Brasil als Jocs Olímpics

La primera participació del Brasil als Jocs Olímpics va tenir lloc a Anvers 1920, a Bèlgica.[1] Ha participat en totes les edicions des de llavors, a excepció dels jocs de 1928 a Amsterdam, Països Baixos. La crisi econòmica que travessava el país va impedir que hi hagués prou recursos per enviar-hi una delegació.[2] Als Jocs d'Hivern, no va debutar fins al 1992, a Albertville, França.

A Tòquio 2020 va arribar a la xifra de 150 medalles olímpiques, en 18 esports diferents, liderant el rànquing entre els països sud-americans. Les seves millors aparicions fins a llavors han estat com a país amfitrió a Rio de Janeiro 2016 (19 medalles, 7 d'or) i en la següent edició, Tòquio 2020 (21 medalles, 7 d'or).

Voleibol, vòlei platja i judo són els esports que més medalles han rendit per al Brasil, 24 en total. Al menys un judoka brasiler ha pujat al podi en totes les edicions des de Los Angeles 1984; mentre que el voleibol i la vela són els esports on han guanyat més ors olímpics, amb 8. En voleibol, la selecció brasilera de voleibol ha sigut la primera en guanyar l'or en les quatre modalitats (pista masculina el 1992, platja femenina el 1996, platja masculina el 2004 i pista femenina el 2008),[3] només igualats pels Estats Units el 2020. El país també és el màxim medallista en els torneigs de futbol amb 9: 7 medalles en categoria masculina (inclosos els ors de 2016 i 2020), més 2 plates en la femenina.[4][5][6]

Finalment, un atleta brasiler va guanyar la Medalla Pierre de Coubertin: Vanderlei Cordeiro de Lima. El maratonià va ser agredit per un espectador durant la prova del 2004 a Atenes, Grècia, quan liderava la cursa. Malgrat l'incident, va poder acabar enduent-se la medalla de bronze i demostrant la seva esportivitat durant el darrer tram, dintre de l'estadi Panathinaikó.[7]

Història als Jocs Olímpics d'estiu

modifica

El primer brasiler en disputar els Jocs Olímpics va ser Adolphe Christiano Klingelhoeffer, ciutadà brasiler amb pare francès i mare brasilera. Va participar en les proves d'atletisme dels Jocs de París 1900, en les curses de 60 m llisos, 200 m llisos i 110 m tanques, sense superar la primera ronda en cap d'elles. Com el Brasil encara no s'havia adscrit al moviment olímpic, va optar per competir sota bandera francesa.[8]

Oficialment, la primera participació brasilera als Jocs Olímpics va ser la d'Anvers 1920. La delegació va estar formada per 22 esportistes, tots homes, que van aconseguir 3 medalles, totes en tir: una d'or, una de plata i una de bronze.

El 1924, a causa de la manca de fons de la Unió, el Brasil va quedar gairebé fora dels Jocs Olímpics de París. Una situació que es va superar gràcies a la iniciativa dels esportistes de São Paulo, liderats pel periodista Américo Neto, del diari O Estado de S. Paulo, amb el suport de la federació paulista d'atletisme. Amb una delegació reduïda de només 11 homes, Brasil va participar en proves de tir, atletisme i rem.[9]

L'any 1932, als Jocs Olímpics de Los Angeles, Brasil va enviar una representació de 82 esportistes per via marítima. Un cop al port, havien de pagar una taxa d'un dòlar per persona per poder desembarcar, causant que la participació caigués fins als 59 esportistes. Només aquells amb més possibilitats d'èxit van poder competir, inclosa la primera olímpica brasilera, la nedadora Maria Lenk. En aquests Jocs, Brasil va participar en waterpolo, natació, tir, rem i atletisme[9].

El 1935, el Comitè Olímpic Brasiler va iniciar la seva activitat, encara que s'havia fundat formalment el 1914. Fins aleshores, el responsable de la selecció d'esportistes havia estat la Confederació Brasilera d'Esports (CBD, per les sigles en portuguès).

Després de 1920, el Brasil no va tornar a guanyar cap més medalla fins als Jocs de Londres 1948, amb un bronze en bàsquet masculí. En la següent edició, Hèlsinki 1952, va guanyar un nou or amb Adhemar Ferreira da Silva en la prova de triple salt d'atletisme. Des de llavors, el país ha guanyat medalles en totes les edicions. Precisament, Adhemar da Silva va ser el primer bicampió olímpic brasiler, ja que quatre anys després va revalidar l'or en els Jocs de Melbourne.

Des de que integra el moviment olímpic, la delegació brasilera ha enviat milers d'atletes. Rio de Janeiro va acollir els Jocs Olímpics d'estiu de 2016, sent la primera ciutat d'Amèrica del Sud a acollir l'esdeveniment més important de l'esport mundial. La delegació brasilera més gran de la història va comptar amb 465 atletes en 28 esports. El país va tenir la seva millor participació, amb 19 medalles en total, 7 d'elles d'or.

Als Jocs de Tòquio de 2020, el país va superar els registres de obtinguts a Rio, amb 21 medalles en total i igualant els 7 ors.[10] El país també va assolir la seva major varietat d'esports al podi, amb 13, entre els quals hi havia dos debutants (surf i monopatí), a més de la primera medalla al tennis.[11]

Història als Jocs Olímpics d'hivern

modifica

En la seva primera participació, a Albertville 1992, el país va portar 6 homes i 1 dona, tots competint en esquí alpí. Catorze anys més tard, a Torí 2006, Isabel Clark, una surfista de neu, va aconseguir el millor resultat de la participació brasilera (així com llatinoamericana) als Jocs d'Hivern, situant-se en la novena posició en surf de neu a Torí 2006.[1]

Palmarés

modifica

*Actualitzat el 18/12/2022

Participants i medaller per edició

modifica

Jocs Olímpics d'Estiu

modifica
Edició Esportistes       Total Pos.
  1920 Anvers 21 1 1 1 3 15
  1924 París 12 0 0 0 0
  1928 Amsterdam No va participar
  1932 Los Angeles 59 0 0 0 0
  1936 Berlín 94 0 0 0 0
  1948 Londres 77 0 0 1 1 34
  1952 Hèlsinki 108 1 0 2 3 25
  1956 Melbourne 48 1 0 0 1 25
  1960 Roma 81 0 0 2 2 39
  1964 Tòquio 68 0 0 1 1 35
  1968 Ciutat de Mèxic 84 0 1 2 3 35
  1972 Múnic 89 0 0 2 2 41
  1976 Montreal 93 0 0 2 2 36
  1980 Moscou 109 2 0 2 4 17
  1984 Los Angeles 151 1 5 2 8 19
  1988 Seül 171 1 2 3 6 24
  1992 Barcelona 197 2 1 0 3 25
  1996 Atlanta 225 3 3 9 15 25
  2000 Sydney 205 0 6 6 12 53
  2004 Atenas 247 5 2 3 10 16
  2008 Pequín 277 3 4 10 17 23
  2012 Londres 259 3 5 9 17 22
  2016 Rio de Janeiro 465 7 6 6 19 13
  2020 Tòquio 304 7 6 8 21 12
  2024 París
  2028 Los Angeles
  2032 Brisbane
Total 2.683 37 42 71 150 35

Jocs Olímpics d'Hivern

modifica
Edició Esportistes       Total Pos.
  1992 Albertville 7 0 0 0 0
  1994 Lillehammer 1 0 0 0 0
  1998 Nagano 1 0 0 0 0
  2002 Salt Lake City 10 0 0 0 0
  2006 Torí 10 0 0 0 0
  2010 Vancouver 5 0 0 0 0
  2014 Sotxi 13 0 0 0 0
  2018 Pyeongchang 9 0 0 0 0
  2022 Pequín 10 0 0 0 0
  2026 Milà - Cortina d'Ampezzo
Total 56 0 0 0 0

Medaller per modalitat i gènere

modifica
Modalitat Homes Dones
      Total       Total
  Vela 6 3 7 16 2 0 1 3
  Voleibol 3 3 0 6 2 1 2 5
  Atletisme 4 3 10 17 1 0 1 2
  Judo 2 3 13 18 2 0 4 6
  Voleibol platja 2 3 1 6 1 4 2 7
  Futbol 2 3 2 7 0 2 0 2
  Gimnàstica Artística 1 2 1 4 1 1 0 2
  Boxa 2 1 3 6 0 1 1 2
  Natació 1 4 10 15
  Tir 1 2 1 4
  Rem 1 2 1 4
  Hípica 1 0 2 3
  Marató Aquàtica 1 0 1 2
  Surf 1 0 0 1
  Skateboarding 0 2 0 2 0 1 0 1
  Bàsquet 0 0 3 3 0 1 1 2
  Taekwondo 0 0 1 1 0 0 1 1
  Pentatló modern 0 0 1 1
  Tennis 0 0 1 1
Total 27 31 55 113 10 11 16 37

Brasilers bicampions olímpics

modifica

15 esportistes brasilers han guanyat dues medalles olímpiques d'or. Sense reconeixement oficial, el tècnic de voleibol José Roberto Guimarães va entrenar 3 equips campions olímpics: el masculí de Barcelona 1992 i els femenins de Pequín 2008 i Londres 2012.[12]

Nom Esport Anys Cat.
Adhemar Ferreira da Silva   Atletisme 1952 i 1956 M
Fabi Alvim   Voleibol 2008 i 2012 F
Fabiana Claudino   Voleibol 2008 i 2012 F
Giovane Gávio   Voleibol 1992 i 2004 M
Jaqueline Carvalho   Voleibol 2008 i 2012 F
Kahena Kunze   Vela 2016 i 2020 M
Marcelo Ferreira   Vela 1996 i 2004 M
Martine Grael   Vela 2016 i 2020 M
Maurício Lima   Voleibol 1992 i 2004 M
Paula Pequeno   Voleibol 2008 i 2012 F
Robert Scheidt   Vela 1996 i 2004 M
Serginho   Voleibol 2004 i 2016 M
Sheilla Castro   Voleibol 2008 i 2012 F
Thaísa Menezes   Voleibol 2008 i 2012 F
Torben Grael   Vela 1996 i 2004 M

Brasilers multimedallistes

modifica

16 esportistes brasilers han obtingut 3 o més medalles. També al voleibol, Bernardo Rezende ha participat en la consecució de 7 medalles: 1 com a jugador (plata a Los Angeles 1984), 2 com a seleccionador femení (Atlanta 1996 i Sydney 2000) i 4 més amb la selecció masculina (Atenes 2004, Pequín 2008, Londres 2012 i Rio de Janeiro 2016).[13]

Pos. Nom Esport Anys Edicions Cat.       Total
1 Robert Scheidt   Vela 1996–2020 7 M 2 2 1 5
2 Torben Grael   Vela 1984–2004 6 M 2 1 2 5
3 Serginho   Voleibol 2004–2016 4 M 2 2 0 4
4 Isaquias Queiroz   Rem 2016-2020 2 M 1 2 1 4
5 Gustavo Borges   Natació 1992–2004 4 M 0 2 2 4
6 Marcelo Ferreira   Vela 1992–2004 4 M 2 0 1 3
7 Bruno Rezende   Voleibol 2008–2020 4 M 1 2 0 3
Dante Amaral   Voleibol 2000–2012 4 M 1 2 0 3
Gilberto Godoy Filho   Voleibol 2000–2012 4 M 1 2 0 3
Rodrigo Santana   Voleibol 2004–2012 3 M 1 2 0 3
11 Emanuel Rego   Voleibol platja 1996–2012 5 M 1 1 1 3
Ricardo Santos   Voleibol platja 2000–2012 4 M 1 1 1 3
13 César Cielo Filho   Natació 2008–2012 2 M 1 0 2 3
Fofão   Voleibol 1992–2008 5 F 1 0 2 3
Rodrigo Pessoa   Hípica 1992–2012 6 M 1 0 2 3
16 Mayra Aguiar   Judo 2012-2020 3 F 0 0 3 3

Multimedallistes en una sola edició

modifica

Tan sols 6 esportistes brasilers han aconseguit més d'una medalla en una mateixa edició:

Pos. Nom Esport Any Cat.       Total
1 Guilherme Paraense   Tir 1920 M 1 0 1 2
2 Afrânio da Costa   Tir 1920 M 0 1 1 2
3 Gustavo Borges   Natació 1996 M 0 1 1 2
4 César Cielo   Natació 2008 M 1 0 1 2
5 Isaquias Queiroz   Rem 2016 M 0 2 1 3
6 Rebeca Andrade   Gimnàstica Artística 2020 F 1 1 0 2

Referències

modifica

Bibliografia complementària

modifica

Vegeu també

modifica