Obre el menú principal

Club Esportiu Castelló

(S'ha redirigit des de: CE Castelló)

El Club Esportiu Castelló[2][3][4][5] (el nom oficial és Club Deportivo Castellón SAD des de 1991) és un club de futbol de la ciutat de Castelló de la Plana (la Plana Alta, País Valencià) fundat el 1922. Els seus seguidors són coneguts popularment com a orelluts i el seu principal crit per animar a l'equip és Pam, pam, orellut. Juga com a local a l'Estadi Nou Castàlia.

Infotaula club esportiuCD Castelló
CD Castellon escut.gif
Nom complet Club Esportiu Castelló
Àlies Orelluts, Albinegres
Fundació 1922
Himne Himne del Club Esportiu Castelló
Colors           negre, blanc
País Espanya
Àrea social
Estadi Nou Castàlia, Castelló,
País Valencià
(16.000 espectadors)
Socis 10074[1] (2017/18)
Propietari Pablo Hernández Domínguez
Presidència Vicente Montesinos
Junta tècnica
Esport/disciplina futbol
Entrenador Sergi Escobar
Lliga Segona Divisió B
Equipament
Primer
Segon
Tercer

Web [[1] Lloc web oficial]
Modifica les dades a Wikidata

El club ha disputat onze temporades en la Primera divisió, a més d'haver estat finalista de la Copa del Generalísimo en 1973. Altres dels principals mèrits són el campionat de la Copa de la Lliga de Segona divisió la temporada 1983/84 o els dos Campionats Regionals Valencians de 1928/29 i 1929/30. Més recentment va aconseguir el rècord d'imbatibilitat a la Segona divisió B en la temporada 2002/03.

HistòriaModifica

El futbol va aparèixer a la ciutat de Castelló cap al 1911 amb clubs com el Regional, Ribalta, Obelisco, Gimnástico, Cultura i Deportivo. Es fundà el 20 de juliol de 1922 per la fusió dels clubs CD Cervantes (dels republicans) amb part del CD Castàlia (dels senyorets).

Pocs mesos després de la creació del club, el seu president, Tadeo *Mallach, va començar la cerca d'un emplaçament per a construir un camp de joc propi. El 29 d'agost de 1922 un grup de socis del club van signar l'escriptura de compra d'uns terrenys agrícoles, propietat de Jaime Chicharro, que després llogarien a l'entitat castellonenca.[6] El camp es va construir en l'actual carrer Herrero, al costat del Sequiol, un branc secundari de la Séquia Major de Castelló, del que va prendre el seu nom en diminitiu.[7]

El nou camp, amb capacitat per a 6.000 espectadors, es va inaugurar el 3 de novembre de 1923, amb un partit amistós entre el CE Castelló i el RCD Espanyol capitanejat per Ricardo Zamora, que van guanyar els catalans per 2-3. El futbolista visitant González va ser l'autor del primer gol de la història del camp del Sequiol.[8]

La temporada 1932/33 el Sequiol va ser escenari d'un dels episodis més conflictius de la història del CE Castelló. El 29 de gener de 1933, durant un partit de lliga de Segona Divisió entre l'equip valencià i l'Oviedo CF, l'afició local, descontenta amb l'arbitratge, va agredir al col·legiat, Julio Ostalé, que va suspendre el partit. Les cròniques de l'època descrivien així l'altercat:

« En un momento en que Ostalé se acerca a la meta, el público le coacciona tanto, que ordena la supensión del "match" cuando faltaban veinticinco minutos, y, al retirarse a la caseta, varios exaltados intentaron agredirle, respondiendo Ostalé con patadas y puñetazos, resultado herido levemente en la cabeza (...) Una vez en la caseta, Ostalé se negó a seguir, alegando que su estado de ánimo le impedía continuar. (...) La causa de todo fue la deplorable actuación del árbitro, que se inició al pitar el "off-side" absurdo de Angelillo, que probablemente hubiera acabado en "goal".[9] »
Diari ABC, 31 de gener de 1933

Arran dels incidents, la Federació Espanyola va clausurar el Sequiol fins a final de temporada.[10] L'Esportiu Castelló es va negar a jugar la resta de partits com a local en l'Estadi de Mestalla, tal com li obligava la Federació, per la qual cosa tots aquests partits se li van donar com perduts per incompareixença. El club va perdre la categoria, la qual cosa unit als seus problemes econòmics, li va portar a ser expulsat de la Federació i, finalment, a la desaparició.

Per això es va canviar el nom pel de Sport Club La Plana o Sport Club La Plana com a hereu del desaparegut CE Castelló. El nou equip utilitzava les instal·lacions del seu predecessor, inclòs el seu terreny de joc. El Sequiol va tornar a acollir partits de Segona Divisió la temporada 1934/35, però el SC La Plana es va dissoldre en finalitzar aqueix curs.

Després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), el CE Castelló va ser refundat, recuperant el Camp del Sequiol. La temporada 1940/41 va ser l'escenari d'un dels majors èxits de la història del club albinegre, que va aconseguir l'ascens a primera divisió. Malgrat haver ampliat la seva capacitat fins als 8.000 espectadors (2.000 asseguts), el vell camp no pareixia adequat per a la nova categoria i el 1943 va començar la construcció d'un nou estadi. Després de més de dos anys d'obres, l'Estadi Castàlia es va inaugurar el 4 de novembre de 1945 amb un partit de lliga entre el CE Castelló i l'Atlètic Aviació. No obstant això, el CE Castelló encara va jugar alguns partits en el Sequiol fins a la temporada 1946/47.

Després de sis anys acollint partits de Primera Divisió, el Sequiol va ser enderrocat i el seu solar ocupat per l'escola de Magisteri.[6] El caràcter emblemàtic d'aquest camp de joc va quedar arreplegat en l'himne del club, compost en els anys 40: "Y al desplegarse sus banderas, con tus colores bajo el sol. A la memoria, llega la gloria, del viejo Campo del Sequiol".

El 1973 va perdre la final de la Copa del Rei davant l'Athletic de Bilbao per 2 a 0. Jugaven a aquell equip homes com Joan Planelles, Vicente del Bosque o Manolo Clares. El 7 de juny de 1987 inaugurà el seu estadi Nou Castàlia. El 29 d'agost de 1991 es convertí en Societat Anònima Esportiva (S.A.D.). La temporada 2005-06, després de diversos anys a la Segona B, el club retornà a Segona Divisió A. Després de 5 anys a Segona, el club va descendir a la temporada 2009-10 a la Segona Divisió B, els problemes econòmics a la temporada 2010-11, va acabar amb un descens administratiu a la Tercera Divisió. A la 2011-12, els problemes econòmics van tornar al Castelló, en una temporada molt moguda per l'àmbit institucional i esportiu. El club, que ara està competint a la Tercera Divisió, ha celebrat el seu 90 aniversari, i molt de temps després, la tranquil·litat, s'ha instal·lat al club de la Plana després de l'arribada de David Cruz i Manolo García.

SímbolsModifica

UniformeModifica

Uniforme titular: Samarreta albinegra a franges verticals, pantaló blanc, mitges blanques.
Segon uniforme: Samarreta amb la senyera, pantaló verd i mitges verdes.

HimneModifica

L'himne del CE Castelló és conegut popularment com el Pam Pam Orellut. Els inicis de l'himne es remunten als anys 40, l'època més gloriosa del club a Primera divisió. Eduardo Bosh va compondre la música i Vicente Andrés va escriure la lletra.[11] El 1972 va tornar-se a gravar sota la direcció del mestre José Gargori. La Banda de la Creu Roja interpretà la música i cantaren la Murga Típica Fadrell Camp, amb Miquel Soler i Barberà com a solista.[12]

La lletra, composta a principis del franquisme, és originalment en castellà i no s'ha traduït mai al català. Malgrat això, en la lletra i en el títol va conservar-se el crit de guerra de l'afició albinegra: Pam Pam Orellut!.[cal citació]

 
Vista de l'Estadi Nou Castàlia durant un partit entre el CE Castelló i el CD Numància

EstadiModifica

Article principal: Estadi Nou Castàlia

El CE Castelló juga els partits com a local al Nou Estadi Municipal de Castàlia. Les seues dimensions són de 102 metres de llargària per 70 metres d'amplària.

Fou inaugurat el 1987, amb una capacitat llavors d'uns 15.000 espectadors. Amb motiu de l'ascens a Primera divisió de la temporada 1988-89 es va ampliar fins als 18.000. El 1996, per tal d'eliminar gairebé totes les localitats de peu, va reduir-se a uns 14.000. L'aspecte actual de l'estadi és fruit de la modificació del 2005, l'any del darrer ascens a Segona divisió. Es va enfonsar el terreny de joc per tal d'arribar als 16.000 espectadors de capacitat.

PalmarèsModifica

Altres mèritsModifica

Al 1939 es va reaparèixer el CE Castelló i va ascendir a Segona divisió per remodelació de la competició, per la qual cosa no es produí un ascens esportiu.

Premis individualsModifica

JugadorsModifica

Plantilla 2016-17 [cal citació]Modifica

  • Els números dels jugadors varien en l'11 titular o convocatòria. En els partits estan del número 1 al 16.
N. Pos. Nac. Jugador
 — POR   Alejandro Zágala
 — POR   Carlos Sabater
 — DEF   Alex Salt
 — DEF   Jesús López
 — DEF   Abraham Peleteiro
 — DEF   Alex López
 — DEF   Juanfran García
 — DEF   Alberto Ramos
 — DEF   Enrique José
 — DEF   Alvaro Gómez
 — MIG   Jordy Marenyá
Núm. Posició Jugador
 — MIG   Gaby Fernández
 — MIG   Guille Vázquez  
 — MIG   Ximo Former
 — MIG   Lolo Ivars
 — MIG   Chema Díaz
 — DAV   Alexis Meva
 — DAV   Albert Pedra
 — DAV   Javi Zarzo
 — DAV   Albert Yagüe
 — DAV   Rubén Fonte
 — DAV   Esaú Rojo

Antics membresModifica

Jugadors destacatsModifica

EntrenadorsModifica

Entre parèntesis el nombre de partits oficials que van dirigir. JE = jugador-entrenador.

PresidentsModifica

  • Tadeo Mallach Mustieles: 1922-24
  • Juan Bautista Segarra Bernat: 1924-25
  • José Forcada Príncipe: 1925-26
  • Miguel Alonso Diana: 1926
  • Cayetano Bigné Roig: 1926
  • Manuel Carrasco: 1926
  • Sebastián Pla Roca: 1926
  • Saturnino Salas: 1927
  • Miguel Peris Chillida: 1927-28
  • Juan Bautista Palomo Martí: 1928-29
  • Juan Bautista Traver Tomás: 1929-30
  • Juan Bautista Palomo Martí: 1930-31
  • Antonio Morelló: 1931-32
  • Cayetano Bigné Roig: 1932
  • Francisco Domènech: 1933
  • Juan Bautista Traver Tomás: 1939-43
  • Joaquín Casanovas: 1943-44
  • Juan Bautista Traver Tomás: 1944-47
  • Angel Alloza: 1947-49
  • José Miralles: 1949-51
  • Joaquín Casanovas: 1951-54
  • José Muñoz: 1954-55
  • Vicente Mora: 1955-56
  • Manuel Navarro Lloria: 1956-58
  • José Miralles: 1958-60
  • José María Segarra Breva: 1960-62
  • Fernando Beltrán Fabra: 1962-67
  • Emilio Fabregat Fabregat: 1967-77
  • Antonio Sales Safont: 1977-82
  • Angel Rodríguez Barceló: 1982-83
  • Joaquín Roca Alegre: 1983-85
  • Domingo Tàrrega Bernal: 1985-95
  • Francisco Palau Monfort: 1995-96
  • Valentín Sanmateo: 1996
  • José Luis Peteiro: 1996
  • Jesús Lausín: 1996-97
  • Isidoro Gasque: 1997-98
  • Antonio Bonet Arzo: 1998-04
  • Juan Carlos Fabregat: 2004-05
  • José Laparra: 2005-2012
  • David Cruz Jofre: 2012-2017
  • Vicente Montesinos: 2017-

Estadístiques [cal citació]Modifica

Actualitzat fins a la temporada 2008/09

Classificació a la Lliga de futbol per temporadesModifica

Entre 1933 i 1936 va competir amb el nom de Sport Club La Plana.

Primera divisióModifica

  • Temporades - 11
  • Partits jugats - 285
  • Victories - 103
  • Empats - 79
  • Derrotes - 152
  • Gols fovorables - 419
  • Gols rebuts - 588

RècordsModifica

CE Castelló 8–0 CE Sabadell FC
Soria 3' i 73'
Ricart 13', 59', 63' i 89'
Domènech 29' i 74'

  Estadi El Sequiol (Castelló)

  • Major victòria com a visitant
Athletic Club 1–3 CE Castelló
Panizo 23' Arnau 59'
Pizà 71' i 89'

  Estadi San Mamés (Bilbao)


UD Las Palmas 1–3 CE Castelló
Saavedra 18' V. Blanco 34'
Lotina 38' i 82'
  • Major derrota com a local
CE Castelló 1–6 FC Barcelona
V. Blanco 25'(p) Alexanko 48'
Quini 55', 75' i 82'
Morán 65'
Estella 76'

  Estadi Castàlia (Castelló)

  • Major derrota com a visitant
Real Madrid 9–1 CE Castelló
Alday 12',63',71' i 76'
Belmar 43'
J. Alonso 54' i 74'
Alsua 82' i 86'
Elzo 65

  Estadi Viejo Chamartín (Madrid)

Copa del ReiModifica

  • Participacions - 54
  • Partits jugats - 248
  • Victories - 116
  • Empats - 39
  • Derrotes - 94
  • Gols fovorables - 368
  • Gols rebuts - 316

Per temporadesModifica

Entre parèntesis el nombre d'equips que continuaren en competició un cop el Castelló queda eliminat.

RècordsModifica

  • Més gols marcats - Basilio Nieto (18 gols)
  • Major victòria com a local
  • Major victòria en camp neutral
  • Major victòria com a visitant
  • Major derrota com a local
  • Major derrota en camp neutral
  • Major derrota com a visitant

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Martínez Calatrava, Vicente (2002). Historia y estadística del fútbol español. De la Olimpiada de Amberes a la Guerra Civil (1920-1939). ISBN 978-84-607-5767-2 (castellà)

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica