Obre el menú principal

Cayo López Fernández (? 1840 - Belmonte, província de Conca, 4 de gener de 1909) fou un advocat, polític i propietari agrícola espanyol, diputat a Corts, Senador i governador civil de Barcelona durant la restauració borbònica.

Infotaula de personaCayo López Fernández
Biografia
Mort 4 de gener de 1909
Belmonte
Coat of Arms of Spain (1871-1873) Pillars of Hercules Variant.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
22 d'abril de 1871 – 24 de gener de 1872
Circumscripció Alcázar de San Juan

20 de setembre de 1872 – 22 de març de 1873
Circumscripció Villanueva de los Infantes
Escudo del Senado de España.svg  Senador per La Corunya
8 de maig de 1884 – 12 d'abril de 1886
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
12 d'abril de 1886 – 29 de desembre de 1890
← Fco Javier Palacios García de Velasco
José María Barnuevo y Rodrigo de Villamayor →
Escudo de la provincia de Barcelona.svg  Governador Civil de Barcelona
21 de desembre de 1885 – 3 de juliol de 1886
Activitat
Partit Partit Liberal Fusionista
Modifica les dades a Wikidata

Llicenciat en dret, aviat destacà per la seva oratòria. Durant la revolució de 1868 formà part com a vocal de la Junta Liberal de Conca presidida per Ramón Castellano[1] i es va fer amic de Cristino Martos Balbi. Fou elegit diputat pel Partit Radical[2] per Alcázar de San Juan a les eleccions generals espanyoles de 1871 i per Villanueva de los Infantes a les eleccions generals espanyoles d'agost de 1872.[3] El 1871 fou governador civil de la província de Toledo i en 1873 fou nomenat secretari de la presidència de l'Assemblea Nacional de la Primera República Espanyola.

Un cop finalitzat el sexenni democràtic va ingressar al Partit Liberal Fusionista de Práxedes Mateo Sagasta, amb el que fou escollit senador per la província de La Corunya pel període 1884-1886[4] De desembre de 1885 a juliol de 1886 gou governador civil de Barcelona, i fou escollit novament diputat liberal pel districte d'Alcázar de San Juan a les eleccions generals espanyoles de 1886. Després va exercir com a fiscal de les Ordes Militars, membre del Consell d'Estat i del Tribunal Contenciós Administratiu fins que es va jubilar en 1901.[5] Un cop jubilat es va traslladar a les seves possessions a Belmonte, on va morir en gener de 1909.[6][7]

ReferènciesModifica

  1. Ángel Luis López Villaverde, Isidro Sánchez Sánchez Historia y evolución de la prensa conquense (1811-1939), p. 35
  2. Rafael Villena Espinosa El sexenio democrático en la província de Ciudad Real, p. 475
  3. Cayo López Fernández, Índex Històric del Congrés dels Diputats
  4. Fitxa del Senat
  5. Archivo de la Deuda y Clases Pasivas: índice de jubilados, 1869-1911, p. 205
  6. EXCMO, E ILMO. SEÑOR DON CAYO LOPEZ Y FERNÁNDEZ per Miguel Ángel Vellisco Bueno
  7. Don Cayo López, ABC, 12 de gener de 1909