Boleïta

mineral halur

La boleïta és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom de la localitat de Boleo (Mèxic). Va ser descrit per primera vegada el 1891 com un mineral oxiclorur.

Infotaula de mineralBoleïta

Boleïta de la mina d'Amelia, Santa Rosalía (El Boleo), Districte de Boleo, Municipi de Mulegé, Baixa Califòrnia Sud, Mèxic.
Fórmula químicaKPb26Ag9Cu24Cl62(OH)48
EpònimEl Boleo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusEl Boleo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriahalurs
Nickel-Strunz 10a ed.03.DB.15
Nickel-Strunz 9a ed.3.DB.15 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.III/D.12 Modifica el valor a Wikidata
Dana10.6.6.1
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Hàbit cristal·lícristalls cúbics
Estructura cristal·linaa = 15.29 Å; Z = 1
Grup puntualcúbica (4/m 3 2/m) hexoctahedral
Colorblau clar, lapislàtzuli, blau fosc
Exfoliació[001] perfecta
Fracturadesigual
Duresa3,5
Lluïssorvítria a nacrada
Color de la ratllaverd clara, blau clara
Diafanitattranslúcida
Gravetat específica5,054
Densitat4,8 a 5,1
Propietats òptiquesisòtropa
Índex de refracción = 2,05
Més informació
Estatus IMAmineral reanomenat (Rn) Modifica el valor a Wikidata
SímbolBol Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques modifica

La fórmula química de la boleïta és KPb26Ag9Cu24Cl62(OH)48. És un mineral isomètric que forma cubs de color blau profund. Hi ha nombrosos minerals relacionats amb aquesta espècie, com la pseudoboleïta, la cumengeita i la diaboleïta, tots ells amb la mateixa estructura cristal·lina complexa. Tots ells contenen formes cúbiques brillants de color blau. La seva ratlla és de color blau verdós, sempre més clar que el color de la peça.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la boleïta pertany a «03.DB: Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Pb, Cu, etc.» juntament amb els següents minerals: rickturnerita, diaboleïta pseudoboleïta, cumengeita, bideauxita, cloroxifita, hematofanita, asisita, parkinsonita, murdochita i yedlinita.

Formació i jaciments modifica

Es forma en zones alterades dels dipòsits de plom i coure, produïdes durant la reacció de clorurs que contenen solucions de sulfurs primaris. La boleïta va ser recollida per primera vegada com una mena molt petita de plata, coure i plom a Boleo, Mèxic. Els minerals associats amb la boleïta a la localitat tipus inclouen pseudoboleïta, cumengeita, atacamita, anglesita, cerussita, fosgenita i guix. Altres minerals associats a aquesta espècie són: paratacamita, leadhil·lita, paralaurionita, caledonita, matlockita i bideauxita.

Referències modifica

  1. «Boleite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 març 2014].

Bibliografia modifica

  • Gossner, Bernard (1906) "The Crystal form of Boleite". The American Mineralogist. University of Munich 580-582
  • Hawthorne, Frank C., Cooper, Mark A. (2000). “Boleite: Resolution of the Formula, KPb26 Ag9 Cu24 Cl62 (OH)48. The Canadian Mineralogist. Vol.38. 801-808.
  • Martens, W., Williams, P.A., Frost, R.L. (2003) "Raman spectroscopy of the minerals boleite, cumengite, diaboleite and phosgenite – implications for the analysis of cosmetics of a antiquity". Mineralogical Magazine. V.67: 103-111 <http://gsminmage.highwire.org/cgi/content/abstract/67/1/103[Enllaç no actiu]
  • Parker, Robert L (1981). Rocks and Mineral Deposits W.H. Freeman and Company. San Francisco. 343-422.
  • Pirsson, Louis V (1964). Rocks and Rock Minerals. John Wiley & Sons, Inc. New York, London. 34-56
  • Rouse, Roland C. (1973/01) "The Crystal Structure of boleite – A Mineral Containing Silver Atom Clusters». Journal of solid state chemistry 6(1): 86-92 http://hdl.handle.net/2027.42/33968
  • Weber, Julius (1974). The formation of Minerals. Van Nostrand Reinhold Company. New York, London. 78-80
  • Williams, Peter A., Thomas, John H., Humphries, Alun,. Samad, Abdul F (1981) "Chemical Studies on the Stabilities of Boleite and Pseudoboleite". Mineralogical Magazine v.44: 101-104 http://www.minersoc.org/pages/Archive.htm[Enllaç no actiu]