebase». katsbits. [Consulta: 20 agost 2021].
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 «[Blender Programa de animación 2D y 3D - Juegomania]». Juegomania. [Consulta: 31 juliol 2021].
  14. Rodriguez, Diego Fernando. «Blender con FaceBuilder». Niixer, 28-05-2021. [Consulta: 31 juliol 2021].
  15. 15,0 15,1 15,2 Behler, Christian. «Is Blender the future of 3D modeling and VFX?». UX, 22-08-2021. [Consulta: 8 setembre 2021].
  16. «Blender’s prehistory - Traces on Commodore Amiga (1987-1991)». Zgodziński, 19-03-2018. [Consulta: 30 agost 2021].
  17. «Ton Roosendaal Reveals the Origin of Blender’s name» (en anglès americà), 19-10-2021. [Consulta: 30 octubre 2021].
  18. «Happy Birthday Blender!» (en anglès americà). Fx Guide, 02-01-2019. [Consulta: 2 agost 2021].
  19. 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 19,5 Manrique, Michelangelo. Blender for Animation and Film-Based Production (en anglès), 6-11-2014, p. 284. ISBN 9781482204742. 
  20. «Sprite Fright Premieres the 29th of October at 5pm CEST». Blendernation, 28-10-2021. [Consulta: 30 octubre 2021].
  21. 21,0 21,1 21,2 user. «5 Free Third-Party Rendering Engines for Blender 2.83+ - Render Pool-Cloud-based GPU rendering» (en anglès). [Consulta: 6 agost 2021].
  22. «Blender utilizado en Spiderman 2» (en castellà). 3dpoder, 09-07-2021. [Consulta: 25 juny 2021].
  23. Isaac. «Blender: lo gratuito no siempre es peor» (en castellà). Linux Adictos, 28-01-2017. [Consulta: 20 juliol 2021].
  24. «The World’s First Open Movie Released!». Blender Nation, 18-05-2006. [Consulta: 9 setembre 2021].
  25. 25,0 25,1 «Blender 2.64: mejoras en la composición y en el trabajo con fondos verdes» (en castellà). Muylinux, 04-10-2012. [Consulta: 29 juny 2021].
  26. 26,0 26,1 26,2 26,3 26,4 26,5 26,6 Markham, Remington. «What is Blender, and Is It Right for You?». Schoolofmotion.com. [Consulta: 8 setembre 2021].
  27. «Trailer: Ozzy (+ making of)» (en anglès americà), 31-10-2016. [Consulta: 30 juliol 2021].
  28. «Next Gen - A Netflix Film Made With Blender» (en anglès), 10-09-2018. [Consulta: 30 juliol 2021].
  29. «Blender está siendo utilizado para la producción de una película de Evangelion »» (en castellà). MuyLinux, 21-08-2019. [Consulta: 25 juny 2021].
  30. 30,0 30,1 30,2 «Blender 2.83 es la primera versión LTS de la solución de gráficos 3D». Muy Linux, 04-06-2020. [Consulta: 20 maig 2021].
  31. Medina, Eduardo. «Canonical ofrecerá soporte empresarial para Blender LTS» (en castellà). Muy Linux, 25-06-2021. [Consulta: 25 juny 2021].
  32. «Canonical Partners With Blender Around Paid LTS Application Support» (en anglès). Phoronix, 23-06-2021. [Consulta: 25 juny 2021].
  33. «Epic Games dona 1,2 millones de dólares a Blender Foundation »». MuyLinux, 19-07-2019. [Consulta: 29 juliol 2021].
  34. «Ubisoft se compromete a contribuir en la financiación de Blender »». MuyLinux, 23-07-2019. [Consulta: 29 juliol 2021].
  35. «NVIDIA y AMD se unen a la Blender Foundation »». MuyLinux, 24-10-2019. [Consulta: 29 juliol 2021].
  36. «Microsoft se une al Fondo de Desarrollo de Blender Foundation »». MuyLinux, 29-07-2020. [Consulta: 29 juliol 2021].
  37. «Unity Technologies se une al Fondo de Desarrollo de Blender Foundation »». MuyLinux, 24-08-2020. [Consulta: 29 juliol 2021].
  38. «Facebook becomes Corporate Patron of Blender». CG Channel, 20-11-2020. [Consulta: 29 juliol 2021].
  39. «Amazon Web Services is now a Blender Corporate Patron». CG Channel, 23-12-2020. [Consulta: 29 juliol 2021].
  40. «Adobe se une al Fondo de Desarrollo de Blender». MuyLinux, 21-07-2021. [Consulta: 29 juliol 2021].
  41. «Apple Pledges Support for 3D Graphics Tool Blender». Mac Rumors, 14-10-2021. [Consulta: 16 octubre 2021].
  42. «Unity Is The Latest Company To Join Blender's Development Fund - Phoronix». Phoronix, 22-08-2020. [Consulta: 29 juliol 2021].
  43. «Blender Foundation publica su informe del año 2020». MuyLinux, 11-05-2021. [Consulta: 30 juliol 2021].
  44. 44,0 44,1 44,2 «Old Versions of Blender». My Old Version. [Consulta: 11 octubre 2021].
  45. «The Official Blender 2.0 Guide W/CD [With CDROM]». [Consulta: 7 agost 2021].
  46. «Blender: news: Blender 2.10». [Consulta: 7 agost 2021].
  47. «Blender: news: NaN News». [Consulta: 7 agost 2021].
  48. «Blender: news: Games!». [Consulta: 7 agost 2021].
  49. «Publisher Documentation». NaN Technologies BV, 2002. [Consulta: 5 agost 2021].
  50. 50,0 50,1 «Blender’s History — Blender Manual». [Consulta: 6 agost 2021].
  51. «MiikaHweb - Blender Git Statistics - Releases - Blender 2.25». [Consulta: 5 agost 2021].
  52. 52,0 52,1 Conlan, Chris. The Blender Python API: Precision 3D Modeling and Add-on Development (en anglès). Apress, 2017-06-14, p. XX. ISBN 978-1-4842-2802-9. 
  53. «MiikaHweb - Blender Git Statistics - Releases - Blender 2.26». [Consulta: 5 agost 2021].
  54. «xfsection - Blender.jp». [Consulta: 5 agost 2021].
  55. «MiikaHweb - Blender Git Statistics - Releases - Blender 2.27». [Consulta: 5 agost 2021].
  56. «Blender 2.28 released!» (en anglès). [Consulta: 5 agost 2021].
  57. «MiikaHweb - Blender Git Statistics - Releases - Blender 2.28c». [Consulta: 5 agost 2021].
  58. «MiikaHweb - Blender Git Statistics - Releases - Blender 2.30». [Consulta: 5 agost 2021].
  59. «MiikaHweb - Blender Git Statistics - Releases - Blender 2.31a». [Consulta: 5 agost 2021].
  60. «MiikaHweb - Blender Git Statistics - Releases - Blender 2.32». [Consulta: 5 agost 2021].
  61. «MiikaHweb - Blender Git Statistics - Releases - Blender 2.33a». [Consulta: 4 agost 2021].
  62. «Software-update: Blender 2.33». Tweakers. [Consulta: 3 agost 2021].
  63. «MiikaHweb - Blender Git Statistics - Releases - Blender 2.34». [Consulta: 4 agost 2021].
  64. «Blender 2.34» (en nl-nl). Tweakers.
  65. «MiikaHweb - Blender Git Statistics - Releases - Blender 2.35a». [Consulta: 4 agost 2021].
  66. «MiikaHweb - Blender Git Statistics - Releases - Blender 2.36». [Consulta: 4 agost 2021].
  67. «Software-update: Blender 2.37». Tweakers. [Consulta: 2 agost 2021].
  68. «MiikaHweb - Blender Git Statistics - Releases - Blender 2.37a». MiikaHweb. [Consulta: 2 agost 2021].
  69. «Blender Game Engine -> UPBGE | Sonicworkflow» (en anglès americà), 2020-08-31GMT+000016:54:45+00:00. [Consulta: 8 agost 2021].
  70. «blender.org - Blender 2.40», 04-03-2007. [Consulta: 1r agost 2021].
  71. «Blender 2.40 released» (en anglès americà). Blender Nation, 04-01-2006. [Consulta: 1r agost 2021].
  72. «blender.org - Blender 2.41», 21-01-2009. [Consulta: 1r agost 2021].
  73. «Setting up reference images in Blender 2.41». Archive.org, 2006. [Consulta: 1r agost 2021].
  74. «Blender 2.42» (en neerlandès). [Consulta: 31 juliol 2021].
  75. «blender.org - Blender 2.42», 07-02-2009. [Consulta: 31 juliol 2021].
  76. Administrator. «Disponible la versión 2.43 de Blender el mejor programa de modelado en 3D» (en espanyol europeu). [Consulta: 29 juliol 2021].
  77. «blender.org - Blender 2.43», 22-01-2009. [Consulta: 29 juliol 2021].
  78. «Big Buck Bunny». Archive.org. [Consulta: 29 juliol 2021].
  79. online, heise. «3D-Software Blender 2.46 zum Download freigegeben» (en alemany). [Consulta: 29 juliol 2021].
  80. «blender.org - Blender 2.48», 20-01-2009. [Consulta: 29 juliol 2021].
  81. «Yo Frankie! – Apricot Open Game Project » Blog Archive » Yo Frankie! Online Release!». [Consulta: 29 juliol 2021].
  82. «Reference/Release Notes - Blender Developer Wiki». [Consulta: 29 juliol 2021].
  83. «Blender Foundation Releases Blender 2.5 Alpha 0» (en anglès americà). [Consulta: 20 agost 2021].
  84. «First stable Blender 2.5 series arrives». The H Open, 14-04-2011. [Consulta: 29 juliol 2021].
  85. «Blender 2.57a released, Brecht to return to Blender Institute» (en anglès). Libre Arts. [Consulta: 29 juliol 2021].
  86. «blender.org - Blender 2.57», 30-10-2013. [Consulta: 29 juliol 2021].
  87. «Blender 2.58 released with fixes and small new features» (en anglès). Libre Arts. [Consulta: 21 juliol 2021].
  88. «Dev:Ref/Release Notes/2.58 - BlenderWiki». [Consulta: 21 juliol 2021].
  89. «Dev:Ref/Release Notes/2.58/Bug Fixes/2.58a - BlenderWiki». [Consulta: 21 juliol 2021].
  90. «Blender 2.59 is out with 3D Connexion Navigator support» (en anglès). Libre Arts. [Consulta: 20 juliol 2021].
  91. «Dev:Ref/Release Notes/2.59 - BlenderWiki». [Consulta: 20 juliol 2021].
  92. «Blender 2.60 ships | CG Channel» (en anglès americà). [Consulta: 12 juliol 2021].
  93. «Dev:Ref/Release Notes/2.60 - BlenderWiki». [Consulta: 12 juliol 2021].
  94. Thacker, Jim. «Blender Foundation releases Blender 2.61» (en anglès americà). CG Channel, 14-12-2011. [Consulta: 11 juliol 2021].
  95. «Blender 2.61 Released» (en anglès americà), 14-12-2011. [Consulta: 11 juliol 2021].
  96. «Dev:Ref/Release Notes/2.61 - BlenderWiki». [Consulta: 11 juliol 2021].
  97. Zinoune, M. «Blender 2.62 has been released! PPA Ubuntu and LinuxMint | Unixmen» (en anglès americà). Unixmen. [Consulta: 9 juliol 2021].
  98. «Blender 2.62 adds better Booleans, motion tracking» (en anglès americà). CG Channel, 17-02-2012. [Consulta: 9 juliol 2021].
  99. «Dev:Ref/Release Notes/2.62 - BlenderWiki». [Consulta: 9 juliol 2021].
  100. «Blender 2.63 disponible: llega BMesh» (en castellà). MuyLinux, 30-04-2012. [Consulta: 30 juny 2021].
  101. «Blender 2.63 ships» (en anglès americà). CG Channel. [Consulta: 30 juny 2021].
  102. «Dev:Ref/Release Notes/2.63 - BlenderWiki». [Consulta: 30 juny 2021].
  103. «Dev:Ref/Release Notes/2.64 - BlenderWiki». [Consulta: 29 juny 2021].
  104. Thacker, Jim. «Blender Foundation releases Blender 2.65» (en anglès americà). CG Channel, 11-12-2012. [Consulta: 25 juny 2021].
  105. «Blender 2.65 Released» (en anglès americà), 11-12-2012. [Consulta: 25 juny 2021].
  106. «Dev:Ref/Release Notes/2.65 - BlenderWiki». [Consulta: 25 juny 2021].
  107. Thacker, Jim. «Blender 2.66 adds Bullet physics, Dynamic Topology» (en anglès americà). CG Channel, 22-02-2013. [Consulta: 24 juny 2021].
  108. Thacker, Jim. «Blender gets new Dynamic Topology sculpting system | CG Channel» (en anglès americà). CG Channel, 02-01-2013. [Consulta: 24 juny 2021].
  109. «3 Massive Features of Blender 2.66 and How To Use Them» (en anglès americà). Blender Guru, 21-02-2013. [Consulta: 24 juny 2021].
  110. Foundation, Blender. «2.66» (en anglès). [Consulta: 24 juny 2021].
  111. navarroblaya. «Blender 2.67» (en espanyol europeu), 07-05-2013. [Consulta: 21 juny 2021].
  112. Thacker, Jim. «The Blender Foundation releases Blender 2.67» (en anglès americà). CG Channel, 08-05-2013. [Consulta: 21 juny 2021].
  113. Foundation, Blender. «2.67» (en anglès). [Consulta: 21 juny 2021].
  114. Thacker, Jim. «Blender 2.68 ships» (en anglès americà). CG Channel, 21-07-2013. [Consulta: 14 juny 2021].
  115. «Blender 2.68 released. What's in it for Game Developers? A visual tour.» (en anglès americà), 18-07-2013. [Consulta: 14 juny 2021].
  116. Foundation, Blender. «2.68» (en anglès). [Consulta: 14 juny 2021].
  117. Thacker, Jim. «Blender 2.69 ships» (en anglès americà). CG Channel, 04-11-2013. [Consulta: 9 juny 2021].
  118. Author, Guest. «Blender 2.69 – Long Term Release» (en anglès). Red Shark. [Consulta: 9 juny 2021].
  119. Foundation, Blender. «2.69» (en anglès). [Consulta: 9 juny 2021].
  120. Thacker, Jim. «Blender 2.70 ships» (en anglès americà). CG Channel, 21-03-2014. [Consulta: 8 juny 2021].
  121. tannhausser. «Blender 2.70: nueva versión de este software de animación 3D» (en castellà). La mirada del replicante, 20-03-2014. [Consulta: 8 juny 2021].
  122. Foundation, Blender. «2.70» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2021].
  123. «Lo nuevo de Blender 2.71». Eje Zeta, 28-06-2014. [Consulta: 6 juny 2021].
  124. «The best of last week’s CG news in brief» (en anglès americà). CG Channel, 01-07-2014. [Consulta: 6 juny 2021].
  125. Foundation, Blender. «2.71» (en anglès). [Consulta: 6 juny 2021].
  126. Author, Guest. «Blender 2.72: Paint updates and more» (en anglès). Redshark. [Consulta: 4 juny 2021].
  127. «Blender 2.72 is now available» (en anglès americà). Blender Nation, 04-10-2014. [Consulta: 4 juny 2021].
  128. Foundation, Blender. «2.72» (en anglès). [Consulta: 4 juny 2021].
  129. «Blender 2.73 ships» (en anglès americà). CG Channel, 09-01-2015. [Consulta: 3 juny 2021].
  130. Foundation, Blender. «2.73» (en anglès). [Consulta: 3 juny 2021].
  131. Thacker, Jim. «Blender 2.74 ships» (en anglès americà). CG Channel, 02-04-2015. [Consulta: 3 juny 2021].
  132. Foundation, Blender. «2.74» (en anglès). [Consulta: 2 juny 2021].
  133. Feed 267up, 17 Jun 2015 Jason van Gumster. «Cool new features coming to Blender 2.75» (en anglès). [Consulta: 28 maig 2021].
  134. Foundation, Blender. «2.75» (en anglès). [Consulta: 28 maig 2021].
  135. November 23, Umair at; 2015. «Blender 2.76b released with new features and improvements». [Consulta: 26 maig 2021].
  136. «Check out the new features in Blender 2.76 | CG Channel» (en anglès americà). [Consulta: 26 maig 2021].
  137. Foundation, Blender. «2.76» (en anglès). [Consulta: 26 maig 2021].
  138. García, Joaquín. «Blender 2.77, la primera actualización del año de Blender» (en castellà), 21-03-2016. [Consulta: 26 maig 2021].
  139. «Blender 2.77 Released» (en anglès americà), 21-03-2016. [Consulta: 26 maig 2021].
  140. «Blender 2.77 will drop support for Windows XP» (en anglès americà), 26-02-2016. [Consulta: 26 maig 2021].
  141. Foundation, Blender. «2.77» (en anglès). [Consulta: 26 maig 2021].
  142. Vega, Javier. «Blender 2.78 ya se puede descargar» (en castellà). Zao3D, 09-10-2016. [Consulta: 25 maig 2021].
  143. Foundation, Blender. «2.78» (en anglès). [Consulta: 25 maig 2021].
  144. chris. «How to use the shadow catcher in cycles 2.79 – CG Jam» (en anglès britànic). [Consulta: 25 maig 2021].
  145. «Blender 2.79» (en castellà). Zao3D, 15-09-2017. [Consulta: 25 maig 2021].
  146. Hofmann, Gottfried. «8 Reasons to Love the New Blender 2.79» (en anglès). CGCOOKIE, 04-09-2017. [Consulta: 25 maig 2021].
  147. Darkcrizt. «Blender 2.79 ha sido liberado oficialmente» (en castellà), 16-09-2017. [Consulta: 25 maig 2021].
  148. «Reference/Release Notes/2.79 - Blender Developer Wiki». [Consulta: 25 maig 2021].
  149. Pomeyrol, J. «Blender publica su versión más ambiciosa» (en castellà). MuyLinux, 30-07-2019. [Consulta: 25 maig 2021].
  150. 150,0 150,1 150,2 Vega, Javier. «Hablemos de Eevee». Zao3D, 07-10-2019. [Consulta: 25 maig 2021].
  151. Foundation, Blender. «Eevee Roadmap» (en anglès). [Consulta: 26 maig 2021].
  152. R, Bhagyashree. «Blender 2.80 released with Eevee real-time renderer, and more» (en anglès americà), 31-07-2019. [Consulta: 25 maig 2021].
  153. «Blender, cambios más notorios 2.79 a 2.8» (en espanyol de Mèxic), 10-06-2020. [Consulta: 25 maig 2021].
  154. Foundation, Blender. «2.80» (en anglès). [Consulta: 25 maig 2021].
  155. «Blender 2.80 ships» (en anglès americà). CG Channel, 31-07-2019. [Consulta: 25 maig 2021].
  156. «Blender 2.80 Removes Blender Game Engine, Recommends Godot» (en anglès). 80lv, 14-07-2019. [Consulta: 21 juliol 2021].
  157. 157,0 157,1 «IES Lighting in Blender». blendergrid. [Consulta: 5 setembre 2021].
  158. «Blender 2.81 To Feature Intel Open Image Denoise & Eevee Renderer Improvements» (en anglès). Phoronix, 21-08-2019. [Consulta: 24 maig 2021].
  159. «Blender 2.81 para noviembre de 2019» (en castellà). Zao3D, 21-10-2019. [Consulta: 24 maig 2021].
  160. «Blender Foundation releases Blender 2.81» (en anglès americà). CG Channel, 21-11-2019. [Consulta: 24 maig 2021].
  161. Darkcrizt. «Llega la nueva versión de Blender 2.81 con diversos cambios y nuevas características» (en castellà), 22-11-2019. [Consulta: 24 maig 2021].
  162. Foundation, Blender. «2.81» (en anglès). [Consulta: 24 maig 2021].
  163. Selin, Erik. «How UDIM works in Blender» (en anglès americà). Artistic Render, 25-03-2020. [Consulta: 23 maig 2021].
  164. Velásquez, David. «Novedades de Blender 2.82». Plastilina Digital, 18-02-2020. [Consulta: 23 maig 2021].
  165. «Blender 2.82 introduce muchas mejoras». Mancomún, 27-02-2020. [Consulta: 23 maig 2021].
  166. Foundation, Blender. «2.82» (en anglès). [Consulta: 23 maig 2021].
  167. Foundation, Blender. «2.83 LTS» (en anglès). [Consulta: 23 maig 2021].
  168. Foundation, Blender. «Blender 2.83 LTS» (en anglès). [Consulta: 16 juny 2021].
  169. Pomeyrol, J. «Blender 2.90 llega repleto de novedades» (en castellà). MuyLinux, 01-09-2020. [Consulta: 20 maig 2021].
  170. «Muchas novedades en Blender 2.90 | Mancomún». [Consulta: 20 maig 2021].
  171. Foundation, Blender. «2.90» (en anglès). [Consulta: 23 maig 2021].
  172. 172,0 172,1 Medina, Eduardo. «Disponible Blender 2.91 con mejoras para el tratamiento de los tejidos »» (en castellà). MuyLinux, 26-11-2020. [Consulta: 20 maig 2021].
  173. González, Gabriela. «Blender 2.91: la app para la creación 3D lanza su última gran actualización del año y viene cargada de novedades» (en castellà). Genbeta, 27-11-2020. [Consulta: 20 maig 2021].
  174. Foundation, Blender. «2.91» (en anglès). [Consulta: 23 maig 2021].
  175. «Blender 2.91.2 released!» (en anglès americà). BlenderNation, 21-01-2021. [Consulta: 20 maig 2021].
  176. Medina, Eduardo. «Disponible Blender 2.92 con un nuevo sistema de nodos de geometría y soporte de OpenCL para Intel» (en castellà). MuyLinux, 26-02-2021. [Consulta: 24 maig 2021].
  177. Larabel, Michael. «Blender 2.92 Released With Geometry Nodes, OpenCL For Intel Iris/Xe - Phoronix», 25-02-2021. [Consulta: 24 març 2021].
  178. Foundation, Blender. «2.92» (en anglès). [Consulta: 23 maig 2021].
  179. 179,0 179,1 Thacker, Jim. «Discover 5 key new features from Blender 2.93 LTS» (en anglès americà). CG Channel, 02-06-2021. [Consulta: 2 juny 2021].
  180. Foundation, Blender. «2.93 LTS» (en anglès). [Consulta: 2 juny 2021].
  181. 181,0 181,1 «What’s Blender been doing these days? • GraphicSpeak». Graphic Speak, 21-06-2021. [Consulta: 10 octubre 2021].
  182. «Reference/Release Notes/2.93 - Blender Developer Wiki». [Consulta: 2 juny 2021].
  183. Foundation, Blender. «Blender 2.93 LTS» (en anglès). [Consulta: 23 juny 2021].
  184. «Blender 3.0 suma el soporte de aceleración para AMD HIP». Profesional Review, 16-11-2021. [Consulta: 17 novembre 2021].
  185. «Cycles X Merged Into Blender 3.0 With NVIDIA CUDA/OptiX Support, AMD HIP Pending». Phoronix, 21-09-2021. [Consulta: 17 novembre 2021].
  186. Nestor, Marius. «Blender 3.0 Released as a Massive Update with Many New Features and Improvements». 9to5Linux, 03-12-2021. [Consulta: 3 desembre 2021].
  187. jolhfred. «Blender 3.0 : lanzamiento con nuevas características y más». Somos Libres, 03-12-2021. [Consulta: 4 desembre 2021].
  188. «Blender publica su versión más ambiciosa » MuyLinux» (en castellà), 30-07-2019. [Consulta: 30 juliol 2021].
  189. «7 Solutions! Using Blender with no Numpad? (Laptop and keyboard)». Essential Picks. [Consulta: 8 agost 2021].
  190. «Blender for Beginners: Get Started with this Tutorial». All3dp, 11-03-2021. [Consulta: 8 agost 2021].
  191. «Panda3D Part 9 – Object Mode vs Edit Mode in Blender». Prospero Coder, 26-12-2020. [Consulta: 8 agost 2021].
  192. «How to use 3D viewport overlays in Blender 3D». Artistic Render, 21-09-2020. [Consulta: 8 agost 2021].
  193. «Blender 2.8 Editors and Interface - Basics part 2». Artistic Render, 08-03-2019. [Consulta: 8 agost 2021].
  194. «Blender: Meet Everything Nodes». 80lv, 27-06-2018. [Consulta: 10 octubre 2021].
  195. 195,0 195,1 «The complete beginners guide to Blender nodes, Eevee, Cycles and PBR». Artistic Render. [Consulta: 19 setembre 2021].
  196. 196,0 196,1 «Discover 10 key new features from Blender 2.92». CG Channel, 25-02-2021. [Consulta: 18 setembre 2021].
  197. «Meshes with Python & Blender: Icospheres - Sinestesia». Sinestesia, 14-09-2017. [Consulta: 28 setembre 2021].
  198. «Animación 3D, Objetos: Editar mallas [Blogs experimentales [ Blender ]]». Piziadas, 19-06-2010. [Consulta: 10 agost 2021].
  199. «Blender curve object: Bezier, Nurbs, paths, Modifiers and profiles». Artistic Render, 12-06-2021. [Consulta: 13 agost 2021].
  200. «Adding Objects to a Scene in Blender» (en anglès). Dummies. [Consulta: 2 agost 2021].
  201. «12 Incredible Hard Surface Modeling Tutorials for Blender» (en anglès americà), 25-10-2019. [Consulta: 26 agost 2021].
  202. «Modifiers in Blender». PIZiadas, 20-04-2014. [Consulta: 2 agost 2021].
  203. Shacklett, Brennan; Do, Peter. «Strawberry Ice Cream». Stanford. [Consulta: 15 octubre 2021].
  204. 204,0 204,1 204,2 Sossa Sánchez, Rubén Darío «FUNCIONES ESENCIALES DE BLENDER 3D VERSIÓN 2.93 PARA MODELADO». Revista Científica “bit@bit“. Universidad Autónoma Juan Misael Saracho Tarija, Bolivia, pàg. 53 - 60.
  205. «10 Different types of 3D modeling techniques». Artistic Render, 27-02-2020. [Consulta: 14 setembre 2021].
  206. «Modelado 3D con Blender». Visual Lab - Agencia Digital. [Consulta: 2 agost 2021].
  207. LoLViX. «Blender 2.8 y el Sculpt que hará competencia a Zbrush (Parte 2)» (en castellà), 29-05-2020. [Consulta: 2 agost 2021].
  208. «Blender Sculpting Tutorial [2021]». Render Guide, 02-12-2020. [Consulta: 2 agost 2021].
  209. «Agrega nodos de geometría, escultura mejorada y compatibilidad mejorada con NVIDIA OptiX - Techgage -». Territorio Gamers, 26-02-2021. [Consulta: 2 agost 2021].
  210. «Blender Geometry Nodes: Procedural vegetation • Blender 3D Architect» (en anglès americà), 10-05-2021. [Consulta: 2 agost 2021].
  211. Cachada, Armindo. «Blender 3D — How to create and render a scene in Blender using Python API | Spltech Smart Solutions» (en anglès americà). spltech, 07-06-2021. [Consulta: 22 agost 2021].
  212. «Blender 2.8 Python Scripting Superpowers for Non-Programmers» (en anglès). cgcookie, 11-04-2019. [Consulta: 20 agost 2021].
  213. Dovramadjiev, Tihomir. «BLENDER CYCLES – Glass Material BSDF + Reducing Noise - Tutorial». Technical University of Varna, Maig del 2018. [Consulta: 26 agost 2021].
  214. «5 Tips for Better Materials». Blender Guru, 25-05-2015. [Consulta: 11 setembre 2021].
  215. «Blender Materials Tutorial». Render Guide, 02-12-2020. [Consulta: 26 agost 2021].
  216. «Blender Shader Nodes Tutorial». Render Guide, 25-12-2020. [Consulta: 26 agost 2021].
  217. «Physically based rendering and Blender materials» (en anglès americà), 23-04-2018. [Consulta: 5 setembre 2021].
  218. «Creating procedural textures in Blender». B3D - Interplanety, 24-08-2018. [Consulta: 12 setembre 2021].
  219. «5 Must Know Tips With Bump/Normal Maps (Blender 2.8) • Creative Shrimp». Creative Shrimp, 01-05-2019. [Consulta: 15 octubre 2021].
  220. «Blender Procedural Displacement Tutorial». Render Guide, 06-04-2021. [Consulta: 26 agost 2021].
  221. «How to use displacement in Blender». Artistic Render, 07-04-2020. [Consulta: 12 setembre 2021].
  222. «How to use the Principled Volume shader in Blender | PetarPetkovski.net». PetarPetkovski, 01-03-2021. [Consulta: 26 agost 2021].
  223. Scratchapixel. «Volume Rendering for Artists». Scratchapixel. [Consulta: 5 setembre 2021].
  224. «How to Animate in Blender For Beginners». Render Guide, 19-10-2020. [Consulta: 3 setembre 2021].
  225. «How to begin animating in Blender (Updated) | Blender 2.83 – Olde Tinkerer Studio» (en anglès americà). Olde Tinkerer Studio. [Consulta: 3 setembre 2021].
  226. Ha, Jenny. «3D Blender Rigging For Animation & Character Design | iRender» (en anglès americà). irender, 27-03-2021. [Consulta: 3 setembre 2021].
  227. «An Overview on Rigging in Blender». Mount CG, 14-03-2021. [Consulta: 3 setembre 2021].
  228. «Grease Pencil in Blender 2.8 - Introduction [ENG]». Graphics and Programming, 2020. [Consulta: 8 setembre 2021].
  229. Failes, Ian. «How the 'I Lost My Body' filmmakers used Blender to create their startling animated feature». Befores & Afters, 29-11-2019. [Consulta: 8 setembre 2021].
  230. «How to use metaballs in Blender» (en anglès americà), 17-09-2021. [Consulta: 18 setembre 2021].
  231. «Blender Foundation releases Blender 2.82». CG Channel, 14-02-2020. [Consulta: 19 setembre 2021].
  232. «How to Create Splash Animations With Mantaflow». Lesterbanks, 10-03-2020. [Consulta: 19 setembre 2021].
  233. 233,0 233,1 «Everything New in Blender 2.82». CG Cookie. [Consulta: 19 setembre 2021].
  234. «Blender cloth simulation: Making a thick blanket». Artistic Render, 26-04-2019. [Consulta: 18 setembre 2021].
  235. 235,0 235,1 «Blender: lighting basics tutorial». Artistic Render, 24-03-2021. [Consulta: 5 setembre 2021].
  236. 236,0 236,1 «Best Renderers (Render Engines) for Blender in 2021». CG Director, 11-01-2021. [Consulta: 4 octubre 2021].
  237. 237,0 237,1 «Cycles vs. Eevee - 15 Limitations of Real Time Rendering in Blender 2.8». CGCookie, 07-03-2019. [Consulta: 5 setembre 2021].
  238. 238,0 238,1 «Blender Eevee vs Cycles [2021]» (en anglès americà). Render Guide, 07-03-2021. [Consulta: 31 juliol 2021].
  239. «A guide to Blender freestyle rendering with Eevee and Cycles». Artistic Render, 14-10-2019. [Consulta: 23 octubre 2021].
  240. «Blender Composition Tutorial [2021]» (en anglès americà), 11-06-2021. [Consulta: 30 setembre 2021].
  241. «Blender Compositing and Post Processing» (en anglès). [Consulta: 30 setembre 2021].
  242. «How to Import Models Into Blender on PC or Mac». Wiki How, 17-04-2021. [Consulta: 19 agost 2021].
  243. Walt, Leah van der. «Which File Formats Does Blender Support? – We Design Virtual». wedesignvirtual. [Consulta: 18 agost 2021].
  244. «GitHub - poikilos/io_import_x: import/export .x files in Blender 2.79 (poikilos fork allows install via GUI) (Click "Code", "Download ZIP")» (en anglès). [Consulta: 19 agost 2021].
  245. «Blender how to import DWG and DXF CAD files». GRAPHICS AND PROGRAMMING. [Consulta: 18 agost 2021].
  246. 246,0 246,1 «Importing 3ds max files to Blender • Blender 3D Architect». Blender 3D Architect, 12-06-2017. [Consulta: 18 agost 2021].
  247. «Nvidia unveils new Substance 3D plugin for Omniverse» (en anglès americà). CG Channel. [Consulta: 18 agost 2021].
  248. «Pixar Universal Scene Description (USD)». Nvidia, 16-07-2019. [Consulta: 21 agost 2021].
  249. «Nvidia opens its ‘metaverse for engineers’ by adding millions of Blender users to Omniverse». Venture Beat, 10-08-2021. [Consulta: 21 agost 2021].
  250. «Introducing Omniverse USD Support for Blender» (en anglès americà), 10-08-2021. [Consulta: 21 agost 2021].
  251. «The Substance 3D add-on for Blender is Here!». Adobe, 20-07-2021. [Consulta: 19 agost 2021].
  252. «VDB: High-Resolution Sparse Volumes with Dynamic Topology». Museth, 2013. [Consulta: 22 agost 2021].
  253. justadminnit. «How to Load a PDF Floor Plan Into Blender – Wayne Out There». Wayne Out There, 24-03-2020. [Consulta: 19 agost 2021].
  254. «Grease Pencil to get Export to PDF» (en anglès americà), 26-11-2020. [Consulta: 19 agost 2021].
  255. «Grease Pencil new Import/Export Module with SVG and PDF Support». Blender Nation, 27-03-2021. [Consulta: 19 agost 2021].

NotesModifica

  1. No confondre amb OpenGL Shading Language.
  2. realitat virtual, de les sigles en anglès.
  3. La UV Sphere dona una aproximació ràpida a l'esfera, però si s'observa amb deteniment la malla que la forma, es comprova que als pols hi ha més densitat de vèrtexs, això genera efectes no desitjats quan es pretén deformar l'esfera. L'Ico Sphere és un poliedre geodèsic específic, la cúpula geodèsica. S'inclou a Blender per la capacitat d'imitar l'esfera alhora que suporta bé les deformacions, ja que la malla sempre és homogènia.

Enllaços externsModifica

Vegeu tambéModifica