Leadhil·lita
La leadhil·lita és un mineral de plom de la classe dels carbonats que rep el seu nom del jaciment de Leadhills, a Escòcia, on va ser descoberta l'any 1832 a les mines de plom d'aquesta localitat.
 Leadhil·lita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Pb₄(CO₃)₂(SO₄)(OH)₂ |
| Epònim | Leadhills (en)  |
| Localitat tipus | Susanna mine (en) |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 05.BF.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.BF.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/B.05 |
| Dana | 17.1.2.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | normalment pseudohexagonal, tabular prima a gruixuda {001} amb contorn hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 9.11 Å, b = 20.82 Å, c = 11.59 Å; β = 90.46° |
| Grup puntual | monoclínica prismàtica |
| Massa molar | 1,078.90 g |
| Color | incolor, blanc, gris, verd clar, blau clar |
| Macles | comunament maclada, macles planes {140} |
| Exfoliació | perfecta en {001} |
| Fractura | irregular a concoidal |
| Tenacitat | sèctil |
| Duresa (Mohs) | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | adamantina, nacrada a sedosa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Gravetat específica | 6,55 |
| Densitat | 6,45 a 6,55 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.87, nβ = 2.00, nγ = 2.01 |
| Birefringència | 0,140 |
| Angle 2V | 10° |
| Dispersió òptica | forta, r<v |
| Fluorescència | fluorescència groguenca sota ona curta i ona llarga |
| Solubilitat | soluble en HNO₃ |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Lhi |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaLa leadhil·lita és un mineral carbonat amb anions sulfat. Químicament és un complex carbonat-sulfat amb cations de plom, hidroxilat. És trimorf amb la macphersonita i amb la susannita, és a dir, totes tres tenen la mateixa fórmula química, però cristal·litzen en estructures diferents. La leadhil·lita cristal·litza en el sistema monoclínic. Normalment es presenta com fins cristalls tabulars pseudohexagonals, encara que també són comunes les formes romboèdriques o piramidals. També pot formar cristalls prismàtics o cúbics granulars. Quan són cristalls grans les cares poden mostrar estriacions, o estar corbades. La formació de macles és molt comuna, amb diverses formes de maclat: com macles lamel·lars, amb contacte entre cristalls de tipus aragonita, com macles penetrants o amb altres lleis d'agrupaments pseudohexagonals.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la leadhil·lita pertany a «05.BF - Carbonats amb anions addicionals, sense H₂O, amb (Cl), SO₄, PO₄, TeO₃» juntament amb els següents minerals: ferrotiquita, manganotiquita, northupita, tiquita, bonshtedtita, bradleyita, crawfordita, sidorenkita, daqingshanita-(Ce), reederita-(Y), mineevita-(Y), brianyoungita, filolitita, macphersonita i susannita.
Formació i jaciments
modificaApareix com a mineral de formació secundària en la zona d'oxidació de jaciments d'altres minerals de plom. Sol trobar-se associada a altres minerals com: cerussita, anglesita, lanarkita, caledonita, linarita, diaboleïta, boleïta, wherryïta, paralaurionita o brochantita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina de l'Alforja, situada a la localitat homònima (Baix Camp).[2]
Referències
modifica
- ↑ «Leadhillite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 octubre 2014].
- ↑ Abella i Creus, Joan «Plumboagardite, green anglesite and other minerals from the Alforja mine, Alforja, Tarragona, Catalunya». Mineral Up, 2, 2018 [Consulta: 25 gener 2024].