Celestino Sarobe

cantant espanyol

Celestino Aguirresarobe Zatarain (Orio, 6 d'abril de 1892 - Zarauz, 25 de maig de 1952) va ser un baríton guipuscoà que va ser conegut sota el nom artístic de Celestino Sarobe.

Infotaula de personaCelestino Sarobe
Biografia
Naixement6 abril 1892 Modifica el valor a Wikidata
Orio (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 maig 1952 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Zarautz (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant Modifica el valor a Wikidata
VeuBaríton Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Va iniciar estudis d'arquitectura a Madrid, però va abandonar la carrera per iniciar la de medicina. Després de doctorar-se a Valladolid va decidir estudiar cant, com a alumne d'Ignacio Tabuyo i, posteriorment, a Roma amb Mattia Battistini. Va debutar el 1919 al Gran Teatre del Liceu de Barcelona en el paper del Rei Alfonso a La favorita. A continuació es va presentar a la Scala de Milà (on va triomfar amb Germont de La traviata), Gènova, Nàpols, Viena, Praga, Berlín, Leipzig i altres ciutats europees.[1] El 1927 va cantar a la Scala sota la direcció d'Arturo Toscanini en una reposició de Nerone d'Arrigo Boito.[2]

De la seva carrera operística a Espanya es recorden especialment un Barber de Sevilla al Liceu el 1923, al costat d'Elvira d'Hidalgo i Charles Hackett, i l'Aida del Teatre Real de Madrid el 1924, amb Fidela Campiña, Ofelia Nieto, Aurora Buades i Miguel Nolieja.

En els anys 30 va concentrar la seva carrera en els concerts i recitals. Va estrenar obres de diversos autors (Max Reger, Jesús Guridi o Jaume Pahissa) i va actuar en importants sales de concert per tota Europa.[3]

Des de 1939 va ser professor de cant al Conservatori del Liceu de Barcelona.

FonsModifica

El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques conserva dissenys i peces originals de la indumentària de Sarobe, això com fotografies, retrats i programes de mà. Tot això es troba a l'Escena Digital del MAE.[4]

ReferènciesModifica

  1. José A. Aguilón Martínez. «Celestino Sarobe». Mi Zarzuela. [Consulta: 8 octubre 2012].
  2. «Sarobe Celestino» (en alemany). Operissimo.com. Arxivat de l'original el 2014-12-09. [Consulta: 9 octubre 2012].
  3. Patricia Sojo Gutiérrez. «Celestino Aguirresarobe Zatarain». Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 8 octubre 2012].
  4. Escena Digital - Celestino Sarobe