Viquipèdia

Dengue

malaltia infecciosa causada pel virus dengue

El dengue, anomenat també febre vermella, grip tropical, febre de Dandi, febre de la polca,[1] i febre trencaossos (en alguns països d'Amèrica Llatina),[2] és una malaltia infecciosa d'origen víric, reemergent,[3] epidèmica, zoonòtica i antroponòtica,[4] que es transmet per la picada d'un mosquit.

Plantilla:Infotaula malaltiaDengue
Micrografia del virus del dengue modifica
Tipusinfecció vírica, malaltia infecciosa per flavivirus, malaltia tropical desatesa, malaltia i malaltia transmesa per mosquits Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesfatiga muscular, cefalàlgia, artràlgia, miàlgia, nàusea, limfadenopatia, vòmit, adinàmia, anorèxia, exantema maculopapular, bradicàrdia i hemorràgia Modifica el valor a Wikidata
Exàmensexploració física, cultiu viral, reacció en cadena de la polimerasa, ELISA i prova d'hemaglutinació passiva Modifica el valor a Wikidata
Tractamentdesintoxicació, antihemorràgic, transfusió de sang, diürètic i tractament simptomàtic Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Transmissió patògenatransmissió per mosquits, transmissió per hemocontacte de patogen i transmissió placental Modifica el valor a Wikidata
Causat pervirus del dengue Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111D2Z Modifica el valor a Wikidata
CIM-10A97 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9061 Modifica el valor a Wikidata
CIAPA77 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0096474 Modifica el valor a Wikidata
OMIM614371 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB3564 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus001374 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine215840 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKdengue-fever-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD003715 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet99828 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0011311 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:12205 Modifica el valor a Wikidata
Infotaula d'ésser viuDengue
Dengue virus Modifica el valor a Wikidata

Micrografia electrònica del virus del dengue
Dades
GenomaGrup IV ((+)ssRNA)
Malaltiadengue Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
FamíliaFlaviviridae
GènereFlavivirus
EspècieDengue virus Modifica el valor a Wikidata

Els símptomes que la caracteritzen són febre i dolor intens a les articulacions i músculs, inflamació dels ganglis limfàtics i erupció cutània ocasional. Amb freqüència té una evolució de sis a set dies, però la convalescència és llarga i lenta.[5]

Una forma més greu és el dengue hemorràgic, caracteritzat per hemorràgies generalitzades i una baixada perillosa de les plaquetes, que ocasiona la mort en més del 20 per cent dels casos segons estudis de l'OMS. S'ha vist que en nens menors de quinze anys, hi pot haver un estat de xoc hipovolèmic del sistema circulatori, així com dolors abdominals. En aquest cas, sense perfusió, la mort és inevitable.[6]

És freqüent en zones de l'Índia,[7] Pakistan,[8] Bangladesh,[9] Myanmar,[10] Sud-est Asiàtic, Amèrica Central[11] i Amèrica del Sud i Àfrica Central i Occidental.[12] Encara que sigui originària de les zones tropicals i subtropicals del món, s'han detectat diversos casos a Europa.[13] A Catalunya, es va aïllar per primera vegada el virus del dengue en mosquits locals l'any 2015[14] i el primer cas humà autòcton de la malaltia es va identificar el 2018 a la província de Barcelona.[15]

És causada per qualsevol de les quatre soques víriques DEN-1, DEN-2, DEN-3 o DEN-4 que estan estretament relacionades.[16] La immunitat que es pot obtenir després de patir la infecció és específica de la soca responsable i no de les altres. A més a més, la successió d'infeccions per soques diferents potencia la probabilitat de patir l'anomenat dengue hemorràgic, que és molt més mortal.[17]

L'OMS la inclou, juntament amb la chikungunya, a la llista de malalties tropicals desateses.[18]

N'existeix una altra soca, anomenada DEN-5, que només es transmet entre primats no humans de les selves asiàtiques.[19]

Etiologia modifica

El virus del dengue (DENV) pertany a la família Flaviviridae i al gènere Flavivirus. El criptograma dels Flavivirus és R/1: 4/8: Se/S I,V/C,O Ve/Ac,Di. Per tant, es tracta d'un virus RNA monocatenari no segmentat, d'alta variabilitat genòmica i amb un àcid nucleic de pes molecular relativament baix. La seva mida va dels 30 als 50 nanòmetres, la càpsida que envolta el material genètic (nucleocàpsida) és de simetria icosaèdrica i presenta una coberta externa constituïda per proteïnes E i M.[20] Entre la coberta externa i la nucleocàpsida es troba una membrana lipídica que deriva de la membrana cel·lular de la cèl·lula hoste. Té un marcat tropisme per les cèl·lules dendrítiques i els macròfags.[21] És un virus inestable al medi ambient que es pot inactivar amb facilitat mitjançant calor, dessecació i desinfectants que continguin detergents o disolvents lipídics.

Afecta tant a vertebrats com a invertebrats. Les vies d'infecció són per contacte indirecte o per via congènita.[22] Es transmeten per vector, més concretament àcars i dípters.

Cicle de transmissió modifica

Transmissió modifica

El DENV és un arbovirus que es transmet als humans mitjançant la picada de les femelles (hematòfagues) de mosquit infectades.[23] Els mosquits involucrats són els de l'espècie Aedes aegypti[24] i amb menor freqüència els de l'espècie Aedes albopictus (mosquit tigre).[25]

Quines característiques té el vector modifica

 
Aedes aegypti

Aedes aegypti és una espècie diürna, amb major activitat de picada dues hores després de la posta de sol i diverses hores abans de l'alba. En medis urbans, viu i diposita els seus ous als voltants i interior de les cases: en recipients utilitzats per a l'emmagatzematge d'aigua per a les necessitats domèstiques i en gerros, pots, pneumàtics vells i altres objectes que facin d'envàs d'aigua. La seva capacitat de vol és d'uns 100 metres, per la qual cosa el mosquit que pica és el mateix que un ha criat.[26]

 
Aedes albopictus (mosquit tigre)

A. aegypti és responsable de la transmissió dels virus tant del dengue com de la chikungunya i la febre groga. El mosquit infectat (amb capacitat infectiva) transmetrà càrrega vírica a tot humà que piqui.[27]

Qui pot emmalaltir de dengue? modifica

Tota persona que és picada per un mosquit infectat pot desenvolupar la malaltia, que possiblement és més benigna en els nens que en els adults. La infecció genera immunitat de llarga durada contra el serotip específic del virus.[28] No protegeix contra altres serotips.

Per etapes modifica

En el vector modifica

Un mosquit hematòfag femella pica a un humà infectat que presenta una fase de virèmia (presència de virions en sang). Arriba a l'aparell digestiu i envaeix les cèl·lules mesentèriques. Comença la replicació a l'epiteli intestinal, ganglis nerviosos i ganglis limfàtics del mosquit. Comparativament, la susceptibilitat a la infecció pel virus del dengue de l'espècie A. aegypti després d'haver-se alimentat de la sang d'una persona virémica és major que la de l'espècie A. albopictus.[29]

El virus es disseminarà per altres teixits a través principalment dels prohemòcits de l'hemolimfa,[30] arribant a les glàndules salivals.[31] Allà, queda en estat latent fins que la femella torna a picar a un altre individu. D'ençà que el mosquit s'infecta fins que es torna un potencial transmissor d'aquest virus passen entre 8 a 12 dies. La infecció en el mosquit durarà tota la seva vida. Serà transmissor del virus a totes les persones a les que piqui en el que li quedi de vida.[32]

En l'ésser humà modifica

Entrada modifica

Un cop dins, els virions es dirigeixen per via sanguínia a nòduls limfàtics i altres òrgans com el fetge, i entren a les seves cèl·lules per endocitosi amb el receptor.[33]

Aquest receptor és mediat per les proteïnes E, que es troben constituint part de la seva coberta. Aquesta mateixa proteïna és la que li permet reconèixer les seves cèl·lules diana unint-se amb cadherines de les membranes específiques, que actuen com a receptor.[34] Per tant, les membranes del virus i de la cèl·lula diana es fusionen alliberant així el virus dins la cèl·lula. Aquest fusionarà llavors amb un endosoma en el que es processaran les poliproteïnes.[35]

Replicació del virus i formació de nous virions modifica

 
Entrada, replicació i alliberament cel·lular del virus del dengue

Inicia la seva replicació en el citoplasma cel·lular utilitzant la maquinària de transcripció de la cèl·lula. El RNA del virus actua com a missatger, és traduït en els ribosomes i es genera una poliproteïna de mida gran que actuarà com a precursora de les proteïnes víriques individuals. A la membrana del reticle endoplasmàtic de la cèl·lula (o en la membrana cel·lular si es tracta de la cèl·lula del mosquit) és on s'acaba de formar el virió; la partícula vírica ja infectiva i madura.[36]

Alliberament del virus modifica

S'allibera a la sang per lisi cel·lular causant una virèmia (virions en sang) que dura entre 4 i 5 dies i que infecta leucòcits i teixit limfàtic produint símptomes clínics. Les 4 soques de DENV existents provoquen nivells alts de virèmia en humans (de l'ordre de 108 MID50 ml-1) (MID50: median mosquito infectious dose). Serà durant aquesta fase d'elevada virèmia que la picada d'un mosquit suposarà la recol·lecció de partícules víriques, incorporant els nous virions i fent amb això que el cicle torni a començar.[37]

Serotipus del dengue modifica

Les infeccions per dengue són causades per quatre soques del virus que s'han classificat segons criteris clínics, biològics, immunològics i moleculars: DEN-1, DEN-2, DEN-3 i DEN-4.[38] Aquestes quatre variants del virus s'anomenen serotipus perquè cadascuna presenta diferents interaccions amb els anticossos en el sèrum de sang humana. Els quatre virus són similars, comparteixen aproximadament 65 per cent del seus genomes, però fins i tot dins d'un mateix serotipus hi ha una certa variació genètica. Malgrat aquestes diferències, la infecció per cadascun dels serotipus presenta la mateixa simptomatologia.[39]

Després de recuperar-se d'una infecció causada per un serotipus del dengue, la persona té immunitat contra el serotipus causant en concret però només queda protegit de noves infeccions causades pels serotipus restants de dos a tres mesos. Per tant, no és una protecció a llarg termini per tots els serotipus, ja que després d'aquest període un individu pot estar infectat amb qualsevol dels tres restants. La infecció simultània per dos o més serotips del virus és un fet poc usual, però possible.[40]

Tots quatre serotips són capaços de produir una infecció asimptomàtica, una malaltia febril transitòria o quadres més greus que arriben a produir la mort. Dins de cada serotip hi ha diferents variants genètiques (ja que es tracta d'un virus amb un genoma molt divers) i poden ser més o menys virulentes unes que altres.[41]

Origen modifica

Pel que fa al seu origen, els científics suposen que el virus del dengue va evolucionar en primats no humans i després va passar d'aquests primats als éssers humans de l'Àfrica o del sud-est d'Àsia fa entre 500 i 1.000 anys.[42]

 
Mapa que mostra la distribució de la febre del dengue al món, a partir de 2006. Mapa elaborat pel Servei d'Investigació Agrícola del Departament d'Agricultura dels EUA. Blau: zones infestades d'Aedes aegypti. Vermell: zones amb Aedes aegypti i dengue epidèmic recent.

Descobriment de la primera soca modifica

El 1943, Ren Kimura i Susumu Hotta van ser els primers a aïllar el virus del dengue. Aquests dos científics estaven estudiant mostres de sang que es van prendre a pacients el 1943 durant l'epidèmia del dengue a Nagasaki, Japó. Un any després, Albert B. Sabin i Walter Schlesinger van descobrir també el virus del dengue que ara es coneix com a dengue virus 1 (DEN-1).

Evolució geogràfica del dengue modifica

En la dècada de 1970 els focus d'infecció estaven bastant localitzats: d'una banda al sud-est asiàtic s'hi trobaven les quatre soques; per altra banda, a Amèrica Central i Àfrica hi eren presents exclusivament DEN-1 i DEN-2. Però l'any 2004 la distribució geogràfica dels quatre serotipus ja s'estenia àmpliament.[43] Actualment els quatre serotipus de dengue circulen junts en les regions tropicals i subtropicals de tot el món.[44]

Epidemiologia modifica

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) registra una incidència de 390 milions d'infeccions per virus del dengue (DENV) a l'any, de les quals 96 milions es manifesten clínicament.[45] A més, s'estima que ben bé la meitat de la població mundial estarà aviat en risc d'infecció pel DENV.[46]

Es tracta d'una malaltia hiperendèmica degut als múltiples serotips de virus existents estretament relacionats amb les estacions de l'any.[47] Quan un pacient sobreviu a la infecció adquireix immunitat de per vida contra el DENV d'aquell serotipus en particular. Existeix immunitat creuada (cap als altres serotipus); però és parcial i temporal.[48] No tan sols això sinó que una nova infecció per una nova soca (diferent serotipus) pot agreujar la simptomatologia. D'aquesta manera, quan la immunitat creuada desapareix, l'individu no només és més susceptible de tornar a infectar-se amb un altre serotipus sinó que té més risc de presentar una simptomatologia més greu.

Existeixen diverses investigacions liderades pel microbiòleg nord-americà Scott B. Halstead,[49] segons les quals el dengue hemorràgic és més probable en pacients que presenten infeccions secundàries per un serotipus diferent a la infecció primària. Els anticossos específics poden incrementar o “amplificar” la replicació vírica per un efecte conegut com a amplificació dependent d'anticossos. Aquest es tradueix en una elevada replicació vírica i en un augment de la virèmia, fets que condicionen i afavoreixen el desenvolupament de la malaltia.[50] A més, a través d'un fenomen que rep el nom de pecat original antigènic,[51] el sistema immunitari no és capaç de respondre adequadament a la infecció i aquesta s'agreuja fortament.[52]

El període d'incubació de la malaltia varia entre 3 i 4 díes, passant generalment de 5-7 dies des de la picadura fins a l'aparició dels símptomes.[53] El període de transmissió de l'home al mosquit és d'uns 3 a 7 díes i aquest es torna infectant de 8 a 12 díes després d'ingerir sang virèmica i roman infectat tota la vida. Aquesta malaltia no es transmet entre persones, però la transmissió vertical mare-fill del DENV a través de la llet materna és possible.[54] La infecció pel DENV durant l'embaràs pot causar avortament espontani, part prematur o mort del fetus, de la mare o del nounat.[55]

Avui en dia, el dengue és considerat com una malaltia reemergent: el canvi climàtic,[56] la globalització i l'augment de moviments internacionals tant de persones com d'objectes faciliten la propagació del virus a noves zones.[57] Entre aquestes destaquen els medis urbans, llocs on es registren les epidèmies més importants.[58]

El dengue es troba principalment en la zona intertropical: abans limitada al Sud-est d'Àsia (Xina,[59] Taiwan,[60] Vietnam,[61] Malàisia,[62] Cambodja,[63] Laos,[64] Filipines,[65] Timor Oriental,[66] Tailàndia),[67] ara s'estén per les terres baixes i algunes valls del Nepal,[68] per l'oceà Índic (Sri Lanka,[69] Illa de la Reunió),[70] pel Nord (Illes Marshall,[71] Illes Hawaii),[72] Est (Illa de Pasqua)[73] i Sud de l'oceà Pacífic (illes Salomó,[74] Samoa Nord-americana,[75] Fiji,[76] Nova Caledònia,[77] Tahití, Moorea i altres illes de la Polinèsia Francesa)[78] pel nord-est d'Austràlia (Queensland),[79] per l'Afganistan,[80] per l'Orient Mitjà[81] i per Amèrica Llatina, on els casos diagnosticats s'han multiplicat considerablement en els últims anys.

Símptomes modifica

Aquesta malaltia infecciosa mostra els primers símptomes després d'un període d'incubació de 2 a 7 dies des de la picada del mosquit, i pot durar de 3 a 5 dies, encara que rares vegades persisteix fins més d'una setmana. L'infectat mostra febre sobtada, que sol aparèixer acompanyada de mals de cap, dolor al voltant dels ulls i darrere dels globus oculars, cansament, dolors musculars i articulars (artràlgies i miàlgies pels quals el dengue és conegut en castellà com "la quebradora", en català com febre trenca-ossos o malaltia trenca-ossos) i erupcions a la pell que s'assemblen molt als efectes del xarampió.

El dengue es caracteritza per l'aparició d'exantema per tot el cos: erupció de color vermell brillant que pot formar petèquies; uns puntets vermells de sang a la superfície cutània causats per un augment de la permeabilitat capil·lar. Sol aparèixer en primer lloc a les extremitats inferiors i al tòrax dels pacients, d'on s'estén per a abastar la major part del cos humà. També pot presentar-se gastritis juntament amb dolor abdominal, nàusees, vòmits i diarrea. En alguns casos es desenvolupen símptomes molt més lleus que, quan l'erupció encara no s'ha manifestat, poden ser diagnosticats com signes de la grip o d'altres infeccions víriques poc importants. Així, els turistes que tornen de zones tropicals porten de vegades el dengue als seus països d'origen en no haver estat correctament diagnosticats durant l'apogeu de la seva malaltia. Els pacients amb dengue poden transmetre la infecció a través de mosquits i d'una transfusió de sang, de plasma ric en plaquetes o d'altres productes derivats de la sang,[82] només mentre es troben encara febrils. Algunes complicacions poc comunes del dengue són la ruptura esplènica espontània,[83] l'encefalitis vírica,[84] la cerebel·litis (inflamació del cerebel),[85] la síndrome de Guillain-Barré,[86] l'accident vascular cerebral isquèmic,[87] la púrpura trombocitopènica trombòtica,[88] la miopatia necrotitzant d'origen immunitari,[89] la miocarditis[90] i el priapisme arterial.[91]

Existeixen dos tipus de presentacions de la malaltia: el dengue clàssic i l'hemorràgic.[92]

Dengue clàssic modifica

El dengue clàssic dura al voltant de 6 a 7 dies, amb un petit símptoma de febre en el moment del final de la malaltia (l'anomenat «patró bifàsic»).[93] Clínicament, la recuperació sol acompanyar-se de fatiga, limfadenopaties i leucopènia amb limfocitosi relativa. El recompte de plaquetes baixarà fins que la temperatura del pacient es normalitzi. En alguns casos, s'observa trombocitopènia (menys de 100.000 plaquetes per mm3) i/o increment de les aminotransferases.[94]

Dengue hemorràgic modifica

Els casos de dengue hemorràgic mostren major febre, amb durades de 5-7 dies, acompanyada de fenòmens hemorràgics, trombocitopènia i hemoconcentració.[95] En les hemorràgies el pacient pot sagnar per les genives, per l'orina i pot tenir pèrdues de sang en el tub digestiu, també pot presentar hematomes degut a hemorràgies internes a la pell.[96] En una petita proporció de casos apareix la síndrome de xoc per dengue, la qual té una alta taxa de mortalitat.[97]

Diagnòstic modifica

El diagnòstic de dengue, en general, es fa clínicament. La característica clàssica és febre alta sense cap indici d'infecció prèvia, així com una erupció amb petèquies, leucopènia i trombocitopènia.[98] La definició de l'OMS de la febre hemorràgica pel virus del dengue ha estat en ús des de 1975 i s'ha revisat diverses vegades.[99] Els quatre criteris necessaris per a diagnosticar la malaltia són:

1.Febre

2.Tendència hemorràgica (prova del torniquet positiva, hematoma espontani, sagnat de la geniva, del lloc d'una injecció, vòmit de sang o diarrea sanguinolenta, etc.). Trombocitopènia (menys de 100.000 plaquetes per mm3 o també estimat com menys de 3 plaquetes per cada camp microscòpic d'alta magnificació), augment del temps de protrombina i del temps de tromboplastina parcial activat.[100]

3.Prova de fugides de plasma: hematòcrit més de 20 per cent superior al previst o caiguda de l'hematòcrit del 20 per cent o més del valor inicial després d'administrar líquids intravenosos. Presència d'embassament pleural, ascites o hipoproteinèmia.

4.Síndrome de xoc per dengue (SSD), que es defineix com el dengue hemorràgic, més:[101]

Per a confirmar el diagnòstic de dengue és imperatiu fer les proves analítiques que formen el diagnòstic biològic.

Diagnòstic biològic modifica

Proves directes modifica

- Prova de l'antigen NS1 : NS1 és una proteïna no estructural produïda excessivament durant la replicació del virus.[102] És una proteïna sintetitzada pels flavivirus i secretada per les cel·lules dels mamífers. La seva secreció provoca una forta resposta humoral per part del sistema immunitari de l'organisme.[103] Es pot detectar la presència de l'antigen NS1 de diverses formes:[104] ELISA (especificitat del 100 per cent i sensibilitat del 90 per cent), per tècnica immunocromatogràfica (ICT) o per una prova de neutralització de reducció de placa (PRNT).[105]

- PCR, detecció del RNA viral : mètode del RT-PCR (Reverse Transcriptase-Polymerase Chain Reaction). És l'únic que ens permet determinar el serotip de la soca present. Ens permet vigilar el moviment de les epidèmies a través del món.[106]

- Detecció del virus : es recullen mostres de sang, de plasma i de sèrum dels pacients en fase aguda de la malaltia o directament als teixits en cas de mort. Aquestes mostres s'inoculen en un cultiu cel·lular (de cel·lules de mosquit o de mamífer). S'ha demostrat que els aïllaments a partir de mostres de sang donen un millor resultat que a partir de mostres de sèrum o de plasma. S'ha detectat el virus del dengue en teixits i òrgans com el fetge,[107] la retina,[108] el cor,[109] la placenta,[110] la melsa[111] i gangli limfàtic, entre altres. Aquest mateix aïllament serveix també per a detectar el tipus de serotip que presenta l'indiviu utilitzant anticossos específics en una prova de immunofluorescència.[112]

Proves indirectes modifica

- Serologia:

  • els IgM-anti-Dengue es poden detectar al cap d'uns dies amb la tècnica ELISA (sensibilitat del 95 per cent però especificitat variant). S'han trobat problemes de reaccions creuades amb altres malalties importants (hepatitis A, paludisme, ...) per tant s'ha d'anar amb precaució quan es té un resultat positiu aïllat. Una nova prova serològica al cap de 15 dies permet confirmar el diagnòstic de dengue.
  • els IgG-anti-Dengue en canvi no se solen mirar: apareixen més tard que els IgM i a més la gran majoria de la població a la que se li farà la prova ja haurà estat en contacte amb algun altre serotip de dengue en el seu passat i per tant presentarà IgG específics.[113]

Prova del torniquet modifica

La prova del torniquet o del llaç ha sigut aprovada per l'OMS i permet determinar la fragilitat del capil·lar per avaluar la tendència hemorràgica del pacient infectat pel dengue.

Consisteix a posar un maneguet de pressió arterial al braç del pacient i aplicar una pressió representant la mitja de la pressió sistòlica i diastòlica del pacient durant 5 minuts. Si apareixen com a mínim 10 petèquies en 2,5 cm² es pot considerar positiva la prova. En el cas de dengue hemorràgic, segons l'OMS, es detecten unes 20 petèquies en 2,5 cm².

Aquesta prova té una fiabilitat limitada i en determinats casos es convenient repetir-la,[114] ja que pot donar falsos positius en cas d'una fragilitat capil·lar no lligada al dengue o falsos negatius en la fase aguda de la infecció.[115]

Diagnòstic diferencial modifica

La febre del dengue pot confondre's fàcilment amb malalties no relacionades amb aquest, especialment en situacions no epidèmiques. Segons origen geografic del pacient, s'han de descartar altres causes, inclouent infeccions per flavivirus no relacionats amb el dengue. Aquestes inclouen la febre groga, l'encefalitis japonesa, l'encefalitis de Saint Louis, el Zika i la febre del Nil Occidental, alfavirus (com ara Sindbis i Chikungunya), i altres causes de febre com malària, leptospirosi, febre tifoide, malalties per Rickèttsia spp. (Rickettsia prowazeki, Rickettsia rickettsii, Rickettsia mooseri, Rickettsia conori, Orientia tstutsugamushi, Coxiella burnetii, etc.), rubèola,[116] xarampió, enterovirus, influença i malalties amb símptomes similars a la influença i diverses febres hemorràgiques (Arenaviridae: Junin; Filoviridae: Marburg, Ebola; Bunyaviridae: hantavirus, febre hemorràgica de Crimea-Congo, etc.). Excepcionalment, els trets clínics i analítics de la leucèmia promielocítica aguda (un tipus de leucèmia aguda mieloide) poden ser molt molt semblants als d'una infecció pel virus del dengue.[117]

Tractament modifica

No existeix cap tractament per combatre el virus del dengue, sinó que se centra en una detecció ràpida de la malaltia i en apaivagar els símptomes que presenti el pacient. Per evitar un xoc s'ha de controlar les costants vitals del pacient: freqüència cardíaca, pressió arterial, freqüència respiratòria, etc. Mai es poden prendre medicaments antiinflamatoris com l'ibuprofèn o l'àcid acetilsalicílic (aspirina) perquè la seva acció pot agreujar les hemorràgies presents. Evitar l'ús de corticoides i d'antibiòtics, ja que es tracta d'un virus. Si es mostren símptomes de deshidratació és necessari controlar-los i rehidratar-se bevent abundant líquid.[118]

Per regla reneral, la taxa de mortalitat de la infecció clàssica pel virus del dengue és menor a l'1 per cent.[119] En els casos de dengue hemorràgic aquesta xifra ascendeix al 2-5 per cent si es disposa de tractament i si no pot arribar a causar un 50 per cent de morts.[120]

Desenvolupament d'una vacuna modifica

Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.
 
Administració d'una vacuna contra el dengue

Des de 1994, els laboratoris Sanofi Pasteur i altres empreses farmacèutiques han investigat per aconseguir vacunes contra el dengue.[121]

-1994 Sanofi Pasteur va arribar a un acord amb el centre de desenvolupament de vacunes de la Universitat de Mahidol (Bangkok, Tailàndia).

-2001 Es va fer una prova de concepte d'una vacuna tetravalent atenuada contra el dengue, en dues dosis més reforç. Es va iniciar el desenvolupament d'una vacuna de segona generació obtinguda mitjançant tecnologia recombinant.

-2004 Es va aturar el desenvolupament de la vacuna degut a la reactogenicitat i a la subatenuació del serotip 3. Sanofi decideix prendre un nou camí amb una vacuna viva atenuada de segona generació.

-2006 Es va arribar a un acord amb la PDVI (Paediatric Dengue Vaccine Initiative), un grup que treballa en l'acceleració de la introducció d'una vacuna contra el dengue per a nens en països endèmics.[122]

-2007 Resultats positius dels assajos clínics de fase II; prova de concepte de la vacuna candidata Sanofi Pasteur.

-2009 Sanofi Pasteur inicia un estudi pediàtric d'eficàcia clínica de la vacuna contra el dengue a Tailandia.

-Juny de 2010 La FDA (Food and Drug Administration) dels EUA autoritza el tràmit accelerat per a la vacuna candidata contra el dengue de Sanofi.

-Octubre de 2010 La vacuna contra el dengue de Sanofi ingressa a un assaig clínic de fase III.

-Febrer de 2011 Hi ha un acord de l'Institut Internacional de Vacunes per a contribuir amb la PDVI, una organització sense ànims de lucre financiada per la Fundació Bill i Melinda Gates, enfocada a la conscienciació de la malaltia i al suport a la introducció de la vacuna contra el dengue.

-Juliol de 2012 Resultats de la fase IIb dels estudis clínics a Tailàndia que demostren la possibilitat d'una vacuna.

-Juliol de 2014 El primer assaig clínic mundial d'eficàcia de fase III incloent 10.275 nens a Àsia demostra una protecció contra la febre del dengue i la febre hemorràgica.[123]

-Novembre de 2014 L'últim estudi de fase III amb més de 20.000 nens i adolescents a Amèrica Llatina és complert exitosament. L'estudi assoleix el seu objectiu primari i va demostrar l'eficàcia de la vacuna contra cada un dels quatre serotips del dengue.[124]

-9 de Desembre 2015 Sanofi anuncia que les autoritats mexicanes han concedit autorització de comercialització a Dengvaxia®, per la qual cosa és la primera vacuna al món que ha obtingut una llicència per a combatre el dengue.

-23 de Desembre 2015 La Food and Drug Administration (FDA) de les Filipines concedeix l'aprovació de la vacuna Dengvaxia®. Es permet l'aplicació de la vacuna de manera preventiva en individus d'entre 9 i 45 anys que viuen en zones endèmiques de la malaltia.[125]

- 17 de Novembre 2017 Es posa de manifest que l'administració de Dengvaxia® a nens petits i persones seronegatives comporta un increment del seu risc de sofrir la forma greu del dengue.[126]

-1 de Juliol 2022 Publicats els resultats sobre l'eficàcia i la seguretat a tres anys de la vacuna candidata Takeda (TAK-003), desenvolupada pel departament de vacunes de Takeda Pharmaceuticals.[127]

-6 de Març 2023 Un estudi demostra que l'administració de la vacuna tetravalent TAK-003 a nens i adolescents d'entre 4 i 16 anys que viuen en zones endèmiques redueix el seu risc de patir episodis seqüencials de dengue simptomàtic.[128]

-1 de Febrer 2024 Segons indiquen les dades de dos estudis d'infecció controlada, portats a terme en humans per un grup multidisciplinar d'investigadors nord-americans, la vacuna atenuada tetravalent TV005 protegeix contra els serotips 2 i 3 del virus del dengue.[129]

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha fet una crida per al desenvolupament d'una vacuna contra el dengue com una part essencial dels esforços de prevenció del dengue necessaris per a reduir significativament la càrrega de la malaltia a nivell mundial. L'OMS ha demanat als països endèmics reduir la càrrega de dengue en un 50 per cent i la morbiditat en un 25 per cent el 2020. Els resultats dels estudis indiquen que en vacunar al 20 per cent de la població dels països endèmics que van participar en els estudis, confirmen que es podria reduir la càrrega de dengue un 50 per cent en els següents 5 anys. Aquesta reducció de la malaltia es traduiria en un menor índex de persones infectades en un país determinat i, per tant, menys mosquits capaços de disseminar la malaltia.[130] Això, finalment, faria possible un important descens del risc de la seva transmissió arreu del món.[131]

Referències modifica

  1. ↑ "Dengue". Diccionari Enciclopèdic de Medicina de la GREC. Consultat el 4-04-2009.
  2. ↑ Fajardo, P; Monje, CA; Lozano, G; Realpe, O; Hernández, LE «Nociones populares sobre “dengue” y “rompehuesos”, dos modelos de la enfermedad en Colombia» (en castellâ). Rev Panam Salud Publica, 2001 Set; 10 (2), pp: 161-169. DOI: 10.1590/s1020-49892001000900003. ISSN: 1680-5348. PMID: 11702371 [Consulta: 1r març 2024].
  3. ↑ Morens, DM; Folkers, GK; Fauci, AS «The challenge of emerging and re-emerging infectious diseases» (en anglès). Nature, 2004 Jul 8; 430 (6996), pp: 242-249. DOI: 10.1038/nature02759. PMC: 7094993. PMID: 15241422 [Consulta: 5 març 2024].
  4. ↑ Aliaga-Samanez, A; Cobos-Mayo, M; Real, R; Segura, M; Romero, D; et al «Worldwide dynamic biogeography of zoonotic and anthroponotic dengue» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2021 Jun 7; 15 (6), pp: e0009496. DOI: 10.1371/journal.pntd.0009496. PMC: 8211191. PMID: 34097704 [Consulta: 5 març 2024].
  5. ↑ Schaefer, TJ; Panda, PK; Wolford, RW «Dengue Fever» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Nov 14; NBK430732 (rev), pàgs: 7. PMID: 28613483 [Consulta: 27 febrer 2024].
  6. ↑ Alejandria, MM «Dengue haemorrhagic fever or dengue shock syndrome in children» (en anglès). BMJ Clin Evid, 2015 Abr 10; 2015, pp: 0917. ISSN: 1752-8526. PMC: 4392842. PMID: 25860404 [Consulta: 7 març 2024].
  7. ↑ Singh, N; Singh, AK; Kumar, A «Dengue outbreak update in India: 2022» (en anglès). Indian J Public Health, 2023 Gen-Mar; 67 (1), pp: 181-183. DOI: 10.4103/ijph.ijph_1517_22. ISSN: 2229-7693. PMID: 37039229 [Consulta: 28 febrer 2024].
  8. ↑ Ali, L; Gul, Z; Ijaz, A; Khalid, N; Zeb, F; Afzal, S; et al «An overview of dengue viral infection circulating in Pakistan» (en anglès). J Vector Borne Dis, 2022 Abr-Jun; 59 (2), pp: 109-114. DOI: 10.4103/0972-9062.331412. ISSN: 0972-9062. PMID: 36124476 [Consulta: 15 abril 2024].
  9. ↑ Mahmud, AS; Bhattacharjee, J; Baker, RE; Martinez, PP «Alarming Trends in Dengue Incidence and Mortality in Bangladesh» (en anglès). J Infect Dis, 2024 Gen 12; 229 (1), pp: 4-6. DOI: 10.1093/infdis/jiad529. PMC: 10786241. PMID: 38000901 [Consulta: 15 abril 2024].
  10. ↑ Zaw, W; Lin, Z; Ko, J; Rotejanaprasert, C; Pantanilla, C; et al «Dengue in Myanmar: Spatiotemporal epidemiology, association with climate and short-term prediction» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2023 Jun 5; 17 (6), pp: e0011331. DOI: 10.1371/journal.pntd.0011331. PMC: 10270578. PMID: 37276226 [Consulta: 15 abril 2024].
  11. ↑ Ávila-Agüero, ML; Camacho-Badilla, K; Brea-Del-Castillo, J; Cerezo, L; Dueñas, L; et al «Epidemiología del dengue en Centroamérica y República Dominicana» (en castellâ). Rev Chilena Infectol, 2019 Des; 36 (6), pp: 698-706. DOI: 10.4067/S0716-10182019000600698. ISSN: 0717-6341. PMID: 33660748 [Consulta: 1r març 2024].
  12. ↑ Gainor, EM; Harris, E; LaBeaud, AD «Uncovering the Burden of Dengue in Africa: Considerations on Magnitude, Misdiagnosis, and Ancestry» (en anglès). Viruses, 2022 Gen 25; 14 (2), pp: 233. DOI: 10.3390/v14020233. PMC: 8877195. PMID: 35215827 [Consulta: 28 febrer 2024].
  13. ↑ Wilder-Smith, A «Dengue infections in travellers» (en anglès). Paediatr Int Child Health, 2012 Maig; 32 (Supl 1), pp: 28-32. ISSN: 2046-9047. PMC: 3381444. PMID: 22668447 [Consulta: 27 febrer 2024].
  14. ↑ Aranda, C; Martínez, MJ; Montalvo, T; Eritja, R; Navero-Castillejos, J; Herreros, E; Marqués, E; Escosa, R; Corbella, I; Bigas, E; Picart, L; Jané, M; et al «Arbovirus surveillance: first dengue virus detection in local Aedes albopictus mosquitoes in Europe, Catalonia, Spain, 2015» (en anglès). Euro Surveill, 2018 Nov; 23 (47), pp: 1700837. DOI: 10.2807/1560-7917.ES.2018.23.47.1700837. PMC: 6341941. PMID: 30482266 [Consulta: 3 març 2024].
  15. ↑ Valerio, L; Roure Díez, S; Benítez, R; Fernández-Rivas, G; Rivaya, B; Expósito, C; Saperas, C; et al «Vigilancia epidemiológica intensificada de arbovirosis: primer caso de dengue autóctono en Cataluña (España), zona Metropolitana Norte de Barcelona, 2018-2019» (en castellà). Aten Primaria, 2021 Gen; 53 (1), pp: 73-80. DOI: 10.1016/j.aprim.2020.07.002. PMC: 7752977. PMID: 33342482 [Consulta: 3 març 2024].
  16. ↑ Henchal, EA; Putnak, JR «The dengue viruses» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 1990 Oct; 3 (4), pp: 376-396. DOI: 10.1128/CMR.3.4.376. PMC: 358169. PMID: 2224837 [Consulta: 29 març 2024].
  17. ↑ Ross, TM «Dengue virus» (en anglès). Clin Lab Med, 2010 Mar; 30 (1), pp: 149-160. DOI: 10.1016/j.cll.2009.10.007. PMC: 7115719. PMID: 20513545 [Consulta: 30 març 2024].
  18. ↑ Jisamerin, J; Mohamedkalifa, A; Gaur, A; Geetha, J; Sakthivadivel, V «Dengue: A Neglected Disease of Concern» (en anglès). Cureus, 2021 Oct 5; 13 (10), pp: e18500. DOI: 10.7759/cureus.18500. PMC: 8526076. PMID: 34692260 [Consulta: 28 febrer 2024].
  19. ↑ Mustafa, MS; Rasotgi, V; Jain, S; Gupta, V «Discovery of fifth serotype of dengue virus (DENV-5): A new public health dilemma in dengue control» (en anglès). Med J Armed Forces India, 2015 Gen; 71 (1), pp: 67-70. DOI: 10.1016/j.mjafi.2014.09.011. PMC: 4297835. PMID: 25609867 [Consulta: 12 abril 2024].
  20. ↑ Velandia, M; Castellanos, JE «Virus del dengue: estructura y ciclo viral» (en castellà). Infectio, 2011 Jun 16; 15 (1), pp: 33-43. ISSN: 2422-3794 [Consulta: 9 abril 2024].
  21. ↑ Flipse, J; Torres, S; Diosa-Toro, M; van der Ende-Metselaar, H; Herrera-Rodriguez, J; Urcuqui-Inchima, S; Huckriede, A; et al «Dengue tropism for macrophages and dendritic cells: the host cell effect» (en anglès). J Gen Virol, 2016 Jul; 97 (7), pp: 1531-1536. DOI: 10.1099/jgv.0.000474. ISSN: 1465-2099. PMID: 27046075 [Consulta: 24 març 2024].
  22. ↑ Gupta, S; Choudhury, V; Gupta, NP; Gupta, V; Pandita, A «Congenital dengue in neonate» (en anglès). Clin Case Rep, 2020 Des 4; 9 (2), pp: 704-706. DOI: 10.1002/ccr3.3627. PMC: 7869378. PMID: 33598228 [Consulta: 5 març 2024].
  23. ↑ Ferreira-de-Lima, VH; Nunes Lima-Camara, T «Natural vertical transmission of dengue virus in Aedes aegypti and Aedes albopictus: a systematic review» (en anglès). Parasit Vectors, 2018 Feb 1; 11 (1), pp: 77. DOI: 10.1186/s13071-018-2643-9. PMC: 5793400. PMID: 29391071 [Consulta: 3 març 2024].
  24. ↑ Christofferson, RC «A Reevaluation of the Role of Aedes albopictus in Dengue Transmission» (en anglès). J Infect Dis, 2015 Oct 15; 212 (8), pp: 1177-1179. DOI: 10.1093/infdis/jiv174. PMC: 4577039. PMID: 25784727 [Consulta: 28 febrer 2024].
  25. ↑ Kraemer, MUG; Sinka, ME; Duda, KA; Mylne, AQN; Shearer, FM; Barker, CM; Moore, CG; Carvalho, RG; et al «The global distribution of the arbovirus vectors Aedes aegypti and Ae. albopictus» (en anglès). eLife, 2015 Jun 30; 4, pp: e08347. DOI: 10.7554/eLife.08347. PMC: 4493616. PMID: 26126267 [Consulta: 31 març 2024].
  26. ↑ Javed, N; López-Denman, AJ; Paradkar, PN; Bhatti, A «Flight traits of dengue-infected Aedes aegypti mosquitoes» (en anglès). Comput Biol Med, 2024 Mar; 171, pp: 108178. DOI: 10.1016/j.compbiomed.2024.108178. ISSN: 1879-0534. PMID: 38394802 [Consulta: 27 març 2024].
  27. ↑ Jansen, CC; Beebe, NW «The dengue vector Aedes aegypti: what comes next» (en anglès). Microbes Infect, 2010 Abr; 12 (4), pp: 272-279. DOI: 10.1016/j.micinf.2009.12.011. ISSN: 1769-714X. PMID: 20096802 [Consulta: 28 febrer 2024].
  28. ↑ Sierra, B; García, G; Pérez, AB; Morier, L; Rodríguez, R; et al «Long-term memory cellular immune response to dengue virus after a natural primary infection» (en anglès). Int J Infect Dis, 2002 Jun;6 (2), pp: 125-128. DOI: 10.1016/s1201-9712(02)90073-1. ISSN: 1878-3511. PMID: 12121600 [Consulta: 9 març 2024].
  29. ↑ Whitehorn, J; Kien, DTH; Nguyen, NM; Nguyen, HL; Kyrylos, PP; Carrington, LB; Tran, CNB; Quyen, NTH; Thi, LV; Truong, NT; Luong, TTH; et al «Comparative Susceptibility of Aedes albopictus and Aedes aegypti to Dengue Virus Infection After Feeding on Blood of Viremic Humans: Implications for Public Health» (en anglès). J Infect Dis, 2015 Oct 15; 212 (8), pp: 1182-1190. DOI: 10.1093/infdis/jiv173. PMC: 4577038. PMID: 25784733 [Consulta: 18 març 2024].
  30. ↑ Cheng, L; Liu, WL; Su, MP; Huang, SC; et al «Prohemocytes are the main cells infected by dengue virus in Aedes aegypti and Aedes albopictus» (en anglès). Parasit Vectors, 2022 Abr 21; 15 (1), pp: 137. DOI: 10.1186/s13071-022-05276-w. PMC: 9027048. PMID: 35449113 [Consulta: 3 març 2024].
  31. ↑ Raquin, V; Lambrechts, L «Dengue virus replicates and accumulates in Aedes aegypti salivary glands» (en anglès). Virology, 2017 Jul; 507, pp: 75-81. DOI: 10.1016/j.virol.2017.04.009. ISSN: 1096-0341. PMID: 28431281 [Consulta: 28 febrer 2024].
  32. ↑ Nanaware, N; Banerjee, A; Bagchi, SM; Bagchi, P; Mukherjee, A «Dengue Virus Infection: A Tale of Viral Exploitations and Host Responses» (en anglès). Viruses, 2021 Set 30; 13 (10), pp: 1967. DOI: 10.3390/v13101967. PMC: 8541669. PMID: 34696397 [Consulta: 28 febrer 2024].
  33. ↑ Cruz-Oliveira, C; Freire, JM; Conceição, TM; Higa, LM; et al «Receptors and routes of dengue virus entry into the host cells» (en anglès). FEMS Microbiol Rev, 2015 Mar; 39 (2), pp: 155-170. DOI: 10.1093/femsre/fuu004. ISSN: 1574-6976. PMID: 25725010 [Consulta: 28 febrer 2024].
  34. ↑ Hidari, KIPJ; Suzuki, T «Dengue virus receptor» (en anglès). Trop Med Health, 2011 Des; 39 (Supl 4), pp: 37-43. DOI: 10.2149/tmh.2011-S03. PMC: 3317600. PMID: 22500135 [Consulta: 29 març 2024].
  35. ↑ Villalaín, J «Envelope E protein of dengue virus and phospholipid binding to the late endosomal membrane» (en anglès). Biochim Biophys Acta Biomembr, 2022 Maig 1; 1864 (5), pp: 183889. DOI: 10.1016/j.bbamem.2022.183889. ISSN: 1879-2642. PMID: 35167815 [Consulta: 23 març 2024].
  36. ↑ Martina, BEE; Koraka, P; Osterhaus, ADME «Dengue virus pathogenesis: an integrated view» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 2009 Oct; 22 (4), pp: 564-581. DOI: 10.1128/CMR.00035-09. PMC: 2772360. PMID: 19822889 [Consulta: 4 març 2024].
  37. ↑ Matangkasombut, P; Manopwisedjaroen, K; Pitabut, N; Thaloengsok, S; Suraamornkul, S; Yingtaweesak, T; et al «Dengue viremia kinetics in asymptomatic and symptomatic infection» (en anglès). Int J Infect Dis, 2020 Des; 101, pp: 90-97. DOI: 10.1016/j.ijid.2020.09.1446. ISSN: 1878-3511. PMID: 32992011 [Consulta: 5 març 2024].
  38. ↑ Harapan, H; Michie, A; Sasmono, RT; Imrie, A «Dengue: A Minireview» (en anglès). Viruses, 2020 Jul 30; 12 (8), pp: 829. DOI: 10.3390/v12080829. PMC: 7472303. PMID: 32751561 [Consulta: 27 febrer 2024].
  39. ↑ Kalayanarooj, S «Clinical Manifestations and Management of Dengue/DHF/DSS» (en anglès). Trop Med Health, 2011 Des; 39 (Supl 4), pp: 83-87. DOI: 10.2149/tmh.2011-S10. PMC: 3317599. PMID: 22500140 [Consulta: 2 març 2024].
  40. ↑ Sirisena, PDNN; Mahilkar, S; Sharma, C; Jain, J; Sunil, S «Concurrent dengue infections: Epidemiology & clinical implications» (en anglès). Indian J Med Res, 2021 Maig; 154 (5), pp: 669-679. DOI: 10.4103/ijmr.IJMR_1219_18. PMC: 9210535. PMID: 35532585 [Consulta: 13 març 2024].
  41. ↑ Soo, KM; Khalid, B; Ching, SM; Chee, HY «Meta-Analysis of Dengue Severity during Infection by Different Dengue Virus Serotypes in Primary and Secondary Infections» (en anglès). PLoS One, 2016 Maig 23; 11 (5), pp: e0154760. DOI: 10.1371/journal.pone.0154760. PMC: 4877104. PMID: 27213782 [Consulta: 13 març 2024].
  42. ↑ Chen, R; Vasilakis, N «Dengue — Quo tu et quo vadis?» (en anglès). Viruses, 2011 Set; 3 (9), pp: 1562-1608. DOI: 10.3390/v3091562. PMC: 3187692. PMID: 21994796 [Consulta: 15 abril 2024].
  43. ↑ Guha-Sapir, D; Schimmer, B «Dengue fever: new paradigms for a changing epidemiology» (en anglès). Emerg Themes Epidemiol, 2005 Mar 2; 2 (1), pp: 1-10. DOI: 10.1186/1742-7622-2-1. PMC: 555563. PMID: 15743532 [Consulta: 15 març 2024].
  44. ↑ Messina, JP; Brady, OJ; Scott, TW; Zou, C; Pigott, DM; Duda, KA; Bhatt, S; Katzelnick, L; Howes, RE; et al «Global spread of dengue virus types: mapping the 70 year history» (en anglès). Trends Microbiol, 2014 Mar; 22 (3), pp: 138-146. DOI: 10.1016/j.tim.2013.12.011. PMC: 3946041. PMID: 24468533 [Consulta: 2 març 2024].
  45. ↑ Cucunawangsih, C; Lugito, NPH «Trends of Dengue Disease Epidemiology» (en anglès). Virology (Auckl), 2017 Mar 15; 8, pp: 1178122X17695836. DOI: 10.1177/1178122X17695836. PMC: 5428083. PMID: 28579763 [Consulta: 28 febrer 2024].
  46. ↑ Messina, JP; Brady, OJ; Golding, N; Kraemer, MUG; Wint, GRW; Ray, SE; Pigott DM, Shearer, FM; Johnson, K; Earl, L; Marczak, LB; et al «The current and future global distribution and population at risk of dengue» (en anglès). Nat Microbiol, 2019 Set; 4 (9), pp: 1508-1515. DOI: 10.1038/s41564-019-0476-8. PMC: 6784886. PMID: 31182801 [Consulta: 2 març 2024].
  47. ↑ Lim, JT; Dickens, BS; Tan, KW; Koo, JR; Seah, A; Ho, SH; Ong, J; Rajarethinam, J; et al «Hyperendemicity associated with increased dengue burden» (en anglès). J R Soc Interface, 2021 Set; 18 (182), pp: 20210565. DOI: 10.1098/rsif.2021.0565. PMC: 8440027. PMID: 34520691 [Consulta: 28 febrer 2024].
  48. ↑ Reich, NG; Shrestha, S; King, AA; Rohani, P; Lessler, J; Kalayanarooj, S; Yoon, IK; Gibbons, RV; et al «Interactions between serotypes of dengue highlight epidemiological impact of cross-immunity» (en anglès). J R Soc Interface, 2013 Jul 3; 10 (86), pp: 20130414. DOI: 10.1098/rsif.2013.0414. PMC: 3730691. PMID: 23825116 [Consulta: 24 març 2024].
  49. ↑ Halstead, S «Recent advances in understanding dengue» (en anglès). F1000Res, 2019 Jul 31; 8, pp: F1000 Faculty Rev-1279. DOI: 10.12688/f1000research.19197.1. PMC: 6676504. PMID: 31448083 [Consulta: 5 març 2024].
  50. ↑ Halstead, SB «Dengue Antibody-Dependent Enhancement: Knowns and Unknowns» (en anglès). Microbiol Spectr, 2014 Des 30; 2 (6), pp: 1-51. DOI: 10.1128/microbiolspec.AID-0022-2014. ISSN: 2165-0497. PMID: 26104444 [Consulta: 29 febrer 2024].
  51. ↑ Midgley, CM; Bajwa-Joseph, M; Vasanawathana, S; Limpitikul, W; Wills, B; Flanagan, A; Waiyaiya, E; Tran, HB; Cowper, AE; Chotiyarnwong, P; Grimes, JM; et al «An in-depth analysis of original antigenic sin in dengue virus infection» (en anglès). J Virol, 2011 Gen; 85 (1), pp: 410-421. DOI: 10.1128/JVI.01826-10. PMC: 3014204. PMID: 20980526 [Consulta: 29 febrer 2024].
  52. ↑ Halstead, SB «Controversies in dengue pathogenesis» (en anglès). Paediatr Int Child Health, 2012 Maig; 32 (Supl 1), pp: 5-9. DOI: 10.1179/2046904712Z.00000000045. PMC: 3381449. PMID: 22668442 [Consulta: 3 març 2024].
  53. ↑ Chan, M; Johansson, MA «The incubation periods of Dengue viruses» (en anglès). PLoS One, 2012; 7 (11), pp: e50972. DOI: 10.1371/journal.pone.0050972. PMC: 3511440. PMID: 23226436 [Consulta: 9 març 2024].
  54. ↑ Barthel, A; Gourinat, AC; Cazorla, C: Joubert, C; et al «Breast Milk as a Possible Route of Vertical Transmission of Dengue Virus?» (en anglès). Clin Infect Dis, 2013 Ag; 57 (3), pp: 415-417. DOI: 10.1093/cid/cit227. ISSN: 1058-4838. PMID: 23575200 [Consulta: 8 març 2024].
  55. ↑ Rathore, SS; Oberoi, S; Hilliard, J; Raja, R; Ahmed, NK; Vishwakarma, Y; Iqbal, K; Kumari, C; Velasquez-Botero, F; Nieto-Salazar, MA; Moreno Cortes, GA; et al «Maternal and foetal-neonatal outcomes of dengue virus infection during pregnancy» (en anglès). Trop Med Int Health, 2022 Jul; 27 (7), pp: 619-629. DOI: 10.1111/tmi.13783. ISSN: 1365-3156. PMID: 35689528 [Consulta: 9 abril 2024].
  56. ↑ Ebi, KL; Nealon, J «Dengue in a changing climate» (en anglès). Environ Res, 2016 Nov; 151, pp: 115-123. DOI: 10.1016/j.envres.2016.07.026. ISSN: 1096-0953. PMID: 27475051 [Consulta: 7 març 2024].
  57. ↑ Hynes, NA «Dengue: A reemerging concern for travelers» (en anglès). Cleve Clin J Med, 2012 Jul; 79 (7), pp: 474-482. DOI: 10.3949/ccjm.79a.11048. ISSN: 1939-2869. PMID: 22751631 [Consulta: 28 febrer 2024].
  58. ↑ Gubler, DJ «Dengue, Urbanization and Globalization: The Unholy Trinity of the 21(st) Century» (en anglès). Trop Med Health, 2011 Des; 39 (Supl 4), pp: 3-11. DOI: 10.2149/tmh.2011-S05. PMC: 3317603. PMID: 22500131 [Consulta: 29 febrer 2024].
  59. ↑ Du, J; Zhang, L; Hu, X; Peng, R; Wang, G; Huang, Y; et al «Phylogenetic Analysis of the Dengue Virus Strains Causing the 2019 Dengue Fever Outbreak in Hainan, China» (en anglès). Virol Sin, 2021 Ag; 36 (4), pp: 636-643. DOI: 10.1007/s12250-020-00335-x. PMC: 7783495. PMID: 33400094 [Consulta: 6 març 2024].
  60. ↑ Chen, WJ «Dengue outbreaks and the geographic distribution of dengue vectors in Taiwan: A 20-year epidemiological analysis» (en anglès). Biomed J, 2018 Oct; 41 (5), pp: 283-289. DOI: 10.1016/j.bj.2018.06.002. PMC: 6306330. PMID: 30580791 [Consulta: 7 març 2024].
  61. ↑ Hung, TM; Clapham, HE; Bettis, AA; Cuong, HQ; Thwaites, GE; et al «The Estimates of the Health and Economic Burden of Dengue in Vietnam» (en anglès). Trends Parasitol, 2018 Oct; 34 (10), pp: 904-918. DOI: 10.1016/j.pt.2018.07.007. PMC: 6192036. PMID: 30100203 [Consulta: 6 març 2024].
  62. ↑ Ahmad R; Suzilah, I; Wan Najdah, WMA; Topek, O; et al «Factors determining dengue outbreak in Malaysia» (en anglès). PLoS One, 2018 Feb 23; 13 (2), pp: e0193326. DOI: 10.1371/journal.pone.0193326. PMC: 5825112. PMID: 29474401 [Consulta: 12 abril 2024].
  63. ↑ Cousien, A; Ledien, J; Souv, K; Leang, R; Huy, R; Fontenille, D; Ly, S; Duong, V; Dussart, P; et al «Predicting Dengue Outbreaks in Cambodia» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2019 Des; 25 (12), pp: 2281-2283. DOI: 10.3201/eid2512.181193. PMC: 6874239. PMID: 31742509 [Consulta: 12 abril 2024].
  64. ↑ Dubot-Pérès, A; Vongphrachanh, P; Denny, J; Phetsouvanh, R; Linthavong, S; Sengkeopraseuth, B; Khasing, A; Xaythideth, V; Moore, CE; et al «An Epidemic of Dengue-1 in a Remote Village in Rural Laos» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2013 Ag 8; 7 (8), pp: e2360. DOI: 10.1371/journal.pntd.0002360. PMC: 3738459. PMID: 23951379 [Consulta: 8 març 2024].
  65. ↑ Ong, EP; Obeles, AJT; Ong, BAG; Tantengco, OAG «Perspectives and lessons from the Philippines' decades-long battle with dengue» (en anglès). Lancet Reg Health West Pac, 2022 Jun 24; 24, pp: 100505. DOI: 10.1016/j.lanwpc.2022.100505. PMC: 9249805. PMID: 35789734 [Consulta: 7 març 2024].
  66. ↑ Wangdi, K; Clements, ACA; Du, T; Nery, SV «Spatial and temporal patterns of dengue infections in Timor-Leste, 2005-2013» (en anglès). Parasit Vectors, 2018 Gen 4; 11 (1), pp: 9. DOI: 10.1186/s13071-017-2588-4. PMC: 5755460. PMID: 29301546 [Consulta: 15 març 2024].
  67. ↑ Thisyakorn, U; Saokaew, S; Gallagher, E; Kastner, R; et al «Epidemiology and costs of dengue in Thailand: A systematic literature review» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2022 Des 19; 16 (12), pp: e0010966. DOI: 10.1371/journal.pntd.0010966. PMC: 9810168. PMID: 36534668 [Consulta: 6 març 2024].
  68. ↑ Gupta, BP; Tuladhar, R; Kurmi, R; Manandhar, KD «Dengue periodic outbreaks and epidemiological trends in Nepal» (en anglès). Ann Clin Microbiol Antimicrob, 2018 Feb 23; 17 (1), pp: 6. DOI: 10.1186/s12941-018-0258-9. PMC: 5824540. PMID: 29471819 [Consulta: 12 abril 2024].
  69. ↑ Maduranga, S; Valencia, BM; Sigera, C; Adikari, T; Weeratunga, P; Fernando, D; et al «Genomic Surveillance of Recent Dengue Outbreaks in Colombo, Sri Lanka» (en anglès). Viruses, 2023 Jun 21; 15 (7), pp: 1408. DOI: 10.3390/v15071408. PMC: 10384240. PMID: 37515097 [Consulta: 12 abril 2024].
  70. ↑ Hafsia, S; Haramboure, M; Wilkinson, DA; Baldet, T; Yemadje-Menudier, L; Vincent, M; et al «Overview of dengue outbreaks in the southwestern Indian Ocean and analysis of factors involved in the shift toward endemicity in Reunion Island: A systematic review» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2022 Jul 28; 16 (7), pp: e0010547. DOI: 10.1371/journal.pntd.0010547. PMC: 9333208. PMID: 35900991 [Consulta: 29 febrer 2024].
  71. ↑ Sharp, TM; Mackay, AJ; Santiago, GA; Hunsperger, E; Nilles, EJ; Perez-Padilla, J; Tikomaidraubuta, KS; Colon, C; Amador, M; Chen, TH; et al «Characteristics of a dengue outbreak in a remote pacific island chain--Republic of The Marshall Islands, 2011-2012» (en anglès). PLoS One, 2014 Set 30; 9 (9), pp: e108445. DOI: 10.1371/journal.pone.0108445. PMC: 4182480. PMID: 25268134 [Consulta: 15 abril 2024].
  72. ↑ Lew, RJ; Tsai, WY; Wang, WK «Dengue outbreaks in Hawai'i After WWII - A Review of Public Health Response and Scientific Literature» (en anglès). Hawaii J Med Public Health, 2018 Des; 77 (12), pp: 315-318. ISSN: 2165-8218. PMC: 6277838. PMID: 30533283 [Consulta: 29 febrer 2024].
  73. ↑ Perret, C; Abarca, K; Ovalle, J; Ferrer, P; Godoy, P; Olea, A; et al «Dengue-1 virus isolation during first dengue fever outbreak on Easter Island, Chile» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2003 Nov; 9 (11), pp: 1465-1467. DOI: 10.3201/eid0911.020788. PMC: 3035550. PMID: 14718094 [Consulta: 2 març 2024].
  74. ↑ Craig, AT; Joshua, CA; Sio, AR; Teobasi, B; Dofai, A; Dalipanda, T; et al «Enhanced surveillance during a public health emergency in a resource-limited setting: Experience from a large dengue outbreak in Solomon Islands, 2016-17» (en anglès). PLoS One, 2018 Jun 7; 13 (6), pp: e0198487. DOI: 10.1371/journal.pone.0198487. PMC: 5991673. PMID: 29879179 [Consulta: 14 abril 2024].
  75. ↑ Cotter, CJ; Tufa, AJ; Johnson, S; Matai'a, M; Sciulli, R;¡ Ryff, KR; et al «Outbreak of Dengue Virus Type 2 - American Samoa, November 2016-October 2018» (en anglès). MMWR Morb Mortal Wkly Rep, 2018 Nov 30; 67 (47), pp: 1319-1322. DOI: 10.15585/mmwr.mm6747a5. PMC: 6276381. PMID: 30496157 [Consulta: 14 abril 2024].
  76. ↑ Getahun, A; Batikawai, A; Nand, D; Khan, S; et al «Dengue in Fiji: epidemiology of the 2014 DENV-3 outbreak» (en anglès). Western Pac Surveill Response J, 2019 Maig 15; 10 (2), pp: 31-38. DOI: 10.5365/wpsar.2018.9.3.001. PMC: 6831958. PMID: 31720052 [Consulta: 14 abril 2024].
  77. ↑ Inizan, C; Tarantola, A; O'Connor, O; Mangeas, M; Pocquet, N; Forfait, C; Descloux, E; Gourinat, AC; Pfannstiel, A; et al «Dengue in New Caledonia: Knowledge and Gaps» (en anglès). Trop Med Infect Dis, 2019 Jun 20; 4 (2), pp: 95. DOI: 10.3390/tropicalmed4020095. PMC: 6632129. PMID: 31226729 [Consulta: 14 abril 2024].
  78. ↑ Aubry, M; Mapotoeke, M; Teissier, A; Paoaafaite, T; Dumas-Chastang, E; et al «Dengue virus serotype 2 (DENV-2) outbreak, French Polynesia, 2019» (en anglès). Euro Surveill, 2019 Jul; 24 (29), pp: 1900407. DOI: 10.2807/1560-7917.ES.2019.24.29.1900407. PMC: 6652116. PMID: 31339095 [Consulta: 28 febrer 2024].
  79. ↑ Akter, R; Naish, S; Gatton, M; Bambrick, H; et al «Spatial and temporal analysis of dengue infections in Queensland, Australia: Recent trend and perspectives» (en anglès). PLoS One, 2019 Jul 22; 14 (7), pp: e0220134. DOI: 10.1371/journal.pone.0220134. PMC: 6645541. PMID: 31329645 [Consulta: 15 abril 2024].
  80. ↑ Sahak, MN «Dengue fever as an emerging disease in Afghanistan: Epidemiology of the first reported cases» (en anglès). Int J Infect Dis, 2020 Oct; 99, pp: 23-27. DOI: 10.1016/j.ijid.2020.07.033. ISSN: 1878-3511. PMID: 32738489 [Consulta: 15 abril 2024].
  81. ↑ Al-Tawfiq, JA; Memish, ZA «Dengue Hemorrhagic Fever Virus in Saudi Arabia: A Review» (en anglès). Vector Borne Zoonotic Dis, 2018 Feb; 18 (2), pp: 75-81. DOI: 10.1089/vbz.2017.2209. ISSN: 1530-3667. PMID: 29319426 [Consulta: 29 febrer 2024].
  82. ↑ Pozzetto, B; Memmi, M; Garraud, O «Is transfusion-transmitted dengue fever a potential public health threat?» (en anglès). World J Virol, 2015 Maig 12; 4 (2), pp: 113-123. DOI: 10.5501/wjv.v4.i2.113. PMC: 4419115. PMID: 25964876 [Consulta: 7 març 2024].
  83. ↑ de Silva, WTT; Gunasekera, M «Spontaneous splenic rupture during the recovery phase of dengue fever» (en anglès). BMC Res Notes, 2015 Jul 2; 8, pp: 286. DOI: 10.1186/s13104-015-1234-5. PMC: 4489041. PMID: 26136216 [Consulta: 2 abril 2024].
  84. ↑ Lora-Andosilla, M; Almanza-Hurtado, A; Rodríguez-Yáñez, T; Martínez-Ávila, MC; Dueñas-Castell, C «Encefalitis como complicación neurológica por dengue» (en castellà). Rev Chilena Infectol, 2022 Feb; 39 (1), pp: 91-94. DOI: 10.4067/S0716-10182022000100091. ISSN: 0717-6341. PMID: 35735286 [Consulta: 8 març 2024].
  85. ↑ Khoo, CS «Dengue Cerebellitis: A Case Report and Literature Review» (en anglès). Am J Case Rep, 2018 Jul 24; 19, pp: 864-867. DOI: 10.12659/AJCR.909884. PMC: 6066971. PMID: 30038209 [Consulta: 29 febrer 2024].
  86. ↑ Dalugama, C; Shelton, J; Ekanayak, M; Gawarammana, IB «Dengue fever complicated with Guillain-Barré syndrome: a case report and review of the literature» (en anglès). J Med Case Rep, 2018 Maig 15; 12 (1), pp: 137. DOI: 10.1186/s13256-018-1626-y. PMC: 5952700. PMID: 29759074 [Consulta: 30 març 2024].
  87. ↑ Basnayake, BWMKE; Somaratne, KGSK; Goonetilleke, CU; Tilakaratna, PMYI; Ranawaka, UK «Case Report: Dengue Hemorrhagic Fever with Ischemic Stroke» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2021 Nov 15; 106 (2), pp: 578-581. DOI: 10.4269/ajtmh.21-0618. PMC: 8832929. PMID: 34781261 [Consulta: 5 abril 2024].
  88. ↑ Gavali, AS; Shelgaonkar, J; Bartakke, S «Thrombotic Thrombocytopenic Purpura in a Case of Dengue Fever: A Rare Presentation» (en anglès). Indian J Crit Care Med, 2017 Abr; 21 (4), pp: 226-228. DOI: 10.4103/ijccm.IJCCM_27_16. PMC: 5416791. PMID: 28515608 [Consulta: 6 abril 2024].
  89. ↑ Mekmangkonthong, A; Amornvit, J; Numkarunarunrote, N; Veeravigrom, M; Khaosut, P «Dengue infection triggered immune mediated necrotizing myopathy in children: a case report and literature review» (en anglès). Pediatr Rheumatol Online J, 2022 Jun 7; 20 (1), pp: 40. DOI: 10.1186/s12969-022-00699-2. PMC: 9175479. PMID: 35672822 [Consulta: 5 abril 2024].
  90. ↑ Cristodulo, R; Luoma-Overstreet, G; Leite, F; Vaca, M; Navia, M; Durán, G; Molina, F; Zonneveld, B; et al «Dengue Myocarditis: A Case Report and Major Review» (en anglès). Glob Heart, 2023 Ag 4; 18 (1), pp: 41. DOI: 10.5334/gh.1254. PMC: 10402786. PMID: 37547170 [Consulta: 21 març 2024].
  91. ↑ Sawadogo, H; Kambou, HWM; Tougma, WF; Zoundi, AM; et al «Arterial priapism in dengue: A case report and literature review» (en anglès). Urol Case Rep, 2024 Feb 15; 53, pp: 102683. DOI: 10.1016/j.eucr.2024.102683. PMC: 10884335. PMID: 38404684 [Consulta: 27 febrer 2024].
  92. ↑ Gubler, DJ «Dengue and dengue hemorrhagic fever» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 1998 Jul; 11 (3), pp: 480-496. DOI: 10.1128/CMR.11.3.480. PMC: 88892. PMID: 9665979 [Consulta: 21 març 2024].
  93. ↑ Aguirre Muñoz, C «Aspectos Clínicos del Dengue» (en castellà). Infectio, 2004 Oct 27; 8 (3), pp: 220-224. ISSN: 2422-3794 [Consulta: 9 abril 2024].
  94. ↑ Kalluru, PR; Mamilla, M; Valisekka, SS; Mandyam, S; Calderon Martinez, E; Posani, S; Sharma, S; Gopavaram, RR; et al «Aminotransferases in Relation to the Severity of Dengue: A Systematic Review» (en anglès). Cureus, 2023 Maig 24; 15 (5), pp: e39436. DOI: 10.7759/cureus.39436. PMC: 10208548. PMID: 37234451 [Consulta: 7 abril 2024].
  95. ↑ Oishi, K; Saito, M; Mapua, CA; Natividad, FF «Dengue illness: clinical features and pathogenesis» (en anglès). J Infect Chemother, 2007 Jun; 13 (3), pp: 125-133. DOI: 10.1007/s10156-007-0516-9. ISSN: 1341-321X. PMID: 17593497 [Consulta: 27 febrer 2024].
  96. ↑ Yuill, TM «Dengue Hemorrhagic Fever/Dengue Shock Syndrome» (en anglès). MSD Manual (Professional Version). Merck Sharp & Dohme Corp, 2023; Jun (rev), pàgs: 3 [Consulta: 7 abril 2014].
  97. ↑ Rajapakse, S «Dengue shock» (en anglès). J Emerg Trauma Shock, 2011 Gen; 4 (1), pp: 120-127. DOI: 10.4103/0974-2700.76835. PMC: 3097561. PMID: 21633580 [Consulta: 27 febrer 2024].
  98. ↑ Goldthorpe, SC; Conway, MJ «New insight on dengue virus-induced thrombocytopenia» (en anglès). Virulence, 2017 Nov 17; 8 (8), pp: 1492-1493. DOI: 10.1080/21505594.2017.1368943. PMC: 5810472. PMID: 28829671 [Consulta: 3 abril 2024].
  99. ↑ Srikiatkhachorn, A; Rothman, AL; Gibbons, RV; Sittisombut, N; Malasit, P; et al «Dengue--how best to classify it» (en anglès). Clin Infect Dis, 2011 Set; 53 (6), pp: 563-567. DOI: 10.1093/cid/cir451. PMC: 3202316. PMID: 21832264 [Consulta: 27 febrer 2024].
  100. ↑ Adane, T; Getawa, S «Coagulation abnormalities in Dengue fever infection: A systematic review and meta-analysis» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2021 Ag 18; 15 (8), pp: e0009666. DOI: 10.1371/journal.pntd.0009666. PMC: 8372965. PMID: 34407078 [Consulta: 7 abril 2024].
  101. ↑ Huy, NT; Giang, TV; Thuy, DHD; Kikuchi, M; Hien, TT; et al «Factors associated with dengue shock syndrome: a systematic review and meta-analysis» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2013 Set 26; 7 (9), pp: e2412. DOI: 10.1371/journal.pntd.0002412. PMC: 3784477. PMID: 24086778 [Consulta: 28 febrer 2024].
  102. ↑ Fan, J; Liu, Y; Yuan, Z «Critical role of Dengue Virus NS1 protein in viral replication» (en anglès). Virol Sin, 2014 Jun; 29 (3), pp: 162-169. DOI: 10.1007/s12250-014-3459-1. PMC: 8206285. PMID: 24903593 [Consulta: 22 març 2024].
  103. ↑ Uno, N; Ross, TM «Dengue virus and the host innate immune response» (en anglès). Emerg Microbes Infect, 2018 Oct 10; 7 (1), pp: 167. DOI: 10.1038/s41426-018-0168-0. PMC: 6177401. PMID: 30301880 [Consulta: 4 març 2024].
  104. ↑ Zhang, H; Li, W; Wang, J; Peng, H; Che, X; et al «NS1-based tests with diagnostic utility for confirming dengue infection: a meta-analysis» (en anglès). Int J Infect Dis, 2014 Set; 26, pp: 57-66. DOI: 10.1016/j.ijid.2014.02.002. PMC: 4157085. PMID: 24984164 [Consulta: 22 març 2024].
  105. ↑ Thomas, SJ; Nisalak, A; Anderson, KB; Libraty, DH; Kalayanarooj, S; Vaughn, DW; et al «Dengue plaque reduction neutralization test (PRNT) in primary and secondary dengue virus infections: How alterations in assay conditions impact performance» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2009 Nov; 81 (5), pp: 825-833. DOI: 10.4269/ajtmh.2009.08-0625. PMC: 2835862. PMID: 19861618 [Consulta: 28 febrer 2024].
  106. ↑ Alm, E; Lesko, B; Lindegren, G; Ahlm, C; Söderholm, S; et al «Universal single-probe RT-PCR assay for diagnosis of dengue virus infections» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2014 Des 18; 8 (12), pp: e3416. DOI: 10.1371/journal.pntd.0003416. PMC: 4270494. PMID: 25522325 [Consulta: 28 febrer 2024].
  107. ↑ Samanta, J; Sharma, V «Dengue and its effects on liver» (en anglès). World J Clin Cases, 2015 Feb 16; 3 (2), pp: 125-131. DOI: 10.12998/wjcc.v3.i2.125. PMC: 4317605. PMID: 25685758 [Consulta: 28 febrer 2024].
  108. ↑ Oliver, GF; Ashander, LM; Dawson, AC; Ma, Y; Carr, JM; et al «Dengue Virus Infection of Human Retinal Müller Glial Cells» (en anglès). VIruses, 2023 Jun 21; 15 (7), pp: 1410. DOI: 10.3390/v15071410. PMC: 10385653. PMID: 37515098 [Consulta: 6 març 2024].
  109. ↑ Araiza-Garaygordobil, D; García-Martínez, CE; Burgos, LM; Saldarriaga, C; Liblik, K; Mendoza, I; Martinez-Selles, M; et al «Dengue and the heart» (en anglès). Cardiovasc J Afr, 2021; 32 (5), pp: 276-283. DOI: 10.5830/CVJA-2021-033. PMC: 8756038. PMID: 34292294 [Consulta: 28 febrer 2024].
  110. ↑ Fernandes Ribeiro, C; Silami Lopes, VG; Brasil, P; Rodrigues Cordovil Pires, A; et al «Dengue infection in pregnancy and its impact on the placenta» (en anglès). Int J Infect Dis, 2017 Feb; 55, pp: 109-112. DOI: 10.1016/j.ijid.2017.01.002. ISSN: 1878-3511. PMID: 28088588 [Consulta: 9 març 2024].
  111. ↑ de Souza, LJ; de Azevedo, J; Acha Kohler, LI; de Freitas Barros, L; Arêdes Lima, M; Mandarano Silva, E; et al «Evidence of dengue virus replication in a non-traumatic spleen rupture case» (en anglès). Arch Virol, 2017 Nov; 162 (11), pp: 3535-3539. DOI: 10.1007/s00705-017-3527-6. PMC: 5640743. PMID: 28808809 [Consulta: 28 febrer 2024].
  112. ↑ Arai, KE; Rodrigues Dal Bo, C; Marques Aguirra da Silva, AP; Sanches Rodrigues, S; Pitangueira Mangueira, CL «Performance evaluation of an indirect immunofluorescence kit for the serological diagnosis of dengue» (en anglès). Einstein (Sao Paulo), 2019 Des 20; 18, pp: eAO5078. DOI: 10.31744/einstein_journal/2020AO5078. PMC: 6910063. PMID: 31859787 [Consulta: 29 febrer 2024].
  113. ↑ Nascimento, EJM; George, JK; Velasco, M; Bonaparte, MI; Zheng, L; et al «Development of an anti-dengue NS1 IgG ELISA to evaluate exposure to dengue virus» (en anglès). J Virol Methods, 2018 Jul; 257, pp: 48-57. DOI: 10.1016/j.jviromet.2018.03.007. ISSN: 1879-0984. PMID: 29567514 [Consulta: 28 febrer 2024].
  114. ↑ Norlijah, O; Khamisah, AN; Kamarul, A; Paeds M; Mangalam, S «Repeated tourniquet testing as a diagnostic tool in dengue infection» (en anglès). Med J Malaysia, 2006 Mar; 61 (1), pp: 22-27. ISSN: 0300-5283. PMID: 16708730 [Consulta: 29 febrer 2024].
  115. ↑ Grande, AJ; Reid, H; Thomas, E; Foster, C; Darton, TC «Tourniquet Test for Dengue Diagnosis: Systematic Review and Meta-analysis of Diagnostic Test Accuracy» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2016 Ag 3; 10 (8), pp: e0004888. DOI: 10.1371/journal.pntd.0004888. PMC: 4972435. PMID: 27486661 [Consulta: 29 febrer 2024].
  116. ↑ Palhares, D «Exanthematic dengue fever mimicking rubella» (en anglès). An Bras Dermatol, 2021 Gen-Feb; 96 (1), pp: 88-90. DOI: 10.1016/j.abd.2020.06.006. PMC: 7838086. PMID: 33288365 [Consulta: 6 abril 2024].
  117. ↑ Yapor, L; Zahid, M; Shrestha, N; Walck, R; et al «Case report: An unusual presentation of acute promyelocytic leukemia in a middle aged female mimicking dengue infection» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2020 Jun 26; 99 (26), pp: e21011. ISSN: 1536-5964. PMC: 7328946. PMID: 32590818 [Consulta: 7 abril 2024].
  118. ↑ Chew, N; Noor Azhar, AM; Bustam, A; Azanan, MS; et al «Assessing dehydration status in dengue patients using urine colourimetry and mobile phone technology» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2020 Set 3; 14 (9), pp: e0008562. DOI: 10.1371/journal.pntd.0008562. PMC: 7470395. PMID: 32881914 [Consulta: 28 febrer 2024].
  119. ↑ Carabali, M; Hernandez, LM; Arauz, MJ; Villar, LA; Ridde, V «Why are people with dengue dying? A scoping review of determinants for dengue mortality» (en anglès). BMC Infect Dis, 2015 Jul 30; 15, pp: 301. DOI: 10.1186/s12879-015-1058-x. PMC: 4520151. PMID: 26223700 [Consulta: 3 abril 2024].
  120. ↑ Cavalcante Lima Chagas, G; Ribeiro Rangel, A; Macambira Noronha, L; Santiago Veloso, FC; Buainain Kassar, S; Cavalcante Oliveira, MJ; et al «Risk factors for mortality in patients with dengue: A systematic review and meta-analysis» (en anglès). Trop Med Int Health, 2022 Ag; 27 (8), pp: 656-668. DOI: 10.1111/tmi.13797. ISSN: 1365-3156. PMID: 35761748 [Consulta: 28 febrer 2024].
  121. ↑ Torres-Flores, JM; Reyes-Sandoval, A; Salazar, MA «Dengue Vaccines: An Update» (en anglès). BioDrugs, 2022 Maig; 36 (3), pp: 325-336. DOI: 10.1007/s40259-022-00531-z. PMC: 9127483. PMID: 35608749 [Consulta: 28 febrer 2024].
  122. ↑ Mahoney, R; Chocarro, L; Southern, J; Francis, JP; et al «Dengue vaccines regulatory pathways: a report on two meetings with regulators of developing countries» (en anglès). PLoS Med, 2011 Feb; 8 (2), pp: e1000418. DOI: 10.1371/journal.pmed.1000418. PMC: 3042996. PMID: 21364969 [Consulta: 28 febrer 2024].
  123. ↑ Capeding, MR; Tran, NH; Hadinegoro, SRS; Ismail, HI; Chotpitayasunondh, T; Chua, MN; Luong, CQ; Rusmil, K; et al «Clinical efficacy and safety of a novel tetravalent dengue vaccine in healthy children in Asia: a phase 3, randomised, observer-masked, placebo-controlled trial» (en anglès). Lancet, 2014 Jul 10; 384 (9951), pp: 1358-1365. DOI: 10.1016/S0140-6736(14)61060-6. ISSN: 0140-6736. PMID: 25018116 [Consulta: 27 febrer 2024].
  124. ↑ Villar, L; Dayan, GH; Arredondo-García, JL; Rivera, DM; Cunha, R; Deseda, C; Reynales, H; et al «Efficacy of a Tetravalent Dengue Vaccine in Children in Latin America» (en anglès). N Engl J Med, 2014 Nov 3; 372 (2), pp: 113-123. DOI: 10.1056/NEJMoa1411037. ISSN: 1533-4406. PMID: 25365753 [Consulta: 27 febrer 2024].
  125. ↑ Thomas, SJ; Yoon, IK «A review of Dengvaxia®: development to deployment» (en anglès). Hum Vaccin Immunother, 2019; 15 (10), pp: 2295-2314. DOI: 10.1080/21645515.2019.1658503. PMC: 6816420. PMID: 31589551 [Consulta: 28 febrer 2024].
  126. ↑ Katzelnick, LC; Gres, L; Halloran, ME; Mercado, JC; Kuan, G; et al «Antibody-dependent enhancement of severe dengue disease in humans» (en anglès). Science, 2017 Nov 17; 358 (6365), pp: 929-932. DOI: 10.1126/science.aan6836. PMC: 5858873. PMID: 29097492 [Consulta: 7 abril 2024].
  127. ↑ Rivera, L; Biswal, S; Sáez-Llorens, X; Reynales, H; López-Medina, E; Borja-Tabora, C; Bravo, L; Sirivichayakul, C; et al «Three-year Efficacy and Safety of Takeda's Dengue Vaccine Candidate (TAK-003)» (en anglès). Clin Infect Dis, 2022 Jul 1; 75 (1), pp: 107-117. DOI: 10.1093/cid/ciab864. PMC: 9402653. PMID: 34606595 [Consulta: 1r abril 2024].
  128. ↑ Sáez-Llorens, X; Biswal, S; Borja-Tabora, C; Fernando, L; Liu, M; Wallace, D; et al «Effect of the Tetravalent Dengue Vaccine TAK-003 on Sequential Episodes of Symptomatic Dengue» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2023 Mar 6; 108 (4), pp: 722-726. DOI: 10.4269/ajtmh.22-0673. PMC: 10077010. PMID: 36878213 [Consulta: 2 abril 2024].
  129. ↑ Pierce, KK; Durbin, AP; Walsh, MCR; Carmolli, M; Sabundayo, BP; Dickson, DM; Diehl, SA; et al «TV005 dengue vaccine protects against dengue serotypes 2 and 3 in two controlled human infection studies» (en anglès). J Clin Invest, 2024 Feb 1; 134 (3), pp: e173328. DOI: 10.1172/JCI173328. PMC: 10836801. PMID: 37971871 [Consulta: 3 abril 2024].
  130. ↑ Clapham, HE; Wills, BA «Implementing a dengue vaccination programme-who, where and how?» (en anglès). Trans R Soc Trop Med Hyg, 2018 Ag 1; 112 (8), pp: 367-368. DOI: 10.1093/trstmh/try070. PMC: 6092610. PMID: 30016491 [Consulta: 2 abril 2024].
  131. ↑ Malavige, GN; Sjö, P; Singh, K; Piedagnel, JM; Mowbray, C; Estani, S; Lim, SCL; Siquierra, AM; Ogg, GS; et al «Facing the escalating burden of dengue: Challenges and perspectives» (en anglès). PLOS Glob Public Health, 2023 Des 15; 3 (12), pp: e0002598. DOI: 10.1371/journal.pgph.0002598. PMC: 10723676. PMID: 38100392 [Consulta: 29 febrer 2024].

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dengue

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dengue&oldid=33382608»