Sidorenkita
La sidorenkita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom en honor d'Alexander Vasilevitx Sidorenko (1917-1982), un fundador del Centre Científic de Kola.[1]
 Sidorenkita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Na₃Mn(CO₃)(PO₄) |
| Localitat tipus | Mont Al·luaiv, massís de Lovozero, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.BF.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.BF.10 |
| Dana | 43.2.1.2 |
| Heys | 19.12.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,97Å; b = 6,72Å; c = 5,15Å; β = 90,1° |
| Color | incolor, rosa clar, terrós, vermell-marró |
| Duresa (Mohs) | 2 |
| Lluïssor | vítria, nacrada |
| Diafanitat | transparent |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,521 nβ = 1,563 nγ = 1,585 |
| Birefringència | δ = 0,064 |
| Angle 2V | mesurat: 68°, calculat: 70° |
| Dispersió òptica | de distingible a bona |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1978-013 |
| Any d'aprovació | 1979 |
| Símbol | Sdo |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaLa sidorenkita és un carbonat de fórmula química Na₃Mn(CO₃)(PO₄). Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són allargats al llarg de [001], en forma de caixa, mostrant les cares {100}, {010}, i poques vegades {001}, i mesuren fins a 3 cm; també de forma granular.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sidorenkita pertany a «05.BF - Carbonats amb anions addicionals, sense H₂O, amb (Cl), SO₄, PO₄, TeO₃» juntament amb els següents minerals: ferrotiquita, manganotiquita, northupita, tiquita, bonshtedtita, bradleyita, crawfordita, daqingshanita-(Ce), reederita-(Y), mineevita-(Y), brianyoungita, filolitita, leadhil·lita, macphersonita i susannita.
Formació i jaciments
modificaLa sidorenkita va ser descoberta al mont Al·luaiv, al massís de Lovozero situat a la Península de Kola (óblast de Múrmansk, Rússia) en un context hidrotermal a baixa temperatura, com un mineral de formació molt tardana en la cristal·lització de pegmatites hiperagpaïtiques (roca ígnia peralcalinosa, normalment nefelina, sienita o fonolita) en un massís alcalí diferenciat. També ha estat trobada en múltiples indrets del massís de Khibini situat vora el massís de Lovorezo i a la pedrera Poudrette, al mont Saint-Hilaire, a Monterégie (Quebec, Canadà), en aquest darrer cas en xenòlits de sienita i sodalita associats amb un complex intrusiu alcalí de gabre-sienita.[1][2]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: vil·liaumita, kogarkoït, termonatrit, aegirina (mont Al·luaiv); rasvumita, ussinguita i vil·liaumita (pedrera Poudrette).[2]
Referències
modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Sidorenkite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 maig 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Sidorenkite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 26 maig 2017].