Obre el menú principal

Cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992

La cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992 tingué lloc el 25 de juliol de 1992 a l'Estadi Olímpic de Barcelona. Significà l'obertura oficial dels Jocs Olímpics. Comptaren amb un rècord de presència d'autoritatats incloent-hi 32 caps d'estat i caps de govern del món. Fou presidida pels reis d'Espanya així com l'aleshores President del Govern d'Espanya, Felipe González, el President de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol i l'Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall.

Infotaula d'esdevenimentCerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992
Peveter olímpic de l'Estadi Olímpic Lluís Companys.jpg
 41° 21′ 53″ N, 2° 09′ 20″ E / 41.36476111°N,2.15565833°E / 41.36476111; 2.15565833
Tipus cerimònia d'inauguració
Part de Jocs Olímpics d'estiu de 1992
Data 1992
Localització Estadi Olímpic Lluís Companys
Estat Espanya
Modifica les dades a Wikidata
La cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona va tenir lloc a l'Estadi Olímpic Lluís Companys.

Part 1: HolaModifica

Centenars de persones ballen al ritme de la música de Carles Santos i formen la paraula HOLA i posteriorment el logotip de les olimpiades.[1]

Part 2: HimnesModifica

Els músics interpreten els himes català i espanyol a l'entrada dels reis d'Espanya. Posteriorment uns avions de la Patrulla Àguila creuen el cel. [2]

Part 3: BenvingutsModifica

600 dansaires ballen la sardana "Benvinguts" interpretada per Josep Carreras i Montserrat Caballé amb la música de La Principal de la Bisbal, acaben formant els Anells Olímpics i posteriorment un cor. Posteriorment s'interpreta El cant de la Senyera i es deixen anar 1500 coloms en senyal de pau.[3]

Part 4: Terra de passióModifica

Fan aparició diverses bandes de música tradicional espanyoles interpretant una peça de Luigi Boccherini "Los españoles se divierten en la calle" mentre a l'escenari apareixen figures d'inspiració picassiana com una al·legoria a la pintura i les arts. Plácido Domingo interpreta "Te quiero morena". Cristina Hoyos apareix a cavall i balla una dansa flamenca i diferents ballarins interepreten una sevillana. Alfredo Kraus interpreta "Del cabello más sutil".[4][5]

Part 5: El mar mediterraniModifica

Espectacle ideat per La Fura dels Baus, diferents ballarins surten a escena formant un sol, símbol d'Hèrcules que apareix en forma de gegant competint en els primers Jocs Olímpics. Finalment arriba a les Columnes d'Hèrcules que separa, delimitant l'espai entre el cel i la terra i formant el Mar Mediterrani, interpretat per un miler de figurants. Apareix un vaixell entre les onades, que desplega les veles i es disposa a lluitar contra una sèrie de monstres marins a qui venç gràcies a la intervenció divina fundant al·legòricament la ciutat de Barcelona, com un símbol de la civilització. Per acabar s'interpreta el Virolai i es desplega un mosaic de la ciutat de Barcelona dissenyat per Antoni Miralda. El compositor Ryūichi Sakamoto dirigeix una peça musical composta per ell mateix mentre es mostren imatges de la ciutat i de l'estadi. [6][7][8]

Part 6: Desfilada d'atletesModifica

Les 172 delegacions d'atletes desfilen per la pista encapçalades per la grega, país d'on són originaris els jocs. La delegació Sud-africana desfilà per primer cop en 35 anys, sota la mirada de Nelson Mandela. També desfilà per primer cop l'Alemanya reunificada. Espanya desfilà en darrer lloc com a país organitzador amb el Príncep Felip com abanderat.[9][10]

Part 7: Discursos oficialsModifica

L'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall pronuncià un discurs en els quatre idiomes oficials dels jocs, català, castellà, anglès i francés, on recordà els Olimpíada Popular de 1936 i la figura de Lluis Companys President de la Generalitat i feu una crida a la pau a Iugoslàvia (en aquells moments estava en curs la Guerra de Bòsnia). Posteriorment el president del COI, Joan Antoni Samaranch felicità al comitè i a la ciutat per l'organització dels jocs. Finalment el rei d'Espanya, Joan Carles declarà oberts els jocs a les 22.21h.[11]

Part 8: La bandera olímpicaModifica

Sis atletes espanyols i dos voluntaris (en representació de tot el voluntariat dels jocs) portaren la bandera olímpica mentre la mezzo-soprano Agnès Baltsa interpreta "Romiossini" dirigida per Mikis Theodorakis. La bandera s'issà al so de l'Himne Olímpic, interpretat en català i castellà per Alfredo Kraus. Seguidament s'homenatjà a totes les ciutats que havien organitzat els jocs fins aleshores, amb una desfilada de moda.[12]

Part 9: La flama olímpicaModifica

 
Peveter olímpic de l'Estadi Olímpic Lluís Companys

L'atleta Herminio Menéndez apareix a l'estadi amb la torxa i la traspassa a Juan Antonio San Epifanio que fa l'últim relleu abans d'encendre la fletxa de l'arquer paralímpic Antonio Rebollo que la dispara per encendre el peveter olímpic entre aplaudiments.[13]

Part 10: Juraments i castellsModifica

El regatista Luis Doreste Blanco i l'àrbitre de waterpolo Eugeni Asencio Aguirre en representació dels atletes i dels jutges, respectivament, feren el Jurament Olímpic. Posteriorment es desplegà una gran bandera olímpica que cobrí tot l'ample de l'estadi on eren els atletes. La música era Amics per sempre amb un arranjament d'Andrew Lloyd Webber. Un cop finalitzada es construïren 12 castells al so de les gralles per part de 16 colles catalanes en representació dels 12 països que aleshores formaven la Unió Europea.[14]

Part 11: ConclusióModifica

Diferets cantants d'òpera, entre ells Montserrat Caballé, Josep Carreras, Alfredo Kraus, Teresa Berganza, Plácido Domingo i Joan Pons, interpreten diverses peces clàssiques d'òperes, com El barber de Sevilla, Carmen, Rigoletto, Il trovatore i Aïda. Eleazar Colomé, de 13 anys, interpretà l'Himne Europeu. La cerimònia acabà amb un castell de focs. [15]

ReferènciesModifica

  1. «Hola» (en castellà). YouTube. [Consulta: 23 juliol 2012].
  2. «Himnes» (en castellà). YouTube. [Consulta: 23 juliol 2012].
  3. «Benvinguts» (en castellà). YouTube. [Consulta: 23 juliol 2012].
  4. «Terra de passió» (en castellà). YouTube. [Consulta: 23 juliol 2012].
  5. «Terra de passió (2)» (en castellà). YouTube. [Consulta: 23 juliol 2012].
  6. «El mar mediterrani». YouTube. [Consulta: 23 juliol 2012].
  7. «El mar mediterrani (2)». YouTube. [Consulta: 23 juliol 2012].
  8. «El mar mediterrani (3)» (en japonès). YouTube. [Consulta: 23 juliol 2012].
  9. «Cerimònia de desfilada d'atletes». YouTube. [Consulta: 23 juliol 2012].
  10. «Cerimònia de desfilada d'atletes (2)». YouTube. [Consulta: 23 juliol 2012].
  11. «Discursos oficials». YouTube. [Consulta: 23 juliol 2012].
  12. «Entrada de la bandera olímpica». YouTube. [Consulta: 23 juliol 2012].
  13. «La flama olímpica». YouTube. [Consulta: 23 juliol 2012].
  14. «Juraments i castells». YouTube. [Consulta: 23 juliol 2012].
  15. «Conclusió». YouTube. [Consulta: 23 juliol 2012].

Enllaços externsModifica