Rickèttsia

Gènere de bacteri
(S'ha redirigit des de: Rickettsia)

Rickèttsia (Rickettsia) és un gènere de bacteris, col·lectivament anomenats rickèttsies en honor del metge nord-americà Howard Taylor Ricketts (1871-1910),[6] que pertany a la família Rickettsiaceae (junt amb els gèneres Orientia i Wolbachia). Les rickèttsies són paràsits intracel·lulars obligats, molt petits, gram-negatius i no formen espores. Es poden presentar com cocs, bacils o filaments (aquests de 10 μm de llarg).[7] En temps passats eren considerats organismes intermedis entre els virus i els bacteris.[8] Per sobreviure, depenen de l'entrada, el creixement i la replicació en el citoplasma de les cèl·lules hoste.[9] Les rickèttsies són bacteris aerobis sense paret cel·lular que poden ser controlades amb antibiòtics. La majoria són sensibles als antibiòtics del grup de la tetraciclina,[10] no creixen bé en els cultius i presenten abundants reaccions serològiques creuades entre elles.[11] Les rickèttsies normalment viuen en àcars, paparres, puces i polls, que actuen com a vectors en la transmissió de dits bacteris.[12] El seu cicle vital es manté infectant diferents espècies de mamífers, sent l'home un hoste accidental (amb l'excepció de R. prowazekii). Molts bacteris del gènere són considerats avui dia exemples paradigmàtics de patògens emergents.[13]

Infotaula d'ésser viuRickèttsia
Rickettsia Modifica el valor a Wikidata
Rickettsia rickettsii.jpg
Cèl·lules infectades per Rickettsia rickettsii Modifica el valor a Wikidata
Dades
Malaltiatifus, rickettsialpox (en) Tradueix i rickettsiosi Modifica el valor a Wikidata
Tinció de Gramgramnegatiu Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneProkaryota
RegneBacteria
FílumProteobacteria
ClasseAlphaproteobacteria
OrdreRickettsiales
FamíliaRickettsiaceae
GènereRickettsia Modifica el valor a Wikidata
Henrique da Rocha Lima, 1916
Tipus taxonòmicRickettsia prowazekii Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EpònimHoward Taylor Ricketts Modifica el valor a Wikidata
Espècies

RickettsiosisModifica

Molts bacteris d'aquest gènere són l'origen de malalties infeccioses (rickettsiosis) que arriben als humans a través d'aerosols, mossegades, picades, esgarrapades, aigües i aliments contaminats. Per exemple: el tifus clàssic (també anomenat tifus exantemàtic epidèmic, tifus europeu o malaltia del poll verd, causat per Rickettsia prowazecki i transmès per un important vector de patògens,[14] el poll Pediculus humanus humanus),[15] el tifus murí (causat per Rickettsia typhi) i la febre de les Muntanyes Rocalloses (causada per Rickettsia rickettsii).[16]

Rickettsia parkeri, descoberta l'any 1937 i transmesa per paparres del gènere Amblyomma, no fou considerada un patogen fins al 2004. És responsable d'un nombre creixent de lesions cutànies i quadres de febre maculosa en els EUA i diversos països d'Amèrica del Sud.[17] Rickettsia australis[18] és l'agent causal del 'tifus de les paparres de Queensland', una rickettsiosi endèmica a àmplies zones de la costa est d'Austràlia.[19] Té el seu reservori en petits marsupials i es transmet per la mossegada de paparres del gènere Ixodes.[20] Rickettsia akari[21] provoca la rickettsiosi exantemàtica, una malaltia que té trets compartits amb el tifus epidèmic i la febre maculosa, a través de l'àcar del ratolí domèstic Liponyssoides sanguineus.[22]

Rickettsia conorii és l'origen de la febre botonosa (del francès bouton, botó) mediterrània, una rickettsiosi greu caracteritzada per una peculiar escara negra en el punt d'inoculació del microorganisme.[23] El seu vector prevalent és la paparra marró del gos, Rhipicephalus sanguineus[24] un ectoparàsit cosmopolita.[25] A la península Ibèrica és la rickettsiosi més freqüent. Pot provocar miocarditis, rabdomiòlisi,[26] polieuropatia i encefalitis.[27] Si bé Rickettsia slovaca fou aïllada en paparres del gènere Dermacentor (paparres dures)[28] el 1968 a Eslovàquia, la primera identificació del bacteri en un pacient humà va ser per efectuada anys més tard per microbiòlegs francesos utilitzant la tècnica de la PCR.[29] És la principal rickèttsia responsable de la limfadenopatia transmesa per paparres (TIBOLA, segons el seu acròstic en anglès).[30] La taxa de seroprevalença de TIBOLA entre la població catalana està estimada en un 5,5%[31] i existeix l'opinió que podria ser una malaltia infradiagnosticada a l'Estat espanyol, tant per manca de sospita clínica com per dificultat d'accedir als tests diagnòstics específics necessaris.[32] Els porcs senglars juguen un paper important en l'epidemiologia de R. eslovaca a la nostra àrea geogràfica.[33]

Abans es creia que l'espècie Rickettsia helvetica no era perillosa pels humans. Avui dia, però, existeixen evidències que l'associen amb casos de febre aneruptiva,[34] meningitis subaguda[35] i mort sobtada d'origen cardíac per perimiocarditis. S'ignora si afecta als animals de companyia o si aquests poden ser reservoris seus o no.

La primera infecció per Rickettsia sibirica subsp. mongolitimonae[36] fou descrita a França l'any 1966 i de llavors ençà a Europa s'han descrit molt pocs casos. Acostuma a produir una limfangitis característica,[37] sent el xoc sèptic una complicació excepcional.[38]

Rickettsia felis és un patogen emergent que té el seu reservori en la puça del gat (Ctenocephalides felis), la qual també actua com a vector infecciós principal. Provoca un important nombre de processos febrils arreu del món, sobretot a l'Àfrica.[39] R. felis ha estat identificat en alguns casos de meningoencefalitis aguda amb curs funest.[40]

L'espècie Rickettsia africae és endèmica a l'Àfrica subsahariana, equatorial i del sud i al Carib oriental. Les paparres del bestiar Amblyomma hebraeum[41] i Amblyomma variegatum[42] són alhora reservori i vector de l'espècie, sent els éssers humans hostes accidentals. Quasi el 70% de les infeccions per aquest paràsit es deuen a mossegades d'A. hebraeum relacionades amb treballs agrícoles.[43] No obstant això, les seves infeccions representen una de les rickettsiosis més comunes detectades en els viatgers que retornen de zones altament endèmiques.[44]

L'espècie cosmopolita transmesa per puces Rickettsia asembonensis comparteix vector i una considerable similitud genètica amb R. felis. Fou tipificada com a nova fa pocs anys i són pocs ara per ara els estudis sobre la seva patogenicitat.[45]

Rickettsia japonica[46] és la causa de la febre maculosa japonesa.[47]

Determinats bacteris del gènere estan associats a malalties de les plantes.[48] En aquests casos, les rickèttsies acostumen a interactuar en els artròpodes hostes de forma simbiòtica amb virus fitopatògens.[49] És coneguda la presència de rickèttsies en artròpodes que no s'alimenten de sang, com ara les vespes[50] i en particular aquelles espècies que pertanyen a la família dels eulòfids.[51] Si bé algunes rickèttsies funcionen com a simbionts nutricionals primaris, moduladors de la reproducció de l'hoste i patògens vectoritzats per insectes de diversos vegetals, el paper que juguen en la gran majoria dels hostes d'aquest tipus és desconegut.[52]

PatogèniaModifica

En humans, la patogènia comuna a totes les rickettsiosis consisteix en una vasculitis de petits vasos per infecció directa de les cèl·lules endotelials amb infiltrat limfohistiocitari perivascular, que produeix múltiples focus de vasculitis multisistèmica.[53] Les rickèttsies, al contactar amb les cèl·lules endotelials indueixen la seva pròpia fagocitosi i una vegada dins del citosol escapen del fagosoma i proliferen per fissió binària simple.[54] Després són expulsades per exocitosi i segueixen infectant les cèl·lules adjacents. La infecció s'inicia en la zona d'inoculació i s'estén cèl·lula a cèl·lula i per mitjà de la circulació venosa Segons sigui la distribució predominant de les rickèttsies en el cos es poden produir pneumonitis intersticials,[55] miopericarditis,[56] lesions vasculítiques cutànies (el clàssic exantema),[57] meningitis limfocitària (asèptica)[58] i diferents graus d'afectació hepàtica, renal i gastrointestinal que varien en funció de l'estat immunitari de la persona i la virulència del bacteri responsable de la infecció. Una de les principals conseqüències del dany endotelial és l'augment de la permeabilitat capil·lar, fet que pot desencadenar edema, hipotensió i xoc distributiu, hipoalbuminèmia i insuficiència prerenal secundària, necrosi tubular aguda o inclús xoc sèptic.[59] És relativament freqüent el consum de plaquetes i la subsegüent trombopènia, encara que el desenvolupament de fenòmens hemorràgics i coagulació intravascular disseminada és rar.[60]

Las principals manifestacions clíniques de les rickettsiosis són febre, cefalea, dolors musculars, confusió mental, vòmits i anorexia. Amb menys freqüència apareixen abdominàlgies, diarrees i tos. Poques vegades, aquestes parasitosis debuten amb una purpura fulminans[61] o una crisi epilèptica de naturalesa secundària.[62] L'exantema afecta al 90% de les persones infectades de forma diversa. Pot ser inicialment eritematós i macular, i posteriorment transformar-se en maculopapular i petequial. Les infeccions per rickèttsies són una possible patologia atípica a considerar a l'hora de fer el diagnòstic diferencial de la malaltia de Buerger[63] o de la pielonefritis aguda,[64] per exemple.

A efectes classificatoris, les rickettsiosis es divideixen en dos grans grups: el de les febres exantemàtiques/maculoses i el de les febres tífiques, sent la patogènia de totes elles molt similar.[65] Dependent del àrea geogràfica i del tipus de vectors i hostes, les diferents espècies dels dos grups s'han adaptat a nínxols ecològics molt dispars.[66]

ReferènciesModifica

  1. GBIF «Rickettsia felis Bouyer et al., 2001» (en anglès). Backbone Taxonomy, Species, 2019; ID3221488 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 26 abril 2020].
  2. NCBI, Taxonomy Browser. US National Library of Medicine, 2020; Abr 17 (rev). «Rickettsia prowazekii. ID: 782» (en anglès) p. 2. [Consulta: 20 abril 2020].
  3. ITIS «Rickettsia typhi (Wolbach and Todd, 1920) Philip, 1943» (en anglès). Standard Report Page, 2020 Gen 17; TS965659 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 5 maig 2020].
  4. ITIS «Rickettsia conorii Brumpt, 1932» (en anglès). Standard Report Page, 2020 Gen 17; TS965663 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 5 maig 2020].
  5. NCBI, Taxonomy Browser. US National Library of Medicine, 2020; Abr 29 (rev). «Rickettsia africae. ID: 35788» (en anglès) p. 2. [Consulta: 5 maig 2020].
  6. Fresquet, JL «Howard Taylor Ricketts (1871-1910)» (en castellà). Historia de la Medicina, 2015, pàgs: 5 [Consulta: 26 abril 2020].
  7. Weiss, E «The Biology of Rickettsiae» (en anglès). Ann Rev Microbiol, 1982; 36, pp: 345-370. PMID: 6756292. DOI: 10.1146/annurev.mi.36.100182.002021 [Consulta: 11 abril 2020].
  8. N/A «Enfermedades en insectos causadas por rickettsias» (en castellà). Corporación Colombiana de Investigación Agropecuaria, 1987, pàgs: 7 [Consulta: 11 abril 2020].
  9. Walker DH. Rickettsiae. In: Barron's Medical Microbiology (Barron S et al, eds.). 4th ed.. Univ of Texas Medical Branch, 1996. (via NCBI Bookshelf) ISBN 0-9631172-1-1. 
  10. Rolain JM, Maurin M, Vestris G, Raoult D «In Vitro Susceptibilities of 27 Rickettsiae to 13 Antimicrobials» (en anglès). Antimicrob Agents Chemother, 1998 Jul; 42 (7), pp: 1537-1541. ISSN 0066-4804. PMC: 105641. PMID: 9660979 [Consulta: 24 març 2017].
  11. Anacker RL, Mann RE, Gonzales C «Reactivity of Monoclonal Antibodies to Rickettsia rickettsii with Spotted Fever and Typhus Group Rickettsiae» (en anglès). J Clin Microbiol, 1987 Gen; 25 (1), pp: 167-171. ISSN 1098-660X. PMC: 265851. PMID: 2432081 [Consulta: 24 març 2017].
  12. Abdad MY, Abou Abdallah R, Fournier PE, Stenos J, Vasoo S «A Concise Review of the Epidemiology and Diagnostics of Rickettsioses: Rickettsia and Orientia spp.» (en anglès). J Clin Microbiol, 2018 Jul 26; 56 (8), pii: e01728-17. DOI: 10.1128/JCM.01728-17. PMC: 6062794. PMID: 29769278 [Consulta: 20 març 2020].
  13. Raoult D, Roux V «Rickettsioses as paradigms of new or emerging infectious diseases» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 1997 Oct; 10 (4), pp: 694-719. ISSN 0893-8512. PMC: 172941. PMID: 9336669 [Consulta: 6 juny 2017].
  14. Pittendrigh BR, Clark JM, Johnston JS, Lee SH, et al «Sequencing of a new target genome: the Pediculus humanus humanus (Phthiraptera: Pediculidae) genome project» (en anglès). J Med Entomol, 2006 Nov; 43 (6), pp: 1103-1111. ISSN 0022-2585. DOI: 10.1093/jmedent/43.6.1103. PMID: 17162941 [Consulta: 7 juny 2017].
  15. Akram SM, Prakash V «Rickettsia Prowazekii (Epidemic Typhus)» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2017 Oct 9; NBK448173 (rev), pàgs: 4. PMID: 28846313 [Consulta: 5 juny 2017].
  16. Snowden J, Simonsen KA «Tick, Rickettsia Rickettsiae (Rocky Mountain Spotted Fever)» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2017 Maig 26; NBK430881 (rev), pàgs: 3. PMID: 28613631 [Consulta: 5 juny 2017].
  17. Romer Y, Seijo AC, Crudo F, Nicholson WL, et al «Rickettsia parkeri Rickettsiosis, Argentina» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2011 Jul; 17 (7), pp: 1169–1173. DOI: 10.3201/eid1707.101857. PMC: 3381406. PMID: 21762568 [Consulta: 6 juny 2017].
  18. NCBI, Taxonomy Browser. US National Library of Medicine, 2020 Mar 4; ID:787 (rev). «Rickettsia australis» (en anglès) p. 2. [Consulta: 27 març 2020].
  19. Stewart A, Armstrong M, Graves S, Hajkowicz K «Rickettsia australis and Queensland Tick Typhus: A Rickettsial Spotted Fever Group Infection in Australia» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2017 Jul; 97 (1), pp: 24-29. PMID: 28719297. DOI: 10.4269/ajtmh.16-0915. PMC: 5508907 [Consulta: 27 març 2020].
  20. Dong X, El Karkouri K, Robert C, Raoult D, Fournier PE «Genome sequence of Rickettsia australis, the agent of Queensland tick typhus» (en anglès). J Bacteriol, 2012 Set; 194 (18), pp: 5129. DOI: 10.1128/JB.01117-12. PMC: 3430325. PMID: 22933759 [Consulta: 6 juny 2017].
  21. NCBI, Taxonomy Browser. US National Library of Medicine, 2020 Mar 4; ID:786 (rev). «Rickettsia akari» (en anglès) p. 3. [Consulta: 23 març 2020].
  22. Akram, SM; Tyagi, I «Rickettsia Akari (Rickettsialpox)» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2017 Oct 13; NBK448081 (rev), pàgs: 5. PMID: 28846279 [Consulta: 6 juny 2017].
  23. Gómez Sánchez, MM; Gómez Sánchez, MC «Rickettsiosis: fiebre botonosa mediterránea» (en castellà). Med Integral, 2001 Jul; 38 (3), pp: 110-115. ISSN 1578-8814 [Consulta: 2 març 2020].
  24. Nava S, Estrada-Peña A, Petney T, Beati L, et al «The taxonomic status of Rhipicephalus sanguineus (Latreille, 1806)» (en anglès). Vet Parasitol, 2015 Feb 28; 208 (1-2), pp: 2-8. ISSN 0304-4017. DOI: 10.1016/j.vetpar.2014.12.021. PMID: 25560924 [Consulta: 19 març 2020].
  25. René-Martellet M, Minard G, Massot R, Tran Van V, et al «Bacterial microbiota associated with Rhipicephalus sanguineus (s.l.) ticks from France, Senegal and Arizona» (en anglès). Parasit Vectors, 2017 Set 7; 10 (1), pp: 416. DOI: 10.1186/s13071-017-2352-9. PMC: 5591579. PMID: 28886749 [Consulta: 2 abril 2020].
  26. Colomba C, Imburgia C, Trizzino M, Titone L «First case of Mediterranean spotted fever-associated rhabdomyolysis leading to fatal acute renal failure and encephalitis» (en anglès). Int J Infect Dis, 2014 Set; 26, pp: 12-13. ISSN 1878-3511. DOI: 10.1016/j.ijid.2014.01.024. PMID: 24846600 [Consulta: 7 juny 2017].
  27. Sousa Almeida R, Pego PM, Pinto MJ, Matos Costa J «A Rare Case of Mediterranean Spotted Fever and Encephalitis» (en anglès). Case Rep Infect Dis, 2016 Des; 2016, pp: 2421540. DOI: 10.1155/2016/2421540. PMC: 5174160. PMID: 28053795 [Consulta: 7 juny 2017].
  28. ITIS «Dermacentor Koch, 1844» (en anglès). Standard Report Page, 2020 Gen 17; 1116985 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 21 març 2020].
  29. Cazorla C, Enea M, Lucht F, Raoult D «First Isolation of Rickettsia slovaca from a Patient, France» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2003 Gen; 9 (1), pp: 135. DOI: 10.3201/eid0901.020192. PMC: 2873764. PMID: 12533298 [Consulta: 21 març 2017].
  30. Fournier PE, El Karkouri K, Robert C, Médigue C, Raoult D «Complete Genome Sequence of Rickettsia slovaca, the Agent of Tick-Borne Lymphadenitis» (en anglès). J Bacteriol, 2012 Mar; 194 (6), pp: 1612. DOI: 10.1128/JB.06625-11. PMC: 3294842. PMID: 22374949 [Consulta: 21 març 2017].
  31. Antón Nieto, E «Estudio clínico y epidemiológico de la infección por Rickettsia slovaca en Cataluña -Tesi doctoral-» (en castellà). Facultat de Medicina. UAB, 2011; Maig, págs: 146 [Consulta: 21 març 2017].
  32. Martínez-Castillón, D; Doste-Larrull, DI; Sanz-Cardiel, A; Rodríguez-Mañas, J «Rickettsiosis, un caso de TIBOLA» (en castellà). Rev Pediatr Aten Primaria, 2016 Abr-Jun; 18 (70), pp: 157-160. ISSN 1139-7632 [Consulta: 21 març 2017].
  33. Ortuño, A «El senglar (Sus scrofa) en l'epidemiologia de Rickettsia slovaca». UABDivulga, 2007; Set, págs: 1 [Consulta: 30 abril 2020].
  34. Fournier PE, Allombert C, Supputamongkol Y, Caruso G, et al «Aneruptive fever associated with antibodies to Rickettsia helvetica in Europe and Thailand» (en anglès). J Clin Microbiol, 2004 Feb; 42 (2), pp: 816-818. DOI: 10.1128/jcm.42.2.816-818.2004. PMC: 344501. PMID: 14766859 [Consulta: 6 abril 2020].
  35. Nilsson K, Elfving K, Pahlson C «Rickettsia helvetica in patient with meningitis, Sweden, 2006» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2010 Mar; 16 (3), pp: 490-492. DOI: 10.3201/eid1603.090184. PMC: 3322002. PMID: 20202426 [Consulta: 19 març 2020].
  36. Sentausa E, El Karkouri K, Robert C, Raoult D, Fournier PE «Genome Sequence of Rickettsia sibirica subsp. mongolitimonae» (en anglès). J Bacteriol, 2012 Maig; 194 (9), pp: 2389-2390. DOI: 10.1128/JB.00239-12. PMC: 3347047. PMID: 22493199 [Consulta: 20 març 2020].
  37. Fournier PE, Gouriet F, Brouqui P, Lucht F, Raoult D «Lymphangitis-associated rickettsiosis, a new rickettsiosis caused by Rickettsia sibirica mongolotimonae: seven new cases and review of the literature» (en anglès). Clin Infect Dis, 2005 Maig 15; 40 (10), pp: 1435-1444. ISSN 1058-4838. DOI: 10.1086/429625. PMID: 15844066 [Consulta: 20 març 2020].
  38. Ibarra V, Portillo A, Palomar AM, Sanz MM, et al «Septic shock in a patient infected with Rickettsia sibirica mongolitimonae, Spain» (en anglès). Clin Microbiol Infect, 2012 Ag; 18 (8), pp: E283-E285. ISSN 1469-0691. DOI: 10.1111/j.1469-0691.2012.03887.x. PMID: 22548679 [Consulta: 20 març 2020].
  39. Legendre KP, Macaluso KR «Rickettsia felis: A Review of Transmission Mechanisms of an Emerging Pathogen» (en anglès). Trop Med Infect Dis, 2017 Des 19; 2 (4), pii: E64. DOI: 10.3390/tropicalmed2040064. PMC: 6082062. PMID: 30270921 [Consulta: 23 març 2020].
  40. Mawuntu AHP, Johar E, Anggraeni R, Feliana F, et al «Rickettsia felis identified in two fatal cases of acute meningoencephalitis» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2020 Feb 18; 14 (2), pp: e0007893. DOI: 10.1371/journal.pntd.0007893. PMC: 7048312. PMID: 32069292 [Consulta: 23 març 2020].
  41. Norval, RAI «The life cycle of Amblyomma hebraeum Koch, 1844 (Acarina: Ixodidae)» (en anglès). J Ent Soc Sth Afr, 1974; 37 (2), pp: 357-367. ISSN 0013-8789 [Consulta: 2 abril 2020].
  42. Beati L, Patel J, Lucas-Williams H, Adakal H, et al «Phylogeography and Demographic History of Amblyomma variegatum (Fabricius) (Acari: Ixodidae), the Tropical Bont Tick» (en anglès). Vector Borne Zoonotic Dis, 2012 Jun; 12 (6), pp: 514-525. PMID: 22448720. DOI: 10.1089/vbz.2011.0859. PMC: 3366099 [Consulta: 20 abril 2020].
  43. Mediannikov O, Trape JF, Diatta G, Parola P, et al «Rickettsia africae, Western Africa» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2010 Mar; 16 (3), pp: 571-573. DOI: 10.3201/eid1603.090346. PMC: 3322006. PMID: 20202453 [Consulta: 23 març 2020].
  44. Chmielewski T, Szymanek A, Mączka I, Fiecek B, et al «Case report of African tick-bite fever from Poland» (en anglès). Postepy Dermatol Alergol, 2013 Des; 30 (6), pp: 396-398. DOI: 10.5114/pdia.2013.39438. PMC: 3907904. PMID: 24494003 [Consulta: 23 març 2020].
  45. Maina, AN; Jiang, J; Luce-Fedrow, A; St. John, HK; et al «Worldwide Presence and Features of Flea-Borne Rickettsia asembonensis» (en anglès). Front Vet Sci, 2019 Gen 8; 5, pp: 334. DOI: 10.3389/fvets.2018.00334. PMC: 6338025. PMID: 30687724 [Consulta: 20 maig 2020].
  46. Uchida T, Uchiyama T, Kumano K, Walker DH «Rickettsia japonica sp. nov., the Etiological Agent of Spotted Fever Group Rickettsiosis in Japan» (en anglès). Int J Syst Bacteriol, 1992 Abr; 42 (2), pp: 303-305. ISSN 0020-7713. DOI: 10.1099/00207713-42-2-303. PMID: 1581190 [Consulta: 17 abril 2020].
  47. Noguchi M, Oshita S, Yamazoe N, Miyazaki M, Takemura YC «Important Clinical Features of Japanese Spotted Fever» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2018 Ag; 99 (2), pp: 466-469. DOI: 10.4269/ajtmh.17-0576. PMC: 6090369. PMID: 29968555 [Consulta: 17 abril 2020].
  48. Hernández-Rodríguez, L; Pérez López, E; Luis Pantoja, M; Peña Bárzaga, I «Evaluación de dos técnicas para la detección molecular de rickettsia asociada a la enfermedad del cogollo arrepollado del papayo en Cuba» (en castellà). Rev Prot Veg, 2014; 29 (2), pàgs: 10. ISSN 1010-2752 [Consulta: 5 juny 2017].
  49. Kliot A, Cilia M, Czosnek H, Ghanim M «Implication of the bacterial endosymbiont Rickettsia spp. in interactions of the whitefly Bemisia tabaci with Tomato yellow leaf curl virus» (en anglès). J Virol, 2014 Maig; 88 (10), pp: 5652-5660. DOI: 10.1128/JVI.00071-14. PMC: 4019100. PMID: 24600010 [Consulta: 5 juny 2017].
  50. Paulson AR, von Aderkas P, Perlman SJ «Bacterial associates of seed-parasitic wasps (Hymenoptera: Megastigmus)» (en anglès). BMC Microbiol, 2014 Set 25; 14, pp: 224. DOI: 10.1186/s12866-014-0224-4. PMC: 4197294. PMID: 25286971 [Consulta: 21 març 2020].
  51. Nugnes F, Gebiola M, Monti MM, Gualtieri L, et al «Genetic Diversity of the Invasive Gall Wasp Leptocybe invasa (Hymenoptera: Eulophidae) and of its Rickettsia Endosymbiont, and Associated Sex-Ratio Differences» (en anglès). PLoS One, 2015 Maig 13; 10 (5), pp: e0124660. DOI: 10.1371/journal.pone.0124660. PMC: 4430503. PMID: 25970681 [Consulta: 22 març 2020].
  52. Caspi-Fluger A, Inbar M, Mozes-Daube N, Katzir N, et al «Horizontal transmission of the insect symbiont Rickettsia is plant-mediated» (en anglès). Proc Biol Sci, 2012 Maig 7; 279 (1734), pp: 1791-1796. DOI: 10.1098/rspb.2011.2095. PMC: 3297456. PMID: 22113034 [Consulta: 7 juny 2017].
  53. Nickerson A, Marik PE «Life-threatening ANCA-positive vasculitis associated with rickettsial infection» (en anglès). BMJ Case Rep, 2012 Maig 30; 2012, pii: bcr0320125993. DOI: 10.1136/bcr.03.2012.5993. PMC: 4542949. PMID: 22669870 [Consulta: 19 març 2020].
  54. Sahni SK, Narra HP, Sahni A, Walker DH «Recent molecular insights into rickettsial pathogenesis and immunity» (en anglès). Future Microbiol, 2013 Oct; 8 (10), pp: 1265-1288. DOI: 10.2217/fmb.13.102. PMC: 3923375. PMID: 24059918 [Consulta: 19 març 2020].
  55. Schulze MH, Keller C, Müller A, Ziegler U, et al «Rickettsia typhi Infection with Interstitial Pneumonia in a Traveler Treated with Moxifloxacin» (en anglès). J Clin Microbiol, 2011 Feb; 49 (2), pp: 741-743. DOI: 10.1128/JCM.01201-10. PMC: 3043471. PMID: 21123528 [Consulta: 9 maig 2020].
  56. Revilla-Martí P, Cecilio-Irazola Á, Gayán-Ordás J, Sanjoaquín-Conde I, et al «Acute Myopericarditis Associated with Tickborne Rickettsia sibirica mongolitimonae» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2017 Des; 23 (12), pp: 2091-2093. DOI: 10.3201/eid2312.170293. PMC: 5708254. PMID: 29148392 [Consulta: 11 abril 2020].
  57. Gutiérrez de la Peña, J; Montis Suau, A; Marqués Cardell, C «Varón de 80 años con fiebre, pústula inflamatoria costrosa y exantema pápulo-nodular» (en castellà). Med Balear, 2009; 24 (3), pp: 47-49. ISSN 1579-5853 [Consulta: 9 maig 2020].
  58. Vallejo-Maroto I, García-Morillo S, Wittel MB, Stiefel P, et al «Aseptic meningitis as a delayed neurologic complication of murine typhus» (en anglès). Clin Microbiol Infect, 2002 Des; 8 (12), pp: 826-827. ISSN 1469-0691. DOI: 10.1046/j.1469-0691.2002.00502.x. PMID: 12519359 [Consulta: 20 abril 2020].
  59. Seijo A, Giamperetti S, Ortiz Mayor SM, González MB, et al «Fiebre manchada grave por Rickettsia rickettsii en turista en el Noroeste Argentino» (en castellà). Medicina (B Aires), 2016; 76 (5), pp: 317-320. ISSN 0025-7680. PMID: 27723622 [Consulta: 8 maig 2018].
  60. Elghetany MT, Walker DH «Hemostatic changes in Rocky Mountain spotted fever and Mediterranean spotted fever» (en anglès). Am J Clin Pathol, 1999 Ag; 112 (2), pp: 159-168. ISSN 0002-9173. DOI: 10.1093/ajcp/112.2.159. PMID: 10439795 [Consulta: 5 maig 2020].
  61. Dalugama C, Gawarammana IB «Rare presentation of rickettsial infection as purpura fulminans: a case report» (en anglès). J Med Case Rep, 2018 Maig 26; 12 (1), pp: 145. PMID: 29801512. DOI: 10.1186/s13256-018-1672-5. PMC: 5970498 [Consulta: 6 abril 2020].
  62. Shafi H, Hipolito LG «Murine typhus presenting with status epilepticus» (en anglès). Int J Infect Dis, 2019 Jun; 83, pp: 145-147. ISSN 1878-3511. DOI: 10.1016/j.ijid.2019.04.012. PMID: 31002931 [Consulta: 6 abril 2020].
  63. Fazeli B, Ravari H, Ghazvini K «Rickettsia infection could be the missing piece of the Buerger's disease puzzle» (en anglès). Int Angiol, 2017 Oct; 36 (5), pp: 410-416. ISSN 1827-1839. DOI: 10.23736/S0392-9590.17.03420-4. PMID: 26344511 [Consulta: 19 març 2020].
  64. Bhattarai T, Poudel SC, Pokharel N, Bhattarai S «Scrub typhus as a rare cause of acute pyelonephritis: case report» (en anglès). BMC Infect Dis, 2020 Maig 6; 20 (1), pp: 322. PMID: 32375669. DOI: 10.1186/s12879-020-05050-2. PMC: 7201669 [Consulta: 14 maig 2020].
  65. Uchiyama, T «Tropism and pathogenicity of rickettsiae» (en anglès). Front Microbiol, 2012 Jun 25; 3, pp: 230. PMID: 22737150. DOI: 10.3389/fmicb.2012.00230. PMC: 3382384 [Consulta: 14 maig 2020].
  66. Bernabeu-Wittel M, Segura-Porta F «Enfermedades producidas por Rickettsia» (en castellà). Enferm Infecc Microbiol Clin, 2005 Mar; 23 (3), pp: 163-172. ISSN 1578-1852. DOI: 10.1157/13072167. PMID: 15757589 [Consulta: 8 maig 2018].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica