Britomartis

nimfa, filla de Zeus i de Carme
(S'ha redirigit des de: Britomarte)

D'acord amb la mitologia grega, Britomartis[Nota 1] (en grec antic Βριτόμαρτις), va ser una nimfa, filla de Zeus i de Carme. El seu nom significava, segons es diu, "la Verge Dolça".[1]

Infotaula personatgeBritomartis
Email Limoges Spiegelrückseite Minos und Britomaris makffm WMH8.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusorèades Modifica el valor a Wikidata
Dades
Sexedona Modifica el valor a Wikidata
Família
MareCarme Modifica el valor a Wikidata
PareZeus Modifica el valor a Wikidata
Altres
EquivalentDictynna (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
L'ofegament de Britomartis, tapís dissenyat, probablement, per Jean Cousin el Vell.

Versions del relat mitològicModifica

Natural de Creta, es féu companya d'Àrtemis, amb la qual anava sovint de cacera pel mont Dicte.[2]

Va ser estimada per Minos, que, mogut pel desig, la va perseguir durant nou mesos per les muntanyes i les valls de l'illa. Un dia, ella, que havia fet vot de castedat, va veure que Minos estava a punt d'atrapar-la, i es va precipitar al mar des d'un penya-segat. Uns pescadors la van recollir amb la seva xarxa, i li van posar com a epítet Dictinna, "la noia de la xarxa".[1][3]Una altra versió diu que Britomartis havia inventat les xarxes per caçar, i que d'aquí el nom que tenia. També es deia que Britomartis havia quedat enganxada en una xarxa durant una cacera, i que Àrtemis la va salvar, i llavors va rebre honors divins amb el nom de "Dictinna".[1]

La seua figura sembla provenir d'una divinitat prehel·lènica de Creta, relacionada amb l'Afaia d'Egina.[1]

El seu relat està inclòs en el Recull de metamorfosis, d'Antoní Liberal.[4]

NotesModifica

  1. Transcripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establerts al Diccionari Grec-Català, Βριτόμαρτις = Britomartis, pàg. 440

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Diccionari Pierre Grimal, pàg. 75.
  2. Parramon - Diccionari de la mitologia grega i romana, pàgs.37-38.
  3. Almirall i Sardà 2012 Notícies preliminars a: "Recull de metamorfosis", d'Antoní Liberal, p. 115
  4. Antoní Liberal. Recull de metamorfosis- XL - Britomartis, pàgs. 204-205. Traducció de Jaume Almirall.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Britomartis