Chikungunya

malaltia tropical

La chikungunya[1][2] (en anglès: chikungunya, pronunciat /ˌtʃɪkənˈgʊɲə/), coneguda a més com artritis epidèmica chikungunya o febre de chikungunya (abrev.: CHIK), és un virus del gènere alfavirus, transmès per la picada dels mosquits portadors Aedes,[3] tant l'Aedes aegypti com l'Aedes albopictus.[4]

Plantilla:Infotaula malaltiaChikungunya
Erupció de chikungunya al peu dret modifica
Tipusinfecció vírica, alphavirus infections (en) Tradueix, arbovirosi, malaltia tropical desatesa i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesfebre, nàusea, miàlgia, exantema, artràlgia, cefalàlgia, fatiga muscular, conjuntivitis i trastorn neurològic Modifica el valor a Wikidata
Exàmensexploració física, cultiu viral i reacció en cadena de la polimerasa Modifica el valor a Wikidata
TractamentAtenció de suport Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Transmissió patògenatransmissió per mosquits Modifica el valor a Wikidata
Causat perChikungunya virus Modifica el valor a Wikidata
Causa dechikungunya epidemic on Réunion (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111D40 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10A92.0
CIM-9065.4, 066.3
CIAPA78 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB32213
MeSHD065632 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet324625 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0008055 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:0050012 Modifica el valor a Wikidata

El virus es transmet de manera similar a la febre del dengue i causa una malaltia amb una fase febril aguda que dura de dos a cinc dies, seguit d'un període de dolors en les articulacions de les extremitats; aquest dolor pot persistir setmanes, mesos o fins i tot anys en un percentatge que pot rondar un 12% dels casos.[5][6]

La millor forma de prevenció és el control general del mosquit, a més d'evitar les picades de mosquits infectats.[7] Fins a la data no hi ha un tractament específic, però hi ha medicaments que es poden usar per reduir els símptomes.[7] El repòs i la ingesta de líquids també poden ser útils.[8] L'OMS inclou la febre de chikungunya, juntament amb el Dengue, a la llista de Malalties tropicals desateses.[9]

Etimologia modifica

La paraula chikungunya (pronunciada /txi-kun-gú-nya/) és d'origen maconde i significa malaltia de l'home retorçat a causa del fort dolor articular que provoca l'artritis que caracteritza la malaltia. Va ser descrita per primera vegada per un dels col·laboradors de l'equip de l'epidemiòleg Marion Robinson el 1955.[10] El virus del chikungunya es relaciona estretament amb el virus o’nyong’nyong.

Confusió lingüística

D'acord amb la publicació inicial de Lumsden 1955 sobre l'epidemiologia de la malaltia, el terme chicungunya deriva de l'arrel verbal kungunyala de l'idioma maconde, una llengua bantu del sud de Tanzània i nord de Moçambic. Vol dir assecar-se o retorçar-se. Autors posteriors a Robinson, passant per alt les referències al maconde van assumir la seva procedència de l'idioma suahili, llengua franca de la zona (oficial a Tanzània). Aquest error d'atribució es va repetir al llarg de les successives reimpressions documentals. Molts altres errors d'ortografia i de formes del terme s'han emprat comunament, tals com febre del pollastre de Guinea, pollastre de gunaya i chickengunya.

Vector de transmissió modifica

Els mosquits obtenen el virus ingerint sang d'un humà infectat. No se sap si el mosquit és immediatament contagiós o si existeix una fase d'evolució en el seu cos, per exemple per transmetre l'agent infecciós del tub digestiu de l'insecte a les seues glàndules salivars (vegeu malària). El virus es troba tant en espècies animals salvatges com certa classe de simis, com en els animals domèstics.

Quadre clínic modifica

Els primers símptomes se semblen a una crisi de paludisme o de dengue encara que la febre de chikungunya no té res a veure amb aquestes malalties. La malaltia comença amb una forta febre, de vegades superior a 40 °C, que dura tres dies. A aquesta febre la segueix un eritema i, durant cinc dies, cruiximent molt dolorós a les articulacions. Aquests dolors a les articulacions poden romandre o reaparèixer fins uns quants mesos després de la primera crisi.

S'ha de sospitar pel quadre clínic abans mostrat, i en el context epidemiológic de cada pacient que presenti la simptomatologia anteriorment descrita, així com altres factors desencadenants del virus, com contacte amb infectats, viatges a zones que hagin declarat l'epidèmia, viatges a zones endèmiques, contacte directe amb contagiats o hemotransfusions, entre d'altres. El diagnòstic precís s'ha de fer per hemoaglutinació indirecta o amb una prova ELISA.

Evolució modifica

La malaltia s'autolimita en la majoria dels casos, presentant una mortalitat d'un 0,4% en menors d'un any. També augmenta en persones majors amb patologies concomitants. La incubació de la malaltia en l'humà dura de 4 a 7 dies. La transmissió directa entre humans no està demostrada. La transmissió de la mare al fetus a l'interior de l'úter podria, no obstant això, existir. La febre de chikungunya podria provocar lesions neurològiques greus i fins i tot letals en el fetus.

Tractament modifica

No existeix tractament curatiu, és a dir, que la chikungunya no té cura. Només s'aplica un tractament exclusivament pal·liatiu a base de paracetamol que en mitiga els símptomes.

Prevenció modifica

La principal mesura de prevenció és l'eliminació dels vivers de mosquits vectors: Aedes aegypti i Aedes albopictus. D'aquesta manera es prevenen a més les altres malalties transmeses per aquestes espècies. És a dir, s'imposa eliminar tot estancament d'aigües, tant natural com artificial. La responsabilitat òbviament incumbeix a les comunitats, però també a particulars.

En casos de brots, es necessita incrementar la prevenció, evitant la picada dels mosquits transmissors mitjançant posada en pràctica de controls ambientals PEMDS. Els repel·lents són d'utilitat, respectant les instruccions d'ús, sobretot els que continguin N-Octyl, DEET o permetrina. Es recomana que a les zones amb climes temperats o càlids s'usi roba que cobreixi la major part de les superfícies exposades a picades, i instal·lar els tenderols i una altra classe de protectors per prevenir l'accés dels mosquits des de finestres i portes, a més de l'ús de mosquiteres tractades o no amb insecticides. En tot cas, s'imposa l'eliminació de tolls i aigües estancades, ja que són brou de cultiu per a la reproducció dels mosquits.

Referències modifica

  1. «Fundéu BBVA: "chikunguña", con minúscula y con eñe». Agencia EFE. N.C.D.N., 09-07-2014 [Consulta: 15 juliol 2014]. Arxivat 2014-07-15 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-07-15. [Consulta: 24 juliol 2014].
  2. «Detectan 259.723 posibles casos de virus chikunguña en América». RT en Español, 02-07-2014 [Consulta: 15 juliol 2014].
  3. Lahariya C, Pradhan SK «Emergence of chikungunya virus in Indian subcontinent after 32 years: A review». J Vector Borne Dis, 43, 4, desembre 2006, pàg. 151-60. Arxivat de l'original el 2013-10-19. PMID: 17175699 [Consulta: 24 juliol 2014]. Arxivat 2013-10-19 a Wayback Machine.
  4. «nacion.com», 15-06-2014. [Consulta: 15 juny 2014].
  5. Powers AM, Logue CH «Changing patterns of chikungunya virus: re-emergence of a zoonotic arbovirus». J. Gen. Virol., 88, Pt 9, setembre 2007, pàg. 2363-77. DOI: 10.1099/vir.0.82858-0. PMID: 17698645.
  6. Sourisseau M, Schilte C, Casartelli N, et al. «Characterization of reemerging chikungunya virus». PLoS Pathog., 3, 6, juny 2007, pàg. e89. DOI: 10.1371/journal.ppat.0030089. PMC: 1904475. PMID: 17604450.
  7. 7,0 7,1 Caglioti, C; Lalle, E; Castilletti, C; Carletti, F; Capobianchi, MR; Bordi, L «Chikungunya virus infection: an overview.». The new microbiologica, 36, 3, Jul 2013, pàg. 211-27. PMID: 23912863.
  8. Fischer, M; Staples, JE; Arboviral Diseases Branch, National Center for Emerging and Zoonotic Infectious Diseases,, CDC «Notes from the Field: Chikungunya Virus Spreads in the Americas - Caribbean and South America, 2013-2014.». MMWR. Morbidity and mortality weekly report, 63, 22, Jun 6, 2014, pàg. 500-501. PMID: 24898168.
  9. «Neglected tropical diseases» (en anglès). World Health Organization. [Consulta: 25 agost 2018].
  10. Lumsden, W.H.R.. **. An Epidemic of Virus Disease in Southern Province, Tanganyika Territory (en anglès). Entebbe, Uganda: Virus Research Institute, 1955 [Consulta: 20 juliol 2004]. 

Bibliografia modifica

  • Robinson M.C. 1955. An epidemic of virus disease in Southern Province, Tanganyika Territory, in 1952-1953. I. Clinical features. Trans. Royal Society Trop. Med. ''Hyg.,49: 28-32.
  • Cook, G. 1998. Manson's P. Tropical Diseases. 12th ed. Saunders.
  • Mandell, G., Bennett, J. & Dolin, R., eds. 2005. Principles and practice of infectious diseases. 6th ed. Elsevier Churchill Livingstone.
  • Gaüzere, B. A. & Aubry, P. 2006. Li chik, li choc, li chèque: l'épidémie de chikungunya à la Réunion 2005-2006 en questions, Azalées éditions. ISBN 2-915923-13-2.
  • Martin, I. 2007. Epidemiology: Tropical Disease Follows Mosquitoes to Europe. Science, 317(5844): 1485. doi:10.1126/science.317.5844.1485a.
  • Vanlandingham, D. L., Hong, C., Klingler, K., Tsetsarkin, K., McElroy, K. L., Powers, A. M., Lehane, M. J. & Higgs, S. 2005. Differential infectivities of o'nyong-nyong and chikungunya virus isolates in Anopheles gambiae and Aedes aegypti mosquitoes. Am. J. Trop. Med.Hyg., 72(5): 616-21.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chikungunya