Cantons de Suïssa

(S'ha redirigit des de: Cantó de Suïssa)

A Suïssa, els cantons constitueixen l'ens polític i administratiu sobre el qual es construeix l'estat nacional: de fet, l'anomenada Confederació Helvètica, de caràcter fortament federal, no va adoptar la seua condició actual fins a 1848, data fins a la qual cada un dels cantons llavors existents (des de llavors hi ha hagut modificacions menors en el seu nombre i en la seua configuració) posseïa les seues pròpies fronteres, el seu exèrcit i la seua moneda i, a pesar de formar part, en el pla teòric, del Sacre Imperi, gaudien en la pràctica d'una independència virtualment il·limitada des de la victòria suïssa sobre l'emperador Maximilià I en 1499. L'estructura i les característiques dels cantons suïssos són molt variades, amb extensions entre els 37 i els 7.105 km², i poblacions entre els aproximadament catorze mil habitants del menys populós als més d'un milió dos-cents mil habitants de Zuric.

Mapa dels cantons de Suïssa

Tota competència no atribuïda expressament per la Constitució Suïssa a la Confederació pertany als cantons, que al seu torn decideixen quines competències assignen als seus municipis, la qual cosa dona lloc a una gran heterogeneïtat en el grau d'autonomia i nivell de competències municipals. Dos dels cantons encara mantenen la democràcia directa, mentre en la resta la voluntat popular s'expressa a les urnes.

Llista de cantons suïssos

modifica

Hi ha 26 cantons a Suïssa.

Escut i abrev. Cantó des de Capital Població¹ Superfície
[km²]
Densitat
[hab/km²]
Nombre de municipis¹ Llengües oficials
  ZH Zuric (Zürich) 1351 Zúric 1.228.600 1.729 701 171 alemany
  BE Berna (Bern) 1353 Berna 947.100 5.959 158 399 alemany, francès
  LU Lucerna (Luzern) 1332 Lucerna 350.600 1.493 233 107 alemany
  UR Uri 1291 Altdorf 35.000 1.077 33 20 alemany
  SZ Schwyz, cantó de 1291 Schwyz 131.400 908 143 30 alemany
  OW Obwalden 1291 Sarnen 32.700 491 66 7 alemany
  NW Nidwalden 1291 Stans 38.600 276 138 11 alemany
  GL Glarus 1352 Glarus 38.300 685 51 28 alemany
  ZG Zug 1352 Zug 100.900 239 416 11 alemany
  FR Friburg (Freiburg) 1481 Friburg 239.100 1.671 141 242 francès, alemany
  SO Solothurn 1481 Solothurn 245.500 791 308 126 alemany
  BS Basilea-Ciutat (Basel-Stadt) 1501 Basilea 186.700 37 5.072 3 alemany
  BL Basilea-Camp (Basel-Landschaft) 1501 Liestal 261.400 518 502 86 alemany
  SH Schaffhausen 1501 Schaffhausen 73.400 298 246 34 alemany
  AR Appenzell Ausser-Rhoden (Appenzell Ausserrhoden) 1513 Herisau² 53.200 243 220 20 alemany
  AI Appenzell Inner-Rhoden 1513 Appenzell 15.000 173 87 6 alemany
  SG Sankt Gallen 1803 Sankt Gallen 452.600 2.026 222 90 alemany
  GR Grisons (Grischun, Graubünden, Grigioni) 1803 Chur 185.700 7.105 26 211 alemany, romanx, italià
  AG Argòvia (Aargau) 1803 Aarau 550.900 1.404 388 232 alemany
  TG Turgòvia (Thurgau) 1803 Frauenfeld 228.200 991 229 80 alemany
  TI Ticino 1803 Bellinzona 311.900 2.812 110 244 italià
  VD Vaud 1803 Lausana 626.200 3.212 188 382 francès
  VS Valais (Wallis) 1815 Sion 278.200 5.224 53 160 francès, alemany
  NE Neuchâtel 1815 Neuchâtel 166.500 803 206 62 francès
  GE Ginebra (Genève) 1815 Ginebra 414.300 282 1,442 44 francès
  JU Jura 1979 Delémont 69.100 838 82 83 francès
  CH Suïssa Berna 7.261.200 41.285 174 2.889 alemany, francès, italià, romanx

Notes:

  1. el 31 de desembre de 2001, Estadístiques nacionals,
  2. Seu del govern i del parlament cantonal, la seu de l'autoritat judicial és Trogen.

Les abreviatures de dues lletres s'utilitzen molt sovint per referir-se als cantons suïssos. Per exemple, les matrícules dels vehicles o el codi ISO 3166-2 amb el prefix "CH-", (per exemple: CH-SZ per al cantó de Schwyz).

Evolució

modifica

Els tres primers cantons:

La confederació dels 8 :

La confederació dels 13 :


La república helvètica (nominalment sobirana però controlada per la França napoleònica:)

Suïssa:

Noms en altres llengües

modifica
Abrev. Francès Italià Alemany Romanx Català Esperanto¹
AG Argovie Argovia Aargau Argovia Argòvia Argovio
AI Appenzell Rhodes-Intérieures Appenzello Interno Appenzell Innerhoden Appenzell dadens Appenzell Inner-Rhoden Appenzell Innerrhoden
AR Appenzell Rhodes-Extérieures Appenzello Esterno Appenzell Ausserrhoden Appenzell dador Appenzell Ausser-Rhoden Appenzell Ausserrhoden
BS Bâle-Ville Basilea Città Basel-Stadt Basilea-Citad Basilea-Ciutat Bazelo-Urbo
BL Bâle-Campagne Basilea Campagna Basel-Landschaft Basilea-Champagna Basilea-Camp Bazelo-Kamparo
BE Berne Berna Bern Berna Berna Berno
FR Fribourg Friburgo (o Friborgo) Freiburg (o Fribourg) Friburg Friburg Friburgo
GE Genève Ginevra Genf Genevra Ginebra Ĝenevo
GL Glaris Glarona Glarus Glaruna Glarus
GR Grisons Grigioni Graubünden Grischun Grisons Grizono
JU Jura Giura Jura Giura Jura
LU Lucerne Lucerna Luzern Lucerna Lucerna Lucerno
NE Neuchâtel Neuchâtel (o Neocastello) Neuenburg Neuchâtel Neuchâtel Neuchâtel
NW Nidwald Nidvaldo Nidwalden Sutsilvania Nidwalden Nidwalden
OW Obwald Obvaldo Obwalden Sursilvania Obwalden Obwalden
SH Schaffhouse Sciaffusa Schaffhausen Schaffusa Schaffhausen Ŝafhaŭzo
SZ Schwyz (o Schwytz) Svitto Schwyz Sviz Schwyz Schwyz
SO Soleure Soletta Solothurn Soloturn Solothurn
SG Saint-Gall San Gallo St. Gallen Son Gagl Sankt Gallen
TG Thurgovie Turgovia Thurgau Turgovia Turgòvia
TI Tessin Ticino Tessin Tessin Ticino Tiĉino
UR Uri Uri Uri Uri Uri
VS Valais Vallese Wallis Vallais Valais Valezo
VD Vaud Vaud Waadt Vad Vaud Vaud
ZG Zoug Zugo Zug Zug Zug
ZH Zurich Zurigo Zürich Turitg Zúric Zuriko

Notes: ¹S'utilitza una versió distinta de l'alemany.